Crea el teu compte
Accedeix
"Què és un docte? Una persona que sota pena d'expulsió no pot trencar els seus vincles amb l'academia a la qual pertany."
Robert Graves. 'La deessa blanca'


Cercador de Nova Història



Resultats per: "Núria Ventura"

Temps de resposta: 1048.35 ms


\n
\n

[46]El web https://albadetormes.vocces.com/portfolio-items/santa-teresa-de-jesus-88/ diu que l’autor és Diego Velázquez (1630)

\n

[47]Santa Caterina, Francesco da Cotignola (1500-1530). Rijksmuseum d’Amsterdam.

\n
\n
\n

[48] El gravat és al llibre de Gracián de Salaverte, Juan. Triumfo de la fe, vida y prodigios de San Pedro Arbués. Domingo Gascón. Saragossa, 1690.

\n
\n
\n

[49]Pons, Marc. «Quan la castellanització, Inquisició i neteja ètnica es van reunir per crear una idea d’Espanya», dins El Nacional. Tarragona, 6 de gener de 2019. https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-castellanitzacio-inquisicio-neteja-etnica-idea-espanya_340884_102.html

\n
\n
\n

[50]Bilbeny, Jordi.«El bàcul de Santa Teresa», dins 18è simposi sobre la història censurada de Catalunya. Arenys de Munt, 17 de novembre del 2018. https://www.inh.cat/arxiu/vid/18e-Simposi-sobre-la-Historia-censurada-de-Catalunya/2018-S-INH-Jordi-Bilbeny

\n
\n
\n

[51]Teresa de Jesús, Libro de la Vida. Círculo de Lectores. Barcelona, 1989, pàg. 54.

\n
\n
\n

[52]Soria, Alejandra. Retórica sacra en la Nueva España: introducción a la teoría y edición anotada de tres sermones sobre Santa Teresa. IDEA (Instituto de Estudios Auriseculares). Col·lecció «Batihoja».Nova York, 2014.

\n
\n
\n

[53] Ídem, pàg. 418-419. A la nota corresponent de l’edició llegim: “989. Al margen: «Ilustrísimo Yepes 475». La cita se encuentra en la biografía que fray Diego de Yepes escribió sobre la santa; específicamente en el capítulo 39, del libro segundo, del primer tomo de Vida, virtudes y milagros de la bienaventurada virgen Teresa de Jesús…”

\n
\n
\n

[54]González, Irene. «Santa Catalina de Alejandría», dins Revista Digital de Iconografía Medieval, vol. IV, nº 7. Universidad Complutense de Madrid, 2012, pàg. 37-47. La citació és a la pàg. 37.

\n
\n
\n

[55]Cassola, Joan. «Teresa de Jesús, Ramon Llull i els trobadors», dins 17è simposi sobre la història censurada de Catalunya. Arenys de Munt, novembre 2017. https://www.inh.cat/arxiu/vid/17e-simposi-sobre-la-historia-censurada-de-Catalunya/Joan-Cassola-Teresa-de-Jesus,-Ramon-Llull-i-els-trobadors

\n
\n
\n

[56]Fray Luís de León, De la vida, muerte, virtudes y milagros de la santa madre Teresa de Jesús. María Jesús Mancho i Juan Miguel Prieto (ed.). Universidad de Salamanca. Salamanca, 1991, pàg. 117.

\n
\n
\n

[57]Bilbeny, Jordi. «L’oncle Pere de Santa Teresa i l’oncle Pere de l’Abadessa de Pedralbes», dins web Institut Nova Història. Setembre del 2018. https://www.inh.cat/articles/L-oncle-Pere-de-Santa-Teresa-i-l-oncle-Pere-de-l-Abadessa-de-Pedralbes

\n
\n
\n

[58]Vida, muerte, milagros y fundaciones de la Beata Madre Teresa de Iesus. Sebastián Matevad. Barcelona, 1615.

\n
\n
\n

 

\n
\n
\n   Data de publicació: 15-10-2020
  • Troben a l'Arxiu de la Corona d'Aragó la prova que Pals tenia port marítim ja al segle XV
    Autor:   Data de publicació: 21-07-2020
  • Estem patint una persecució intel·lectual\t
    Autor: Andreu Marfull i Pujadas   Data de publicació: 13-07-2020
  • L’Illa i la ciutat de Xàtiva, eliminades
    Autor: Socarrat i Manel Capdevila   Data de publicació: 20-06-2020
    • DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    2.  Madrid sí que paga els traïdors
    3.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
    4.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
    5.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
    6.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    7.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    8.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    9.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    10.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    2.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
    3.  Madrid sí que paga els traïdors
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Miquel Servet, català universal
    2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    5.  Cervantes, català
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
    Subscriviu-vos al butlletí de notícies de l'Institut Nova Història
    Feu clic aquí

    SECCIONS

    RECERCA

    L'INSTITUT

    A LA XARXA
    © 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)