Les cares ocultes del Rector de Vallfogona: estat de la qüestió

En té, doncs, de fesomies amagades, el nostre primer i principal escriptor barroc? Parlem-ne. El balanç de l’estat de la qüestió planteja la ferma probabilitat que sí. I doncs? Vejam què en diu l’Acadèmia i què proposen les recerques que gosen poder anar més enllà. Fem-ne l’estat de la qüestió, potser no exhaustiu però significatiu a partir de fonts i d’estudis arran de l’Any Rector. Havent (re)descobert Garcia (re)llegint-lo (via Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Ferrater i altres) i revisitant-ne el context (via Jordi Bilbeny, Pere Coll i altres) com a escriptor barroc català; havent consultat i contrastat dades biogràfiques (via Enric Querol) de Garcia i dades bibliogràfiques (via Albert Rossich) del Rector: hi ha indicis prou sòlids i proves ben travades per afirmar que l’obra de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, és molt més àmplia i va molt és enllà del que proposa l’Acadèmia, que no hi reconeix l’acció de la Inquisició com a organisme de censura d’Estat contra la llengua i la literatura (la cultura i la nació) catalanes i, doncs, com a factor que condiciona decisivament l’edició i la difusió de l’obra completa del nostre escriptor.

Com arribar-hi, fins al Rector?

Doncs per la textualitat (és a dir, pels seus propis mots, gràcies, per exemple, als treballs i les edicions d’Albert Rosscich, com ara l’esplèndid Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. Poesia Completa. Volum I, Sonets i Dècimes, per la intertextualitat (perquè els seus mots han estat font de creació per a escriptors posteriors en la tradició literària catalana), per les arts que li són contemporànies (el pintor Francesc Ribalta o el músic Josep Elies, per exemple), per les circumstàncies polítiques i religioses (Felip III, Contrareforma i Inquisició)...

Jo el vaig anar a trobar a Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barberà; però, en acabat, el vaig trobar a Reus, on visc i hi treballo.