Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
NOTICIES » 01-05-2010
4649

Més aprop de la catalanitat de Colom

Un estudi del Cercle Català d'Història demostra que el segon viatge de Cristòfol Colom cap a les Amèriques partí de Barcelona i no de Cadis, on sí que va fer una aturada abans d'enfilar el camí cap al Nou Món. Els historiadors s'afegeixen a la tesi de Jordi Bilbeny sobre la falsedat de la conquesta.

Text: F. Marí

PALMA. La investigació historiogràfica sobre la catalanitat de Cristòfol Colom pren embranzida malgrat les llacunes i les tergiversacions documentals. A les teories de Jordi Bilbeny i del professor Charles J. Merrill s'hi afegeix ara la del Centre Català d'Història a través de l'historiadora Eva Sans i l'estudi sobre els Annals de Catalunya. Amb això, queden enrere les teories d'alguns estudiosos illencs sobre la procedència mallorquina o eivissenca de l'Almirall a favor de la catalana del Principat.


Eva Sans destaca que als Annals de Catalunya, un llibre de cròniques escrit per Feliu de la Penya i datat el 1709, es narra el segon viatge de Colom cap a les noves terres i s'afirma que aquest ho vincula directament amb la Corona catalanoaragonesa. "La travessia partí de Barcelona i arribà a Cadis el 23 de setembre, després d'uns 15 o 20 dies de navegació. A Cadis hi quedaren dos dies per proveïr els vaixells i tornaren a salpar dia 25", explica l'estudiosa. "Colom partí de Barcelona i no de Cadis, com assegura la història oficial. Per què s'obvia aquesta primera part del trajecte? "es demana.
La historiadora destaca també que en aquest segon viatge hi havia una nombrosa tripulació catalana: "Hi viatjaven el capità Pere Margarit i Bernat Boïl, que serà el primer vicari apostòlic de les Índíes Occidentals, a més del mateix Colom. Tot estava sota la jurisdicció del "En tornar del primer viatge, Colom fou rebut al port de Barcelona" "A partir del segle XIII es daten colònies catalanes a Cadis i a Sevilla "rei Ferran", aclareix.
Les llacunes i la manca d'informació sobre el comerç i la indústria naval catalans d'aquests segles són,precisament, alguns dels entrebancs que s'ha trobat el Cercle Català d'Història a l'hora de "reconstruir" la conquesta de les Amèriques. "Desconeixem completament les expedicions marítimes catalanes i ens cal recuperar-ne la història", assegura Sans, a més d'afegir que en el segle XV les terres de la Corona no estaven en decadència, en contra del que indiquen els textos oficials. "Així ho demostren els estudis recents d'economistes i antropòlegs quan destaquen que la Corona catalana vivia una època de bonança, just el contrari del que ens han repetit durant anys".

Precisament aquesta expansió naval catalana també ha estat subratllada per la medievalista Maria Teresa Ferrer Malloll a l'obra El comerç català a Andalusia a final del segle XV. Ferrer hi remarca que "ja des del segle XIII hi ha colònies catalanes assentades a Sevilla i a Cadis, unes colònies estratègiques que actuaven com a punt de distribució i comercial i que depenien directament de la Corona catalanoaragonesa, no de la castellana", assegura Sans. Es tracta d'unes colònies,doncs, que podrien haver ajudat l'Armada Reial de Colom quan atracà a la ciutat andalusa. "Com es pot qualificar Castella de gran potència naval si no consta enlloc? És ben senzill: perquè s'obvià la potència naval de la Corona catalana–afegeix el president del Cercle Català, Joaquim Ullan–. És evident que no s'ha donat tota la informació i d'altra s'ha falsificat".

Els orígens

Alguns dels inicis d'aquesta investigació es poden trobar en la documentació de l'historiador canari Rumeu de Armas que, el 1944, ja demostrà que Colom, en tornar del primer viatge, fou rebut per Ferran i Isabel al port de Barcelona. "Perquè no s'esmenta mai aquesta arribada? La historiografia oficial està més manipulada que els tebeos", exclama Ullan. "Al llibre Colón en Barcelona, Rumeu fa una crítica directa als historiadors catalans del monent per no haver esmentat la catalanitat de l'Almirall", afegeix Eva Sans. És un fet que també es pot constatar als Annals de Venècia (història de Venècia), que recullen la descoberta d'Amèrica i expliquen que "Colom pren possessió de les terres in suo nome, és a dir, en nom del rei Ferran. D'Isabel de Castella no en diu res", puntualitza la historiadora. De totes maneres, el president del Cercle Català d'Història manté que allò important no és sols l'origen català de l'almirall Cristòfol Colom, sinó quin és l'Estat que impulsa la conquesta. "Com es veu, ens han aixecat la camisa d'ençà de Felip II", manté. "Ja als seus mapes, Cresques i Vallseca codificaren el camí de les Amèriques. Ara cal ser valents, rigorosos i científics per explicarla història".•

Descarregeu l'article




versió per imprimir

  1. Santo Job
    12-03-2018 16:40

    ¿Qué se supone que tenemos que ver en esa vista de Cádiz y de las almadrabas?

  2. alex espi
  3. Lluís
    19-01-2011 14:51

    Un nova dada que posa encara una mica mes de llum al voltant de la catalanitat de Colom és que si es llegeix el llibre de bitàcora que escrivia l'almirall quan navegava, l'idioma que feia servir era el català. Des de quan algú fa servir una llengua que no és la seva i la d'us habitual? Certament no interessa que se sàpiga que Colom era català, perquè entre d'altres moltes coses quedaria molt clar que a Catalunya se li deu molt més del que podria pagar actualment la corona de Castella només en concepte de drets de conquesta. Qui vulgui entendre que entengui

  4. Jose luis Blanch
    07-01-2011 13:06

    Carta enviada a la Vanguardia en 2009 y nunca publicada: "Colom y Barcelona Sorprende la presencia de un monumento a Colom en Barcelona, tal vez el mayor del mundo, dedicado a un personaje no religioso. ¿Qué tiene que ver Colón con Barcelona? En la extensa obra “Anales de Cataluña” 1709 de Narciso Feliu de la Peña i Farell, en la página 93 del tomo III, refiriéndose al regreso del primer viaje, se lee: “..y diò la buelta (rodeó) a España, llegando a Barcelona a 3 de abril de este año a donde recibido del Rey.”. Más adelante, respecto al segundo viaje se lee: “embarcaronse grande numero en Barcelona con Colon, y fue al Capitan Pedro Margarit. Partieron de Barcelona con la flota de Colon, llegaron a Cadiz a 23 de septiembre. Partieron de Cadiz...”La versión “oficial” sitúa la salida y el regreso del primer viaje en Palos. La partida y regreso del segundo en Cadiz. Señores historiadores, investigadores, ¿tanto cuesta encontrar una referencia tan evidente como ésta? ¿No interesa que se sepa la verdad? Demostrar la catalanidad del Descubrimiento de América no es tarea mía, pero ya es hora que la Humanidad, por dignidad, orgullo y honor de los catalanes, sepa la verdad. Jose Luis Blanch Alejandro" No soc historiador ni investigador, soc metge i aquesta dada només es el resultat de la lectura d'un llibre que tinc a casa. Es curios que ara es consideri el resultat d'una investigació.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
22804
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]
La façana de l'ajuntament d'Ulmn ens aporta una prova més de l'existència i reconeixement de Catalunya com a...[+]