Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
OPINIó » 04-09-2014
4712 lectures

La guerra de successió i la mutilació del nostre país des de dins mateix

Escric amb una justificada indignació. En el programa DIVENDRES d'avui, Agustí Alcoverro, Dtor. del Museu d'Història de Catalunya, ha volgut explicar la Guerra de Successió. Ho ha fet, damunt d'un mapa del Principat i, entre simplismes, ha arribat a sentenciar que "a mi m'agrada dir que la guerra va començar a Vic i va acabar a Cardona", frase que constitueixen un insult a tota la Nació Catalana.

Una vegada més, els qui Guillem d'Efak anomenava "catalunyesos" han demostrat tenir el cap esquarterat; és a dir, han fet el joc als vencedors borbònics. La guerra no va acabar a Cardona, sinó a Mallorca, dia 11 de juliol de 1715. La guerra contra Felip V va ser de tot el conjunt de la Nació Catalana i no del Principat. És un insult ignorar les tropes del general Basset, valencià, els artillers mallorquins i eivissencs, i els mariners illencs que subministraren pólvora i farina a la resistència, molts dels quals moriren a la defensa de la ciutat i foren enterrats al Fossar de les Moreres.
La Barcelona oficial i la Catalunya legal estan en deute amb aquells compatriotes a qui, no només els furten el reconeixement que mereixen, sinó que els ignoren a plena consciència. TV3 deu una reparació. Aquesta genteta no sap fins a quin punt aquestes "lliçons" regionalistes i esbiaixades, amb ignorància expressa de la veritat i amb exclusió perversa de l'aportació de tots els territoris, atien l'anticatalanisme al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. No tinc adreces ni telèfons de TV3 ni del Museu d'Història de Catalunya, però en defensa honorable d'unes víctimes ignorades, escamparé arreu la ignomínia. Si voleu afegir-vos a la protesta, potser qualque dia arribarem a bastir aquella pàtria, tan petita, que Joan Oliver somiava completa.

Com va dir Jaume I: Vergonya, cavallers, vergonya!

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. José Alberto Cepas
    06-03-2015 20:25

    Señor Cañellas:
    No hablo catalán por lo que su comentario ignoro si lo he entendido. Leyendo su comentario le agradecería me dijera si ha leído la obra de Henry Kamen "CATALUÑA Y ESPAÑA: HISTORIA DE UNA PASIÓN".

    Un saludo.

  2. Mateu Cañellas
    23-09-2014 21:17

    Es vera que Mallorca va enviar efectius a defensar Barcelona de ses forces d'en Felip. Pero tambe es cert que Mallorca va enviar soldats a defensar Cadis i Barcelona dets atacs de sa flota anglo-holandesa que lluitava p'en Carles. Silenciar aquest fet suposa deformar s'historia i posar-la an es servici de s'ideologia catalanista. Sa guerra de successio era una guerra entre espanyols. Una guerra on es territoris arsgonesos romperen es jurament fet an en Felip per reconeixer rei en Carles. No es licit xerrar des mallorquins com a catalans perque llitassin plegats contrs en Felip. I quan lluitaren contra en Carles, que eren?

  3. albert
    18-09-2014 01:35

    xacte!

  4. albert
    14-09-2014 22:41

    Carinyu, no desvio l'atenció de ningú per més que intentis marejar-nos sistemàticament. Repeteixo, parlem d'una novel.la? o de l'article-resposta del Sànchez? Ho entens?

  5. albert
    11-09-2014 01:19

    Per tant, Trol, repeteixo: ¿què té a veure la novel.la, amb la recreació i la invenció de tot allò que hagi plagut a l'autor, amb el seu escrit que t'han linkat més avall????

  6. Lluís
    08-09-2014 22:59
  7. Lluís
    08-09-2014 22:53

    Un nou article d'En "Balutxo": http://www.vilaweb.cat/noticia/4209584/20140908/suport-amagat-mallorca-barcelona-1714.html">El suport amagat de Mallorca a la Barcelona del 1714

  8. Lluís
    08-09-2014 11:31

    No sé què va dir en Villarroel, ni sé com ho saps. Però sí que, per moltes altres raons, *la nació espanyola* tenia un sentit que no tenia res a veure amb el que solem fer esrvir actualment. És part del parany interpretatiu en el que cau molta gent.

  9. albert
    08-09-2014 00:55

    Mònica, han passat unes hores després de la teva intervenció. Ni l'has rectificat ni matisat. No encaixo el que dius, defensant i recalcant la independència dels regnes (amb constitució de Jaume I i llinatge de la mateixa nissaga -corts/confederació?) de Catalunya respecte València i Mallorca, en que la guerra de successió, justament, va agrupar les institucions i la majoria de la població en un dels bàndols. Separar això -perquè s'omet?-, segurament, és el motiu de la queixa de l'article. És un atac? Fem dolents i bons? Insultem? Doncs després de rellegir-m'ho, no hi veig més que el que diu: "" La guerra contra Felip V va ser de tot el conjunt de la Nació Catalana i no del Principat.··

  10. albert
    06-09-2014 19:10

    Regne de Mallorca: territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276. Regne de València: Jaume I convertí València en un regne propi (1239), formant una entitat política, jurídica, i econòmica pròpia expressada en els Furs de València, les Corts Valencianes, moneda pròpia, i unida dinàsticament a la Corona d'Aragó, fet que va provocar l'airada reacció de la noblesa aragonesa.

  11. Mònica González Fernández
    06-09-2014 00:13

    Doncs, em sap greu, però l'Alcoberro té raó. Ni el regne de Mallorca, ni el regne de València van formar mai part del Principat de Catalunya. Jaume I va crear de bell nou dos regnes independents d'Aragó i de Catalunya, que tenien un monarca en comú amb els altres dos territoris (i d'altres que es conqueriran a la Mediterrània), amb les seves pròpies institucions (les Corts valencianes, i no les catalanes, etc.). moneda, lleis... Amb Mallorca hi ha identitat cultural perquè va ser repoblada per catalans, amb València n'hi ha a la costa, perquè a l'interior els repobladors van ser aragonesos, per això a l'interior d'aquest regne es parlava castellà. Vaja, però això ho expliquem a l'ESO professors que podem ser independentistes, però que no tergiversem la història. Si hem de construir un país a base del mateix que es feia a l'època de Franco a Espanya i no som rigorosos... pleguem. Haurem d'emigrar a la lluna. Perquè una Catalunya seriosa sí, però fanàtica, NO.

  12. Guerau
    05-09-2014 01:03

    Si sobretot les batalles com la de Morvedre de 1410 on van morir 10.000 entre ells Andreu de Bellera governador de València en un exèrcit de valencians lluitant contra els trastàmara, i els catalans de Raimon de Perellós no van arribar a temps des de Catalunya, amb divisions així es fàcil caure davant l'enemic, hi havia quelcom que no funcionava, vaja igual que ara, sempre dividits, divideix i venceràs

  13. Pere Blavet
    05-09-2014 00:37

    Gràcies Bartomeu per la teva inspiradora reflexió, jo vaig veure una bona estona d'aquest programa i també em van caure els collons a terra quan un historiador de pretès prestigi i formació digués coses tals com aquesta de "a mi m'agrada dir que la geurra...".


    A mi m'agrada dir? Estàs al tele per explicar les coses com són o com ens pensem que són, o hi estàs per dir el què et sembli i t'agradi????


    Ja podies haver aprofitat per saludar a la familia llavors!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
24783 lectures
Ramon Serrano: La relació entre el Plus Ultra, la Corona Catalana i el Nou Món
Salvador Brulles - La Història. Futur Psicoestètic de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es confirma, a nivell pràctic, la tesi que els catalans eren coneguts o confosos per...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els...[+]