Crea el teu compte
Accedeix
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès

Articles

El nom de la nissaga va ser creat pels historiadors catalans del segle XX a partir d’un membre destacat d’aquella família.


»

2834

En Guineu Pons ha fet una recerca dels mapes dels segles XIV, XV i XVI on hi apareix el topònim de l'illa maltesa de Goy, els quals exposem en aquest article.


»

1293

Sabies que l’illa maltesa de Gozo es va dir «l’illa del Goi» en els temps que els catalans en foren senyors? Sabies que es deia Goi abans que el mot Gozo s’universalitzés? En Jordi Bilbeny ho explica en aquest article.


»

3155

Elionor va intentar crear un imperi que havia d’abastar des de la frontera anglo-escocesa fins al marquesat de Tortosa.


»

4556

Us oferim l'opinió de N'Andreu Ferrer sobre les semblances entre la nostra feina i la màquina Enigma, emprada pels alemanys a la Segona Guerra Mundial per encriptar i desencriptar missatges.


»

2334

Sabíeu que En Salvador Dalí ens comenta a la seva Vida Secreta, que li corre per les venes “la sang catalana d’En Cristòfor Colom”? Ens ho explica En Perepau Ximenis.


»

2749

Es valdria de la seva intel·ligència política i del seu patrimoni per a ser protagonista de la seva pròpia vida.


»

840

Per què desapareixen els intel·lectuals crítics amb el discurs oficial i anem cap a la tirania d’un pensament únic? En Sergi Lara ens en dóna el seu parer.


»

4101

Després del matrimoni amb Enric, les quatre barres serien presents a l’armorial anglès durant mig segle.


»

1581
ARTICLES » 13-01-2025

El Consolat de Mar al virregnat del Perú

De la seua conferència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, donada a Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'XI Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de fer-la més entenedora i posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer és aquest, intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon serà “La Senyera a l’Armada del Sud” i el tercer “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”. A més, Galcerà té un altre estudi sobre arquitectura de la Lima colonial que, un cop enllestit, presentarà properament.


»

3056

Aquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.


»

3909

Caterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.


»

3286

»

3903

En Pep Mayolas ens presenta una versió ampliada de la conferència llegida en el marc del 23è Simposi de la història censurada de Catalunya.


»

2079

»

3849

Francesc Sangar.- Lo cercaire e istorian Josep Maria Gort publiquèt un interessant libre intitulat “D’Essenians, de Catars e de Crestians” a Voliana Edicions en lenga catalana, ont analisa de semblanças entre las primièras comunautats crestianas, los Essenians (una comunautat religiosa josieva dels sègles I aC – I après lo Crist) qu’abitava al desèrt) e lo Catarisme. Nascut a Reus, las sieunas passions son l’Art e l’Istòria, mai que mai del cristianisme primitiu e lo Catarisme.


»

2043
<
...
7
8
9
10
11
...
93
>
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40637
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
La desaparició del monestir de Sant Francesc de Barcelona: una raó d’Estat (part 1)
El principi de parsimònia aplicat a la Història
Hispanoamericanitzar Espanya
Recuperant les arrels catalanes de Malta
La bandera espanyola: història d’una apropiació
Madrid sí que paga els traïdors
Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
La fòrmula valenciana de la Coca-cola
Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
EL MÉS COMENTAT
La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna
EL MÉS LLEGIT
Miquel Servet, català universal
Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Cervantes, català
“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
La barretina i la seva implicació a Amèrica
'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)