Sant Francesc és una de les figures més conegudes del santoral i, de fet, ha esdevingut gairebé una icona de la cultura popular. La seva preocupació pels desvalguts i els malalts, la inclinació a la pobresa, l’amor per la natura són trets que de seguida associem amb sant Francesc. Però la biografia de Francesc, especialment la part anterior a la creació de l’orde dels frares menors, és menys coneguda. I alguns aspectes han quedat difosos, edulcorats, i apartats del seu context social i polític.

Les primeres biografies del sant, esmentaven ja totes un fet curiós: molt sovint parlava francès. Les biografies modernes han recollit aquest fet i li han donat una explicació positiva: la mare de Francesc era provençal. Per tant, la seva llengua materna era el provençal. Aquí cal fer un incís: quan, al segle XIII, algú esmentava una llengua francesa, aquesta podia ser tant el való, que es parlava al nord (la llengua d’oïl), com el provençal (la llengua d’oc), que es parlava al sud. I, de fet, el prestigi literari d’aquesta segona era aleshores més gran. Molts biògrafs consideren també que Francesc era un trobador. G.K. Chesterton l’anomena...