Aquest projecte posa de manifest com el que es coneix com segle d'or de la literatura castellana, es va fornir d'obres catalanes traduïdes al castellà. La ocultació dels noms dels autors originals o l' atribució a altres autors formava part de la mecanica censora castellana. El Lazarillo de tormes, la Celestina, i altres obres haurien estat manllevades d'autors catalans com es demostra en els estudis que s'inclouen en aquesta secció.
• ‘Espill’, el llibre més misogin de la literatura catalana (que encara fa riure)
L'editorial Cal Carré recupera la novel·la en vers 'Espill', de Jaume Roig, un clàssic de la literatura catalana del segle XV que no ens hem de prendre seriosament.
AUTOR :
Joan Safont Plumed
DATA DE PUBLICACIÓ :
04-03-2024
• Llums i ombres al testament del Rector de Vallfogona
Dels testaments, que aporten evidències de les darreres voluntats dels traspassats, també podem formular-ne conjectures raonables a partir d’indicis anotats: llums i ombres. Un testament és un acte de darrera voluntat, personal i revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió instituint un o més hereus, però, com s’esdevé en certs textos, pot contenir imprecisions calculades i raons ocultes només interpretables mitjançant el coneixement de les circumstàncies concretes de la vida del finat per part d’hereus o marmessors esmentats al document, que permet desvelar secrets i aclarir ambigüitats, i per estudiosos que han sabut desempallegar-se de les limitacions ideològiques, metodològiques i paradigmàtiques que massa sovint condicionen, afecten i constrenyen l’Acadèmia, com veurem en el cas del Rector de Vallfogona.
AUTOR :
Biel Ferrer Puig
DATA DE PUBLICACIÓ :
19-12-2023
• Les cares ocultes del Rector de Vallfogona: estat de la qüestió
En Biel Ferrer analitza en aquest article, que fou ponència a la 10a Universitat Nova Història, la figura i l'obra d'En Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, per tal de validar la hipòtesi suggerida per En Pere Coll, que els textos originals i els textos publicats d'En Garcia són molts més i van molt més enllà del que l'Acadèmia admet.
AUTOR :
Biel Ferrer Puig
DATA DE PUBLICACIÓ :
01-09-2023
• De Teresa de Jesús a Teresa de Cardona: una senda meravellosa que espera que ens alcem i ens posem a caminar
Llibres de l’Índex acaba d’editar el darrer llibre d’En Pep Mayolas, «Teresa de Jesús. Clarissa, catalana, abadessa i doctora», amb un pròleg d’En Jordi Bilbeny. Aquí us l’oferim per si us feia venir ganes de llegir el llibre.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-04-2023
• El Col·legi de Nostra Senyora dels Socors i de Sant Josep d'Oriola: Una possible fundació Teresiana
A través d’una suma d’indicis i arguments, En Pep Mayolas ens exposa per què creu que el col·legi de predicadors d’Oriola atribuït a la iniciativa de l’antic inquisidor Ferran de Lloaces fou, en realitat i en els seus orígens, una fundació de Teresa de Jesús
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
14-04-2023
• La relació de Santa Teresa de Jesús amb Santa Clara
Diversos escrits asseguren que Santa Teresa tenia una especial devoció per Santa Clara. Ara, dos nous quadres de l’Amèrica Colonial, datats a la segona meitat del segle XVII, ens ho reforcen i ens ajuden a creure que Teresa de Jesús havia d’haver estat la clarissa Teresa de Cardona.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
28-03-2023
• Va ser escrita en català la primera novel·la americana?
En Raimon Balagué defensa la idea que «El Caballero de la Fortuna», també coneguda com «Don Claribalte», i considerada la primera novel·la escrita en territori americà, fou una obra escrita en català, però l’original de la qual, com acostumava a passar, desaparegué per sempre.
AUTOR :
Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-02-2023
• Joan de Jesús Roca, un català al servei de santa Teresa
El Pare Joan de Jesús Roca va ser amic i confident de Santa Teresa i l'impulsor dels carmelites descalços a Catalunya. Un altre català de l'entorn més proper de la Santa, vinculat a la seva obra i difusor de la seva espiritualitat, que també ens ha passat força desapercebut. Article d'Agustí Borrell al web Castell Interior.
AUTOR :
Agustí Borrell
DATA DE PUBLICACIÓ :
14-10-2022
• Descobreixen una traducció d’obres del poeta barroc Francesc Fontanella
Un dels documents evidencia per primera vegada una representació del teatre de Fontanella.
AUTOR :
Diari La Veu
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-04-2022
• 'Inquisició i Decadència' va ser presentat a Berga
El 26 de març d'enguany En Jordi Bilbeny va fer una xerrada a Berga, amb la prèvia presentació d'En Biel Ferrer i Puig, sobre ell seu llibre 'Inquisició i Decadència'. Us oferim cinc talls de videu que reprodueixen ambdués intervencions.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
18-04-2022
• Santa Teresa, les taronges i l’aigua de tarongí
¿És normal que la gent regali taronges a Santa Teresa mentre viu i viatja per les Castelles i ella, a fi de millorar la salut, prengui aigua de tarongí, feta amb les fulles de la flor del taronger? ¿O és que es trobava en d’altres ciutats catalanes que la censura ha esborrat, però deixant el rastre mediterrani inconfusible de la taronja? En Jordi Bilbeny ho mira d’escatir en aquest article.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-03-2022
• El Pare Marcillo i les lletres catalanes
Hi va haver realment «Decadència» a les lletres catalanes, perquè tothom va deixar d’escriure per voluntat pròpia o es va passar al castellà? O hi ha hagut una censura impecable que, mantinguda a peu i a cavall pels nostres intel·lectuals, polítics i acadèmics no ens ha permès adonar-nos de l’usurpació de tot el tresor llibresc de la nostra Nació? Article d'En Jordi Bilbeny.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
19-01-2022
• La cigarreta de Gabriel Ferrater: el misteri de la ‘Decadència’ literària
Novè article sobre deu que En Biel Ferrer dedica a Gabriel Ferrater. En aquesta nova entrega En Ferrer relaciona En Ferrater amb una altra personalitat intel·lectual: En Jordi Bilbeny. Fa una glossa de tots dos, que havien quedat perplexos pel «misteri» anomenat «Decadència» de la literatura Catalana. En Bilbeny prova, molt convincentment, de resoldre'l en el seu assaig «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI» (2018). Article publicat a 'reusdigital.cat' ahir 11 de gener del 2022.
AUTOR :
Biel Ferrer i Puig
DATA DE PUBLICACIÓ :
12-01-2022
• Teresa de Jesús, ¿una santa catalana o castellana?
En Víctor Fernández ha escrit aquest article per al diari 'La Razón', en el qual es fa ressò, entre d'altres coses, de la conferència d'En Jordi Bilbeny, al 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, sobre la catalanitat de Santa Teresa. Hem conservat la versió original castellana.
AUTOR :
Victor Fernández/La Razón
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-11-2021
• La devoció de Santa Teresa de Jesús a la Moreneta
L'aparició d'un quadre anònim del segle XVIII on es pot veure Santa Teresa de Jesús agenollada devotament al costat de la Moreneta porta En Jordi Bilbeny a interpretar que som davant d'una nova evidència de Teresa de Cardona, que va tenir, tant ella com la seva família, uns vincles fortíssims amb Montserrat.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
21-06-2021
• El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (i 3)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona.
(Publiquem avui la tercera i darrera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-05-2021
• El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (2)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona.
(Publiquem avui la segona part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-05-2021
• EL «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (1)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona.
(Publiquem avui la primera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
24-05-2021
• Isabel de Villena
En Lluís Brines ens ha fet aquesta petita biografia de Sor Isabel de VIllena, considerada per molts experts la primera feminista de la hstòria.
AUTOR :
Lluís Brines
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-05-2021
• Santa Teresa de Jesús va néixer en una ciutat fundada pels fenicis
En Jordi Bilbeny ha localitzat un llibre del segle XVII que exposa que Santa Teresa va néixer en una ciutat fundada, segons la tradició, pels fenicis. Com que els fenicis no van arribar mai ni a Àvila ni a Castella la Vella, llavors és molt possible que estiguem parlant d'una ciutat mediterrània. Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-04-2021
• ‘El Quixot d’Avellaneda’, obra del rector de Vallfogona
Un assaig de Pere Coll atribueix a Francesc Vicenç Garcia l’autoria de l’obra apòcrifa. Article d'En Ramon Moreno de dimarts 6 d'abril per al setmanari La República.
AUTOR :
ACN/Ramon Moreno
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-04-2021
• La llengua rudimentària i l'ortografia estrambòtica de Santa Teresa de Jesús
Com és que Santa Teresa va escriure amb un total desconeixement de l'ortografia més elemental de la llengua castellana? Per què cometia tants errors i incorreccions gramaticals? Com és que no discernia entre el masculí i el femení? ¿És normal aquesta deixadesa en la llengua d'una de les dones més cultes del seu temps? O tot plegat respon a un interès d'estat per fer passar una princesa catalana cultíssima per una simple monja castellana?
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-03-2021
• Un assaig identifica Calderón de la Barca amb el governador català Felip Ramon Calders
El setmanari 'La República' s'ha fet ressò aquest 28 de febrer d'una notícia de l'Agència Catalana de Notícies, que l'Institut Nova Història reprodueix. Informa sobre el llibre d'En Pere Coll ‘Calder[ón] o la dramatúrgia catalana al servei de la monarquia’, publicat el 2019 per Llibres de l'Índex.
AUTOR :
Agències/ ANC/ La República
DATA DE PUBLICACIÓ :
01-03-2021
• Santa Teresa de Jesús i el Pare Pere Gil
Són la mateixa persona el Padre Gil, jesuïta castellà, teòleg, escriptor, provincial i visitador, i el Pare Gil, jesuïta català, també visitador, provincial, escriptor i teòleg? I si ho són, per quina raó se'ls va desdoblar? Què hi tenia a veure Santa Teresa amb tot plegat? En Jordi Bilbeny ens ho explica tot seguit.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
24-02-2021
• L’origen jueu de Santa Teresa
Sabem que Teresa de Cardona tenia per la banda materna un avi i un besavi de sang conversa. La Natàlia Barenys pensa que el seu origen jueu pot ser un indici de la seva catalanitat. Ho argumenta en aquest article.
AUTOR :
Natàlia Barenys
DATA DE PUBLICACIÓ :
18-02-2021
• Santa Teresa de Cardona, la santa i abadessa catalana que els censors van fer passar per Santa Teresa d'Àvila
Noves evidències exposen que Teresa de Cardona, identificada amb Teresa de Jesús pels investigadors de l'institut Nova Història, va ser coneguda també pels catalans com a «Santa Teresa de Cardona»
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-01-2021
• El Pare Joan de Jesús Roca i la llengua de Santa Teresa
En Pep Mayolas ens acosta la figura del pare Joan de Jesús Roca, gran impulsor dels carmelites descalços a Catalunya, però, al mateix temps, difusor d’unes impressions força contundents sobre la llengua catalana de Teresa de Jesús.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-01-2021
• Algunes reflexions sobre el nom i el títol “Lazarillo de Tormes”
Si l'original del ‘Lazarillo de Tormes’ era escrit en català, com tots els indicis suggereixen, quin podia haver-ne estat el títol? Article que En Juan Manuel Rodríguez va escriure per al web de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya.
AUTOR :
Juan Manuel Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ :
07-04-2020
• La història que ens han usurpat
Pròleg de la recentment desapareguda escriptora Isabel-Clara Simó (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes) al llibre d'En Jordi Bilbeny «La Descoberta Catalana d'Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la Història», publicat per Edicions Gargot, de Granollers, al 1999, ara farà just 21 anys. Serveixi d'homenatge a la seva intel·ligència, valentia i compromís amb la veritat i la llibertat del nostre país. I serveixi alhora d'homenatge a tots els qui s'atreveixen a pensar i publicar més enllà del discurs oficial i dels seus tentacles esterilitzadors.
AUTOR :
Isabel-Clara Simó
DATA DE PUBLICACIÓ :
15-01-2020
• Parlament d'En Miquel Colomer sobre el llibre «Inquisició i Decadència»
Presentació del llibre d'En Jordi Bilbeny a la Biblioteca Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar el proppassat 20 de desembre del 2019
AUTOR :
Miquel Colomer
DATA DE PUBLICACIÓ :
28-12-2019
• “Ver y beber” i “veure i beure” a «La vida es sueño»
Article redactat a partir de la comunicació que En Francesc Magrinyà va presentar al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya d’Arenys de Munt (17 i 18 de novembre del 2017). Al text castellà de «La vida es sueño» de Calderón de la Barca s’hi amaguen algunes evidències homofòniques que només fan ple sentit en un text original català.
AUTOR :
Francesc Magrinya
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-12-2019
• 'El Misteri de la Selva', del segle XIV, és més antic que el d’Elx
La ‘Representació de l’assumpció de madona santa Maria’ celebra 40 anys de representacions ininterrompudes a la Selva del Camp. És el drama sacre més antic d’Europa escrit en llengua romànica i conservat íntegrament. Recull la tradició de la Mare de Déu d’Agost, dels primers segles del cristianisme. Entrevista de la Mireia Rourera a l'Armand Puig per a l’Avui-El Punt+ del 15 de setembre d’enguany.
AUTOR :
Mireia Rourera, El Punt-Avui+
DATA DE PUBLICACIÓ :
25-09-2019
• La clau de la nostra història: Catalanades i catalanismes al «Lazarillo de Tormes»
L'Institut Nova Història fa arribar als seus seguidors l'enllaç al videu de 'La Clau de la nostra història' del 3 de juliol d'enguany, en el qual la filòloga Montserrat Camps és entrevistada per parlar del seu estudi sobre 'Catalanades i catalanismes al «Lazarillo de Tormes».
AUTOR :
La clau de la nostra història/Montserrat Camps
DATA DE PUBLICACIÓ :
04-07-2019
• Catalanades i catalanismes al ‘Lazarillo de Tormes’
Quan l'anonimat es converteix en un dels millors recursos de construcció d'un estat mitjançant la censura, cal esmicolar i disseccionar cada mot de les lectures anònimes per tal que ens duguin a llur origen. En aquest estudi lingüístic descobrim, seguint la línia de recerca encetada per En Jordi Bilbeny, que 'El Lazarillo de Tormes' amaga en realitat un 'Llàtzer de Tormos' escrit en català i situat al Regne de València. Article de la Montserrat Camps en què aprofundeix d'una manera exhaustiva la seva comunicació al 17è simposi sobre la Història censurada de Catalunya.
AUTOR :
Montserrat Camps
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-06-2019
• Baltasar de Castiglione: el seu model de llengua i la seva autèntica personalitat
Com és que un dels considerats pares de l’italià modern, escriu en un toscà macarrònic i semiànarquic, farcit de catalanades i catalanismes? Qui era en realitat En Baltasar de Castiglione? En Jordi Bilbeny ho intenta escatir en aquest estudi.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-05-2019
• Nou llibre: «Erasme i l'Imperi Català de Carles I» d'En Pep Mayolas
Ja és a la venda «Erasme i l'imperi català de Carles I», el nou llibre d'En Pep Mayolas, editat per Llibres de l'Índex. Un bon regal per aquesta diada de Sant Jordi.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
15-04-2019
• Erasme i l’Imperi català de Carles I
En un pròleg erudit i llaminer, En Rafel Mompó introdueix de forma magistral i ens avança alguns tastets del nou llibre d’En Pep Mayolas.
AUTOR :
Rafel Mompó
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-03-2019
• Llull, Newton i l'alquímia
Llull va deixar petjada en l’alquímia i en l’obra de Newton. Article del científic David Jou.
AUTOR :
David Jou/Revista de Física
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-02-2019
• Santa Teresa de Jesús: antroponímia per a la desocultació
Amb motiu de la canonització de Teresa de Jesús, al 1622, s'observa un increment espectacular d'aquest nom en els llibres de baptisme catalans, inexistent, en canvi, en els castellans. Per què? La Natàlia Barenys ens ho explica en aquest article.
AUTOR :
Natàlia Barenys
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-01-2019
• Espanya va avortar el Premi Nobel a la literatura catalano-occitana
El blog «Catalunya/Occitània» fa un extracte, en català i en occità, d'un article sobre els candidats catalans a Premis Nobel. Se centra en el paper clau de l'Estat Espanyol per impedir que el guardó fós atorgat a l'Àngel Guimerà.
AUTOR :
Blog Catalunya/Occitània
DATA DE PUBLICACIÓ :
04-01-2019
• Els 11 germans de Santa Teresa i els 11 germans de l’Abadessa de Pedralbes
Si Santa Teresa era l’Abadessa de Pedralbes Teresa de Cardona, llavors tant l’una com l’altra van poder tenir els mateixos germans. De fet, els van tenir. Algunes de les seves identitats ens continuen reforçant en la idea que som davant d’una mateixa monja, desdoblada, ja als llibres censurats, en dos personatges diferents.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-09-2018
• Contra la Decadència, un bon alumne
Una altra interessantíssima ressenya sobre l'assaig «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI», de Jordi Bilbeny. Article d'En Biel Ferrer Puig.
AUTOR :
Biel Ferrer Puig
DATA DE PUBLICACIÓ :
01-08-2018
• L’aventura intel·lectual d’En Jordi Bilbeny
Parlament d’En Ramon Panyella a l’acte de presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Inquisició i Decadència» al Centre Cívic de la Barceloneta, a Barcelona, al 14 d’abril del 2018.
AUTOR :
Ramon Panyella
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-07-2018
• Sobre "Inquisició i Decadència"
En Joan Calsapeu aprofita la lectura del llibre d’en Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», per donar el seu punt de vista a l’entorn del concepte de Decadència i de les seves presumptes causes.
AUTOR :
Joan Calsapeu
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-05-2018
• És hora d’aixecar les catifes
Jordi Llavoré: “Moltes de les obres mestres del Segle d’Or podrien ser traduccions d’obres originals en català.” Article a la revista digital «Zonasec». Petita ressenya del llibre «Sota l'estora del Segle d'Or» d'en Lluís Batlle.
AUTOR :
Jordi Llavoré
DATA DE PUBLICACIÓ :
14-05-2018
• Quan Erasme va fugir d’Espanya
Per què el canonge barceloní Vicenç Navarra va escriure a l’octubre del 1528 que Erasme «s’escapà d’Espanya»? Volia dir amb això que hi va viure? Que hi va viure i en va haver de fugir? En Jordi Bilbeny ho mira de dilucidar en aquest article.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-05-2018
• Algunes frases del ‛Lazarillo’ demostren que fou escrit en català
Article de la Montserrat Camps en què desenvolupa la seva comunicació al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (Arenys de Munt, novembre del 2017).
AUTOR :
Montserrat Camps
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-05-2018
• ‛Inquisició i Decadència’, per Sant Jordi
"Els canvis de gustos sobre la llengua de lectura no poden ser sobtats". Article d’en Josep Manuel Comajuncosa al diari El Punt-Avui+ a la diada de Sant Jordi d’enguany.
AUTOR :
Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-04-2018
• Presentació del llibre d'en Jordi Bilbeny 'Inquisició i Decadència'
Videu de l'acte de presentació a Barcelona de la publicació «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI» (Editorial Librooks, Barcelona, 2018)
AUTOR :
Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ :
19-04-2018
• Súbdits
Carta al diari El Punt-Avui+ d’en Josep Baella Isanta de l’1 de març del 2018, que fa referència al llibre d’en Lluís Batlle «Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII».
AUTOR :
Josep Baella Isanta
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-04-2018
• Francesc d’Aldana: de valencià a extremeny per obra i gràcia de la censura d’Estat
Es pot ser valencià i extremeny alhora? Aquest és el cas del poeta del Renaixement català Francesc d’Aldana, que ara en Jordi Bilbeny ressitua en el seu context nacional del qual ha estat, durant segles, esborrat: el de la València del segle XVI.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-01-2018
• La Decadència: de les lleis del mercat a les lleis de censura
¿Va ser la Decadència provocada per unes lleis de mercat, que van fer que quasi tota la producció literària feta a la Nació Catalana, per catalans, passés de la nit al dia, a editar-se en castellà? O la raó de fons van ser les lleis de censura i el control d’impremta, que van establir un filtre letal per a tot allò escrit en català? El Doctor en Economia Pep Comajuncosa ens n’aporta una solució tan versemblant com satisfactòria. Comunicació presentada al 17è simposi sobre la Història Cenusrada de Catalunya (2017).
AUTOR :
Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ :
19-01-2018
• El nou «Diccionari de la literatura catalana 62»: un pou de sorpreses
En Jacint Bassó s’estranya que en el «Nou Diccionari 62 de la literatura catalana» (2000) s’hi referencïin vint-i-dos autors catalans —que van viure des del segle XIII fins al XVIII— l’obra dels quals ha desaparegut. Per què?
AUTOR :
Jacint Bassó
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-01-2018
• La mort d’En Joan Boscà. Una hipòtesi
Què s’amaga darrera dels formalismes de la biografia d’En Boscà? Qui era realment el seu amic Garcilasso? Va escriure en català o no? Que va passar amb els originals de la seva obra? Com va morir? En aquest estudi, En Pep Mayolas respon totes aquestes qüestions i ens dibuixa una perspectiva lingüística i literària del poeta barceloní força diferent a l’exposada fins ara.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-01-2018
• El segrest de les obres d’En Joan Andreu Estrany, al 1531
Va ser la Decadència un període on els nostres intel·lectuals van deixar d’escriure? O potser les seves obres van ser segrestades per la Inquisició i atribuïdes a autors castellans? El cas paradigmàtic d’En Joan Andreu Estrany ens pot ajudar a entendre-ho millor. Article d'en Jordi Bilbeny.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-12-2017
• L’hecatombe de la família d’En Joan Lluís Vives
En Jordi Segarra ens fa arribar unes notes que ha extret de la lectura d’un llibre d’En Pla, les quals parlen d’una forma molt il·lustrativa de la destrucció premeditada d’un dels humanistes més grans de Catalunya.
AUTOR :
Jordi Segarra
DATA DE PUBLICACIÓ :
04-12-2017
• L'inici del segle XVI: cap al control de les edicions
L’edició de llibres en català al Renaixement fou tan migrada com reflecteixen les dades històriques? Les lleis de control de les edicions i la censura subsegüent tingueren alguna incidència en la producció dels autors catalans? En Pep Mayolas ens extracta algunes de les reflexions que hi dedicà al seu llibre "Erasme i la construcció catalana d’Espanya".
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-11-2017
• Erasme de Rotterdam i Sant Jeroni de la Murtra
La famosa anècdota de la discussió entre erasmistes catalans i el prior de la Murtra l’any 1528 pot constituir la prova definitiva conforme Erasme de Rotterdam, en contra del que diu la història, havia estat a la Península Ibèrica.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-11-2017
• La llengua de la 'Loçana Andaluza'
Article d’en Rafel Mompó, en què reelebora i amplia la seva comunicació al 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya del novembre del 2016 a Arenys de Munt.
AUTOR :
Rafel Mompó
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-10-2017
• Caterina d'Aragó, la reina 'catalana' d'Anglaterra
Article d'en Marc Pons del proppassat 7 de gener del 2017 a "Elnacional.cat". El perfil humanístic de la filla gran del Reis Catòlics: la catalana Caterina d'Aragó.
AUTOR :
Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-09-2017
• Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (2)
En Marc Vicent Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article. Aquesta n'és la segona i última part.
AUTOR :
Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ :
15-01-2017
• Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (1)
En Marc Vicent Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article del qual publiquem la primera part.
AUTOR :
Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-01-2017
• Juan del Enzina: Joan Escrivà o Joan d’Olzina?
Qui era en Juan del Enzina? On va néixer i quin fou el nom real d’aquest fundador del teatre espanyol, gran compositor i poeta del Renaixement? Va escriure en castellà o en català? Aquest article d’en Víctor Cucurull intenta aportar nova llum davant del garbuix de dades biogràfiques que han arribat fins avui sobre aquest literat.
AUTOR :
Víctor Cucurull
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-10-2016
• Notícia d’un Galceran català esmentat com a «Garcilaso»
Apareix un nou indici historiogràfic per reblar que el famós Garcilaso de la Vega seria la versió censurada del poeta i humanista català Galceran de Cardona i de Requesens
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
04-05-2016
• Els lectors de València i la Nació Catalana al segle XV. Aproximació a les bases socials de l’erasmisme català
La lectura del llibre d’En Jordi Ventura «La Bíblia Valenciana» permet afirmar a En Jordi Bilbeny que al segle XV no només les classes altes tenien accés a la lectura, sinó que gairebé tothom podia llegir i gairebé tothom llegia.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-03-2016
• Servent envia l'original del Quixot a Anglaterra per fer-lo anglès
Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Lluís Maria Mandado al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.
AUTOR :
Lluís M. Mandado i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ :
10-12-2015
• Xavier Bardolet i el Quixot català
El periodista Xavier Bardolet es fa ressò de les teories d'En Bilbeny sobre la catalanitat de Cervantes i el Quixot
AUTOR :
Xevi Bardolet
DATA DE PUBLICACIÓ :
07-10-2015
• L’obra de Lope de Vega i el temps real que va trigar a escriure-la
En Marcel Mañé fa una valoració global del temps que Lope de Vega va trigar a escriure l’obra que se li ha atribuït i arriba a la conclusió que hi ha gat amagat.
AUTOR :
Marcel Mañé
DATA DE PUBLICACIÓ :
10-09-2015
• En una sola frase i «sin daño de barras»
En Lluís Batlle ressegueix els usos de la locució del Siglo de Oro «sin daño de barras», i arriba a la conclusió que és fruit d'una mala traducció del català.
AUTOR :
Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-09-2015
• Catalanades, catalanismes i errors de traducció al «Libro de la Vida» de Santa Teresa de Jesús
En Jordi Bilbeny ens fa saber el llistat d'expressions de possible origen català que ha recopilat amb la lectura del «Llibre de la Vida» de Santa Teresa.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
18-08-2015
• El 'Curial' sí que va avançar el 'Tirant'
L'historiador Abel Soler situa la redacció de la novel·la de cavalleries anònima a Itàlia, entre 1445 i 1447
AUTOR :
Alfons Garcia
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-08-2015
• La frase feta «tomar las de Villadiego»
En Lluís Batlle proposa una nova teoria que resol l'origen d'aquesta frase feta i fa trontollar els primers textos castellans de La Celestina.
AUTOR :
Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-04-2015
• La catalanitat de «La Celestina» el 1842
El pròleg d'una edició de La Celestina del 1842 ens assenyala la catalanitat de l'obra i la seva importància històrica per a la Nació, tal com ho interpreta En Lluís Batlle.
AUTOR :
Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-01-2015
• París custodia la Bíblia Valenciana
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia que només s'havien conservat dos fulls.
AUTOR :
Levante-EMV
DATA DE PUBLICACIÓ :
28-10-2014
• St. Theresa, Spanish Abbess
En Felip Rodríguez ha trobat un nou indici segons el qual, i en contra d’allò que ens asseguren les biografies oficials de Teresa de Jesús, aquesta santa fou abadessa.
AUTOR :
Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-10-2014
• Les primeres traduccions de La Celestina i el sobtat començament de l'obra
Les edicions castellanes i les traduccions de La Celestina estan plenes de controvèrsia. Les divergències entre elles ens confirmen la possibilitat d'un original en català.
AUTOR :
Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ :
07-10-2014
• De La màscara del príncep a «La Follia al·legòrica»
Per Sant Jordi d’aquest 2014 es va publicar La Follia al·legòrica, un estudi on En Paolo Pellegrino desplega les seves conclusions després d’una minuciosa lectura en clau de l’Elogi de la Follia, l’obra més famosa d’Erasme de Rotterdam. Reproduïm el pròleg en el qual En Pep Mayolas ens presentava La Follia al·legòrica i ens explicava com es va gestar
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-09-2014
• Una pragmàtica del segle XVI delata la traducció sistemàtica del català al castellà
A partir de l'estudi dels mots i girs lingüístics “castellans” prohibits en una pragmàtica del 1600, En Lluís Batlle conclou que es va ordenar suprimir-los perquè eren catalans
AUTOR :
Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ :
21-08-2014
• La traducció anglesa de La Celestina que passa a València
Una Celestina suposadament escrita per En Mateo Aleman ens ha arribat només a través de la traducció anglesa i ens situa l'obra clarament a la ciutat de València, amb referents exclusivament catalans
AUTOR :
Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ :
18-07-2014
• «El Conde Lucanor» de Don Juan Manuel. Notes sobre la llengua castellana antiga
L'edició de 1575 d'«El Conde Lucanor» ens dóna molta informació sobre com era el castellà al segle XVI i quina imatge de cultura literària es projectava.
AUTOR :
Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ :
12-06-2014
• Josep Gosalbes. Poeta, metge i aventurer
El professor de Filologia Llatina de la Universitat d’Alacant, Antoni Biosca, rescata la figura de Josep Gosalbes de Cunedo, escriptor alacantí del s. XVI que, a més, va ser metge, va lluitar a l'Armada Invencible i va estar pres a Holanda.
AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-06-2014
• La ciutat on es desenvolupa l'acció de La Celestina
Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article
AUTOR :
Àlex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ :
17-09-2013
• Ausiàs March i el primer Segle d'Or castellà
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i consentir una certa permeabilitat a les tradicions europees (estilnovisme, poesia francesa, llatina, etc.), s’erigeix com una proposta inaugural, de subjectivitat forta i consistent, d’afany analític i, per primera vegada, escrita en català
AUTOR :
Cèlia Nadal
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-05-2013
• Tretze proves documentals de la catalanitat de Joan de Valdès
Era castellà l’humanista Juan de Valdés? Si fos així, com és que totes les referències que n’han restat a Itàlia ens diuen que era català o de nació catalana? En Raimon Balagué les ha recollides i ens les exposa aquí.
AUTOR :
Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ :
25-02-2013
• Un estudi situa a Sagunt l'origen i l'acció de «La Celestina»
L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre medieval
AUTOR :
M.Arribas / T.C. Pérez Sagunt
DATA DE PUBLICACIÓ :
19-02-2013
• La llengua espanyola al segle XVI
Els errors de la traducció del Tirant lo Blanc a l’italià permeten interpretar a en Carles Ortiz, que l’expressió que apareix al començament del text italià i que exposa que el llibre ha estat “Di lingua Spagnola nello idioma nostro per Messer Lelio Manfredi tradotto”, només pot refererir-se a la llengua catalana. I que, per tant, a començament del segle XVI, a Itàlia també es coneixa la llengua catalana com a llengua espanyola
AUTOR :
Carles Ortiz
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-01-2013
Descarregueu el fitxer PDF
• La petjada de «Tirant lo Blanc» en la «Celestina»
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València, com defensen En Jordi Bilbeny i l'Àlex Sendra, hauria de tenir uns forts contingunts literaris catalans i evidenciaria un arrelament profund en la tradició literària catalana. En Rafael Beltran, sense ni tan sols sospitar-ho, ho posa en evidència en aquesta estudi.
AUTOR :
Rafael Beltran Llavador
DATA DE PUBLICACIÓ :
24-09-2012
• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (3/3)
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.
AUTOR :
Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-07-2012
• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (2/3)
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.
AUTOR :
Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ :
25-07-2012
• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (1/3)
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.
AUTOR :
Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-07-2012
• Josep Palau i Fabre i la Celestina
En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava "com si hagués estat escrita en un altre país o en una altra literatura"
AUTOR :
Joan Calsapeu
DATA DE PUBLICACIÓ :
18-06-2012
• Lluís Vives parlava la mateixa llengua que Caterina d'Aragó
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única llengua de cultura i de relació social va ser el català. Catalana era la llengua dels seus pares i dels seus avis. I, en alguns dels seus escrits de pedagogia, alerta els pares perquè vagin en compte que els seus fills no agafin sons lletjos castellans. Llavors, si la seva llengua era el català, amb quina llengua havia de parlar amb Caterina d’Aragó quan se'ns diu que ambdós parlaven la mateixa llengua?
AUTOR :
Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-01-2012
Descarregueu el fitxer PDF
• Els Gualba, una potència literària dissimulada
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI. En Lluís Maria Mandado en fa un estudi detallat i arriba a la conclusió que En Martí Joan de Galba i els Gualba del Montnegre pertanyien a la mateixa família. Ell creu que Galba, Gualba i la forma castellanitzada de Gálvez són el mateix cognom i que darrere del personatge literari d'Amadís de Gaula també hi hauria un Gualba.
AUTOR :
Lluís M. Mandado i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-12-2011
Descarregueu el fitxer PDF
• Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona?
Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura dels segles XVI i XVII també li han endossat poemes que eren d'autors catalans?
AUTOR :
Bartomeu Mestre i Sureda
DATA DE PUBLICACIÓ :
15-02-2011
RSS
Facebook
Twitter
Youtube