Crea el teu compte
Accedeix
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi

Articles


Després del matrimoni amb Enric, les quatre barres serien presents a l’armorial anglès durant mig segle.


»

1369

De la seua conferència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, donada a Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'XI Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de fer-la més entenedora i posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer és aquest, intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon serà “La Senyera a l’Armada del Sud” i el tercer “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”. A més, Galcerà té un altre estudi sobre arquitectura de la Lima colonial que, un cop enllestit, presentarà properament.


»

2687

Aquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.


»

3615

Caterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.


»

3002

»

3736

En Pep Mayolas ens presenta una versió ampliada de la conferència llegida en el marc del 23è Simposi de la història censurada de Catalunya.


»

1872

»

3439

Francesc Sangar.- Lo cercaire e istorian Josep Maria Gort publiquèt un interessant libre intitulat “D’Essenians, de Catars e de Crestians” a Voliana Edicions en lenga catalana, ont analisa de semblanças entre las primièras comunautats crestianas, los Essenians (una comunautat religiosa josieva dels sègles I aC – I après lo Crist) qu’abitava al desèrt) e lo Catarisme. Nascut a Reus, las sieunas passions son l’Art e l’Istòria, mai que mai del cristianisme primitiu e lo Catarisme.


»

1853

L’Albert Fortuny, enginyer industrial i exprofessor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ens fa arribar el seu parer sobre el documental “Colón ADN”, emès per TV1 el proppassat dissabte 12 d’octubre.


»

4749
ARTICLES » 17-10-2024

No. En Colom no era jueu

Arran del documental "Colón ADN. Su verdadero origen", emès per TV1 el proppassat dissabte, 12 d'octubre, N'Ariel Serra ens n'exposa el seu parer, tot negant el pretès judaisme de l'Almirall.


»

3457
ARTICLES » 16-10-2024

Fer Història amb Abel Cutillas

En Biel Ferrer ens fa un resum de la vida i la tasca intel·lectual d’Abel Cutillas, i de la conferència inaugural de l’onzena Universitat Nova Història, d’aquest agost passat, a Montblanc.


»

1923

Com a apassionat a la història que és, el professor de llengua i literatura catalana i membre de l’Institut d’Estudis Gironins Josep Brugada va creure necessari “fer justícia” a una de les figures més grans de la nostra història, Alfons el Magnànim.


»

3394

Cent anys de la seva mort. Va ser nomenat tres cops procurador general de la Santa Custòdia entre el 1890 i el 1902. Entre altres moltes coses fou un dels confessors de la reina Maria Cristina d’Habsburg.


»

2001

L’arribada de la cort espanyola a la Barcelona de 1564 ens aboca a un fet insòlit: els catalans de l'època vivien orfes de memòria històrica, i els distingits cortesans del seguici reial ficaren tant el dit a la nafra que van provocar una reacció patriòtica de les Corts catalanes. En Pep Mayolas reflexiona sobre l’estranya inexistència de referents històrics catalans a mitjan segle XVI.


»

3305

En Biel Ferrer fa una vindicació profunda, íntima i apassionada del darrer llibre d’En Jordi Bilbeny, «Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana».


»

2511

El doctor en filosofia, historiador i escriptor Abel Cutillas ha publicat al «Patreon de Casablanca i Enric Vila» la ressenya d’aquest llibre revelador d’En Jordi Bilbeny. Us l’oferim aquí, atesa la seva rabiosa acuïtat.


»

3328
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40079
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Joan Calsapeu ens ofereix una ressenya del llibre d'En Pep Mayolas, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra...[+]
L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]
El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]