Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Cal tractar amb cura les històries velles; s'assemblen a roses marcides que es desfullen al mínim contacte."
Selma Lagerlof
ARTICLES » 21-03-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
2179 lectures

Los occitans en Catalonha

Article d’en Christian Andreu a la revista en occità "Sapiéncia Occitana" sobre la immigració de parlants d'aquest idioma, els segles XVI i XVII, al Principat de Catalunya. El nombre més gran dels nouvinguts s’instal·laren al litoral empordanès i maresmenc, a Girona, a Barcelona i rodalia, i a la Catalunya Central. La immensa majoria eren homes, que es van casar amb dones natives. On havien marxat els homes catalans'?


Lo port de Barcelona

Catalonha es estada totjorn un país qu’a recebut fòrça immigracion. Aquò se debanèt pendent tota l’edat medievala en tot reconquistar territòri catalan, valencian e balear als arabis e tanben aprés la crosada dels albigenses. Mas tanplan pendent d’epòcas posterioras. La feblesa demografica catalana en tot començar lo sègle XVIen mercegèt plan l’arribada de milièrs d’occitans que pendent tot aquel sègle e lo XVIIen arribèron a Catalonha per crear la nacion catalana d’uèi.

Foguèt aital pr’amor que los catalans avián patit guèrra aprés guèrra pendent lo sègle XVen e una crudèla guèrra civila contra la monarquia catalana que laissèt lo país dins una situacion de feblesa demografica grèva. Qualques regions del país demoravan l’an 1500 amb una densitat de populacion mai que baissa. D’autres èran encara d’illas semideserticas.


Los occitans qu'arriberon en Catalunha
pendent
los sègles XVIIen e XVIIIen
−mas sustot al sègle
XVIIen−
fasián e coneissián plan lur mestièr.

A mai, l’arribada de divèrses episòdis de pèsta accelerèt la pèrda de populacion catalana. E en tot arribar lo sègle XVIen i aviá mai mòrts que naissenças. Mas – ironia de l’istòria – arribèron los fraires occitans per sauvar Catalonha e crear un país nòu que en 1700 ja dintrava pauc cha pauc a l’edat modèrna.

L’arribada dels occitans
La creissença de la populacion catalana entre 1553 e 1717 aguèt una distribucion desparièra: i aguèt mai augment al nòrd –èst del país – çò es dins las comarcas de l’Empordan, lo Maresme, Girona e la Catalonha centrala e fòrça mens a las tèrras mai occidentalas e meridionalas – çò es Lhèida, Val d’Aran e Tèrras de l’Èbre.

Las chifras son estonantas; vilatges coma Barcelona, Sant Just, Sant Cugat del Vallès, Martorell o Tàrrega aguèron prèp d’un 25% de maridatges amb un òme occitan. D’autres coma Mataró, Sentmenat, Sant Julià d’Atura, Rubí, Igualada, Vilafranca o Creixell prèp del 15%. E encara 30 vilas o vilatges mai aguèron un percentatge parièr o mai grand de 10%. E, de segur, n’i aguèron centenats mai que encara son pas encara estudiadas.

L’arribada dels occitans a tèrras catalanas en tot cercar trabalh e un futur melhor tanben aguèt luòcs amb mai preséncia que d’autres. I arribèron pendent tot lo sègle XVIen mai occitans al litoral central catalan e un pauc mens dins lo prelitoral. Las tèrras situadas mai a l’interior, totun, aguèron un nombre mai pichon d’occitans. Tot èra restacat amb lo dinamisme economic de las quitas regions catalanas a l’epòca.

Los occitans foguèron benvenguts e plan recebuts pr’amor de çò que sabián far. Mai del 90% dels occitans qu’arribèron pendent aqueles sègles èran de paisans o jornalièrs e pastors.

Totun, que divèrsas vilas catalanas an uèi lo jorn encara un bon remembre de l’arribada dels occitans al sieu país. E aquò se pòt veire encara dins lo vocabulari. De segur que i an desenats de paraulas occitanas que los arribats laissèron entre los catalans. Ne volèm racontar solament una pr’amor que formariá partida de l’istòria de la familha del quite redactor d’aquest article. Amb una originas mairalas de la quita vila de Barcelona e Arenys (Maresme) encara se ditz aiga e pas aigua coma seriá dich plan en catalan. E cresèm que milièrs d’òme e femnas de Barcelona encara o dison aital.


Los occitans fogueron benvolguts e plan
recebuts
pr'amor que de çò que sabián far.
Mai de 90% dels
occitans qu'arribèron pendent
aqueles sègles èran
de paisans, de jornalièrs e
de pastors..


L’origina dels occitans
La demografia catalana pendent los sègles XVIen e XVIIen aguèt una natalitat e mortalitat plan nautas – çò es tipic dels païses de l’epòca nomenada de regim ancian, çò es abans de la revolucion industriala – e pr’aquò i avián unas pèrdas demograficas plan grandas. Un dels pejors episòdis foguèt la pèsta que i aguèt entre 1647 e 1652. Aital, mai de 50% dels nascuts arribava pas a se maridar. Pr’aquò l’arribada d’occitans adults a Catalonha a l’epòca foguèt fòrça benvenguda.

L’an 1500 Catalonha aviá solament 250.000 abitants e dins de vilas grandas coma Barcelona solament i avián 6000 ostals. L’arribada d’occitans foguèt plan importanta e amb lo temps definitiva. Alavetz foguèt una de las causas principalas del cambi de tendéncia demografic catalan – en 1787 ja èran 1 milion d’abitants – benlèu pr’amor de las relacions tradicionalas qu’avián existit totjorn entre Occitània e Catalonha: d’episòdis istorics, dinastias, religion e lenga comunas. A mai d’aquò, la demanda de man d’òbra al sud dels Pirenèus foguèt una crida als occitans que fin finala capitèt.

La precedéncia dels occitans foguèt divèrsa. Totun, plusors parçans – es estat estudiat a travèrs las diocèsis eclesiasticas – balhèron mai d’immigrants que d’autres. Maugrat aquò, la distribucion foguèt pro omogenia e se pòt arribar a parlar de parçans fòrça aluenhats que donan encara uèi de suspresas als istorians.

Aital trobam que lo parçan occitan qu’envièt mai d’occitans a Catalonha pendent los sègles XVIen e XVIIen foguèt lo Comenge gascon e aprés venián las diocèsis eclesiasticas tanben gasconas de Tarba e Coserans. Prèp d’elas i avián los parçans lengadocians de Pàmias, Volvèstre e Caòrs. Segon aquelas chifras, Comenge balhèt fins a mai de 100 occitans annals dins la quita diocèsi e las autras entre 51 e 100 òmes.

Mas que d’autras diocèsis occitanas atanben envièron fòrça òmes a Catalonha a l’epòca. Ansin se demorèt amb tèrras d’Aush, Bordèus, Lombèrs, Tolosa, Agen, Rodés, Santa Flor e las lonhanas Tula,Limòtges e Clarmont amb fins a 50 òmes annals per diocèsi. E aquò segon d’estadisticas totjorn annalas. Las tèrras de Condòm, Sarlat, Mirapeis, Albi e la luenhana diocèsi arpitana de Lion arribèron a n’enviar fins a 25 òmes cada an.

Vilatges coma Barcelona, Sant Just, Sant Cugat del Vallès, Martorell o Tàrrega aguèron prèp d’un 25% de maridatges amb un òme occitan.

La majoritat avián una procedéncia de la partida mai centrala dels Pirenèus, òc, e es pr’aquò que los istorians an totjorn pensat que i aviá un camin natural per dintrar dempuèi Tarda e Comenge en tot arribar a Catalonha e Aragon. Lo segond luòc d’origina mai grand foguèron los evescats de las tèrras nautes occitanas, çò es del Massís Central, coma Clarmont o Santa Flor. Aquel  èra, de fach, un airal amb una granda tradicion migratòria. Mas tanplan de la rica plana lengadociana i arribèron fòrça occitans a Catalonha.


Vilatges coma Barecelona, Sant Just, Sant Cugat
del
Vallès, Martorell e Tàrrega agueron prèp
d'un 25%
de maridatges amb un òme occitan.

Mas lo nombre foguèt mai pichon. L’an 1637 Comenge balhèt mai de 200 occitans ( lo doble), Aush, Lombèrs e Mirapeis mai de 100 e Tarba, Coserans, Pàmias, Alet, Narbona, Tolosa, Agen, Caòrs, Rodés e Santa Flor prèp de 100. Bearn e Montpelhièr e Nimes mens de 10.
En çò que tòca los mestièrs las donadas son tanben mai qu’interessantas. Los occitans foguèron benvenguts e plan recebuts pr’amor de çò que sabián far.

Mai del 90% èran de paisans o jornalièrs e pastors òc, mas una chifra mai qu’importanta ( fins 30%) èran teissièrs de lin o lana e compraires d’aquela e fins un 60% podèron se maridar e aver una familha en tot trabalhar en çò qu’a l’epòca èra conegut coma mèstre d’ostal. Mai d’un 20% foguèron faures e mai d’un 40% serraires. Fin finala, mai d’un 20% podèron trabalhar coma sartres o sabatièr o molinièrs.

Los occitans qu’arribèron a Catalonha pendent los sègles XVIen e XVIIen mas sustot al sègle XVIIen fasián e coneissián plan lor mestièr. E o fasián benlèu melhor que d’autres. Pr’aquò la capitada de la sieuna arribada. Arribèron, foguèron plan recebuts, trabalhèron e formèron de familhas. Puèi, moriguèron, mas an laissat per tot Catalonha un eiretatge a travèrs de toponims, de paraulas e de noms de familha que son una partida mai qu’importanta de la cultura de la nacion catalana d’uèi lo jorn.

Benlèu pr’amor que las nacions catalana e occitana contunhèron d’èsser sòrres tanben aprés la crosada e la destruccion de l’estat pirinenc medieval qu’occitans e catalans, catalans e occitans un jorn volguèron arribar a far mas que, fin finala, podèron pas bastir. E aquò es uèi un episòdi demografic de l’istòria de las doás nacions.

Sapiéncia occitana
Istòria
febrer 4, 2018
Christian Andreu
http://sapiencia.eu/los-occitans-a-catalonha/




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Santo Job
    23-03-2018 19:41

    Graciñas, Antón. He podido comprobar que el problema es con el lector de PDF de Xubuntu, pues en Windows chuta bien. Se lo han currado bien (como de costumbre) los de la BNE con la digitalización. También tienen digitalizado el tomo de Borsano que explica el mapa, y es una lectura interesante. Pals ni lo menciona, pero habla con cierto detenimiento de Torroella de Montgrí (algunos párrafos de las páginas 8-11 del visor).

  2. Antón Martín
    23-03-2018 07:58

    Yo puedo aumentarlo sin problemas hasta el 200%. Veo hasta la trama del lienzo donde va montado.

  3. Santo Job
    22-03-2018 17:48

    Antón, Francesc, voy a pediros un favor:
    En el artículo sobre el puerto de la playa de Pals dejé un comentario con un enlace a la digitalización del mapa que se menciona crípticamente en el artículo. He descargado el mapa, pero no consigo hacer zoom en condiciones más allá del 35%. ¿Podéis descargarlo y decirme si podéis hacer zoom en condiciones? Quiero saber si es problema del archivo subido por la BNE o si mi lector de PDF no funciona adecuadamente.

  4. Santo Job
    22-03-2018 17:43

    La emigración a América fue un factor de importancia relativa en el descenso demográfico, también hubo otros:
    Guerras, epidemias, malas cosechas, emigración a Nápoles y Sicilia, etc.
    El sitio en el que más peso tuvo la emigración a América fue en Andalucía, y aún así no es ni de lejos el factor más determinante en la caída demográfica.

  5. Antón Martín
    22-03-2018 16:34

    Francesc, para intentar llevar constantemente el agua a tu molino, se trate del asunto que se trate, te haría falta hilar un poco más fino. El artículo habla bien a las claras del descenso de población en Cataluña, un hecho bien probado por la investigación seria que desde el INH negáis sin aportar prueba ninguna. Castilla también sufrió su propia catástrofe demográfica, de la cual la cuenca del Duero nunca se ha recuperado, pero no veo a nadie negando semejante evidencia, ni siquiera a los castellanistas más recalcitrantes (que los hay). Tu comentario suena a pataleta, lo siento.

  6. Francesc 2
    22-03-2018 15:31

    La immigració occitana en massa es va produir perquè els homes durant els segles XVI iXVII se'n van anar cap a Amèrica. Hi havia, doncs, més dones que homes a Catalunya. Faltaven braços. Per què va pa.sar això? Perquè els homes --i bàsicament només els homes-- van passar a Amèrica. Fixeu-vos que que els occitans s'instal·len sobretot al litoral català. A Barcelona i rodalia hi va haver un 25% d'homes occitans casats amb catalanes! On eren els homes? a Amèrica o a les exploracions pels oceans.

  7. Santo Job
    22-03-2018 12:48

    Antón: el artículo es, efectivamente, muy bueno. Presenta bien los datos y aporta un enfoque interesante, y muestra un hecho poco conocido como es el de la presencia occitana en Cataluña.
    Sin embargo, no eches las campanas al vuelo, pues el artículo no es del INH,sino que es una publicación de Sapiència Occitana que el INH ha decidido mostrar también en esta página.

  8. Antón Martín
    22-03-2018 11:59

    Por fin un artículo intachable en esta página. Celebremos el cambio de rumbo en el consejo editorial.

  9. Joan soldevila
    22-03-2018 07:58

    Interessant aquesta vista de la nostra història. El fet que ens aporta aquesta connexió catalana occitana és que cognoms com Calvet , Garganté, Arau, Lafau, i d'altres siguin d'aquest origen. Crec que les guerres de religió a França hi tenen molt a veure

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
22455 lectures

Aconseguits 5930€
de 6000€
Campanya finalitzada

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]
Fa uns mesos en Cesc Garrido ens feia saber que el terme anglès marines podia ser el mateix mot català mariners,...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]