Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
EDITORIAL » 23-04-2010
7340 lectures

Què fem? on anem?

Per a aquelles persones que no ens coneixen encara, ens presentem. L'Institut Nova Història és una Fundació d'estudis i recerca, de recerca de la història manipulada que Catalunya i els antics regnes de la corona catalano-aragonesa hem patit -i patim encara-, per part de la corona castellana, corona que va acabar apropiant-se del poder de la monarquia hispànica. Donem suport a la investigació i a la promoció de les investigacions. Organitzem simposis, xerrades, sopars-tertúlia, presentacions d'autors i llibres, i publiquem estudis, entre d'altres activitats. Així mateix, a través del web donem a conèixer esbossos i inicis de noves investigacions i el configurem com el nostre compendi documental.


Sabem que la història té una gran dosi de violència i es sosté, en bona part, en la perversió del poder. Sabem que pocs pobles poden quedar exempts d'aquestes premisses. Aquests són els fets. Però l'Institut Nova Història té suficients elements per entrar dins les entranyes de la història oficial. Una història que ells, des del poder que han gestionat i gestionen, han anat configurant segons els seus interessos i necessitats. I amb tot el que s'analitza, mostrem, discutim i podem qüestionar allò que se'ns mostra com una gran evidència. No n'hi ha prou de repetir automàticament el que els llibres de text i les universitats perpetuen en l'actualitat.
Sí, afirmem que ens menteixen quan proclamen que la corona catalano-aragonesa pateix una crisi exagerada als segles XVI-XVII; afirmem que hi ha una premeditació ensarronadora i de clara manipulació d'estat quan neguen que l'anomenada Descoberta d'Amèrica va ser organitzada i realitzada per Catalunya; afirmem que Colom era català -com ara ja reconeixen estudiosos estrangers com Charles Merrill i Estelle Irizarry-; afirmem que quasi mig món, al segle XVI, ostentava la bandera reial catalana; afirmem que el Siglo de Oro espanyol és producte, en bona part, de la manipulació i la substitució del català pel castellà. I molt més. També tractem  fets i personatges de dubtosa constatació, com poden ser Marco Polo, Leonardo da Vinci o Erasme de Rotterdam (per anomenar els més coneguts) I, per desgràcia, sospitem que la llista no s'acaba aquí.
I sí, afirmem que la falsedat de la partida de baptisme de Miguel de Cervantes, que el fa nascut a Alcalà de Henares i que ja va ser denunciada fa 3 anys, només és la punta de l'iceberg que amaga tot el que estudiem i traiem a la llum: és justament la foto que acompanya aquest editorial on s'observa que en lloc de CERVANTES, el nom original escrit és CARVANTES, i van afegir a l'esquerra MIGUEL anys després, amb lletra diferent.

I aquesta feina, aquesta dedicació, que té en investigadors com en Jordi Bilbeny la seva punta de llança, pretén l'ambició més gran, l'ànim de lucre més agosarat: poder reconstituir la nostra història malgrat el silenci i el menyspreu d'universitats, d'estaments oficials i dels anomenats intel·lectuals que prefereixen no qüestionar res que sigui millor no tocar. I els resultats són els que són i s'entreveu ja tot el que ens han amagat.
Ens acompanyes? Pots fer un viatge amb nosaltres, pots participar d'alguna de les nostres activitats. Ens pots donar, fins i tot, suport per estendre els nostres treballs, pots també ajudar-nos econòmicament amb aportacions mensuals, etc. Però si t'incomodem, pots demanar-nos que anul·lem el teu enllaç.
Sigui el que sigui, moltes gràcies per ser-hi.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Jaume
    14-08-2013 18:23

    Els gallegos el primer que heu de fer és parlar gallego i no aquesta xarlotada Libarniana.

    I això no és cap joc, o sigui, que a 'xogar' al patí i amb pantalons curts. Aquí som seriosos i tenim aspiracions intel·lectuals i nacionals (aquí a catalunya, no parlo de l'INH que no els represento pas ni els conec), mentre que a galicia només aspireu cocaina, o sigui, que vés a emprenyar a Déu llest dels pebrots.

  2. Os Galegos tamen podemos xogar a isto
    14-08-2013 18:13

    Pois eu tracolei pola rede e mirades o que encontrei... http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=798721

  3. Margarida Fernández
    03-10-2011 14:27

    Senyors, no trobo l'adressa de la Entitat ahon es fan les conferencies. gracies!! aprofito dir que el domini josoc.cat es el referent del google, en catala, feune difusio per escampar el .cat arreu

  4. Jose
    29-09-2011 01:28

    Com ben prou has demostrat i demostra la vostra editorial, les manipulacions dels manipuladors (redundància inclosa), tot seguint la máxima maquiavèlica de “el fin justifica los medios”, no s’aturen mai; tant és que sigui el 1611 com el 2011; tanmateix, sempre acaven fent un merder que deixa proves prou clares com per a que siguin descuberts. Doncs bé, ja fa temps que desprès d’haver llegit el magnífic llibre de l’Alan Ryder sobre el regne de Nàpols sota Alfons el Magnànim, El Reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo, traduït al castellà i publicat el 2008 per la “valenciana” Institució Alfons el Magnànim, al capítol “Secretarios y sellos”, a la pàgina 298, a on parla de les llengües emprades per la Reial Cancillería, vaig trovar alguna cosa que no acavava d’encaixar. Era una traducció (el nom del traductor de la qual, per cert, no figura enlloc, no hi és) a la qual no li acavava de trovar el sentit, o bé es tractava d’un sentit molt forçat, com si haguès estat manipulat. En concret es tracta de la frase (a la página que acavo de citar mes amunt, i desprès de la nota a peu de página nº 274): “Dentro de los territorios del rey se utilizaba el castellano o el latín, en el reino de Nápoles se empleó frecuentemente el volgare, y en cuanto a Sicilia algunas cartas de carácter privado están escritas en el volgare local”. Aleshores, com que em va estranyar força que no s’hi haguès fet cap esment al català en la traducció al castellà, em vaig quedar rumiant, i vaig decidir de llegir el llibre en VO en angles, per a comprovar si la traducció era literal, i si, si, vet aquí que a la edició anglesa The Kingdom of Naples under Alfonso the Magnanimous del mateix llibre, que vaig trovar no a la facultat d’Història de Santiago de Compostel•la sinó a la d’Econòmiques (¡), editat per l’Oxford University Press, el 1975, al capítol “Secretaries and seals”, a la página 256 i al mateix lloc, diu aixó altre: “Within the king’s own territories the same rule applied: correspondence with Aragon is in Castilian or Latin, with the Catalan territories in Catalan or Latin; within the kingdom of Naples the volgare was often used, and for Sicily some letters of a private character are written in the local volgare”. ¿Què en penseu, de tot plegat? ¿Sóc un paranoic sense remeï, o faig la feina-científica- d’historiador ben feta? Per a que vegis que no m’acavo d’inventar aquest nou capítol de blaverisme acadèmic, t’adjunto les pàgines de les dues versions de l’obra de Ryder escanejades. Per cert, m’agradaría acavar savent el nom del traductor valencià.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
26246 lectures