Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
ARTICLES » 14-03-2022  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
1069 lectures

Per què València va rellevar Barcelona en el lideratge catalanoaragonès?

València va aprofitar l’etapa crítica de Barcelona durant el segle XV, una etapa marcada pels conflictes interns catalans, per rellevar-li la capitalitat de la Corona catalanoaragonesa. Article d'En Marc Pons.

Foto: Bibliothèque nationale de France

València, 12 de juny de 1415. Alfons de Trastàmara, que seria anomenat el Magnànim; hereu del comte-rei Ferran I (el primer Trastàmara al tron de Barcelona) i la seva cosina Maria de Trastàmara-Lancaster; es casaven a la catedral. Després d’aquelles noces, la parella radicaria la seva residència a València; i d’una manera o d’una altra, la conservaria sempre; fins i tot quan, a la prematura mort de Ferran I (1416), Alfons va haver de prendre el relleu del pare a Barcelona. O, fins i tot, quan Alfons consumeix totes les seves energies en les empreses militars mediterrànies (1437-1442). Aquella fidelitat a València evidencia que el Cap-i-casal valencià estava adquirint una dimensió que anava molt més enllà de la seva històrica funció. València havia iniciat el camí per rellevar Barcelona com a capital econòmica i demogràfica de la Corona catalana.


Vista de València (segle XVI). Font: Wikimedia Commons.

La Pesta Negra i l’alimentació

La primera onada de la Pesta Negra (1348-1351) —que va assotar la pràctica totalitat d’Europa— va castigar de la mateixa forma Catalunya i el País Valencià. Els diversos estudis d’aquell fenomen confirmen que la gran pandèmia medieval va afectar amb el mateix rigor i amb la mateixa intensitat Catalunya i el País Valencià, amb taxes de mortalitat entre un 33% i un 40%. Ara bé, també és cert que la recuperació va ser més ràpida a València que a Barcelona. El professor David Abulafía (de la Universitat de Cambridge) que ha estudiat àmpliament l’Edat Mitjana catalana; ho atribueix a la tradicional varietat de conreus als voltants de València; que va tenir efectes molt positius en la dieta dels supervivents i de la seva descendència immediata; i que va contribuir a una recuperació demogràfica (de força del treball) més ràpida.

La recuperació i l’eclosió valencianes

Aquella recuperació va ser lenta, tant a Barcelona com a València, a causa dels rebrots que, de forma recurrent, van castigar de nou els entorns urbans fins a finals del segle. Els pogroms de 1391 contra els calls catalans i valencians —que van ser especialment devastadors a València i a Barcelona—, es van gestar i van esclatar en un context, encara, de ressaca pels efectes de la Pesta Negra. Però; en el moment que aquell escenari de dubte queda superat, València confirma la seva candidatura a nova capital econòmica de la Corona. I si bé és cert que Barcelona pren la iniciativa amb la construcció de la Llotja de Mar (conclosa el 1392) i la creació de la Taula de Canvi (1401); també ho és que València acolliria una colònia més extensa i més activa de mercaders estrangers, que la catapultarien a liderar les rutes de navegació comercial.


Vista de Barcelona (segle XVI). Font: Cartoteca de Catalunya.

Panses, figues, nous i olives... valencianes

Una altra vegada, la varietat de conreus va jugar a favor de València en aquella cursa. El professor Abulafía revela que, a finals del XIV, va sorgir un comerç de fruits cap a Flandes i Anglaterra. Les fonts documentals revelen un intens trànsit naval entre València, Bruges i Londres; que exportava panses, figues, nous, olives, vi... i ceràmica fina; i que importava llana en brut anglesa i teles fines flamenques. Durant aquest període de puixança (entre 1400 i 1450), València es va omplir de mercaders toscans, genovesos i venecians; que establien aliances comercials amb els potents armadors valencians, propietaris de coques preparades per solcar les aigües atlàntiques. I es va omplir de telers que transformaven la llana en brut anglesa en draps manufacturats valencians que es comercialitzarien arreu de la Mediterrània.

Barcelona: la Biga i la Busca

Mentre això passava (1400-1450); Barcelona en cap cas era aliena a aquestes dinàmiques. Ja hem esmentat les iniciatives precedents de la Llotja (un centre de negocis pioner a Europa) i de la Taula de Canvi (el primer banc públic i el primer organisme regulador de l’activitat bancària de la història). Fins i tot, la investigadora postdoctoral Maria Elisa Soldani (de la Universitat de Barcelona); ha inventariat l’existència d’una trentena de potents nissagues de comerciants toscans establertes a Barcelona molt ben avingudes amb els seus socis catalans, que vigoritzaven el comerç català. Però Barcelona vivia una etapa convulsa que, paradoxalment, era fruit de la recuperació: el conflicte que enfrontava les oligarquies patrícies (el partit de la Biga) i els gremis (el partit de la Busca). Aquest conflicte tindria conseqüències molt negatives per a Barcelona.


Representació d'una coca mercant catalana. Font: Museu Marítim de Barcelona.

Barcelona i Nàpols

El llarg conflicte de la Biga i la Busca (1425-1472); escenificat amb els freqüents i acusats “cops de timó” de les autoritats municipals en funció de quin partit governava; generaria un paisatge d’inseguretat jurídica que impulsaria un èxode mercantil català cap a Nàpols; i català i toscà cap a Sevilla. L’any 1442, Nàpols havia estat conquerida pel comte-rei Alfons el Magnànim, i els mercaders barcelonins s’hi van dirigir en massa per a rellevar els genovesos i venecians que havien estat expulsats després de l’ocupació catalana. Nàpols i Barcelona van esdevenir dues germanes bessones. Però, la fragmentació d’aquella força mercantil va beneficiar València; que no tan sols no havia expulsat els seus mercaders sinó que —durant l’etapa crítica de Barcelona—, havia promogut l’arrelament dels comerciants estrangers amb l’expedició de cartes de naturalesa.

València, cap-i-casal

A finals del segle XV; València ja exercia, plenament, com a Cap-i-Casal econòmic i demogràfic de l’estat catalanoaragonès. Amb 100.000 habitants era la ciutat més poblada de la Corona (la seguien Nàpols amb 60.000, Barcelona, amb 40.000, i Palma i Saragossa, amb 20.000). No debades, el primer viatge colombí es va fabricar a València: a la casa de Lluís de Santàngel, banquer de Ferran el Catòlic; que, durant anys, va allotjar Colom i Cabot, les dues principals figures de la navegació de l’època, i de qui una part de la investigació historiogràfica apunta un origen valencià. I era, també, la ciutat més poblada de la península Ibèrica (la seguien Sevilla, Lisboa i Granada amb 75.000 habitants). Durant aquella etapa, que s’ha anomenat “el segle d’or valencià”, va ser la capital mediterrània del sucre, del tèxtil, de la fruita i de la ceràmica.


Vista de Nàpols. Tavola Strozzi (segle XV). Font: Museo Nazionale San Martino. Nàpols.

Per què València no va poder mantenir la seva posició?

Joan Fuster, figura senyera de la intel·lectualitat valenciana del segle XX, va proclamar que el resultat de la Revolució de les Germanies (1519-1522) va marcar l’evolució moderna i contemporània de València i del País Valencià. La derrota dels revolucionaris (les classes mercantils, els gremis i la petita pagesia propietària) a mans de les oligarquies (la corona hispànica i la noblesa latifundista local); va posar fi al somni d’una república valenciana, inspirada en les repúbliques mercantils de la península italiana. La repressió va assolir una intensitat de tal magnitud que va ensorrar i arruïnar el País Valencià i va convertir el Cap-i-Casal en una trista ombra del que havia estat. A finals del segle XVI, Barcelona, que ja recollia els fruits de la Revolució Remença catalana, rellevava València en la seva condició d’urbs principal de la Corona.

Marc Pons

Barcelona,
Diumenge, 13 de març del 2022

Enllaç:

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/valencia-rellevar-barcelona-lideratge-catalanoaragones_725163_102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    20-03-2022 16:18

    Tonete, si tu, en Job, o qualsevol altre troll pseudoerudit podeu mostrar-nos una sola referència semblant d'en Sirvent respecte a d'altres territoris peninsulars, prego ens ho feu saber….

    Salut!

  2. Edmund Cooke
    20-03-2022 16:15

    …. Mira i llegeix antonyete que en diu el teu Cervantes de catalunya, barcelona i els catalans….

    Miguel de Cervantes Saavedra
    (Alcalá de Henares, 1547 – Madrid, 1616)


    "Y así me pasé de claro a Barcelona, archivo de cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades y en sitio y en belleza, única".
    (El Quijote; 2ª part , cap. 72)

    "Con todo esto, no se descuidaron de darse priesa, de modo que llegaron a Barcelona poco antes que el sol se pusiese.

    Admiróles el hermoso sitio de la ciudad y la estimaron por flor de las bellas ciudades del mundo, honra de España, temor y espanto de los circunvecinos y apartados enemigos, regalo y delicia de sus moradores, amparo de los estranjeros, escuela de la caballería, ejemplo de lealtad y satisfacción de todo aquello que de una grande, famosa, rica y bien fundada ciudad puede pedir un discreto y curioso deseo".
    ("Las dos doncellas", Novelas ejemplares)

    "Los corteses catalanes, gente enojada, terrible y pacífica, suave; gente que con facilidad da la vida por la honra, y por defenderlas entrambas se adelantan a sí mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del mundo".
    (Los trabajos de Persiles y Segismunda)


    Deuen ser errors d'imprempta, oi sòmines?…. Pregunta a en Job, de ben segur t'ho confirmarà… els caixistes impressors es van equivocar…. Hahahaha!!!

  3. Edmund Cooke
    20-03-2022 15:42

    Pobre abat!…. "El mundo enetero” el que sap es que sou uns trepes, que res sabeu fer excepte copiar i usurpar i sommiar truites….i que no això!

    Mira si no com tothom a tot el mon, des de fa segles, s'en riu i refot del "noble hidalgo manchego”….el nostre Quxot, una paròdia del submormal d'en Felip II….

    Això sí que és patètic…. castellans tocats de l'ala ….així es com us retrata en Sirvent i a sobre us en sentiu orgollosos…. Es que fas riure antonyito!

  4. Edmund Cooke
    20-03-2022 14:41

    …,abat ets simplement i sencilla un lloro sense cervell…

  5. Edmund Cooke
    20-03-2022 14:40

    …. Sempre pots preguntar-li a l'Arturo…. Et dirà que per un error d'imprempta es va considerar erroniament una paraula catala pero que en navarrete ja ho va rectificar… per això el nom del papa valencià era Rodrigo de Borgia…

  6. Edmund Cooke
    20-03-2022 14:32

    …. Per cert abat, llançol per a tu és una paraula aragonesa oi tros de soca?

  7. Edmund Cooke
    20-03-2022 14:28

    Abat, ets tot un erudit margaret astor!….si que n'has venut de potingues i maquillatges que et permet fotre't una mariscada…. Quina sort tens!

    Compte amb les ostres… a les aigües de galicia aquest vivalves encara caguen petroli del prestige!….

    Pren-te un alkaserser per si de cas, tros de bordegàs!….

    I de postres una sopeta de llimacs… tot i ser canivalisme suposo que n'estàs d'acostumat, poruc cagat!

  8. Antoni Abat
    20-03-2022 14:12

    De hecho, yo llevo una vida de lujo y sin trabajar. Ahora mismo, sin ir más lejos, me estoy echando al coleto una docena de ostras pagada directamente de tu monedero. Al haber desarrollado en siglos anteriores una formidable tecnología paranormal dedicada en exclusiva al borrado de Cataluña y los catalanes, ahora podemos aprovecharla para sustraeros los billetes (y la calderilla) físicamente sin necesidad de entrar en persona en vuestras casas. Somos así de malvados y nos deleitamos con vuestro milenario martirio. Estáis atrapados y no hay salida, porque el mundo entero nos cree a nosotros.

  9. Edmund Cooke
    20-03-2022 14:00

    …. Quanta rao tens Guerau!…

    Els castillanopanyols són els que des de Felip II han esmicolat l'eix Barcelona-Valencia de bon començament i fins al fallit projecte del corredor mediterrani….autopistes, museus de les arts, aeroports i aves en fallida tècnica i economica, per ballugarse per les castilles això sí que ho tenim…gracies als nostres impostos!

  10. Edmund Cooke
    17-03-2022 20:00

    Totalment d'acord Lluis Lluis...es deia Roderic Llançol de Borja...si això no és català, doncs què ho serà, oi?...

    D'altra banda, m'explico respecte als "forats negres” de l'article i el "llautó” d'en Pons....Lluis, jo també ho trobo un article interessant...ho trobo tot molt encertat, i probablement l'article reflexe situacions reals...

    Jo només dono la meva opinió i intento anar més enllà del propi contingut de l'article i dels fets relatats i miro d'escatir-ne el rerefons, en base al que ja sabem per altres fonts i per altres articles de l'INH i d'altri.
    Jo dedueixo, en relació al propi títol de l'article, que a més dels fets que relata en Pons, ni ha de molt més rellevants, i que sens dubte van tenir més pes en el fet que es traslllades el poder de barcelona a Valencia.....

    - La traïció de Ferran, que va jurar submissió a les lleis, constitucions, tradicions i corts catalanes, però no ho va fer.
    - El seu despostime galopant, amb la creixent promulgació de pragmatiques pel control i censura del pensament dissident, i l'utilització de la inquisició com a part de l'aparell d'estat, amb coninvència del papat Borja, curiosament del regne de valència,
    - La traïció a Colom, incomplint les capitulacions de santa fe
    - L'atemptat contra la vida d'en Ferran
    - El major control que en Ferran tenia de les Corts Valenciades, modificades adhoc després de la guerra civil Catalana pel seu pare Joan II.

    Tot i que la relació de fets anteriorment esmentats són fets comprovats i tots reconeguts per la historiagrafia oficial, en Pons no hi fa cap menció al seu article...
    En Pons està en nòmina del Sr. Antich, un antiindepentista declarat, que forma part de l'aparell d'estat castillanopanyol des de l'any 1977....

    Resumint Lluis, des del meu punt de vista, els del nacional-cat ens diuen cosetes per entretenir-nos, però no entren mai en els temes punyents, obviant-los o fins i tot censurant-los....demostrant així que ens tracten i ens consideren com si fóssim nens ...són part de l'estat.....

    Llautó del bó, Lluis Lluis!

  11. Guerau
    17-03-2022 19:19

    Home! És de primer curs de satanisme i matèria obligatòria que per a conquerir una nació primer has de provocar la divisió interna, per així derrotar-los més fàcilment i amb connivència des de l'interior. La nació catalana té èxit quan l'eix Barcelona-València funciona, quan es trenca aquest eix, els catalans som derrotats irremissiblement, i a poc a poc. Els més interessats en dividir i trencar aquest eix ja sabeu qui són.

  12. LluísLluís
    16-03-2022 20:38

    D'origen aragonès, sense dubte, afincats a valència, tamb, però de "catalana nació" que era com se'ls coneixia a Itàlia.

    Com a catalans, perquè en aquella època la nació catalana tenia un pes específic, reconegut amb aquest significant. I s'anomenava catalans als qui van ocupar la mitra papal durant aquelles èpoques. Quan s' anomenava espanyols, podia ser que tant es referissin a altres parts de la península ibèrica com a la pròpia nació catalana.

    Que actualment es vulgui promocionar el terme Aragó o aragonès i es vulgui esborrar de la història l'empremta catalana, és un altre tema.

  13. Antoni Abat
    16-03-2022 14:53

    Ahora va a resultar que "genoveses" significa catalanes, "aragoneses" significa catalanes, "españoles" significa catalanes, "francos" significa catalanes... pero "catalanes" también significa catalanes. Hilando tan gordo no vais a conseguir convencer a nadie más que a los muy cafeteros.

  14. Antoni Abat
    16-03-2022 14:51

    Ni hablar del peluquín. Si aquí reivindicáis con grandes aspavientos la catalanidad de cualquier personaje con apenas una brizna o indicio, aunque sea veinte generaciones anterior ese rastro catalán, yo sostengo que los Borja son aragoneses de socarell, como su propio nombre indica, hablen lo que hablen y vivan donde vivan.

    ¿O es que el argumento vale para mí, pero no para el resto del mundo?

  15. LluísLluís
    16-03-2022 09:19

    Els Borja eren una família valenciana de "catalana nació".

    Com se'ls coneixia a Roma i a Itàlia en general? Com a catalans

    Això és irrefutable

  16. LluísLluís
    16-03-2022 09:16

    Doncs jo trobo aquest article força interessant.

    Respecte al que l'Edmon diu del viatge colombí; no l' acabo d'entendre.

    L'autor exposa que "el primer viatge colombí es va fabricar a València" i això és una hipòtesi probable. No diu d'on va sortir, ni a on va arribar.

    És una hipòtesi problable, que desafia la teoria oficial.

    No entenc, on se li veu el llautó

  17. Lluís Brines
    15-03-2022 22:53

    Que sapigueu tots que en Baydalet, que és com ací anomenem en Vicent Baydal, principal impulsor d'aquesta pseudohistòria i obsessionat contra l'INH des de fa temps, NO HA TRET UNA PLAÇA EN LA UJI DE CASTELLÓ QUE JA DONAVA PER SEUA.
    Serà que aquest xic no és tan bo com diu? Serà que al final tots acaben fartant-se de la seua petulància i cregudisme?
    Vos convide a tots a fer-vos un whisket a la seua salut ha ha ha

  18. Xavi G.
    15-03-2022 20:30

    Però el que passa, Alvaro, que a més del català a bona part de València, els reis eren catalans.

    Llavors, majoritària migració i població catalana, majoritari l'idioma català i reis catalans, doncs...

    És com si abans hagueres dit, "todos andaluces, todos leoneses, y no españoles"

    A que fa riure??



    Antoni Abat, doncs això els hi ho dius als Borja, que llavors es consideraven i anomenaven com a catalans.

  19. Alvaro Prim
    15-03-2022 17:37

    A algunos se les llena la boca con las comparaciones entre el modo despotico y centralista de gobernar de Catilla frente a la forma de hacer de la corona de Aragon y luego se descubren con este expansionismo hacia reinos que formaban parte de la misma corona pero lo unico que tenian en comun es el Rey y en el caso del reino de Valencia y solo en parte de el el catalán

  20. Antoni Abat
    15-03-2022 15:53

    Pero si los Borja son una familia valenciana de origen aragonés, del Aragón más occidental. Pas de catalanitat, aparte la lengua.

  21. Alvaro Prim
    15-03-2022 13:15

    Todos valencianos y no catalanes

  22. Edmund Cooke
    15-03-2022 11:23

    I tant Guerau….tota la raó…. Una altra forat negre d'en Pons…. L'exemple paradigmàtic el tenim a les families Borja i Farners…. Tots catalans coetanis dels Colom i els Trastamara….

  23. Guerau
    15-03-2022 10:13

    València era una ciutat bessona de Barcelona. Les famílies burgeses valencianes del segle XV-XVI eren d'orígen majoritari Barceloní.

  24. Edmund Cooke
    14-03-2022 23:05

    Cerqueu i confronteu versions:

    Joan de canyamars
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_de_Canyamars

    Llàstima que el coltell d'en Canyamars no estava prou esmolat


    Juan de cañamares
    https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Ca%C3%B1amares

    Pareu atenció!…Galeres castillanes a les ordres d'Isabel al port de Barcelona al 1492…inversemblant oi?

  25. Edmund Cooke
    14-03-2022 21:34

    Article interessant, però des del meu punt de vista, força sesgat….

    Dos forats negres que en Pons, que comença a olorar a botifler, ha obviat:

    - si a finals del segle XV, València era tan important…..com es que les primeres expedicions liderades pel nostre descobridor, no van sortir ni arribar del port de València?….

    - A finals del segle XV, després de la rebuda que els reis catòlics van protagonitzar a Barcelona davant el nostre descobridor, en Ferran va patir un atemptat contra la seva vida per no complir el seu jurament de respectar les lleis i institucions catalanes per damunt d'ell mateix….aquest poruc Ferran, després d'haver trait en Colom i totes les institucions i lleis de l'imperi català quin centre era Barcelona, va traslladar la capital reial de l'imperi a València, per por a la seva propia mort i per mantenir i desenvolupar el seu projecte despotic-absolutista…penseu que l'apogeo de València esdevé justament durant els segles XVI i XVII, coincidint amb l'expoli castillà de l'or de les amèriques….

    Pons, ja s'et veu el llautó!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
29372 lectures

Aconseguits 3950€
de 7000€
Queden 4 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l'error...[+]
Podia ser que un nen, criat al camp, sense contacte amb cap centre de coneixement tècnic, fos un dels enginyers i...[+]