Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 31-08-2020  |  PROJECTE LLENGUA NACIONAL
3913 lectures

La meitat dels catalans ni tan sols entenien el castellà a finals del segle XIX

Un estudi sociolingüístic reconstrueix la bilingüització del Principat durant el segle XX a partir de testimonis orals. Article d'En Joan Antoni Guerrero publicat al diari digital 'El món' aquest 23 d'agost. Fa temps que la presència del castellà als territoris de llengua catalana s’ha justificat com un fenomen molt antic, i com a fruit d’un consens exempt de conflictivitat.

L'autor de l'article

El 50% dels catalans a final del XIX eren monolingües sense entendre el castellà, segons assegura un estudi sociolingüístic el resum del qual s’ha publicat a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’estudi es titula “El procés de bilingüització a Catalunya en el segle xx a partir de testimonis orals” i els autors són Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB).

La societat catalana es va poder mantenir en bona part monolingüe durant el segle XIX gràcies als dèficits del sistema d’ensenyament obligatori espanyol, implantat amb la Llei Moyano (1857). Segons l’estudi, s’hi van destinar pocs recursos i infraestructures, també coixejaven els plans d’estudi i la preparació dels docents. El poc prestigi i els escassos resultats expliquen que l’índex d’analfabetisme es trobés fins ben entrat el segle XX a nivells altíssims. Això va fer que la penetració del castellà als territoris no hispanòfons de l’Estat fos molt baixa i sempre condicionada per la classe social.

Tot i els dèficits, l’estudi apunta que l’aprenentatge del castellà es va anar estenent entre tota la població catalana a partir de la segona meitat del segle XIX. Els autors de l’estudi expliquen a més que “si hem de fer cas de l’índex d’analfabetisme a Catalunya l’any 1900 (53%) i tenint en compte l’escassa immigració provinent de territoris no catalanoparlants, podem calcular que durant la darrera dècada del segle XIX aproximadament la meitat de la població encara no devia saber el castellà i restava monolingüe en català, mentre que l’altra meitat en devia tenir un coneixement més o menys profund, tot i que més en l’àmbit receptiu que no el productiu”.

La importància de l'escola
Els autors de l’estudi han entrevistat 55 testimonis, nascuts abans de 1930, que expliquen la seva experiència al voltant de com i quan van adquirir el castellà. L’estudi mostra que l’escola va esdevenir una peça fonamental per entendre l’èxit del procés, malgrat que la competència oral de la majoria dels informats va mantenir-se molt feble fins a l’arribada de la dictadura franquista.

Els autors de l’estudi subratllen que abans de la dictadura, el castellà era bàsicament una llengua acadèmica per a les persones que han estat entrevistades i eren pocs els contextos informals que trobaven per parlar-la.

L’estudi del procés de bilingüització es va decidir fer perquè si bé se sap com es va introduir el castellà en els àmbits governamentals, en l’església, en el sistema educatiu o entre les classes altes, els estudiosos desconeixen quin va ser l’abast efectiu d’aquestes polítiques lingüístiques entre la majoria de la població.


Vista de Plaça Catalunya cap el 1900 (E. Bressanini/Wikipedia). Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge.

Els autors afirmen que a hores d’ara es disposa de poques dades sobre el conjunt del autòctons del principat que van aprendre el castellà, i sobre el procés pel qual el coneixement d’aquesta llengua va deixar de ser receptiu per passar a ser actiu.

L’anàlisi d’aquest procés també està impulsat pel fet que “fa temps que la presència del castellà als territoris de llengua catalana s’ha justificat com un fenomen molt antic, i com a fruit d’un consens exempt de conflictivitat.

per Joan Antoni Guerrero, redactor
Barcelona, 23 d’agost del 2020 17:08

https://www.elmon.cat/cultura/50-catalans-monolingue-no-entenia-castella-finals-xix_2131637102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guerau
    09-09-2020 22:00

    Ara com se sabrà tot, ja ho podem dir: La nació catalana no té estat perquè les elits catalanes des de fa segles tenen un "pacte diabòlic" per a impossibilitar un estat català independent. Pels seus fets els coneixereu!

  2. Sumeri
    09-09-2020 19:28

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  3. JordiB
    09-09-2020 17:56

    Sumeri,

    no m'heu faltat al respecte en res.

    Us dono la raó en tot el que dieu –amb els matisos corresponents. I, pel que fa als problemes a la feina, no m'estranya que us enfileu per les parets.

    No cal dir que la situació és gravíssima i que, mesells com som, ens costa de reaccionar.

    I, en això, trobo que la vostra actitud és exemplar.

    Però, i perdoneu la insistència, crec que podríeu dir el mateix que dieu, amb la mateixa contundència, sense necessitat d'ofendre.

    Per exemple, baixant als detalls, us podríeu estar de dir "reiet” a en Francesc 2, perquè això no és afirmar res, sinó ganes de molestar. Com no cal que digueu, d'en Junqueres, "afirmant amb supèrbia i altivesa repugnants”, perquè assenyalant-ne la supèrbia i l'altivesa ja en feu una descripció suficient amb què tothom hi pot estar d'acord, mentre que l'adjectiu repugnants prové d'un sentiment vostre que no tothom té per què compartir. Aquest reiet i aquest repugnants dificultaran en molts lectors, diria que en la majoria, l'assumpció de la força, el pes, el valor dels vostres raonaments i les vostres afirmacions.

    Quan, en família, se'ns escau de parlar d'en Junqueres, per exemple, jo les arribo a engegar molt més grosses que no això, però és que en família hi ha confiança i no impedeixen que m'escoltin. Ara, quan m'adreço a persones que no conec, o no conec prou, per fer-me escoltar sé que he de ser prudent. I per això procuro de dir el que vull dir, amb tota l'empenta que calgui, si en cal, però sense molestar ningú.

    És clar que jo us doblo l'edat, me n'han passat de totes, i hi ha coses que ja tinc apreses.

    És la meva manera de veure.

  4. Sumeri
    09-09-2020 13:13

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  5. JordiB
    09-09-2020 11:33

    Sumeri,

    Us poso uns quants exemples de frases que heu escrit en els vostres comentaris:

    ---Francesc 2, aquesta fóra la qüestioneta. Ho entens, reiet?
    ---Per favor, tant d'escriure t'ha passat per ull l'agraïment a la Guàrdia Civil i al cos de jutges franquistes que tenim fins avui, i als professors de les escoles "nacionals" i als funcionaris tan funcionals de què sempre hem gaudit per aquestes contrades, etc.
    ---Per no referir-nos a coses pitjoretes que deus fer.
    ---Que no recordes en Junqueras afirmant amb supèrbia i altivesa repugnants que per si algú en tenia cap mena de dubte evidentíssimament que el castellà seria llengua oficial en el futur estat català?
    ---Si no, ja podeu escupir la sort que teniu de parlar-lo

    Quan he dit "bestieses” he estat poc clar. El que havia d'haver dit és que falteu al respecte a les persones que no pensen com vós.

    Mireu. Els catalans venim de tres segles tres quarts d'inquisició i d'un segle tres quarts de dictadures explícites o implícites. En resulta que tots en carreguem les conseqüències, car els uns en coixegem per aquí, els altres per allà i els altres per més enllà. Que ens faltem al respecte els uns als altres perquè no coixegem igual és un gravíssim error. Perquè ni tal persona ni tal altra no són responsables de la seva coixesa. No són pas ells que se l'han triada, sinó que els ve de molt lluny, d'abans que haguesin nascut. Retreure'ls-la, doncs, com si l'haguessin triada lliurement és enormement injust.

    Tots els catalans en coixegem, de tot plegat. Si ens ajudem els uns als altres bonament a descobrir-ho, a descobrir-nos les coixeses respectives, ens farem un gran favor. Ara, si en comptes d'ajudar-nos a descobrir-les ens dediquem a retreure les dels altres, com si en fossin culpables, i a sobre amb expressions ofensives, el que aconseguirem és que, davant l'agressivitat de l'atac, els altres es posin a la defensiva, en sortim malvistos i deixin d'escoltar-nos durant molt temps. Haurem perdut el temps i les energies, i en comptes d'engrossir el nombre dels qui estem d'acord a voler-nos alliberar i en la manera de fer-ho, ens haurem enemistat entre nosaltres. És a dir, haurem treballat a favor dels qui ens esclavitzen.

    És la meva opinió.

  6. Sumeri
    09-09-2020 00:06

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  7. JordiB
    08-09-2020 22:50

    Sumeri,

    No sé si us n'adoneu. Dieu coses molt interessants, que fóra molt convenient de poder debatre. Però la vostra mala bava contra certes persones, que us en fa dir verdaderes bestieses, ho desvalora i fins obliga la web, per decència, a esborrar-ho. ¡Quina llàstima!

  8. Sumeri
    08-09-2020 15:50

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Guerau
    08-09-2020 15:19

    Informació de servei importat: La màfia de la càbala s'estén a Europa i al món a partir de Catalunya-Occitània (té el seu origen a Babilònia). I els jesuïtes naixen a la nació catalana i d'ací s'estenen al món. Ambdós controlen el món avui dia.

  10. Sumeri
    06-09-2020 10:19

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  11. Sumeri
    06-09-2020 10:03

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  12. Sumeri
    06-09-2020 09:55

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  13. Francesc 2
    06-09-2020 02:40

    Malgrat que, desgraciadament, no apreciï les investigacions de l'Institut Nova Història, penso que la carme Junyent fa una bona diàgnosi de l'estat actual de la llengua catalana, https://www.vilaweb.cat/noticies/junyent-bilinguisme-mata-multilinguisme-salva-catala/

  14. Guerau
    05-09-2020 12:26

    Efectivament, si es fa obligatori o oficial el castellà als Països Catalans, el català desapareix per sempre més, abans dels anys 50 i 60 i més enrere tothom parlava català, però el tenien com un idioma submís sense cap prestigi... no servia per a res, un patois més, com és ara. La gent no se n'ha adonat que el català en la situació que té ara no es pot considerar una llengua oficial a la pràctica, és una llengua prescindible, que públicament qualsevol pot menysprear, menystenir i vexar. I això és a causa de les elits diabòliques autòctones que ens governen des de fa segles.

  15. Sumeri
    05-09-2020 10:16

    Ah, i jo entinc 38, per a servir-vos.

  16. Sumeri
    05-09-2020 10:06

    Quina pena que no ens coneguem personalment, JordiB.

  17. JordiB
    05-09-2020 01:28


    Sumeri,

    dieu: "El problema és que no s'ha d'ensenyar el castellà ni el francès. Aquest és l'únic i suprem objectiu. I no ens equivoquem: primer és aquest, molt abans que la independència! Aquesta part darrera que dic és potser on ensopegueu molts (no ho sé tu): pensar-se que primer és un estat català que farà la independència, la catalanitat etc. No, no! Primer és un moviment de recatalanització i si es pot mantenir prou temps i elevar-se, podrem finalment imposar un estat al món"

    Hi estic d'acord. I tinc 74 anys.

  18. Sumeri
    05-09-2020 00:18

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. JordiB
    04-09-2020 23:20

    Sumeri,
    en Joan Pere LeBihan, si volia que la gent de la Catalunya Nord apuntessin els fills a les escoles bressoles, no ho podia pas fer, que d'aquestes escoles els nois i noies en sortissin sense aprendre el francès. Perquè no els hi hagués apuntat cap parell de pares, o quasi cap.
    Per tant, es trobava obligat, a més a més de per les lleis de l'Estat per la pressió de la població, a fer que els infants de les Bressoles en sortissin havent après francès.
    En una Catalunya independent, en canvi, sí que fóra possible que les lleis educatives fessin que el castellà no fos obligat d'aprendre'l ni de saber-lo. Que és el que jo proposo.
    Així, no ho podeu pas assegurar, que en LeBihan pensi que tots els nois i noies catalans hagin de saber el francès a la Catalunya Nord i el castellà a la Catalunya Sud. Simplement, s'ha vist obligat a fer com si ho pensés.

  20. Sumeri
    03-09-2020 00:40

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  21. Sumeri
    03-09-2020 00:36

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  22. Francesc 2
    02-09-2020 23:51

    No, a veure, el castellà paga la pena aprendre'l a les escoles perquè el parla moltíssima gent i és la llengua veïna en la major part del nostre domini lingüístic. Com també paga la pena que s'ensenyi l'anglès pel mateix motiu. Ara, l'eix de l'educació des de l'escoleta fins als postgraus ha de ser el català de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. I també als mòduls professionals. Immersió a tots els nivells. Una immersió que es compleixi de bon de veres.. I al pati també. Com passa amb qualsevol llengua de les que tenen un estat darrere. La gent ha d'arribar a la vida adulta amb un a competència lingüística perfecta de l'idioma català. Quant al senyor Le Bihan, ha fet una gran feina a les bressoles de la Catalunya Nord. Fins i tot una gran feina al pati de les escoles de la Catalunya Nord. I és clar si augmenta l'ús social del català a tot arreu, això vol dir que recula l'ús social de castellà i del francès allí on no és la llengua originària. És cosa de pura lògica. Són faves comptades. I és que a més a més sempre ha estat així arreu de la Nació Catalana des d'abans del segle X fins als anys 50 del segle passat I ha estat tant així, que una immensa quantitat de textos de tota mena arribats en castellà traeixen un redactor/traductor que no dominava prou aquesta llengua i que les versions primerenques d'aquests textos estaven escrits en català. Beneïda ignorància!! Perquè gràcies a ella sabem quin és el grau de violència que van arribar a patir els registres més cultes i prestigiats de l'idioma i, es clar, els seus autors. Aquest web no para de demostrar-ho.En altres mots, més de mil anys d'ús social complet del català a.... Catalunya i a tota la Nació. I una davallada d'aquest us social en els darrers 60 anys amb l'augment de l'ús social del castellà i del francès, que són llengües de fora del domini lingüístic del català. Senzillament, es tracta de reconduir les coses devers el seu lloc. Cal estroncar la tendència suïcida per a nosaltres fent que la llengua de cohesió a Catalunya i als Països Catalans sigui el castellà. Ni tampoc ha de ser la llengua d'acollida dels nouvinguts ni la llengua de grup entre el jovent. El nostre cas ha de ser com el de l'holandès i el danès, que funcionen amb les respectives llengües pròpies a tots els nivells, però que els nadius saben prou bé l'anglès. O al Quebec (tot i que tots sabem prou bé que el francès al Quebec és una de les llengües dels conqueridors europeus).

  23. Sumeri
    02-09-2020 14:12

    En Le Bihan aquest és un afrancesat de cap a peus que està totalment en contra a l'únic mètode que hi ha perquè els infants i els grans parlin català, que és que desconeguin el castellà o als comtats el francès. Punt.

    I pel que fa als mètodes, els mateixos imperialistes ens els ensenyen. La resta és fum.

  24. JordiB
    02-09-2020 11:44

    També caldrà fer per manera que, progressivament, a l'escola els infants es relacionin entre ells en català, a l'aula i al pati. Hi ha un llibre d'en Joan Pere LeBihan, director durant molts anys de les escoles Bressola de la Catalunya Nord, "Estat nou, Escola nova!”, que proposa una manera d'arribar-hi, fruit de la seva experiència.
    Això ja es podria començar a fer des d'ara. I és urgent.

  25. JordiB
    02-09-2020 00:56

    D'acord, Francesc 2. Afegiré que, perquè el castellà reculi en l'ús social, caldrà que no sigui en endavant una llengua coneguda de tothom. I per a això caldrà que no sigui assignatura obligatòria a l'ensenyament, sinó voluntària. I, perquè no ens passi amb l'anglès ni amb cap altra llengua el que ara ens passa amb el castellà, caldrà que les llengües altres que la catalana hi siguin totes d'aprenentatge voluntari.

  26. Francesc 2
    01-09-2020 23:43

    El que sí que demostra aquest web és que les actituds diglòssiques van començar al segle XVI amb la sistemàtica traducció de llibres del català al castellà i en la prohibició d'editar en català a través de coaccions, amenaces i fins i tot de violència física i amb l'aquiescència de les nostres elits. El castellà no va entrar a la Nació Catalana d'una manera lliure i voluntària. Ni el francès a la Catalunya Nord. Això no passa amb cap llengua viva. El bilingüisme actiu, la interiorització de la necessitat de canviar de llengua, dels nadius és fruit d'un cert tipus de violència.

  27. Francesc 2
    01-09-2020 23:24

    Sí, Jordi B. aquesta és la seqüència dels fets. La qüestió és: quan els catalanoparlants van passar massivament del bilingüisme passiu al bilingüisme actiu en les zones de forta immigració; quan van començar a amagar la llengua i a usar el castellà d'una manera sistemàtica en establir conversa amb un castellanoparlant. Això és un fenomen més o menys recent, que s'inicia a la segona meitat dels anys 50 a Barcelona i al seu cinturó industrial. Aquest a dinàmica de deserció lingüística, de complex d'nferioritat lingüístic o de submissió lingüística és un fenomen que no ha parat de créixer d'aleshores ençà. Semblava que abans de l'arribada de la nova immigració estrangera a partir de l'any 2000 la dinàmica es podia capgirar. A hores d'ara costa molt més, tot i que es pot fer. Però és clar ens cal tenir un estat a favor, un estat nostre que funcioni en català i unes lleis que discriminin a favor del català i es facin efectives en la quotidianitat. Aleshores serà quan els catalanoparlants --nous i vells-- se sentiran emocionalment forts per mantenir-se en la llengua perquè l'ambient lingüístic els acompanyarà. Actuarem com actuen els països amb una forta immigració exterior: EUA, El Regne Unit, França o Alemanya o Israel. Recordo haver llegit que als anys 40 en plena foscor del franquisme als bars, tavernes, restaurants s'abaixava la veu quan algú parlava en castellà. Els clients pensaven que aquesta persona era un policia.

  28. JordiB
    01-09-2020 20:45

    És evident pels qui hem viscut abans de l'arribada de la gran immigració espanyola dels anys 60 i començaments dels 70, que la billingüització efectiva de la població del principat comença de fet amb aquesta arribada enorme de població forana.

    Abans, la majoria de la gent sabia més o menys castellà, els uns prou, els altres poc i els altres no gens, i no el practicaven diàriament gairebé gens.

    Després, el van haver de començar a practicar, i cada vegada més, amb els acabats d'arribar. I és com el van aprendre, i així es van bilingüitzar.

    És la meva percepció dels fets.

  29. Guerau
    31-08-2020 17:34

    I La pandèmia és tan científicament comprovable com la història d'Espanya escrita per Franco i la inquisició catòlica romana

  30. Guerau
    31-08-2020 15:52

    Una nació mai és derrotada des de l'exterior, sempre és derrotada des de dins utilitzant la infiltració política.

  31. Frede
    31-08-2020 13:32

    Tot el que explica, raona o impulsa el bilingüisme a Catalunya, per mi, és extremadament sospitós. És la síndrome d'Estocolm dels catalans en relació a la llengua sotmesa, miri per on es miri, i que no som capaços d'espolsar-nos.

    En relació a l'article, recordo que als anys cinquanta ens van fer baixar, a mi i a la meva mare, diverses vegades dels transports públics per no "hablar en español" o "la lengua del imperio". La meva mare no sabia parlar bé el castellà. Tampoc provenia del món rural, fet que podria pressuposar una relativa ignorància, sinó d'una important ciutat catalana i al sí d'una família més o menys benestant. El que em planteja moltes incògnites sobre l'influència del castellà en l'època anterior a la guerra civil.

    El problema d'aquests estudis és que es troben lluny de poder recavar la informació adequada dels veritables protagonistes per la senzilla raó que no hi són.

    Passa com en la memòria històrica. Els protagonistes han desaparegut o estan desapareixent a passos de gegant. Recordo que fa uns quants anys, quan era professor de Socials a secundaria, el treball de fi de curs a quart era sobre la història oral. Entrevistaven als seus avis. Va ser impressionant i esgarrifós alhora. Però tot aquesta informació s'ha perdut i s'està perdent per molt "paripé" que es faci sobre la memòria històrica, la veritat se l'han emportat els protagonistes i per tant no sabrem l'abast real del que va passar.

    El mateix passa amb el castellà, el català i el refotut bilingüisme.

  32. Sumeri
    31-08-2020 10:37

    Ah i la meitat, la meitat... Si arribava a un 10% els qui a finals del segle XIX es pensaven que entenien el castellà ja seria molt. Poden haver fet l'estudi que vulguin però per a mi és clar que encara afermen la idea falsa d'una penetració del castellà molt més gran del que era. El 50% no el devien entendre cap als anys 40 del segle XX, més aviat.

  33. Sumeri
    31-08-2020 10:13

    No acabo d'entendre la ponderació aquesta del "ni" ni del "tansols" del titular. Diu que es desconeixen les polítiques lingüístiques? Afusellaments massius, pallisses, presó, tortura, assentament de colons, televisió i escola. Vaja, com a tot arreu. I avui la cosa continua el seu procés avui ja però no calen afusellaments massius. Avui n'hi ha prou amb algunes pallisses selectives, coacció esparsa, algun expedient, tv i escola escola i escola. Si els afusellaments no calen, com si les pallisses són selectives o la coacció esparsa és perquè ja s'ha aconseguit l'objectiu: és perquè els catalanets es comporten com vol l'estat. Felicitats. Ara ja sou com un castellà més. Però no ho digueu: és millor dir que es parla perquè es vol, que és enriquidor, que és per educació o que saber llengües està molt bé i altres mentides.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
23144 lectures
Presentació
Salvador Brulles - La Història. Futur Psicoestètic de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
Prop de 30.000 manifestants occitans han recorregut els carrers de Carcassona. Els carrers han estat bloquejats...[+]
En Daniel S. Bello ens ofereix una crònica de la darrera conferència pronunciada per En Jordi Bilbeny a la...[+]