Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 10-12-2015  |  PROJECTE LLETRES CATALANES
6067 lectures

Servent envia l'original del Quixot a Anglaterra per fer-lo anglès

Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Lluís Maria Mandado al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

Lluís M. Mandado i Rossell al 14è Simposi

Introducció

Com vaig explicar al simposi de l’any passat (aquesta ponència n’és la continuació, és a dir que fareu bé de veure-ho tot plegat en conjunt), Servent envià textos seus a Anglaterra amb la intenció de fer una edició que no fos destruïda o, qui sap, per fer passar el seu original com a obra anglesa (podem dubtar entre les ganes d'immortalitzar l’obra i la tranquil·litat de saber que allí no seria perseguit). El que tenia amagat dins de Lo Quixot justifica tanta prevenció.

Segons J. Bilbeny l’original devia ser fet, en la desapareguda primera i frustrada edició de Barcelona, vers el 1595. Potser era feta per fascicles, i hi ha molts indicis que fan pensar que fou segrestada o cremada, cosa que permet entendre que no s’edités sencera. Vista la impossibilitat de tenir aquesta obra a Espanya, passats molts anys l’envià a Anglaterra, gran enemiga de la monarquia hispànica en aquell moment que, justament per aquesta raó, l’acollí amb gran plaer.

Aquesta pràctica és més freqüent del que hom pot pensar si no s’està avisat, i un cas paradigmàtic n’és l’Orland Furiós. El règim espanyol, que devia tenir agents i experiències de casos anteriors, ho promogué, i actualment ens presenta una edició de Madrid anterior al fruit britànic d’aquestes maniobres serventesques. Possiblement, una manera de tallar-les, de neutralitzar-les o de rentar algunes vergonyes.

En aquestes circumstàncies i havent-lo de traduir, podem pensar que s’hi introduïren algunes modificacions i actualitzacions. Fins i tot una explicació per avisar que el llibre cremat, o algun altre en la mateixa situació, havia sortit volant buscant freedom (llibertat). La llibertat d’expressió anglesa a —segons Madrid—, la pèrfida Albió.

Capítol VII de la primera part del Quixot: primer comentari.

Crec que aquest fragment del capítol VII de la primera part, posterior a la crema de la biblioteca, ens ho explica. Recordeu que el rector, l’advocat --que és el censor--, la mestressa i la gent de casa, són, per la raó que sigui, contraris a les aventures literàries:

Aquella nit cremà i abrasà la mestressa quants llibres havia en lo corral i en tota la casa, i tals degueren de ardre que mereixien guardar-se en perpetus arxius; mes no lo permeté la sua sort i la mandra de l’escrutinador, i així es complí la dita en ells de que paguen a les vegades justos per pecadors”.

El lector, després de tot el que Servent ens ha explicat, (amb el pas del temps) no troba pas els llibres, el rastre, ni el record.

Un dels remeis que lo rector i l’advocat donaren llavors, per al mal de son amic fou que li muressin i tapiessin la cambra dels llibres, perquè quan es llevés no los trobés (potser traient la causa cessaria l’efecte) i que diguessin que un encantador se’ls havia endut, la cambra i tot; i així fou fet ab molta prestesa. D’allí a dos dies es llevà Dom Quixot, i lo primer que feu fou anar a veure los seus llibres, i com no trobava pas la cambra on l’havia deixada, anava d’una a l’altra part cercant-lo. Arribava on solia tenir la porta, e tempteja-la ab les mans, e tornava i regirava los ulls arreu [por todo], sens dir paraula; però, al cap d’una bona peça, preguntà a la seva mestressa que cap a quina part estava l’habitació dels seus llibres: La Mestressa, que ja estava ben advertida del que havia de respondre, li digué: --quina habitació o què res cerca la vostra mercè? no hi ha pas cambra ni llibres en eixa casa, perquè tot s’ho emportà lo mateix diable.

No era pas diable —respongué la neboda—, sinó un encantador que vingué sobre un núvol una nit, després del dia que la vostra mercè d’ací se partí, i baixant-se d’una serp en què venia cavaller, entrà en la cambra, e no sé pas què se feu dins, que, a cap de poca peça eixí volant pel teulat, e deixà la casa plena de fum; i quan acordàrem mirar el que deixava fet, no veiérem pas cap llibre ni cambra; sols se nos recorda molt bé a mi i a la mestressa que, al temps de partir-se aquell mal vell, digué en veu alta que, per enemistat secreta que tenia l’amo d’aquells llibres i cambra, deixava fet lo dany en aquella casa que després hom veuria. Digué també que es deia lo savi Munyaton.

Possibles correspondències entre Munyaton i termes anglesos:

Aprofitant el nom ibèric en anglès i amb por de deixar bandejada la interpretació bona tenim que Munyaton es pot relacionar amb:

“Monat on” no és possible, però que sí que ho són

“Munch on”: Mastegar sorollosament = quixes.

“Mumps on”: Galteres.

“Monarch-on”: Monarca encara. Sempre l’estat fa.

“Moon on”: Despistat, llunàtic, continuar a la Lluna.

“Mine on”: Meu, de mi. Mina o conducció subterrània. Connotació militar. Posicions enemigues. Minar, fer saltar la muralla. Sembrar mines.

of information: una gran o abundant font d’informació.

Possibles correspondències entre Frestón i termes anglesos:

El fragment que comentem acaba amb els següents mot de Dom Quixot:

“—Frestó, diria —digué Dom Quixot”.

El personatge dit Friston apareix també en el llibre Belianís de Grècia. D’aquest s’hi diu que és “un que li té enemistat secreta”. D’ací podem explorar:

“Free’s (t) on”: Parlar lliure; pes de la llibertat.

“Fresh”: fresc.

També podem mirar, ja que volem ser exhaustius, altres combinacions, però més complicades o inversemblants:

“Fraud on”: Frau en les lletres o la llibertat.

“Frazzel on”: Esgotament.

“Freak on”: Anormal, mutació, caprici. Molt sorprenent.

“Freckle on”: Piga = Taca = Manxa.

Capítol VII de la primera part del Quixot: segon comentari.

Ara podem reprendre el text serventí:

Així és –digué Dom Quixot – que eix és un savi encantador, gran enemic meu que me té tírria, perquè sap per les seves arts e lletres que haig de venir, anant los temps, a barallar en singular batalla ab un cavaller a qui ell afavoreix, i l’haig de vèncer, sens que ell ho pugui destorbar, e per això procura fer-me tots els sens-sabors que pot; e mano-li [prometo] jo que mal podrà ell contradir ni evitar lo que pel cel està ordenat.

Qui dubta d’això? —digué la neboda—. Però qui fica a la vostra mercè en eixes batusses? No serà millor estar-se pacífic a sa casa, i no anar-se’n pel món a cercar pa de trasblat*, sens considerar que molts van per llana i tornen esquilats*?

Oh neboda meva —respongué Dom Quixot— i com de malament que està en lo compte! Primer que a mi m’esquilin, tindré pelades i tretes les barbes de quants imaginin tocar-me en la punta d’un sol cabell.

No volgueren les dues replicar-li més, perquè veieren que se li encenia la còlera.

(...)

En aquest fragment podem trobar uns quants noms que funcionen també com a claus en anglès.

Friton:

“Free (t)on”: Continua lliure.

“Freedom”: Llibertat.

“Fret on”: Preocupar-se, inquietar-se, irritació.

“Fright on”: Espant, por, espantall, esperpent.

“Frizz on”: Arrissar.

“Fry-fritter on”: Fregir, fer un bunyol.

Hi ha un sintagma present:

“Ton”: Pes, tona.

“Tone”: To, modalitat, matís. Fresc i lliure.

“Tongue”: Llengua, manera de parlar. Fresca i lliure.

Trastrigo*:

“Tras” = trans.

“Astragó”, planta medicinal. És Tarragona /d’Aragó(na)?

“Tras trigo” = tardar?

“Tras tri go” = tras o rere tres anar = trinitari o ternari.

“Trash try go” = trastos, rampoines o gentola. Intentar anar.

Tresquilados*:

Tres quilates, o quirats o garrofa (poc viable).

Tres esquilats, prendre d’esquila, tres cantons o costats.

“Treadmill”: roda de molí.

“Treacherous”: traïdor, enganyós, incert, perillós.

“Treat killed”: invitar els morts, pagar.

“Trek”: viatge difícil, migració.

“Trick”: truc, engany, trampa.

Lluís M. Mandado

Enllaç a la conferència enregistrada




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Arnau AF
    18-08-2017 14:24

    Freston, anagrama de "No ferst" first enlloc de ferst? És com sona. No és el primer intent, si el pròleg no arribés, tindria a l'obra posat part d'ell.



  2. payback
    09-01-2016 11:59

    Elisenda siempre igual...

    Seguro que tambien lees entre lineas una conexion masonica, un lobby judio o seres de otras galaxias. Lo comento para que os hagais una idea del personaje

    :-P

  3. Elisenda Díaz Balanza
    26-12-2015 00:32

    Article genial i trangressor! Et felicito per fer-nos ( a qui ho vulgui ) llegir el Quixot ,entre línies, i amb uns altres ulls.
    Podeu provar-ho a Quixot.cat

  4. lops
    21-12-2015 10:06

    Preguntas difíciles de contestar, millor fer un article demostran la catalanitat de Henry miller, ah no, ese era frances, elogiaba mucho a Francia.

  5. Lleó
    18-12-2015 23:32

    La mixina pretenciosa és maleducada i no té arguments, només marrameus.

  6. Lleó
    18-12-2015 11:01

    La mixina pretenciosa demostra que no sap anglès.

  7. Lleó
    17-12-2015 21:11

    El que diu Mandado és molt clar i ara que ho ha descobert evident. Fa pena la caverna castellanista i les seves xuminades.

  8. arreu
    17-12-2015 11:11

    Lluís si us plau, "ho trobu ben pensat"?  Esa es tu respuesta? Te ha faltado decir que Mandado es un cachondo.

    Una cosa hay que reconocer, vuestro Sirvent imaginario es mucho mas creativo que Cervantes, está muy por encima, y espera a que Mandado le ponga el condensador de fluzo.

  9. Lluís
    17-12-2015 08:25

    Ho trobo ben pensat,però no per això concloent. I digui el que digui,escriuràs anònim i amb superioritat sense aportar res,que és l'únic q sabeu fer.

  10. arreu
    15-12-2015 22:30

    Lluís, al igual que para ti es evidente que cervantes es catalán, para mí es evidente que tu estás detrás de las redes, no van a poner a Mandado al cargo, ya lo que le faltaba al pobre hombre.

    De todas formas, si no eres tú, que tal si avisas para que publiquen en las redes el artículo del gran Mandado?

  11. Alfonso
  12. Lluís
    15-12-2015 16:44

    senyor anònim: em sembla que barreges i m'atribueixes massa coses. Jo vaig força per lliure i no represento pas a ningú més que a mi.

  13. Cesc
    15-12-2015 11:04

    És una sugerència per en Lluís Mª; Monyaton --> anglès - monotone - --> May be "el savi monòton".

    Que no varia i per aquesta raó produeix avorriment o cansament.No se si es pot interpretar dins del context

  14. Lluís
    14-12-2015 13:10

    Orto: a aquestes alçades em sembla que no hi ha res a fer. Ho sento.

  15. LluíLluís
    13-12-2015 18:17

    Per bibliografia d'això dels diccionaris, en parlo a diversos articles: sin daño de barras, mi oíslo,...

    Això d'en Rico ho confirma en Bizzarri, 2005.

    Creieu-vos el que volgueu. Jo ja explico què m'invento (hipotesis) o bé dic d'on trec les afirmacions.

  16. Sol
    13-12-2015 17:16

    És divertit de veure com enfolleixen (a part de que no follen fa temps) els pagats de la caverna castellanista. En Mandado els treu de polleguera i els deixa sense arguments.

  17. Joan
    13-12-2015 14:23

    Esto es la falacia del francotirador, pinto la diana en la pared y despues pego el tiro en el centro. En este caso Lluís, la diana está pintada (Cervantes es catalán), a continuación podeis pegar todos los tiros que que os venga en gana, nunca fallais. Hasta el propio Bilbeny antiguamente sostenía diferentes teorías, que si la cueva de montesinos era en realidad la de montesa, y que la acción en realidad no transcurría en Castilla, ahora resulta que sí, pero sólo para humillar a los castellanos. En fin, este es el modo de vida que habéis elegido para comer, mientras tengáis feligreses palmeros os irá medianamente bien.

  18. Lluís
    13-12-2015 09:59

    A mi la hipòtesi que em quadra més amb els textos anglès i castellà de l'obra no és la que exposa l'amic Mandado. Per mi, el text anglès és fruït d'haver adaptat a la traducció castellana una traducció anglesa que provenia del text català.

    El text anglès, doncs, en la major part estaria fet quadrar amb el castellà, fins al punt que certs errors de traducció al castellà també s'han portat al text anglès. Aquest és el cas que veig amb el "pan de trastrigo", que jo identifico amb "flor del panical". Aquesta expressió de la tradició rondallaire catalana -que dóna al text un sentit ple i natural- s'hauria entès com "la flor de" = el millor, i "panical" com una derivació de pa semblant a la que es fa amb àngel?angelical. D'aquí que en treguin "pan de trastrigo" = "un pa millor dels que es coneixen", com ens diuen els diccionaris fets a mida del text.

    En altres casos, com el claríssim d''"echar una tela" (on a en Rico se li en va la castanya de manera espectacular, com ja apunta en Bizzarri), que l'anglès conserva un error de traducció del català que ens permet entendre la incomprensible traducció al castellà.

    Tot això és apuntat a http://quixot.cat/.

    Salut!

  19. Joan
    11-12-2015 22:18

    Es decir P, que como tu eres pro inh y no te acaba de convencer el artículo, mejor buscar una carambola que cuadre mejor, algo que de sentido a esta absurda teoría, he entendido bien?

  20. P
    11-12-2015 20:36

    Sóc bastant pro-inh, però francament aquest article em sembla que no toca vores. Vaja, que no hi ha per on agafar-ho. Per exemple, aixó del gegant Munyaton, ¿no seria més plausible veure-hi una conyeta de la neboda, donant al gegant el nom d'un derivat de "moniato", apelatiu catalaníssim? En fi, salutacions.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


Aconseguits 3370€
de 4000€
Queden -30 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
15952 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]
Un intent de desfalsificació i restauració...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]