Articles
| ARTICLES » 20-02-2025 |
Qui eren els Bel·lònides i per què els anomenen així?
El nom de la nissaga va ser creat pels historiadors catalans del segle XX a partir d’un membre destacat d’aquella família.
LLEGEIX-NE MÉS »
 2858 lectures
 0 Comentaris
|
| ARTICLES » 18-02-2025 |
El topònim de l'illa maltesa de Goy o Gozo als mapes de navegar dels segles XIV, XV i XVI
En Guineu Pons ha fet una recerca dels mapes dels segles XIV, XV i XVI on hi apareix el topònim de l'illa maltesa de Goy, els quals exposem en aquest article.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
1308 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-02-2025 |
L’illa maltesa de Gozo i el seu topònim català del Goi
Sabies que l’illa maltesa de Gozo es va dir «l’illa del Goi» en els temps que els catalans en foren senyors? Sabies que es deia Goi abans que el mot Gozo s’universalitzés? En Jordi Bilbeny ho explica en aquest article.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3168 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 11-02-2025 |
Qui era Elionor d'Aquitània i quina relació va tenir amb Catalunya? (II)
Elionor va intentar crear un imperi que havia d’abastar des de la frontera anglo-escocesa fins al marquesat de Tortosa.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4590 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 07-02-2025 |
La Màquina Enigma i el Manual del Censor
Us oferim l'opinió de N'Andreu Ferrer sobre les semblances entre la nostra feina i la màquina Enigma, emprada pels alemanys a la Segona Guerra Mundial per encriptar i desencriptar missatges.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
2352 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 31-01-2025 |
Salvador Dalí i la sang catalana d’En Cristòfor Colom
Sabíeu que En Salvador Dalí ens comenta a la seva Vida Secreta, que li corre per les venes “la sang catalana d’En Cristòfor Colom”? Ens ho explica En Perepau Ximenis.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
2769 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 29-01-2025 |
Qui era Elionor d'Aquitània i quina relació va tenir amb Catalunya? (I)
Es valdria de la seva intel·ligència política i del seu patrimoni per a ser protagonista de la seva pròpia vida.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
853 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 27-01-2025 |
El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
Per què desapareixen els intel·lectuals crítics amb el discurs oficial i anem cap a la tirania d’un pensament únic? En Sergi Lara ens en dóna el seu parer.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4117 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-01-2025 |
Elionor de Provença col·loca les quatre barres a l'armorial d'Anglaterra
Després del matrimoni amb Enric, les quatre barres serien presents a l’armorial anglès durant mig segle.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
1605 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 13-01-2025 |
El Consolat de Mar al virregnat del Perú
De la seua conferència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, donada a Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'XI Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de fer-la més entenedora i posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer és aquest, intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon serà “La Senyera a l’Armada del Sud” i el tercer “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”. A més, Galcerà té un altre estudi sobre arquitectura de la Lima colonial que, un cop enllestit, presentarà properament.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3080 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 11-01-2025 |
Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
Aquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3932 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 27-12-2024 |
Caterina de Cardona i Santa Teresa de Jesús: les dues cares de l'espiritualitat catalana del Renaixement
Caterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3313 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 18-12-2024 |
Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3921 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 17-12-2024 |
Les despulles d’En Colom: una història construïda des de l’anomalia, la falsedat i la mentida
En Pep Mayolas ens presenta una versió ampliada de la conferència llegida en el marc del 23è Simposi de la història censurada de Catalunya.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
2097 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 04-12-2024 |
La 'Franja de la franja' ens suggereix que a la meitat de l'Aragó es parlava català
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3878 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 30-10-2024 |
De semblanças entre essenians e catars amb Josep Maria Gort
Francesc Sangar.- Lo cercaire e istorian Josep Maria Gort publiquèt un interessant libre intitulat “D’Essenians, de Catars e de Crestians” a Voliana Edicions en lenga catalana, ont analisa de semblanças entre las primièras comunautats crestianas, los Essenians (una comunautat religiosa josieva dels sègles I aC – I après lo Crist) qu’abitava al desèrt) e lo Catarisme. Nascut a Reus, las sieunas passions son l’Art e l’Istòria, mai que mai del cristianisme primitiu e lo Catarisme.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
2062 lectures
0 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els...[+]  Quantes persones vivien a cada casa a la Catalunya del segle XV? Quatre? Cinc? Els còmputs oficials s’acostumen...[+]  Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]  L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
| La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna |
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)