Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 20-03-2021  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1412 lectures

Una lluita de 90 anys: Palma reclama la cimera del Rei Martí

Des de fa ja 90 anys, Ciutat de Mallorca reclama, entre altres coses per celebrar adientment la Festa de l'Estendard —una de les festes civils més antigues d'Europa—, la cimera del rei Martí I l'Humà i l'espasa atribuïda al rei Jaume I, objectes que des del segle XIX varen ésser sostrets, sense cap explicació, de la Casa de la Vila i que van engrossir l'Armería del Palacio Nacional de Madrid. Article d'A. Pol per a 'Última Hora' de Mallorca.

La rèplica de la cimera del Rei Martí que hi ha a Cort i que cada 31 de desembre s'exhibeix en el marc de la Festa de l'Estendard. ARXIU

La reivindicació que l'Ajuntament de Palma va iniciar a l'anterior legislatura perquè l'Estat li cedís la cimera del Rei Martí i altres relíquies pertanyents als reis de Mallorca que des del segle XIX romanen a la capital de l'Estat tenen un precedent a la Segona República, com ho palesen uns documents municipals, fins a la data inèdits, que eren custodiats al Castell de Bellver.

Quan encara no era batlle, al 1932, N'Emili Darder ja va signar un acord de la Comissió de Cultura, que presidia i en què instava Madrid perquè retornés les armes i muntures dels antics monarques, uns objectes que «tenen un mèrit i un valor artístic no escassos i ens ofereixen a nosaltres els mallorquins el major interès per la seva significació històrica». L’elm o cimera del Rei En Martí, així com l'espasa atribuïda al Rei En Jaume, aleshores ja romanien a l'Armeria Reial. Recollint la voluntat de la majoria del consistori, En Darder esgrimia que la seva exhibició «faria acréixer en gran manera» la importància del Museu d'Art Antic que el consistori volia instal·lar a Bellver.

La sol·licitud signada per En Darder no va restar en paper mullat i En José Tomás Renteria, batlle accidental de Palma el 1933, va escriure al governador civil per tal que elevés la petició a instàncies superiors. Així es va fer, i el governador civil va traslladar la sol·licitud al president de Consell de Ministres, En Manuel Azaña, afegint-hi una observació personal: que si acceptava la cessió «satisfaria un viu anhel d'aquesta ciutat». Petició denegada.

Els documents trobats al Castell de Bellver revelen que el president del Consell de Ministres va delegar la petició en el director general de Belles Arts, el qual al seu torn la va desviar al director general de Propietats, «de la il·lustre competència del qual és l'assumpte plantejat». La resolució que denegava la sol·licitud municipal va arribar a Mallorca el 13 de març del 1933. La raó al·legada és que «si hi accedíem, es desmembraria considerablement la riquesa històrica que està aplegada a l'Armeria del Palacio Nacional».

L'Ajuntament de Palma —desconeixent el precedent de la Segona República— va reprendre la petició perquè Madrid accedís a cedir els valuosos objectes que els reis de Mallorca van llegar a la ciutat. Cort va plantejar diverses fórmules, des de la seva devolució fins a la cessió temporal perquè s'exhibissin a l’Almudaina.

A l'abril d'enguany, el llavors batle de Palma, N'Antoni Noguera, va enviar una carta a la vicepresidenta de Govern i al president del Consell d'Administració de Patrimoni Nacional reiterant la sol·licitud, una sol·licitud que es va veure reforçada després que disset entitats civils ―des de la Societat Arqueològica Lul·liana a l'Obra Cultural Balear passant pel Capítol de la Catedral o la Federació d'Associacions de Veïns de Palma― la secundessin.

Des del Gobierno van respondre a Cort que no podien facilitar una resposta perquè, com que estaven en funcions —com ara— no podien prendre una decisió.

Una de les festes civils més antigues d'Europa
La Festa de l'Estendard, en el marc de la qual els regidors de Cort col·loquen l'Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i s'exhibeix la cimera del Rei Martí l'Humà, és considerada una de les festes civils més antigues d'Europa. El pregó, que serà pronunciat a la sala de plens el 27 de desembre, anirà a càrrec de l'escriptora Rosa Planas. El 31 els regidors trauran l’Estendard Reial a les 10.15 hores, a les 10.30 se celebrarà una missa a la Seu, a les 12 es representarà La Colcada i a les 12.15 es lliuraran les Medalles d'Or.

Palma, 7 de desembre del 2019

Última Hora
A. Pol

https://www.ultimahora.es/noticias/local/2019/12/07/1126429/palma-ayuntamiento-reclama-cimera-del-rei-marti.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Frede
    22-03-2021 11:10

    Sí, sí. Insisteixo, perquè diuen que amb la repetició hi ha gent que arriba a aprendre. Molt xerrar i vosaltres seguiu entrant a una pàgina d'internet catalana i en català i, mancant a totes les normes de l'educació i les bones maneres, us expresseu en castellà. Només aquest fet ja us deslegitima de totes totes. Sense entrar al fons de la qüestió que planteja l'article. Com és habitual, no paga la pena considerar les vostres desbarrades on manca els mínims d'erudició. Proveu d'anar a pàgines en alemany (vist que us interessa tant, suposo per afinitats feixistes) i escriviu en castellà. A veure que passa. És ben bé que on no n'hi ha no en raja.

  2. Hola Pepsicola
    22-03-2021 10:17

    Qué pasa LluisLluis, ¿acaso no tienen que volver los enseres del monasterio de Sijena a Sijena como reclamáis como con la cimera del rey Martín el Humano? ¿Y ese doble rasero?

  3. Alvaro Prim
    21-03-2021 20:19

    Nivel de articulo. Hsabla de un palacio Nacional que no existia en el siglo. De hecho solo existio durante la II republica.

    Por lo demás no se que hacia en un ayuntamiento

  4. LluísLluís
    21-03-2021 19:30

    (...)objetos expoliados del Monasterio de Sijena" en un article on es parla de Mallorca?

    Aquest individu que continuament està intervenint en les fòrums de l'INH, despotricant sobre els temes aquí tractats, sense coneixement ni saber, demostra que pateix de frenastènia psíquica o d'idiòcia.

    Estaré atent als seus propers comenatris per afinar més en el diagnòstic.

  5. Hola Pepsicola
    21-03-2021 17:04

    Comentario equivocado el de abajo, lo quise poner en este hilo https://www.inh.cat/articles/Un-tastet-de-toponimia-catalana-a-Malta

  6. Hola Pepsicola
    21-03-2021 17:04

    Yo conocí a una chica maltesa y ellos siempre hablan del reino de Aragón y del rey de Aragón en su historia, nunca de Cataluña. Por algo será.

  7. dvd
    21-03-2021 07:25

    Vinga Pepsicola, una mica més d'esforç... o reforç jajaja

  8. Hola Pepsicola
    20-03-2021 01:22

    Hombre, desde luego esos artilugios tan antiguos como la espada o la cimera esa estarían mejor en un museo como es la Armería, donde reciben los cuidados adecuados de los conservadores que de procesión en las fiestas del pueblo. Pero vamos, me choca esta fuerte defensa del retorno de esos enseres a su paradero original con los otros artículos sobre los objetos expoliados del Monasterio de Sijena, esos sí que defendéis que se queden en el museo y no en la ubicación original. Hipocresía al ciento por ciento.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27115 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
L'historiador Jordi Bilbeny reivindica la catalanitat del descobridor d'Amèrica amb una ruta per...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]