Portada
 Volen esborrar Francesc Salvà i Campillo com el primer «teleco»?Un acte de vandalisme que ha esborrat les dates de naixement i mort de la placa dedicada a En Francesc Salvà i Campillo, pare dels Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya, situada al carrer Petritxol de Barcelona, porta En Francesc Robusté a demanar-se si el fet és innocent o podria amagar quelcom més sinistre.LLEGEIX-NE MÉS »
 Enregistraments de l'11a Universitat Nova HistòriaPubliquem els enregistraments dels actes de l'11a Universitat Nova Història, que han tingut lloc a Montblanc del 3 al 7 d'agost del 2024.
 Es compleixen cent anys de la prohibició de 'La Santa Espina', en temps de Primo de RiveraEl 5 de setembre del 1924 el governador civil de Barcelona va prohibir la peça per considerar-la un himne independentista.
|
 El 8 de setembre del 1157 va néixer Ricard Cor de LleóEns fem ressò de l'efemèride del dia passat, dia del naixement del famós rei d'Anglaterra, el qual tingué una connexió amb la nació catalana molt forta.
 Parlament de Na Daniela Grau en la Commemoració de la massacre francesa d'Elna al 1285El passat 26 de maig del 2024, a Elna, a l'acte de commemoració de la massacre francesa del 1285 d'aqueixa ciutat, Na Daniela Grau hi pronuncià el parlament següent.
 Entrevista a Josep Tero: «Volen matar la nostra cultura i són capaços d’estomacar-nos si ens reivindiquem»La música té vincles amb la literatura i amb la llibertat, i així ho explica el cantautor empordanès Josep Tero en aquesta entrevista en què rescata les veus intemporals de Jordi de Sant Jordi i de les trobairitz occitanes, conreadors de la nostra llengua antiga, i s’agermana amb poetes com Moustaky, Kavafis i el nostre clàssic contemporani que és Carles Riba. A més a més, també ens hi conta les seves aventures per la Grècia ortodoxa, país que recorda les petges dels almogàvers catalans com un malson a foragitar a partir de l’entesa i el respecte a les cultures mediterrànies.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 El navegant Agramunt i el misteriós viatge a TerranovaA finals d'octubre del 1511 Joana d’Aragó i de Castella, filla de Ferran el Catòlic, signava la confirmació d’una llicència a favor del comerciant lleidatà Joan d’Agramunt per explorar i colonitzar Terranova (Canadà). Sembla que Agramunt hi va projectar un model colonitzador que ja es practicava a Catalunya i que va resultar decisiu: empreses privades que assumien en solitari la creació, desenvolupament i defensa dels establiments d'ultramar sota el paraigua de la monarquia. Aquest model de colonització va ser reproduït a Anglaterra. Article d'En Marc Pons.
 Cristòfor Colom i l’Amèrica catalanaEn Josep Baella Isanta ha redactat una petita ressenya sobre el darrer llibre d'En Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana'. Entre d'altres coses afirma que En Bilbeny és un gegant en un món acadèmic de nans atemorits, els quals, malgrat les evidències documentals aportades, són incapaços de deslliurar-se de l’angoixa que representaria enfrontar-se amb el món acadèmic espanyol. Article publicat avui 10 d'agost al diari El Punt-Avui+.
 Juan Del Encina, el gran compiladorEn Joan Casajuana ha resseguit la vida del músic Juan Del Encina, autor del ‘Cançoner de Palau’, de l’època dels Reis Catòlics, i s’estranya de la gairebé total absència de dades sobre la seva persona i de les irregularitats que giren a l’entorn del cançoner.
 La conquesta de Granada per la corona catalano-aragonesa (1482–1492). 1a part: les cartes del reiA començaments de gener del 1492 es conquereix Granada. Sempre s'ha dit que els catalans i aragonesos no hi van tenir oficialment res a veure. Però la Montse Montesinos ha trobat noves dades que capgiren aquesta asseveració. En aquest article l'autora desenvolupa la primera part de la seva conferència a la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (agost del 2019).
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]  Un mapa interactiu permet descobrir els noms de carrers i places de la ciutat californiana, alguns dels quals...[+]  L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]  Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
| 1. | El «Lazarillo de Tormes» i els rellotges mecànics catalans | |
| 2. | Censura històrica: manipulació possible segons la Intel·ligència Artificial | |
| 3. | Viatjar a Malta: la importància de dir-se Ernest |
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube