Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 29-08-2020  |  PROJECTE ORíGEN DE LA NACIó CATALANA
4609 lectures

L'arrel basca de Catalunya

Article d'En Marc Pons a 'Elnacional.cat' del dia 9 d'agost d'aquest 2020. Catalunya té un subsrat basc que va durar fins a l'onzena centúria.

El mapa més antic que es conserva de la serralada pirinenca (1482)/Font: Cartoteca de Catalunya. Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge.

Roma, segle I. Els escriptors, geògrafs i viatgers romans EstrabóPlini documenten el primer mapa polític i cultural de la península Ibèrica. I descriuen l’existència d’un poble establert a les dues vessants del Pirineu (entre les actuals Cerdanya —a l’est— i Baztan —a l’oest—), que no formava part ni del món celta, ni del món ibèric: els bascos. Sobre aquest territori, mil anys després hi hauria Catalunya, n'ocupaven l’extrem nord-occidental. La seva existència ens ha deixat molts vestigis, sobretot topònims: Andorra, Urgell o Aran —per citar alguns exemples—, són d’arrel netament eusquera. Aquella cultura es va projectar més enllà de la romanització, va resistir la llatinització i va subsistir fins passat l’any 1000. Després ve un llarg silenci que planteja una misteriosa qüestió: què se’n va fer d’aquells bascos catalans?

Com i quan van arribar els bascos a la península Ibèrica?
Aquesta és la pregunta més controvertida. Hi ha diverses teories, però la més acceptada entre la comunitat acadèmica i científica és la que proposa que els bascos (els protobascos, en aquest cas) són el primer home modern (homo sapiens sapiensque arriba a la península. Fa uns 20.000 anys, grups de ramaders de les muntanyes del Caucas (sobre les actuals repúbliques de Geòrgia, Azerbaidjan, i Armènia) es van desplaçar cap a l’oest, en un viatge que va durar diverses generacions, i que va concloure als Pirineus. Si més no, en un principi, perquè investigacions recents apunten que una branca important d’aquella migració va continuar el viatge cap a la façana atlàntica de les actuals França, Bèlgica i Països Baixos; i, fins i tot, aprofitant que, en aquell moment, les illes britàniques estaven enganxades al continent, van colonitzar les actuals Anglaterra, Escòcia i Irlanda.


Mapa de l'expansió i retrocès de la llengua i cultura basca / Font: Nabarralde

Per què els bascos pirinencs no van sucumbir a la llatinització?
Durant la conquesta romana de la península Ibèrica (segles III; II i I aC), les petites nacions basques del Pirineu occidental peninsular van ser les grans aliades de Roma. I la lloba capitolina els ho va premiar amb el domini d’extenses propietats a la vall alta de l’Ebre (actuals Navarra i Rioja). Aquells bascos es van romanitzar i es van llatinitzar i, segles més tard, el seu llatí vulgar es convertiria en les llengües castellana i aragonesa. Però, també és cert que la població que va romandre a les zones més muntanyoses no va ser mai llatinitzada. Això és el que va passar a bona part del Pirineu català. Cap a l’any 1000, cinc segles després de la desintegració de l’imperi romà, l’eusquera (o protoeusquera) encara era la llengua viva de les classes populars, i el català només ho era de les elits i les escasses classes urbanes del territori.

Fins quan va resistir el basc a Catalunya?
Els professors Josep M. NadalModest Prats, en la seva Història de la llengua catalana confirmen el que —anteriorment— apuntaven els també professors Ramon Menéndez PidalLos orígenes del idioma españolKoldo MitxelenaSobre el pasado de la lengua vasca:El basc dels Pirineus centrals hauria sobreviscut en part fins a la meitat de l’Edat Mitjana (segles XI i XII) formant al Pallars a causa de la configuració orogràfica de la zona una mena d’illot lingüístic resistent a la romanització. Això no significa pas que el llatí no hagués entrat gens en aquesta zona, sinó que hi hauria conviscut amb el basc, llengües entre les quals no hi hauria hagut tan una frontera geogràfica com una frontera social”. Curt i ras, en aquell racó el català era la llengua del poder, i el basc, la llengua viva, però recessiva, de les classes populars.

Per què desapareix el basc a Catalunya?
Abundant en la teoria del professor Koldo Mitxelena (que afirma que la llengua basca, en entrar en contacte amb altres llengües, sempre ha experimentat una dinàmica recessiva), la investigació moderna ha resolt que, al nord-oest de Catalunya, el basc desapareix amb l’evangelització del territori. Efectivament, la religió ancestral dels bascos —de naturalesa astral— va conviure amb el cristianisme fins als segles XI i XII, en la mateixa mesura que expliquen Nadal i Prats quan parlen de la llengua. Fins que, a cavall dels anys 1000 i el 1100, el cristianisme militant es rearma arreu d’Europa. És l’època de fundació dels grans ordes religiosos. És l’època, també, que a la Vall de Boí (Alta Ribagorça) apareixen —de sobte i com bolets— les esglésies romàniques. I és l’època que desapareix, definitivament, qualsevol vestigi de la cultura basca a Catalunya.


L'evangelització com una estratègia de domini i enquadrament de la societat / Font: British Library

Quan desapareix el basc a l'Aragó?
La desaparició del basc a Catalunya havia seguit el camí de llevant a ponent. Nadal i Prats, sobre un estudi anterior del lingüista Joan Coromines, dibuixen la retracció del basc: molt abans del primer testimoni de l’existència de la llengua catalana (812), el basc hauria desaparegut de la Cerdanya a finals de la dominació romana (segles V i VI); i de l’Alt Urgell i d’Andorra durant l’etapa visigòtica, o fins i tot carolíngia (segles VII i VIII). Molt probablement, també en aquests casos, hi va tenir un pes extraordinari el procés d’evangelització. En canvi, a l’Aragó, l’antropòleg Bienvenido Mazcaray —a Los orígenes de la Ribagoza— censa un grup important de cases construïdes durant la centúria del 1600 a la vall de l’Ésera, que a la volta de la porta llueixen la inscripció Gara, gara, gara”, una expressió euskàrica equivalent al nostre “som i serem”.


El nou Déu cristià, que suplanta les divinitats protobasques. Pantocrator de Taüll / Font: MNAC

Què ens van deixar aquells bascos “catalans”?
Aquelles societats conservaven les institucions socials de l’antiguitat: propietat comunal i tradició matriarcal, que van transcendir molt desdibuixades. Però, en canvi, la religió tradicional —un diàleg molt profund entre l’espècie humana i l’univers— es va conservar oculta i, durant generacions es va transmetre, sempre, de mares a filles. El poder (el civil i l’eclesiàstic) la van catalogar com a bruixeria i la van perseguir fins a l’extenuació. Resulta molt revelador que el primer cop que a Europa es tipifica la bruixeria com una activitat delictiva és a la vall d’Àneu, l’any 1424, epicentre del que havia estat el món basc a Catalunya. I això no vol dir que totes les bruixes catalanes fossin d’origen protobasc. Però no oblidem que la Inquisició hispànica va fabricar un potent discurs que venia a dir que l’eusquera era la llengua de la cort de Satanàs (segles XVI i XVII).


Representació de l'execució de les bruixes de Terrassa / Font: Arxiu Històric de Terrassa

Què més ens van deixar?
Aquella societat va ser absorbida pel món social i cultural català. A excepció del país d’Aran, evangelitzat des de la diòcesi de Comenge (Occitània). Però molt abans de la seva desaparició, la cultura protobasca va influir en la formació de la llengua catalana. En l’actualitat, a Catalunya, es conserven més de cent topònims bascos, alguns ben coneguts, com Gerri, Esterri, Suert/Sort, Arinsal, Urtx, Salardú o Beret. També van deixar centenars d’elements al nostre lèxic: esquerra, pissarra, gavarra, paparra, estalvi, gavet, gerdó, marrà, o quer. Testimonis d’aquells homes i dones que, fa milers d’anys, es van establir als Pirineus. Que, com nosaltres, es preguntaven quin era el propòsit de la seva existència. I que, molt abans que el cristianisme, van crear un diàleg amb l’univers, presidit per la trinitat Ama Lur (mare terra), Ilargia (lluna) i Eguzki (sol).

Marc Pons
Barcelona.
Diumenge, 9 d'agost del 2020. 05:30
https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-reportatge-arrel-basca-catalunya_529014_102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Andreu Marfull
    30-08-2020 13:49

    Internauta Sumeri, la recerca a la que em remeto també dóna respostes, a les seves darreres puntualitzacions. A disposar.

  2. Sumeri
    30-08-2020 13:40

    Moltes gràcies per la resposta. És molt amable. Deixem-ho aquí. M'anoto el seu blog. Sobre el tema de l'article, també hi ha les inscripcions epigràfiques i datacions per carboni 14.

  3. Andreu Marfull
    30-08-2020 13:21

    Benvolgut internauta Sumeri, existeixen documents dels segles que vostè cita. Als arxius i a algunes cases. I existeixen raons per dubtar de la veracitat històrica i de la seva antigor, però aquestes no estan consensuades perquè s'ha consensuat una història oficial que afirma altres coses. Per exemple, hi ha raons per dubtar de l'antigor mil·lenària de l'arrel basca. O ens creiem que el basc és la llengua del patriarca Noè. O un altre exemple: els arxius han estat tots intervinguts, i només s'han posat al servei de la recerca a partir del segle XIX, i en alguns llocs a partir del segle XXI. I n'hi ha moltes més, cregui'm. Vostè té uns documents, i pot anar a fer-los valorar i potser hi diu: any MCCCL en algun lloc. Aleshores li diran: semblen autèntics, o no. La qüestió és simple: o s'ho creu o no. I si no s'ho creu pot mirar el document, i posar-lo en dubte, o dubtar més enllà del document en sí. Si només mira el document arribarà a unes conclusions, i si mira més enllà a unes altres. Depèn del camí que trïi. Així mateix, si en vol seguir parlant, de la darrera opció, potser no és aquest el lloc adeqüat, atenent al contingut de l'article i a la naturalesa específica de la seva pregunta. Em pot trobar al meu blog: andreumarfull, i contactar amb mi a través de la pàgina contactar. Amb molt de gust en podem parlar, i seguir la conversa personalment.

  4. Sumeri
    29-08-2020 18:46

    Internauta Marfull, aleshores, segons això, com m'he de prendre els documents que guarda la meva cara família, en un armari polsós comprat a 1911 (segons consta al mateix armariet), corresponents als segles XIII, XIV, XV o XVI (si ens atenim a allò que afirmen tals documents)? Entenc que aquests documents no poden tenir en cap cas 800, 700, 600 i 500 anys? Gràcies per endavant.

  5. Andreu Marfull
    29-08-2020 16:48

    Internauta Sumeri, segons la recerca a la que em remeto, els documents originals del segle XIV es posen a la llum pública al segle XIX, i s'han de posar en dubte. Altrament, oficialment, el calendari cristià no es normalitza a la cort catalana fins a mitjans del segle XIV oficial. Abans, es segueix l'anomenada Era Hispànica que fa referència a l'ocupació anterior de l'Imperi Romà, uns 38-39 anys abans de Crist. En tot cas, no hi ha cap evidència documental del passat mil·lenari del basc, tret de l'afirmació dels llibres datats als segles XVI-XVII oficials.

  6. Sumeri
    29-08-2020 13:09

    Així, sr. Marfull, segons vostè, com s'han d'entendre les dates dels documents originals del "conegut com a" segle... posem XIV mateix o del XV etc.? d. C. s'entén

  7. Andreu Marfull
    29-08-2020 12:36

    Bon treball, si bé és ple de contradiccions. Una, per exemple, dir que el poble basc sempre ha estat aïllat. Està entre mar i muntanya, en una zona de pas estratègica, i això no té sentit. L'altra, que fos un poble de mil anys d'existència (segles I-XI) del que no n'ha quedat res, o gairebé res, tret d'uns pantocràtors que representen a un emperador bizantí (cosa que ens diu que no estaven aïllats). Tot aquest argument ve donat perquè ens creiem fonts que ens diuen que fa dos mil anys es feien mapes i s'escrivia la història, i que va ser de temps de Noé que els bascos van arribar (i Noé va arribar a "port" a les terres armènies). Ni mapes ni cròniques mil·lenàries, res, tot es crea a l'imaginari recent. Cap data és real, ens les hem "ingeniat" per datar-ho tot en base a un mapa cronològic que se'ns ha donat i no sabem qüestionar. Per exemple, la datació del Romànic pirinenc no es basa en una feina arqueològica, sino en el que diu l'Episcopat... amén.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
23143 lectures
Presentació
Salvador Brulles - La Història. Futur Psicoestètic de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció...[+]
L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]