ARTICLES » 23-09-2017 | LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
 7006
|
Caterina d'Aragó, la reina 'catalana' d'Anglaterra
Article d'en Marc Pons del proppassat 7 de gener del 2017 a "Elnacional.cat". El perfil humanístic de la filla gran del Reis Catòlics: la catalana Caterina d'Aragó.
El dia 7 de gener de l'any 1536, fa 481 anys, moria a Kimbolton (Anglaterra) Caterina d'Aragó, primera esposa del rei Enric VIII d'Anglaterra i filla dels reis Ferran de Catalunya-Aragó i Isabel de Castella-Lleó. Tenia 51 anys. Caterina -en els primers anys de la seva vida- va rebre una sólida formació humanística. Havia assolit -com la resta dels seus germans- el ple domini de les tres principals llengües romàniques peninsulars: el català, el castellà i el galaico-portuguès. A més a més, per les seves excepcionals aptituds intel·lectuals, va aconseguir desenvolupar-se amb comoditat amb el llatí, el francès, el flamenc i l'anglès.
La relació entre Caterina i la cultura catalana va més enllà del simple coneixement de la llengua. En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, com Isabel de Requesens -virreina de Nàpols-, Beatriu de Chiaromonte -reina d'Hongria- o Lluís Vives -una de les figures senyeres de l'humanisme europeu-. Amb Vives, a més, hi va mantenir una estreta amistat, i el professor valencià va deixar testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació”. Caterina va tenir una filla, que va regnar com a Maria I d'Anglaterra, de qui es té constància que sabia parlar i escriure en català.
Les polítiques matrimonials dels Reis Catòlics van fer que Caterina fos compromesa amb només 4 anys. Als 16 era embarcada cap a Anglaterra, als 17 era casada amb Artur de Gal·les -el germà gran d'Enric VIII- i als 18 enviudava. Fins als 25 anys la van tenir reclosa a la Cort de Londres a l'espera que el seu segon marit assolís la majoria d'edat. Durant aquells anys Caterina va desenvolupar tot el seu potencial intel·lectual, reivindicant el paper de la dona en la societat. Per aquest motiu la seva figura és considerada com el punt d'inici del feminisme a Anglaterra. I juntament amb Thomas More, la personalitat més destacada de l'humanisme anglès.
Marc Pons
7 de gener del 2017
El Nacional.cat
http://www.elnacional.cat/ca/efemerides/efemeride-caterina-arago-reina-catalana-anglaterra_130074_102.html
Autor: Marc Pons
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Si home si, no t'emprenyis. Es només que m'ha fet gràcia
Así es, Luís Enríquez de Cabrera, natural de Rioseco. O esque para ser almirante hay que nacer en la costa, uno no puede viajar y aprender el oficio en otro sitio o qué.
Jajajaja el almirante de castilla es de rioseco. No hem diràs,pepsi, que no es graciós
Como siempre Santo Job repartiendo zascas como panes de media arroba. Los deja tan patirifusos que ni refutarle con argumentos pueden.
Si la seva santedat ho diu....
Gracienc: Sí, dice que hablaba galaico-portugués, pero no da ninguna referencia que apoye esa afirmación, igual que tampoco da ninguna referencia que apoye ninguna otra.
De Alcalá de Henares era Miguel de Cervantes, ahí es nada. El Arcipreste de Hita y Manuel Azaña tampoco son prácticamente nadie.
De Medina del Campo eran unos cuantos Don Nadie: José de Acosta, Garci Rodríguez de Montalvo, Rodrigo de Herrera, Bernal Díaz del Castillo.
De Madrigal era Alonso Fernández de Madrigal, llamado El Tostado.
De Toro era Fray Diego de Deza, y aunque no eran de allí, tenían notable asentamiento los Ulloa, mecenas de Andrés de Claramonte, autor del Burlador de Sevilla.
De Rioseco era el almirante de Castilla a quien replicó Fray Antonio de Guevara.
Nadie de la comunidad académica, española o extranjera, cuestiona que Catalina naciese en Alcalá de Henares.
Home. es diu, específicament, que parlava galaicoportugués !!
La catalogació nacional no depèn només del lloc de naixement ( a banda de que nasqués a Alcalà està ja àmpliament qüestionat), sinò de la integració en la cultura i el país en què viu: i aquest no era altre que els regnes catalans; justament on hi havia la cultura, les lletres i inquietud innovadora. En tors els pobles esmentats no hi hauria ni un trist lletraferit: en canvi, Barcelona, València, Nàpols.....
¿Alguna referencia de que Catalina conociese el gallego o el portugués? En cuanto a la correspondencia de Catalina, no he conseguido encontrar referencias de su correspondencia con Vives ni con Beatriz de Aragón reina de Hungría.
Nacida en Alcalá de Henares, su madre en Madrigal de las Altas Torres, sus abuelos maternos en Portugal y Toro, su padre en Sos y sus abuelos paternos en Medina de Rioseco y Medina del Campo. Hombre, catalana de socarrel no parece...