Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ser nens per sempre"
Ciceró (106 AC-43 AC) Escriptor, orador i polític
ARTICLES » 31-07-2023  |  MEMòRIA HISTòRICA
1469

La senyera quadribarrada s’incorpora a l’armorial d’Anglaterra

Elionor, de la casa comtal Bel·lònida de Provença —d’origen català— la va introduir al casar-se amb Enric III.

Pintura d'Elionor de Provença.

Tal dia com avui de l’any 1236, fa 787 anys, a Canterbury (Anglaterra); es casaven el rei Enric III d’Anglaterra (Winchester, Anglaterra, 1207) i la infanta Elionor de Provença (Ais de Provença, 1223). Elionor era filla de Ramon Berenguer V —comte independent de Provença— : i besneta de Ramon Berenguer IV —comte independent de Barcelona—. Els Bel·lònides governaven a Catalunya i a la Provença des del matrimoni de Ramon Berenguer III de Barcelona i Dolça de Provença (1112), quatre dècades abans de la unió dinàstica amb Aragó. Els fills bessons del català i de la provençal es van repartir el patrimoni: Ramon Berenguer IV va ser investit comte independent de Barcelona; i Berenguer Ramon, comte independent de Provença.

Per aquest motiu, des de principis del segle XII, les armes de Catalunya i de Provença eren les mateixes: la senyera quadribarrada dels comtes independents de Barcelona. Un segle llarg més tard, quan es van celebrar les noces d’Enric i Elionor, la senyera quadribarrada passaria a formar part de l’armorial anglès, al costat dels lleons rampants de la nissaga reial Plantagenet. La presència de les barres catalanes a l’escut d’armes d’Anglaterra seria efectiva fins a la mort d’Elionor (1291). Segles més tard, amb el matrimoni d’Enric VIII i Caterina Trastàmara (1509-1533); i durant el regnat de la filla de la parella Maria, anomenada popularment “Bloody Mary” —la sanguinària Maria—  (1553-1558), la senyera catalana retornaria a l’armorial anglès.

El fill primogènit i hereu d’Enric i Elionor, i rebesnet de Ramon Berenguer IV; Eduard I (Westminster, Anglaterra, 1219 – Carlisle, Anglaterra, 1307), seria el que, després d’una revolta aristocràtica al centre del país, executaria Simó de Montfort (1265), fill de l’assassí de milers de persones de confessió càtara a Occitània i del comte-rei Pere I a Muret (1213). Eduard I, va ser anomenat “cames llargues” per la seva extraordinària estatura. Segons els càlculs que, modernament, s’han efectuat del fèmur localitzat a la seva tomba, el Bel·lònida anglès hauria mesurat entre 2’02 i 2’12 metres, en una societat en què l’estatura mitjana dels homes estava situada entre 1,50 i 1,55; i la de les dones entre 1,45 i 1,50.

Marc Pons

Podeu llegir l'article orginal en el següent enllaç: 
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/senyera-quadribarrada-incorpora-armorial-anglaterra_950991_102.html



Autor: Marc Pons




versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    35174

    Aconseguits 1750€
    de 8000€
    Queden 20 dies

    Més informació
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
    El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]
    Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]