Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 09-12-2014  |  PROJECTE LLETRES CATALANES
8625

La traducció anglesa de La Celestina que passa a València

Una Celestina suposadament escrita per En Mateo Aleman ens ha arribat només a través de la traducció anglesa i ens situa l'obra clarament a la ciutat de València, amb referents exclusivament catalans

Portada de La Celestina adjunta al Guzman d'Alfarache

Al final de la traducció anglesa de Londres del 1707, en dos volums de The Life of Guzmán d'Alfarache or The Spanish Rogue [La vida de Guzman d'Alfarache o el Murri Espanyol] d'En Mateo Alemán, ens hi trobem The Spanish Bawd, la tragicomèdia de La Celestina1. Ens diu la portada «taken from the Spanish Play of Mateo Aleman, Author of GUZMAN» [presa de la representació Espanyola de Mateo Aleman]. Va escriure En Mateo Aleman La Celestina, o potser alguna versió? No, que jo sàpiga. Tanmateix, la portada ens sembla assenyalar la tragicomèdia de vint-i-un actes que tots coneixem: «Reduc'd from 21, as it is in the Original, to 5 Acts; and adapted to the English Stage» [reduïda de 21, tal com és a l'Original, a 5 Actes, i adaptada als Escenaris Anglesos].

El pròleg ens pot resultar encara més confús, perquè ens cita aquesta Celestina com una obra cèlebre d'En Mateo Aleman: «Whoever will give themselves the Trouble to read over Mateo Aleman's Celebrated Dramatick Poem, call'd Celestina, or, the Spanish Bawd» [Qui mai es prengui la molèstia de llegir-se el cèlebre poema dramàtic de Mateo Aleman, anomenat Celestina, o l'Alcavota Espanyola].

El punt més interessant, però, el trobem just en una gran frase a l'inici de l'obra, després de llistar-nos els personatges: «Scene, The City of Valentia» [Escena, la Ciutat de València]. No val qualsevol ciutat, i cal indicar-la al lector. En Jordi Bilbeny ja va defensar la situació de l'obra a la capital valenciana2, mencionant haver sentit esment d'una Celestina anglesa del segle XVIII que passava a València, i es podria tractar d'aquesta. L'Àlex Sendra també va arribar a la mateixa conclusió a través de l'estudi dels eclipsis del segle XVI a la Península Ibèrica3 i les referències costeres del text4. La troballa d'aquest exemplar anglès confirma els resultats de les anteriors investigacions.

Scene, The City of Valentia

Els erudits que han estudiat La Celestina castellana la situen bé a Toledo, bé a Sevilla, tot i que el text no menciona enlloc quina és la ciutat on es du a terme l'acció. En canvi, en aquest text traduït de l'anglès, a part de dir-ho explícitament a la presentació, hi trobem moltes referències a València, així com hi notem vincles amb el Principat i ni un de sol amb territori castellà. Llisto a continuació totes les referències espaials que hi he sabut distingir:

1.- «Are there two more likely Lads in Valentia? Tall, Clean-limb'd, Strong, Nimble, Smooth-fac'd and Young, a Quality worth a thousand, and there wou'd not a Handsome Wench in Spain stand out against you» (pàg. 18) [Que potser n'hi ha dos més com vosaltres a València? Alts, ben proporcionats, forts, àgils, ben afaitats i joves, una qualitat que val per mil, de manera que no se us resistiria cap noia d'Espanya]. Ho diu la Celestina a en Parmeno, intentant-lo convèncer a participar en el pla, referint-se a ell i en Sempronio. Aquest paràgraf s'hauria de correspondre amb un del primer acte de La Celestina castellana, on no hi ha referències espaials: «Por deleyte, semejable es, como seays en edad dispuestos para todo linaje de plazer, en que más los moços que los viejos se juntan».

2.- «Oh Sir, are you here again! Score it up. Twice in one day. — Our Lady of Montferrat has not work'd a greater miracle this hundred years» (pàg. 24) [Oh senyor, ja torneu a ser aquí! Preneu-ne nota. Dos cops en un dia]. Ho diu l'Elícia, sorpresa que en Sempronio ha tornat dos cops el mateix dia. Ho trobem al tercer acte de La Celestina castellana: «Santiguarme quiero, Sempronio; quiero hazer una raya en el agua: ¿que novedad es esta, venir oy acá dos veces?». Em sembla clara menció a Nostra Senyora de Montserrat, on una essa llarga (Montſerrat) s'hauria confós amb una efa.

3.- «I'll go to San Jago, carry all my Vestals in Procession, and we'll offer up our Vows to the Patron of the City» (pàg. 29) [Aniré a San Jago, portaré totes les meves verges en processió, i oferirem els nostres vots al patró de la ciutat]. Ho diu la Celestina a l'Alisa, dient on anirà després de vendre fil, un lloc anomenat Sant Jago. Trobem un equivalent del text a La Celestina castellana al quart acte, per bé que el nom del lloc no hi és: «Yo te prometo, señora, en yendo de aquí me vaya por estos monesterios donde tengo frayles devotos míos, é les dé el mismo cargo que tú me das».

4.- «I wou'd have bought all the Thread in Valentia in half the time» (pàg. 36) [Ja hagués pogut comprar tot el fil de València en la meitat de temps]. Ho diu la Lucrècia a la Melibea, acabada de tornar, perquè la Melibea encara està parlant amb la Celestina, que li ven fil. En trobem l'equivalent a La Celestina castellana al quart acte, també en paraules de la Lucrècia: «Señora, que baste lo dicho que es tarde».

5.- «There's not a Soul in Valentia understands that Distemper better than I» (pàg. 45) [No hi ha cap ànima a València que entengui aquest desordre millor que jo]. Parla del mal que sent Areusa, «ha quatro horas que muero de la madre», al setè acte. Just la Celestina li respon: «Pues dame lugar, tentaré: que aun algo sé yo deste mal, por mi pecado, que cada una se tiene su madre, y çoçobras della».

6.- «Three white Loaves, a Dozen Bottles of good Monviedo» (pàg. 54) [Tres barres de pa blanc, una dotzena d'ampolles de bon Monviedo]. Sembla equivalent al passatge que trobem en castellà al setè acte: «Pan blanco, vino de Monviedro». Morvedre ens porta a Sagunt. La Celestina castellana, al novè acte, cita vins de diferents llocs, «de Monuiedro, de Luque, de Toro, de Madrigal, de Sant Martín, é de muchos otros lugares», que no trobem mencionats en aquesta traducció anglesa.

7.- «Give me a pretty plump Wench, like my little Lissy here, worth all the Partridges at Buen retiro» (pàg. 56) [Dona'm una noieta maca i refeta, com la meva petita Lisa aquí present, que val com totes les perdius de Buen retiro]. Ho diu en Sempronio elogiant la seva enamorada, en un llarg enraonament d'abans de sopar. Aquesta referència a les perdius de Buen retiro és referent a prostitutes, i pot ser de Bonrepòs. Sembla que no pot ser del Palau del Buen Retiro de Madrid, ja que aquest fou construït posterior a la mort d'En Mateo Aleman. Correspon a l'inci del novè acte de La Celestina castellana, però allà en Sempronio es limita a dir: «Calla mi señora mi vida, mis amores; que quien á otro sirve no es libre; assí que subjeción me relieva de culpa».

8.- «Then I have a Bottle of rare Barcelona» (pàg. 56) [I després em prendré una ampolla d'un excepcional Barcelona]. Ho diu la Celestina en un llarg elogi del vi. A La Celestina castellana, novè acte, parla molt del que beurà, però no diu ni que és vi.

9.- «You have your Fenouillette, your Ratafia, your Aqua Mirabilis, your Citron Water» (pàg. 62) [Tens el teu Fenolleda (digestiu de fonoll), la teva Ratafia, la teva Aqua Mirabilis, la teva llimonada]. Correspon a una burla que fa l'Elícia de la vida fina de la Lucrècia, com a dama de companyia. La Lucrècia acaba d'entrar a mig sopar, i trobem aquesta escena al final del novè acte de La Celestina castellana, però en aquest cas l'Elícia no hi intervé.

10.- «Heav'n's bless your Ladiship, and San Jago bestow a Miracle upon you» (pàg. 68) [Que el cel beneeixi vostra senyoria, i San Jago us concedeixi un miracle]. Ho diu la Celestina a la Melibea, mentre aquesta última declara el mal que pateix pel seu amor per en Calisto. Val a dir que la catedral de València inclou una capella a Sant Jaume. El passatge equivaldria al desè acte de La Celestina castellana, però no hi trobo cap equivalent en particular.

11.- «If any of her Father's Men hear him, or the Alguazils shou'd meet with us here, we shall be taken and sent to the Galleys» (pàg. 75) [Si cap dels homes del seu pare el sent, o els algutzirs ens enganxessin aquí, ens prendrien i ens enviarien a galeres]. El paper de l'algutzir és típic de les terres catalanes. També el trobem a La Celestina castellana al final del dotzè acte, «Huye, huye, Parmeno, que carga mucha gente. Guarte, guarte, que viene el alguazil».1

12.- «Cou'd this Sword of mine tell the Deeds it has done; your St. Georges, your Don Bellianis's, your Almanzors» (pàg. 88) [Si aquesta meva espasa pogués explicar les gestes que ha fet; el teu Sant Jordi, el teu Don Bellianís, el teu Almanzors]. Ho diu en Centurió mentre explica que la seva espasa té un gran passat d'assassinats, mencionant l'espasa de Sant Jordi. Ho trobem molt més curt al divuitè acte de La Celestina castellana: «Si mi espada dixesse lo que haze, tiempo le faltaría para hablar».

13.- «What Blade of Bilboa, Buckler of Barcelona, Helmet of Colatagud, can stand out against it?» (pàg. 88) [Quina fulla de Bilbo, escut de Barcelona, casc de Calataiud, pot resistir-s'hi?]. Sembla anàleg al passatge de La Celestina castellana del divuitè acte: «¿quien destroça la malla muy fina? ¿quién haze rica de los broqueles de Barcelona? quién revana los capacetes de Calatayud sino ella?».

14.- «Bid, bid the Sun be still, and Tides their flowing cease; and Streams their Springs forsake» (pàg. 98) [Que s'aturi, que s'aturi el sol, i cessi el fluir de marees; i que els raigs d'aigua abandonin les deus]. Un dels versos que Calisto dedica a la Melibea, durant el llarg diàleg que tenen d'enamorats quan finalment estan junts. Una menció a la marea com aquesta és normal en una ciutat costera. Correspondria al dinovè acte de La Celestina castellana, però allà en prou feines s'intercanvien gaires paraules en Calisto i la Melibea i, per tant, no hi podem trobar corresponent.

Sense dubte, ens trobem amb l'acció a València i amb imaginari català. Si ara intentem aglutinar-ne les referències temporals, tal com l'autoria d'En Mateo Aleman (1547 – 1615?), podríem acotar quan aquesta va ser escrita:

«There's the Duke de Medina Cæli, the Duke de l'Infantado, the Duke and Dutchess of Popoli» (pàg. 11) [Hi ha el Duc de Medinaceli, el Duc de l'Infantat, el Duc i la Duquesa de Pòpoli]. Aquesta menció la fa la Celestina, mentre recorda a en Sempronio la quantitat d'èxits propis i de favors que li ha fet. El ducat de Pòpoli va ser creat el 1577, a Nàpols5. No trobem cap equivalent al text de La Celestina castellana, tot i que tocaria a finals del primer acte; la Celestina directament demana les raons de la visita a en Sempronio, sense recordar-li res de temps passats.

«I glory in Acquisitions of this kind, as much as Charles the Fifth in the Conquest of Barbary» (pàg. 24) [M'enorgulleixo d'adquisicions d'aquesta mena, tant com Carles Cinquè a la conquesta de Berberia]. Ho diu la Celestina a en Sempronio, assegurant-li que ella té molta experiència en aquests afers que tracten. La conquesta de Tunis la situem al 1535. Ho trobem al tercer acte de La Celestina castellana, ben resumit: «Aun si quissieses avisar á Celestina en su officio; pues quando tu nasciste ya comía yo pan con corteza».

«Yes, yes, we know, Mother, how to bring 'em to Life again, tho' they were as dead as Queen Joan?» (pàg. 55) [Sí, sí, ja ho sabem, mare, com tornar-les a la vida, ni que fossin tan mortes com la reina Joana]. Ho diu en Sempronio, just contestant la llarga benvinguda que els fa la Celestina. Aquest passatge encaixaria amb l'inici del novè acte de La Celestina castellana, però allà la Celestina només els saluda curta i efusivament. En Sempronio hi intervé rebutjant l'efusivitat, dient a en Parmeno: «Déxala, que desso bive; que no sé quien diablos le mostró tanta ruyndad».

Aquesta misteriosa Celestina d'En Mateo Aleman ens confirma, doncs, el lloc de l'acció de l'obra. Ens sembla molt inversemblant que aquest autor, d'origen suposadament Sevillà, traslladés explícitament l'acció a València, i encara menys ho faria el traductor anglès. Alhora, les referències temporals que trobem són contemporànies al període de vida d'En Mateo Aleman, fet que prenem com reafirmació de la seva intervenció en el text.

Fixem-nos ara que el pròleg defineix l'obra com «celebrated dramatick poem». Un poema? L'Àlex Sendra m'apunta que coneix una Celestina en vers d'En Juan Sedeño6, tot i que aquesta sembla feta a partir dels textos castellans que ens han arribat fins avui. En va trobar també una de curta En Marcelino Menéndez Pelayo, ja que ens diu que «en un rarísimo pliego suelto gótico que poseo, hay otro compendio en verso de La Celestina». Trobem una transcripció d'aquest text de només dues fulles del 1513 fet per En Carlos Mota, per als interessats7. A part d'aquestes, no n'hem pogut trobar cap altra.

Val la pena recordar una dada: La Celestina és la primera obra espanyola traduïda a l'anglès, segurament de vora 1530. En coneixem un exemplar parcial, perdut, del qual només se'n conserva un facsimil8. Un tret més la fa destacar sobre totes les altres traduccions primerenques de La Celestina que coneixem: també és en vers. Hi ha hagut una Celestina original en vers, potser?

En Mateo Aleman té una vida curiosa, i la seva biografia inclou punts que ens fan pensar que era un home d'estat, d'autoritat. La vida de Guzmán d'Alfarache és ple de frases fetes catalanes mal traduïdes. Potser ens trobem davant d'un censor inquisitorial que potser s'atribuia obres, com talment alguns sospiten de Lope de Vega o Francisco de Quevedo? Podria ser que En Mateo Aleman hagués fet una nova traducció al castellà de La Celestina original catalana en vers, i per ordre posterior d'estat, aquesta hagués estat destruïda i esborrada com ha passat amb d'altres obres? Les referències directes a València i a imaginari català ho podien haver propiciat. La informació és tan minsa que costarà d'esclarir.

Per acabar, notem que el fet que aquesta Celestina anglesa del 1707 es trobés al llindar d'un gran canvi d'època al Regne de Valencià, i que fos al final d'un segon tom d'una Vida de Guzmán d'Alfarache, podria haver fet que s'escapés de la Inquisició que, com sabem, gaudia de bon abast internacional. Per sort, les noves tecnologies i la digitalització pública d'obres antigues ens han permès trobar aquest exemplar tan rar i important, i ens han donat aquesta valuosa confirmació de l'escenari de La Celestina que ja sospitàvem: la ciutat de València.

Lluís Batlle

18 de juliol de 2014


Notes

1 MATEO ALEMÁN, The Life of Guzman d'Alfarache, or The Spanish Rogue; Londres, 1707. Volum 2. https://archive.org/details/lifeofguzmandalf02alem.

2 MANEL CAPDEVILA, L'original català perdut de La Celestina. Resum de la conferència d'En Jordi Bilbeny del 29 de novembre del 2008. http://www.inh.cat/articles/L%27original-catala-perdut-de-la-Celestina.

3 ÀLEX SENDRA, “L'eclipsi de sol de La Celestina”; INH, 2014. http://www.inh.cat/articles/L%27eclipsi-de-sol-de-La-Celestina.

4 ÀLEX SENDRA, “La ciutat on es desenvolupa l'acció de La Celestina”; INH, http://www.inh.cat/articles/La-ciutat-on-es-desenvolupa-l'accio-de-La-Celestina.

5 “Ducat de Popoli”; Gran Enciclopèdia Catalana, http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0052116.xml?s.q=popoli#.U8mP62db-00.

6 JUAN SEDEÑO, Siguese la tragicomedia de Calisto y Melibea nueuamente trobada y sacada de prosa en metro castellano; Salamanca, Pedro de Castro, 1540. http://bib.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=13544.

7 CARLOS MOTA, La Celestina, de la comedia humanística al pliego suelto. Sobre el Romance de Calisto y Melibea; Criticón, 2003, pp. 519-535. http://cvc.cervantes.es/literatura/criticon/PDF/087-088-089/087-088-089_525.pdf.

8 ANÒNIM, The beauty and good properties of women, otherwise Calisto and Melibœa c, 1530, Facsimil; London, 1909. https://archive.org/details/cu31924013324144.




versió per imprimir

  1. Lluís
    28-02-2015 12:39

    És curiós que hi hagi aquesta altra Celestina situada a Madrid i Lloant Felip II, en anglès, el mateix 1707. Precisament perquè això s'adiu amb la hipòtesi de situar un text difós de La Celestina entre 1570 i 1616, la vida de Mateo Aleman, i no pas vora 1500. Potser l'època de les primeres castellanitzacions del text.

  2. Esteve
    07-01-2015 08:43

    Lluis, intento trobar un moment per llegir-me el pròleg. Afegir que m'ha fet molt efecte el comentari on en Saavedra, al Guzman, quan diu que no és de Sevilla, sinó de València, i que es va posar el nom de Saavedra per ser famosos allà a Sevilla. I cal tenir present que en totes les edicions del Guzman (no l'apòcrif), en la primera portada es diu de manera explícita: Mateo Aleman, "natural de Sevilla".

  3. Lluís
    31-12-2014 18:25

    Perdó, la traducció a l'anglès que diu Saavedra (1707) diu venir "de mútliples mans i del francès" i no d'en Mabbe. En Mabbe calca més l'edició castellana i en diu Sayavedra: https://books.google.es/books?id=ktVBAQAAMAAJ&pg=RA1-PA129 (1634)

  4. Lluís
    31-12-2014 18:10

    Un altre apunt interessant és que tant el Guzman com el Quixot tenen a dins un personatge anomenat Saavedra (el soldado español al Quixot) i Sayavedra (en Joan Martí) al Guzman, que en Mabbe tradueix a Saavedra. Del primer, compten que en Cervantes parla d'ell mateix. Del segon no hi ha conclusions més enllà que és en Joan Martí, amic de l'Aleman, valencià, que després li copia i canvia la Segona Part del Guzman. Per similitud amb el Quixot, que Saavedra no sigui "l'autor mateix" en tots dos casos.

  5. Xavier
    31-12-2014 18:04

    Però és que alhora de jugar amb el seu nom, el Joan Martí quasi calca el nom de l'autor "real", Mateo Alemán/Mateo Luján. Em resulta sorprenent, la veritat.

  6. Lluís
    31-12-2014 16:16

    En aquest pròleg de l'edició d'en Guzman:
    https://books.google.es/books?id=duAAAAAAMAAJ&pg=PA17

    diu: "Juan Martí, con la noticia de la segunda parte del Guzmán, que ya tenia compuesta y había leído su autor a unos amigos, le plagió, y aderezada a su manera, la sacó a la luz en Valencia bajo el seudónimo de Mateo Luján de Sayavedra, pareciendose aun en esto, como en tantas otras cosas, a Cervantes".

    O sigui, en Juan Martí era valència, prou amic de l'Alemán, com per haver-li deixat llegir la segona part? Que eren amics de València? I en quines "otras tantas cosas" s'assembla en Joan Martí amb Cervantes?

    Esteve, d'aquest pròleg potser en pots treure coses de la biografia. Comenta com van ser a la mateixa presó de Madrid.

  7. Xavier
    31-12-2014 14:23

    I també és interessant el passatge d'una mica més a sota, Lluís, on juga amb els noms, Joan Martí i Mateo Luján, com si ens volgués dir alguna cosa. En la versió anglesa que deixa el Toni (per cert, gràcies) no surt. En canvi s'anomena a Morvedre, Marvedra, que no sé si voldrà jugar amb Saavedra.

  8. Lluís
    31-12-2014 13:19

    Aquí, a la segona part d'en Mateo Aleman: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor-din/guzman-de-alfarache-segunda-parte--0/html/ff1a70ce-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html

    "... , Vuesa Merced sabrá que soy valenciano ... . Yo, como no tengo letras ni sé más que un monacillo, eché por estos trigos y, sabiendo ser caballeros principales los Sayavedras de Sevilla, dije ser de allá y púseme su apellido; mas ni estuve jamás en Sevilla ni della sé más de lo que aquí he dicho."

  9. Lluís
    31-12-2014 13:16

    Per cert, la segona part apòcrifa l'atribueixen a en Joan Martí, valencià, sota el seudònim de Sayavedra. http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Mart%C3%AD_%28escritor%29

    Però no sé si té a veure amb el text citat encara.

  10. Lluís
    31-12-2014 13:14

    Ben vist! Hem de veure com quadra això amb el text castellà. Al Guzman castellà hi ha un personatge "Sayavedra", i a més, el Segon Guzman apòcrif està suposadament escrit per un "Sayavedra" també, que en Mabbe ha escrit com Saavedra.

    Mirant-ho ràpid (ho miraré més), els capítols anglesos d'aquesta segona part corresponen "una mica" amb els capítols castellans de la Segona Part d'en Mateo Aleman, no l'apòcrifa. El capítol 2 castellà és el 3 anglès, per exemple. A veure si algú troba aquest tros al castellà.

  11. Toni Pujades
    31-12-2014 12:43

    En aquesta mateixa obra apareix:
    "The History of Saavedra. I was born at Valentia, and not at Seville..." (capítol XIX de The Life of Guzman d'Alfarache).

    http://bit.ly/1zvGnhZ

  12. Lluís
    28-12-2014 19:46

    Miquelet: gràcies, no sé com he pogut pensar que aquesta obra tenia res a veure amb La Celestina. Amb el teu comentari, per sort, queda aclarit.

  13. Miquelet
    28-12-2014 19:12

    Que quedi clara una cosa que no menciona explícitament ni l'autor de l'article ni cap dels seus comentaristes: l'obra a la que es fa referència NO ÉS LA CELESTINA, sinó una altra novel·la, amb diferent argument, personatges, etc...., igualment intitulada (per raons comercials i gràcies a l'absència de lleis i controls en aquella època) però una altra novel·la. Aquest era un fet molt habitual abans de l'aparició dels drets d'autor i tota la legislació protectora dels mateixos. A partir d'aquí trobo que totes les deduccions i teories més o menys fantasiaires aquí vessades no tenen cap sentit. Hi ha una "Celestina" original, la qual edició més antiga conservada (1499) és 50 anys anterior al naixement de Mateo Alemán, tot i que de ben segur és molt anterior, i hi ha tota una sèrie de falsificacions en els segles posteriors amb el mateix títol, que no tenen res a veure.

  14. Arnau Cruanyes
    27-12-2014 22:49

    Sr. Lluis, aporte algún argumento de peso por favor!!!

  15. Pedrito
    26-12-2014 11:53

    El proces contra Úrsola Vilarroya es un altre indici més.

  16. Lluís
    24-12-2014 18:36

    Merci Marquesito. Bé, per mi hi ha prous més indicadors de que la Celestina és obra valenciana, i aquest article només n'assenyala una part. Però bé, hem d'anar-los publicant, i tant o més important, recopilar-los, perquè a vegades als lectors els costa entendre el conjunt d'indicis que apunten en aquesta direcció. Doncs si amb el que hem anat publicant no en fas prou, t'hauràs d'esperar a més. :)

  17. Marquesito
    24-12-2014 16:55

    Vamos allá, Lluís:
    La hipótesis de que la Celestina sea valenciana originalmente no me parece válida porque se apoya en pruebas bastante endebles, como es esta edición londinense (traducción-adaptación) 200 años posterior a la propia obra y con un error de atribución.
    ¿Por qué la ambientan en Valencia? Puede ser porque el adaptador hubiera estado allí en algún momento. Sobre la atribución a Mateo Alemán, voy a suponer que en Inglaterra pasaba como en España u Holanda, y es que se atribuían obras a autores que estuvieran de moda para vender más, hecho muy documentado en Castilla y las Provincias Unidas.
    Otra posibilidad es que las obras españolas estuviesen de moda, como demuestra la edición del mismo año pero agrupada con el Estebanillo y tal vez quisiesen librarse de esas Celestinas que les sobraban.
    En cualquier caso, te sigo remitiendo a Trevor, que seguro que puede aportar más cosas.

  18. Lluís
    24-12-2014 16:00

    De totes maneres, preferiria comentaris de l'estil "la teva hipòtesi no val perquè tal tal i tal", en comptes de "la teva hipòtesi no val, busca't tu per què no val". :)

  19. Lluís
    24-12-2014 15:38

    Merci Marquesito. Sí, pot ser interessant.

  20. Marquesito
    24-12-2014 15:36

    Lluis:
    Hay un libro que parece interesante y puede tener buenas referencias "Classical Spanish drama in Restoration English", de Jorge Braga Riera. Tal vez ahí se puedan encontrar buenos datos y bibliografía sobre estas cuestiones.

  21. Lluís
    24-12-2014 15:17

    Bé, doncs a l'espera d'exemples, tenim una Celestina en anglès que passa a València, i molt ben situada amb forces referències al llarg de l'obra (al contrari de la de Madrid). Pel tema del bloqueig editorial d'obres de teatre, veig que ho va assenyalar En Jaume Moll (http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/the-first-edition-of-el-burlador-de-sevilla--0/html/7ac863a2-4a9a-4793-a8d3-f1d069564c7f_5.html">font), i és el peíode 1625-1634, i no entenc què té a veure amb aquest ariicle.

  22. Marquesito
    24-12-2014 15:11

    Jordi: De autores castellanos en el extranjero no estoy informado, pero en Castilla era práctica común (en Holanda también, lo hacían mucho los Elzevir), pero puedes consultar con especialistas en Siglo de Oro como George Peale o Fred de Armas, aunque para este caso creo que la persona indicada es Trevor Dadson. En tema de fraude tipográfico, pregunta a Donald W. Cruickshank.

  23. Marquesito
    24-12-2014 14:50

    Jordi: Efectivamente. Además, una cosa es que estuviera prohibida la importación de vino y otra prohibir el vino.
    Menéndez Pelayo no es santo de mi devoción por su descarado sesgo lopiano, pero hay que reconocerle su enorme volumen de trabajo

  24. Lluís
    24-12-2014 14:46

    Marquesito: gràcies. Ho tindré en compte, i intentaré llegir el que em dius. Pots donar exemples de casos com aquests que comentes, en què es publicaven a l'estranger traduccions amb autors girats per donar importància?

  25. Jordi
    24-12-2014 14:03

    Totalmente de acuerdo Marquesito. No tengo tiempo para extenderme, pero para afirmar algo hay que rebatir antes. Cierto que en La Celestina se habla del vino de Murviedro, cuya importación estaba prohibida en Castilla. Para cualquier duda, recomiendo consultar a Menéndez Pelayo.

  26. Marquesito
    24-12-2014 13:13

    Lluís:
    Esa afirmación la haces sin pruebas que la sustenten.
    Sobre el vino, nunca estuvo prohibido en Castilla y siempre se hicieron buenas cosas con la uva. Lo que sí estuvo prohibido durante diez años fue imprimir teatro en Castilla y por eso se usaron muchos pies de imprenta falsos de la Corona de Aragón, como demostró y catalogó Donald Cruickshank

  27. Lluís
    24-12-2014 13:02

    Marquesito: la meva opinió sobre aquesta edició de "Madrid" la tens uns comentaris més avall.

    Jordi: de quina obra parles? Per cert, em sona que a Castella el vi era prohibit.

  28. Jordi
    24-12-2014 12:39

    UUF, quines teories estic llegint ....Mateo Alemàn la mateixa persona que Cervantes... Afirmar la localització de l'obra és difícil, crec que l'autor va crear una ciutat arquetípica. Si ens fixem, els vins que veuen els personatges són de Toro, Valdeiglesias, Luque....vins que no eren propis de València. En cap moment hi ha un ambient mariner, es contracten els criats per Sant Joan (tradició del sur d'Espanya)....i molts més detalls que es podrien detallar. Afirmar una localització tan a la valenta, ho trobo molt temerari.

  29. Marquesito
    24-12-2014 09:51

    Marta:
    Ese mismo año hay otra edición en Londres donde la Celestina está ambientada en Madrid y publicada junto con el "Estebanillo". Supongo que ese año estaban de moda las obras españolas y el género picaresco. Editores sin escrúpulos los había en todas partes; piensa en todas las obras que hay mal atribuidas a Lope, Tirso, Rojas y Calderón. Ponían el nombre que más vendía y ya está. Con estas Celestinas pasa lo mismo.

  30. Pere
    22-12-2014 21:04

    plas, plas, plas...i algú s'ha preguntat com en les altres traduccions no surt re de re i en aquesta Valènci i, això no obstant, encara s'atribueix a Toledo-Sevilla la localització de l'obra?

  31. Marta
    21-12-2014 14:49

    La lògica fa pensar que els anglesos no tenen cap motiu per manipular ni canviar els topònims (València) d'aquesta obra. És evident que la censura només pot venir de mans castellanes.

  32. Lluís
    20-12-2014 10:25

    Jo: No. Simplement a l'obra "De Disciplinis. I. De causis corruptarum artium" (1531), Joan Lluís Vives diu en un punt: «[...] in quo sapientior fuit que nostra lingua scripsit Celestinam tragicomediam». Considera La Celestina escrita en una llengua que anomena "nostra". Hi ha gent del fòrum (Alfons? Manu? No ho recordo) que ha apuntat que també es refereix a les obres d'en Nebrixa com fetes en la "nostra llengua", i això els porta a pensar que "nostra" no necessàriament exclou el castellà, perquè consideren que en Nebrixa va fer les obres en castellà. És cert que només les tenim en castellà.

  33. Lluís
    19-12-2014 23:58

    Esteve: clar que no hi ha correspondència entre ells! No veus que es veien cada dia de tota la seva vida? :)

  34. Lluís
    18-12-2014 13:05

    Jo: entenc que conclouen que el traductor d'aquesta Celestina no en tenia ni idea de res, i que d'aquesta obra no es pot concloure res de la Celestina original. Punt.

    Esteve: sí, no sé com hem de reconciliar-ho això. Almenys d'un retrat de l'Alemany en tenim un escut dels Alemany catalans. De Servent no hi ha cap escut conegut, no?

  35. Esteve
    18-12-2014 12:24

    La biografia de Mateo Aleman és calcada a la de Cervantes. Nascut i mort al mateix any. De jove, l'any 1969 tots dos segueixen com ajudant al cardenal Aquaviva. Al cap de poc es cansen i van a Nâpols. A partir d'aquí de Mateo no es diu que entri a l'exèrcit sinó que se'l troba ja l'any 1974 a Sevilla fent de recaptador. De Cervantes es diu que s'allista a l'exèrcit, va a Lepant i és capturat pels musulmans. Al 1980 però ja és a Sevilla fent de recaptador. A partir d'aquí ja tot torna a coincidir. Es casen amb una Catalina, se'ns separen al cap de pocs anys. Tots dos demanen una plaça a Amèrica i els és negada en aquest primer moment. Tots dos són a la presó (a les mateixes dates!). Després Aleman aconsegueix anar a Amèrica i Cervantes no ho demana ni hi va. Cervantes mor el 1616 i de Mateo Aleman és diu que l'última notícia que es té d'ell és 1615 i "se'l suposa mort al cap de molt poc". Massa coincidències. No pot ser possible. Els retrats atribuïts a Cervantes i a Aleman s'assemblen molt. Mateix nas, mateixa boca i mateixos ulls. I després no hi ha cap document que deixi constància que es coneguessin o que sapiguessin l'un de l'altre. Es troba un document de la Inquisió Mexicana de quan Aleman arriba a aquell país, amb un Quixot a la maleta. Però podria ser que fos el mateix autor del llibre? Una carta de Cervantes a Mateo Aleman tothom ha dit que és falsa. Quin interès hi havia en fer aquesta carta falsa, ves a sabver quan? Es volia recalar de manera forçada que eren dues persones diferents? Tots aquests fets semblen correspondre només a una sola persona. A qui? A Aleman? A Cervantes? I de la biografia de l'altre, llavors, no en sabem res. O seria la mateixa persona, qui escriuria tota l'obra, des de l'Alfarache al Quixot?

  36. Xavier
    12-12-2014 19:17

    Ei, per què s'ha ocultat el meu primer comentari? :-(

    Penso que no he faltat a ningú.

    "Nyas coca" és una expressió valenciana que pot fer notar la contundència d'alguna cosa, en aquest cas, la contundència de l'article.

    "Toma morenita" seria, d'alguna forma, l'equivalent castellà i introduït perquè a La Celestina que es comenta a l'article, és nomena a Nostra Senyora de Montserrat de forma contundent.

    La rialla i el comentari de complicitat amb qui gairebé sempre ha estat el primer, tampoc penso que sigui cosa d'altre món, seria filar massa prim, quasi no podríem parlar. Ni tant ni tant poc!, penso.

    De totes formes, si considereu que he estat desafortunat i us sembla la intervenció tant desagradable per horripilant, tampoc ningú es perd massa. Això sí, acudiré a les autoritats pertinents per a que restableixin la meva HONRA I HONOR.

  37. Jan Renard
    12-12-2014 17:44

    Interessant la troballa.., es veritat aixo de l'escut del 'Mateo Alemang'. Es en realitat un escut dels Alemany catalans.

  38. Lluís
    12-12-2014 13:44

    Sí, la requisació del Quixot és el que em sonava. No sé en quines èpoques el Quixot ha estat prohibit. Per La Celestina, per exemple, l'època suposadament més dura de la Inquisició és la del s. XIX, on l'exemplar en castellà està ben prohibit.

    Esteve, estaria molt bé si en poguessis un article recopilant tot d'informació com la que exposes aquí. Suposo que hi ha alguns indicis també de que Aleman i Cervantes són persones diferents (més enllà de que se'ns hagin conservat coses sota noms diferents), i estaria bé recopilar-ho per contrapesar. A l'hora de fer hipotesis, també cal distingir si tots dos podrien ser una sola persona, o trets de la vida d'un s'han fet servir per construir la vida de l'altre, per exemple.

  39. Esteve
    12-12-2014 09:04

    També em sembla interessant com la Santa Inquisició a Mèxic requisa el Quixot. Aquests fets tenen lloc l'any 1608. Sembla estrany que aquest any es requisit un Quixot. No havien arribat a Mèxic notícies del Quixot? Potser no, però fa pensar.

    Aquesta anècdota es recull en un llibre editat l'any 1908, Mexico viejo y anecdótico, de A.H. Bushee, dient que aquesta informació es treu d'un manuscrit Inquisicion de flotas venidas de los Reynos de Su Majestad desde el año 1601 hasta el presente 1610, on segons l'autor del primer, es feia referència expressa a l'edició de Madrid del Quixot de 1605 de de la cuesta, i es continuava dient quer era un llibre escrit "en romance" sobre coses de fàbula, no reals. En algunes referències d'escriptors sobre aquest manuscrit tothom es remet al llibre de 1908 però ningú mostra haver llegit n vist de nou el manuscrit.

    Potser tot això no porta enlloc.

  40. Esteve
    12-12-2014 08:21

    També la seva dona es deia Catalina i al cap de pocs anys en resta separat.
    També va demanar un lloc per anar a Amèrica les mateixes dates que Cervantes, denegant-se-li a tots dos en aquest primer moment.
    Els pares de tots dos metges cirugians, que moren en uns moments semblants.
    Els dos amb antecedents de conversos. De Mateo Aleman es diu que un avi va ser cremat a la foguera (hi ha Miquel Servet).

  41. David
    10-12-2014 15:24

    Hem de trobar un patró numèric.

  42. Esteve Renom
    10-12-2014 14:07

    El primer gravat d'un retrat de Cervantes que apareix en un llibre és idèntic al retrat a l'oli que es conserva de Mateo Aleman que es diu realitzat pel pintor contemporani Eduardo Balaca. Actualment hi ha autors que atribueixen aquest retrat a Mateo Aleman i altres que l'atribueixen a Miguel de Cervantes. La mateixa pintura. El fet és que la pintura, com he dit, es correspon al primer retrat (en forma de gravat) que apareix en un llibre de cervantes. Intento aprofundir-hi, però de moment ho trobareu fàcilment a internet posant simplement Mateo Aleman i després Cervantes i tot seguit trobeu la coincidència en el retrat, que al llarg de l'hisotoria es copia en diverses versions de gravat.

  43. Lluís
    10-12-2014 13:02

    FF: Merci per llistar aquests fets. Són força els que havia vist, cercant ràpid, i d'altres no els coneixia. Un de molt rellevant és que entre Cervantes i l'Aleman en prou feines se'ls coneix correspondència. Quan l'Aleman va anar a Amèrica, li van enganxar (i crec que confiscar) un Quixot sota el braç. Potser van construir parts de la desconeguda vida de Cervantes a partir de l'Aleman, no ho sé.

  44. FF
    10-12-2014 13:02

    I ara que em remiro el retrat de n'Alemany ( http://goo.gl/Xs5549 ), no puc parar de fixar-me amb l'emblema on surt la insídia - l'aranya - amenaçant la prudència - la serp - ("ab insidiis non est prudentia"), tal com ens assenyala explícitament el propi retratat mentre aferra amb l'altre ma un llibre del prestigiós historiador Corneli Tàcit, com si la història fidel li (ens) servís de protecció. Tot un jeroglífic obert a interpretacions...!

    I, per cert, a en Tàcit el trobem elogiat també a l'obra d'en Cervantes "Viaje del Parnaso"...

  45. Esteve Renom
    10-12-2014 08:23

    Lluís, extraordinària troballa!

  46. Isidre
    10-12-2014 00:00

    en aquest web es dedica massa esforços a contestar i intentar neutralitzar personatges camuflats a qui el coneixement els importa ben poc. Només pretenen provocar i malintencionar respostes per desviar el tema. Aquí es mostra exemples, elements, analítiques i comparatives que, fins ara, mai havien traspassat l'anècdota. Els hi molesta..., ells sabran. Els qüestiona a ells?? No pas, es qüestiona un relat que ha imperat durant segles i que, mica en mica, anem desgranant i desmuntant.

  47. Josep Maria Vila
    09-12-2014 23:28

    Interessantíssim.

    PD: Gràcies per bloquejar els comentaris impertinents. La resta, ignorem-los.

  48. Lluís
    09-12-2014 23:01

    Gràcies a la responsable de http://portrezetres.wordpress.com">Por Treze Tres, estudiosa de La Celestina, vaig saber que hi ha una Celestina" target="_blank" class="linkc">http://books.google.es/books?id=d11VAAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca">Celestina en anglès casualment del mateix any 1707, que situa l'acció a Madrid, i casualment també reduint els nombrosos actes a menys (nou, en aquest cas), perquè diu que és irrepresentable tan llarga. En cita El Bachiller Fernando de Rojas com autor. Malhauradament, crec que és tot una estupidesa, perquè en aquesta reducció, dedica el primer capítol exclusivament a explicar la ciutat de Madrid, lo ben parida que és, i lo ben parit que era Felip II. I l'acció de l'obra comença a partir del 2on acte. Redueix l'obra, o l'amplia amb un capítol per davant? Deixant de banda de que vincular La Celestina amb la ciutat de Madrid és una anacronia prou gran, del segon acte fins al final no hi ha ni una menció que pugui fer pensar en Madrid o en cap altra ciutat. Ben diferent que el que ens trobem amb aquest exemplar enganxat al Guzman d'Alfarache. Potser aquesta Celestina madrilenya va ser feta corre cuita per desacreditar aquesta?

  49. Marquesito
    09-12-2014 22:50

    ¿Estáis tomando como referencia válida una edición extranjera un siglo posterior al Guzmán de Alfarache y dos siglos posterior a la Celestina? Y además con un error de atribución, por si fuera poco.
    Lo que hay que ver algunos días.

  50. Lluís
    09-12-2014 22:01

    Merci Xavier. La família Alemany era entre les deu majors de Catalunya, i sospitava força que en Mateu Alemany hi tingués relació, però no ho havia cercat mai. El Guzman d'Alfarache té moltes picades d'ullet assenyalant catalanitat, segons he vist per cert anàlisi parèmic que vaig fent poc a poc. També hauriem de mirar perquè en Mateu Alemany és tan paral·lel amb Miguel de Cervantes, i tan poc relacionat. Podrien ser una sola persona? Si algú té ganes d'estudiar-ho, endavant.

  51. Xavier
    09-12-2014 21:37

    El Mateu Alemany és dels Alemany de Barcelona, curiosament del carrer Mirallers. Fixeu-se en l'escut de l'esquerra:
    http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/83/Retrato_de_Mateo_Alem%C3%A1n.jpg

    Aquí ens ho corroboren amb una petita adició:
    http://www.armoria.info/libro_de_armoria/ALEMANY.html

    Aquí ens ho tornen a confirmar, i amb carambola...:
    http://www.heraldaria.com/armorial.php?page=1&query=alemany&txtzona=&opcion=exacta&tienda=&id_productos=&de_donde_viene=http://www.heraldaria.com/armorial.php&posicion_apellido=

  52. Xavier
    09-12-2014 20:45

    Escolta David, ja està bé de tants destrellats!

    És bell, ho veus amb el contrast, ho sé, ho veus, ho saps..., és el bell catalanesc del món, el del Mateu Alemany!

    Avui ha sortit la notícia que el Pérez Reverte dels collons ha fet una nova edició del Quixot i reivindica que sigui obra d'estudi a les escoles de nou. El quixot no l'entenen a les escoles i ha quedat abandonat...

  53. Guerau
    09-12-2014 20:37

    Great!!, awesome!!

  54. David
    09-12-2014 20:31

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  55. Xavier
    09-12-2014 20:25

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
22224
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]