Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 12-05-2018  |  PROJECTE LLEONARD
1169

La Gioconda de Madrid pot amagar imatges i missatges ocults

L’historiador italià Silvano Vinceti assegura també que la pintura és obra d’un deixeble espanyol d’en Leonardo da Vinci. La Gioconda de Madrid’ pot amagar imatges i missatges ocults. Notícia de la «Vanguardia Digital» del 2 d’abril del 2018.


La còpia de ‛La Gioconda’ que exposa el Museu del Prado. (Museu del Prado)

Un dels quadres més misteriosos i fascinants de la història de l’art, La Gioconda, no deixa d’oferir sorpreses. Tanmateix, aquesta vegada la protagonista no es la Mona Lisa del Louvre de París, sinó la que es troba al Museu del Prado de Madrid.

La pinacoteca espanyola va descobrir fa pocs anys, per mitjà  d’una reflectografia infraroja i una radiografia, de la que se suposava que era una còpia de la famosa obra d’en Leonardo da Vinci, però sobre fons negre, tenia en realitat el mateix paisatge que la del Louvre.


La Gioconda de Madrid abans i després de la restauració. (Museu del Prado)

A més a més, els estudis van dictaminar que totes dues foren pintades alhora,i, fins i tot, van poder sortir de la mateixa taula de noguera. De fet, el Prado asssenyala com a presumpte autor del retrat algun dels seus deixebles més propers, com en Salai o en Francesco Melzi.

Una acurada restauració en va redescobrir al 2012 el fons original que havia romàs ocult, presumiblement afegit “després del 1750”, segons el museu espanyol. És en aquest paisatge recuperat on ha saltat la sorpresa.

Investigació italiana
El conegut investigador italià Silvano Vinceti, president del Comité Nacional per a la Valorització de Béns Històrics, Culturals i Ambientals, acaba de donar a conèixer el resultat d’una investigació que posa de manifest l’existència d’imátges i missatges ocults en aquesta obra, tal com també va desvelar que s’esdevé amb La Gioconda del Louvre fa vuit anys.

El 2010, quan la còpia madrilenya encara estava coberta de negre, en Vinceti va sorprendre el món sencer revelant que la famosa imatge d'en Leonardo da Vinci oculta una lletra ‘S’ en el seu ull esquerre i una ‘L’ en el dret (que podria fer referència a la inicial del geni florentií i de la Lisa Gherardini, la model, i a la de la família Sforza, governants de Milà en aquella època i mecenes del pintor). També va posar a palès l’existència del número 72 sota el pont del paisatge.


'La Gioconda' d'en Leonardo da Vinci (Arxiu)

Ara que ha recuperat tot el seu esplet, en Vinceti i el seu equip han estudiat en profunditat la Mona Lisa madrilenya valent-se del mateix sistema que el de la parisenca. “Amb una curosa observació visual es poden besllumar alguns signes ocults”, afirma l’investigador, abans de detallar que han utilitzat sobretot “una lupa: una eina ja emprada segles abans de Crist”, segurament amb el mateix sistema que va permetre realitzar aquests detalls quasi “invisibles”, segons en Vinceti.

Endemés, l’equip també s'ha servit de fotografies en alta resolució i programes informàtics per “treure a la llum els arcans amagats a les pintures”, assenyala l’investigador italià.

Els elements invisibles
Al paisatge, a l’esquerra del nas de La Gioconda, apareix, segons en Vinceti, un rostre humà que representaria un personatge musulmà. Una teoria que sens dubte serà controvertida, tal com va passar amb la de la Mona Lisa parisenca, i que també secunda l’historiador José Luis Espejo. “Té totes les característiques d’un morisc hispànic”, indica. “Du una gorra magrebí, els seus llavis son gruixuts i carnosos, a la manera semita, i la seva barba és típicament musulmana”. Per a l’investigador, no hi ha “cap dubte que es tracta d’un moro espanyol. N’hi havia centenars de milers  en aquell temps a Espanya”.

A banda d’altres elements que estarien ocults a l’obra, com un castell octogonal “típic de construccions catalanes i també de l’orde dels templaris” o un pont i una església, el quadre presenta, segons la investigació, unes inscripcions en el mateix lloc on a La Gioconda d’en Leonardo apareix la palabra ‘che’ (què).


La presumible imatge d’un rostre ocult a La Gioconda de Madrid (Comité Nacional
per a la Valorizació de Béns Histórics, Culturals i Ambientals)

En aquesta ocasió, es tracta d’un parell de criptogrames escrits en castellà: ‘O fe tenéis’ i ‘Casta non c’tnía’ (casta non cristiana tenia). Per a J. L. Espejo, aquestes manifestacions al·ludirien al “caràcter no cristià del personatge barbut, que sembla que tingui un ull ple de cops”. A parer de l’investigador, aquest detall “pot amagar una crítica o protesta a l’Espanya d’aleshores, que es distingia per la persecució o la discriminació dels que no eren cristians vells”.

En Silvano Vinceti recorda que “en el període del Renaixement, particularment en la tradició toscana i florentina, el pensament iconogràfic era un mitjà de comunicar les idees filosòfiques, religioses i fins i tot polítiques”. De fet, “en aquell moment el tribunal de la Inquisició estava en ple creixement i si un artista volia expressar una crítica, era millor fer-ho amb llenguatge simbòlic”.

L’autor de ′la Gioconda espanyola
Per a l’investigador italià, tots aquests elements que vinculen La Gioconda del Prado amb Espanya només poden menar a una conclusió: “L’autor d’aquest quadre és espanyol”.  I més concretament, es tractaria d’un altre deixeble amb cultura i pràctica artística i de pensament traduïda en signes i símbols, la qual cosa constitueix una concepció de l’art renaixentista com a mitjà  per combinar la bellesa i el pensament”, analitza.

En José Luís Espejo també coincideix amb en Vinceti. “Estic convençut que l’autor de la Gioconda de Madrid només pot ser espanyol”.  I apunta un altre detall minúscul. Una de les pupil·les de la Mona Lisa espanyola també oculta una lletra, en aquest cas una ‘M’ sobre dues ratlles, que, per a l’investigador, pot al·ludir a la Maria Magdalena. “En Leonardo va deixar criptogrames al·lusius a les seves creences gnòstiques i càtares”, recorda. Alguna cosa que els seus deixebles haurien après bé.

12/04/2018 00:05
Actualitzat e1 12/04/2018 14:43
Vanguardia digital/
Silvano Vinceti, investigador italià
http://www.lavanguardia.com/cultura/20180412/442455444865/gioconda-madrid-mensaje-oculto-leonardo-da-vinci.htm
https://www.youtube.com/watch?time_continue=14&v=0iffdvalbJI




versió per imprimir

  1. Joan Català
  2. Antón Martín
  3. Antón Martín
    15-05-2018 17:16

    Por eso digo que ves fantasmas por todas partes. No veo por qué que el Magnánimo traslade su corte a Nápoles ha de entrar en contradicción con el carácter aragonés (sensu lato, no me refiero a aragonés de Aragón como reino) de esa administración, y además hay pruebas documentales de que repartió puestos de confianza entre peninsulares, como dicta la lógica más elemental. Lo de la cuatribarrada lo has sacado sin venir al caso, porque parece igualmente lógico que, dado que era el emblema real, aparezca allá donde esa corona hubiera sentado sus reales, valga la redundancia. Y sí, resulta que Alfonso V nació en Medina del Campo (como su padre Fernando I), de madre asimismo castellana. No tengo ni idea de cuál sería la lengua favorita del monarca en su vida diaria, pero cabe suponer que manejase con igual soltura tanto la materna (obviamente, castellana) como la catalana, de uso común y mayoritario en toda la corona por entonces. Y supongo que no tendría problema en entenderse en napolitano. En realidad, la convivencia entre romances siempre fue así de orgánica y despreocupada, antes de que viniera el Romanticismo a enviar siglos de evolución al garete con sus artificiosas pulsiones identitarias. Y ahora, antes de inventarte otro conflicto donde no lo hay, te invito a que releas el hilo para que compruebes que nada de lo que yo he dicho entra en contradicción ni con que Alfonso se instalase al pie del Vesubio, ni con que el Gobernador de Castellamare di Stabia fuese natural de Les Franquesses del Vallès, pongamos por caso. Por cierto, a partir de Fernando el Católico en las inscripciones de la ciudad campana empieza a menudear el castellano, y la entrada del mismo Castel Nuovo está decorada en su parte interior... con una pintura de ¡la Plaza Mayor de Madrid! Estos son los datos y son testarudos. Allá tú con las interpretaciones imaginativas.

  4. CescT
    15-05-2018 16:26

    Això d'administració aragonesa suposo que és un dir, perquè Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols. Més aviat hauries de dir administració napolitana i si observes bé l'arc de triomf del Castell Nou de Nàpols veuràs que hi ha 4 barres com una casa. (L'observació és un comentari preventiu perquè no em surtis amb el tema que Alfons el Magnànim era trastámara i parlava en castellà)

  5. Antón Martín
    15-05-2018 14:36

    Teniendo en cuenta los años que estuvo el reino napolitano bajo administración aragonesa, lo normal es que encuentres un rosario de catalanes, valencianos y aragoneses ejerciendo el poder en esas tierras en los más variados puestos. Pero ni es un secreto ni cosa que sabem ara, sino de toda la vida. Basta con husmear un poco en los archivos, señaladamente en el Real de Barcelona. Por lo demás, Castellamare es una contracción típicamente itálica: Castello al mare>Castel-al-mare>Castellamare.

  6. CescT
    15-05-2018 12:31

    M'agrada que anomenis Castellamare perquè ara sabem que Mossèn Bastida; Segurament Ça Bastida, fou Governador de Castellamare, a Nàpols (1528 aprox.).

  7. Antón Martín
    15-05-2018 08:58

    Ni català ni castellanitzat a mitges. 'Castel' es la forma apocopada de 'castello' habitual en italiano cuando forma topónimos compuestos, del tipo Castel Gandolfo (Lacio), Castellamare (Campania), Castel del Piano (Toscana), y así ad infinitum. Resulta, además, que en italiano 'del' se dice 'del', y 'monte' se dice 'monte'. Las obsesiones compulsivas hacen ver fantasmas por todas partes.

    Por cierto, que, al margen de las torres tan propias de las diócesis catalanas y valencianas, las tres únicas iglesias de planta octogonal de la península están en Navarra (dos) y Segovia (una).

    Lo de la pareidolia del morisco 'típicamente hispánico' es ya para subir nota.

  8. CescT
    14-05-2018 15:27

    El que més m'ha cridat l'atenció d'aquest article és la frase que diu que en el quadre s'observa - "com un castell octogonal, típic de construccions catalans i també de l'orde dels templers".
    És curiosa aquesta tipificació. ¿Qui va ser primer els templers o els catalans? . És veritat que en el quadre si veu una torre octogonal, com les torres de la bàsica de Santa Maria del Mar, la de Santa Mª del Pi, la del Monestir de Pedralbes, la -Catedral de Barcelona, de Sant Just i Pastor. La catedral de València també té una torre octogonal.
    A l'àrea de Nàpols hi ha un castell octogonal amb el nom de – Castel del Monte - . Suposo que tenia un nom català i l'han castellanitzat a mitges.

    http://www.casteldelmonte.beniculturali.it/

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23811
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
El català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. En...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]