Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
ARTICLES » 24-01-2022  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
1976 lectures

Presentació del llibre ‘Corona d’Aragó, història amagada de la Nació Catalana’

El 19 de desembre del 2021, En Lluís Roldan va presentar el seu llibre ‘Corona d’Aragó, història amagada de la Nació Catalana’ al Bar Versalles de Sant Andreu del Palomar (Barcelona). Heus ací el text de la presentació.

Bon dia i moltes gràcies per ser aquí presents compartint amb mi aquest dia tan important.

Molts de vosaltres m’heu preguntat per què he escrit un llibre. Jo acostumo a escriure molt i sobre diverses temàtiques, però aquests escrits sempre acaben en un calaix. Però aquest lloc no és el més adequat per als pensaments escrits.

La publicació d’aquest llibret forma part d’un treball més ampli, que s’acabarà concretant en dos llibres més. La idea global que ha de recórrer els tres llibres sorgeix d’una pregunta: no existeix una història de Catalunya més enllà de la història d’Espanya?

Acostumo a llegir molt sobre història en general, però quan llegeixo sobre  història d’Espanya, no hi trobo la de Catalunya i quan em pregunto si no existeix la història catalana dins la història d’Espanya descobreixo que la història de Catalunya sí que existeix. Ara bé, roman amagada...darrere la història general d’Espanya.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

Tots els aquí presents coneixem la història d’Espanya. És aquella que hem après a les escoles i els instituts. Així, si jo anomeno Don Pelayo i Covadonga, de ben segur que la majoria de nosaltres, situarà immediatament els dos descriptors a Astúries i els  relacionarà amb l’episodi amb el qual s’inicia la “Reconquista”.

Pràcticament a tots nosaltres ens sonarà el nom del Cid Campeador, i m’hi jugo un pèsol que fins i tot algú dels aquí presents sabrien dir el nom del seu cavall o de la seva espasa.

Podria continuar amb molt altres referents històrics que a nosaltres, catalans i catalanes, ens serveixen per entendre i explicar la història d’Espanya que ens han ensenyat. Per exemple,  la gran reina Isabel la Catòlica i el mindundi del seu marit, el Siglo de oro de la literatura castellana, etc.

Però els impressionants Picos d’Europa o l’immens altiplà castellà no formen part de la geografia que vull explorar en els meus estudis sobre la història d’Espanya. La història d’Espanya que em motiva es troba a la Mediterrània, a la plana de Ponent, als Pirineus, al riu Ebre o a l’Horta valenciana.

Però on es troba la història de Catalunya dins la història d’Espanya que ens han ensenyat? Als Picos d’Europa o als Pirineus? A l’altiplà castellà o a la Mediterrània?

Quina  història de Catalunya dins la història d’Espanya coneixem? La del Cid Campeador o la dels Ramons Berenguers? La de l’àstur Don Pelayo o la del noble visigot Ardó?

Ardó? Qui era Ardó?

De ben segur que, a diferència de Pelayo, pocs dels que avui ens trobem aquí sabríem respondre. Permeteu-me una petita digressió per tal de donar a conèixer Ardó.

Quan l’any 711, en el marc de la guerra civil visigoda, un dels dos bàndols enfrontats va demanar ajut als sarraïns del nord d’Àfrica, aquests van desembarcar a Gibraltar i en menys de 10 anys van sotmetre i ocupar pràcticament tota la península. Només restaren lliures de la dominació musulmana la cornisa nord d’entre els Pirineus i els Picos d’Europa.

Havent mort o desaparegut els dos cabdills visigots enfrontats, el noble Ardó, es fortificà, junt amb altres nobles i eclesiàstics, entre el Puig-Rom de Roses i el riu la Muga. El seu objectiu era defensar la Narbonense, la darrera província visigoda independent.

L’any 720, els àrabs van travessar les fortificacions d’Ardó i van ocupar Narbona. Així es va acabar el període històric dels visigots. Del noble Ardó no se’n coneix el final, possiblement va morir defensant la ciutat.

Tot i que Pelayo era àstur i Ardó visigot, l’episodi de la Reconquista de la història d’Espanya, pretén connectar el regne visigot amb Pelayo, i no pas amb Ardó i els nobles que es refugiaren als Pirineus o els que es van unir als francs.

Vuitanta anys després, l’any 801, els nobles gots vassalls de Carlemany, van entrar a la ciutat de Barcelona, van recuperar part del territori perdut i el van integrar al marquesat de Gòtia. D’aquesta manera van establir més avall dels Pirineus la frontera entre la cristiandat i l’islam.

M’he permès aquesta digressió  per tal de fer observar un fet que, segons el meu parer, determina la desaparició del relat català dins el relat espanyol. La història d’Espanya disposa d’un contínuum en el seu relat que permet explicar amb senzillesa uns suposats orígens nacionals i connecta amb molta facilitat allò que vam aprendre a escola  sobre Pelayo i el Picos d’Europa.

En canvi, quan llegim el relat de la història catalana d’aquest període, com que no coneixem què va passar als Pirineus, ni coneixem personatges com l’Ardó, no podem establir cap  contínuum històric propi, de manera que ens remetem a un de tant llunyà com el de Castella.

A l’escola, aprenem a conèixer, a partir del confús relat sobre la Marca hispànica, alguns personatges com Guifré el Pelós i el comte Borrell II, els quals van consolidar el comtat de Barcelona com una realitat històrica. Això ens permet situar l’inici d’una protohistòria nacional catalana a finals del s. X, on ja podem entreveure les primeres traces de catalanitat en els comtats gots de la nissaga Bel·lònida.

A partir d’aquesta realitat, i acabada la digressió que explicaria la idea global d’aquest projecte, el llibret que presentem avui tracta sobre la Corona d’Aragó. La corona d’Aragó és la  conseqüència directa de l’evolució d’aquest comtat de Barcelona.


Observeu com el Regne d'Aragó abraça part de Catalunya.

El primer capítol analitza la unió dinàstica catalanoaragonesa del segle XII. És a dir, quan es va produir el fet insòlit de l’adquisició per donació del regne d’Aragó al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Aquest fet va suposar un moment clau per als comtats catalans degut a l’engrandiment territorial i la potencialitat econòmica que se’n va derivar.

La mateixa nissaga bel·lònida que havia promogut la formació dels comtats catalans engrandia notablement els seus dominis amb l’adquisició d’Aragó. Ramon Berenguer IV, es va anomenar «príncep i dominador» d’Aragó i el seu fill Alfons el Cast, ja es va intitular «rei d’Aragó i comte de Barcelona». Amb el pas del temps, aquesta monarquia catalana dels reis d’Aragó va aconseguir al segle XV, que la Corona fos una de les principals potències de l’Europa occidental.

Una Corona que hom denomina principalment «Corona d’Aragó»,tot i que  també és coneguda com «Corona catalanoaragonesa» i, de forma més minoritària com «Corona catalana».


Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge.

El segon capítol ens trasllada a l’actualitat; quan hom fa recerca sobre la història de Catalunya medieval i moderna, ineludiblement, ha de dirigir-se a la referència historiogràfica “Corona d’Aragó”.

I que està passant al segle XXI amb aquesta referència historiogràfica?

Doncs que s’està utilitzant com a instrument polític per explicar una història que no es correspon amb la realitat històrica medieval. Avui dia, s’està reescrivint la història d’aquesta Corona catalanoaragonesa com una Corona exclusivament aragonesa, fins al punt que el govern autonòmic aragonès, ha creat un “Consejo asesor para la enseñanza de la història” per a controlar que tots els llibres d’història que circulen per l’autonomia d’Aragó, especialment els llibres escolars, no relacionin, ni esmentin cap referència a la catalanitat de la Corona d’Aragó.

Aquest fet, documentat al segon capítol del llibre i explicat des de diversos àmbits de la comunicació, està tergiversant el concepte Corona d’Aragó, el qual en comptes de ser un descriptor historiogràfic, ha passat a ser un instrument polític.

El tercer i darrer capítol d’aquest primer llibret de la trilogia, analitza l’estructura d’aquesta confrontació  entre Catalunya i Aragó pel relat de la seva història a partir de cinc punts cabdals i, alhora, proposa un discurs d’aproximació per tal d’escriure una història que comprengui i no amagui a cadascun dels seus participants.

Moltes gràcies, no només per la vostre atenció, sinó per la vostre presència avui aquí, que tant m’ha emocionat.

Lluís Roldán i Pascual

Bibliografia:

LLUÍS ROLDÁN I PASCUAL, Corona d’Aragó, història amagada de la Nació Catalana. Editorial Llop Roig , Barcelona (2021).

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    27-01-2022 20:48

    Doncs potser que un dels comentaris que no va gravar-se era meu,...No guardo còpia del que hi escric al xat....Tot i així, sí que recordo haver comentat que és una llastimosa i escandalosa vergonya, però alhora força reveladora, el fet que hagin de ser els erudits, juristes i historiadors no adscrits a l'academisme oficial els que porten anys i anys investigant i traient-ne conclusions aclaparadores, i per contra els que sí que hi pertanyen a l'academisme oficial no hagin canviat cap ni un dels seus fantasiosos i paranoics paradigmes històrics, ans al contrari, encara els recargolen més, mentre cobren els seus sous gràcies als nostres impostos...Tots aquests acadèmics oficials tracten la crua realitat i veritat històrica tal com ara un Tabú..., és clar, la història real, simplement va contra l'interés, la raó, i la pròpia existència d'Estat...un Estat construït en base a la mentida, la ocultació de la veritat i l'apropiació i suplantació de la Nació Catalana Medieval i de totes les seves fites i aportacions a la humanitat...fites i protagonistes que s'han regalat a d'altres Estats, estats que han participat també en l'apropiació i l'ocultació, però no en la suplantació...

    Sort en tenim del experts i investigadors honestos i valents, com ara En Lluis Roldan, els investigadors de l'INH i molts d'altres, que en recerca de la veritat, no fan més que avançar i avançar, tal com ara ho faria un trenca gels a l'àrtic, tot basant-se en les conclusions de les seves pròpies hipòtesis, recerques i llurs resultats, i en els estudis i treballs de grans savis, amagats o esborrats per l'academisme oficial, protagonistes i líders en la recerca de la veritat, tal com En Lluis Ulloa, L´Ernic Mitjana de las Doblas i En Caius Parellada....Aquest darrer erudit, va escriure el llibre "Corona d'Aragó. Denominació impròpia de l'Estat Català Medieval”, que us recomano com a lectura imprescindible y complementària al llibre d'en Roldan, per aquells que vulgueu començar un procés sa i imparcial de desinadoctrinació castillanopanyola....
    Salut!

  2. Redacció
    25-01-2022 21:15

    Des de la Redacció fem saber que s'ha produït un error en aquesta entrada. Sabem que hi ha hagut dos participants que hi han deixat unes reflexions. Ens plauria d'allò més que aquests comentaristes tornessin a deixar els seus escrits. Vulgueu dispensar l'error

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
29372 lectures

Aconseguits 3950€
de 7000€
Queden 4 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]
Catalunya és un dels països ón s’han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts:...[+]
Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]