Portada
 1564: L'any que els catalans havien perdut la memòriaL’arribada de la cort espanyola a la Barcelona de 1564 ens aboca a un fet insòlit: els catalans de l'època vivien orfes de memòria històrica, i els distingits cortesans del seguici reial ficaren tant el dit a la nafra que van provocar una reacció patriòtica de les Corts catalanes. En Pep Mayolas reflexiona sobre l’estranya inexistència de referents històrics catalans a mitjan segle XVI.LLEGEIX-NE MÉS »
 El Sant Francesc sense censura de Jordi BilbenyEn Biel Ferrer fa una vindicació profunda, íntima i apassionada del darrer llibre d’En Jordi Bilbeny, «Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana».
 «Inquisició i Decadència», ressenyat per Abel CutillasEl doctor en filosofia, historiador i escriptor Abel Cutillas ha publicat al «Patreon de Casablanca i Enric Vila» la ressenya d’aquest llibre revelador d’En Jordi Bilbeny. Us l’oferim aquí, atesa la seva rabiosa acuïtat.
|
 Qui era Almodis de Mortain, l’altra comtessa vikinga del Casal de Barcelona?Amb la vikinga Almodis, les cases de Normandia-Anglaterra i de Barcelona van caminar juntes pel camí de la història.
 Descobert el manuscrit medieval català més important en 100 anys, un cançoner trobadoresc del segle XIVEls tretze fulls, que contenen disset poemes, han estat localitzats a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona.
 'Això és una bicoca': l'origen de l'expressió quotidianaAl diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola ens trobem amb la definició de «bicoca» com a ganga o com a guany fàcil d'obtenir.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Els misteriosos escacs d'Àger: un tauler iniciàticAl segle XIX van ser descobertes les peces d'un misteriós joc d'escacs a la comarca lleidatana de la Noguera. Havien estat esculpides en vidre de roca. Les peces posseïen unes misterioses inscripcions que, fins ara, no han estat desxifrades. Per què servien? Pertanyien realment a uns escacs o, potser, a un altre joc iniciàtic?
 Substitució de Tarragona per Aragó (part III)Tercer article de l’Ivan Giménez sobre textos que demostren l’existència d’un 'Regnum tarraconensium' que hom mira de substituir per 'Reino de Aragón'. Per què els estudiosos silencien tota al·lusió a aquest 'regnum Tarraconensium' i només esmenten el 'reino de Aragón'?
 L'Institut Nova Historia reprèn les conferències de tardorL'Institut Nova Història reprèn els cicles de conferències de tardor i primavera després que haguessin estat interromputs per la pandèmia de Covid 19. Encetem el cicle de tardor aquest divendres 7 d'octubre a les 7 de la tarda a la Casa Elizalde de Barcelona. Llegiu-ne els detalls a continuació.
 Un escut de Catalunya flanquejat per dos indis americansQue dos natius americans flanquegin un escut de Catalunya en un mapa de l’any 1603, volia dir que el Principat o la Nació sencera tenia alguna cosa a veure amb la descoberta i conquesta del Nou Món? Com és, si no, que s’inclouen amb la simbologia més representativa de Catalunya?
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]  ...[+]  La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube