ARTICLES » 18-11-2010 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 14994
|
I si Catalunya no hagués estat mai un regne italià?
Noves reflexions d'En Jordi Bilbeny sobre la relació de Catalunya i Itàlia al Renaixement. Com sempre, més preguntes que ens fan girar la nostra ment cap a altres possibilitats molt més versemblants que les de la història oficial.
Fins ara ens han dit que després de la pesta negra els catalans quedem tan reduïts que no podem fer re; que després de la guerra civil, al 1472, encara quedem més minvats. I amb la descoberta d'Amèrica a mans de Castella rebem l'estocada final, perquè tot passa a l'Atlàntic. Però, i si Amèrica no hagués estat una empresa castellana? I si En Colom no hagués estat genovès? Llavors, potser la guerra civil no hauria estat tan desastrosa i, tal vegada, la pesta negra no hauria afectat els llibres. I, a partir d'aquí, cal repensar-ho tot. Si En Colom (Colombo), En Berard (Berardi), En Despuig (Despuche, Bespuche o Vespuche), En Cabot (Caboto), l'Énguera o Anguera (Anghiera o Angleria), tots ells i molts altres més no eren italians, sinó catalans, llavors la influència científico-político-marinera s'hauria d'haver donat en sentit invers. Per això mitja Itàlia pertanyia a la Nació Catalana i no mitja Catalunya a la Nació Italiana, que és, per acabar-ho de petar, un invent i una realitat de final del segel XIX! Els papes Benet XIII (que va ser només papa a Avinyó), Calixt III i Alexandre VI són catalans. Adrià d'Utrech era el bisbe de Tortosa quan va ser escollit Papa, i Julià de la Rovere (Juli II) era l'abat comandatari de Montserrat. Alfons IV va ser rei de mitja Itàlia, on va crear la capital del seu imperi: Nàpols. És a partir d'ell que a Itàlia comença a quallar una visió cultural diferent que ha acabat prenent del nom de Renaixement. Molt possiblement també a partir de l'entroncament de la casa reial catalana amb tot un cúmul de ducs i magnats venecians, florentins, milanesos.
Leonardo da Vinci era l'enginyer militar d'En Cèsar Borja. Beatriu d'Este (la muller d'En Ludovico Sforza) era la néta del rei Ferran I de Nàpols, fill natural d'El Magnànim, i la mecenes cultural d'aquest gran geni. Sabíeu que les armes d'En Leonardo són tres pals de gules (vermells) sobre camper d'or, igual-igual que les armes dels reis catalans? Bé, tot està obert, però si no ens ho mirem amb uns ulls nous, conscients del que vam fer i del que han manipulat, mai no hi llucarem re. Però no pot ser tampoc que, igualment com en la llengua, en la cultura, tots els catalans siguin a Itàlia, allà s'hi generi una revolució cultural incommensurable i nosaltres continuem mirant cap a Castella, on no passava absolutament re! Re de re. Potser que ens comencem a mirar les coses, no pas cap on els espanyols ens han dit que miréssim, sinó cap al lloc real on van passar. Potser així ens adonaríem de com van passar.
Jordi Bilbeny
Autor: Jordi Bilbeny
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Cal mirar Itàlia, sí, però també cal mirar el domini Anjou. És a Normandia, Normandia és a Nàpols... és a Anglaterra, Anjou i Anglia dialoguen... i qui sap, potser també és a l'Imperi, Anjou i Angelus dialoguen encara més.
Alguna cosa passà entre els Anjou i Catalunya, entre els Anjou i Provença, entre els Anjou i Nàpols. Els Anjou són els protagonistes, com ho foren els catalans-provençals.
Llibres de referència:
. "Paris i Viana" (sí, Viana, com en Carles) - PRIMERA VERSIÓ, PERDUDA, EN CATALÀ.
. "Pierre de Provença i Magalona, filla del rei de Nàpols"
En tots dos apareix un Jaume, pare i tiet, respectivament, d'en Paris i en Pierre... dues maneres diferents de dir "Pere", o "pare". Ambdós serveixen al Soldà de Babilònia i ambdós viuen una història d'amor, amb Viana/Magalona.
Jordi, l'anàlisi genealògica, oberta en el temps, permet ampliar l'horitzó.
I és interessant de saber on van ser enterrats els reis i nobles més destacats.
http://www.paleopatologia.it/articoli/aticolo.php?recordID=49
això va sortir fa pocs dies a la premsa italiana http://www.ternimagazine.it/34715/arte/arte-negli-occhi-della-gioconda-una-lettera-svelata-risolve-lenigma-dellidentita.html
Fins i tot si avancem en el temps, veiem com, de la mateixa manera que després d'Almansa hi han valencians i aragonesos que es repleguen cap a Catalunya, després del 11 de Septembre, aquets i molts altres catalans continúen replegant-se. I de la manera més normal i lògica possible, ho fan cap a Nàpols, que es la part que encara romàn lliure d'aquella antiga i plurisecular Confederació. Per a mi es evident que, fins i tot ja entrat el S.XVIII, encara hi havía suficient relació i memòria històrica com per a que aquells valents fugitius veiessin en el sud d'Itàlia al darrer reducte del seu país "latu sensu". Més tard, amb la cessió als Borbons de Nàpols i Sicília, continuaràn la seva fugida. I ja sense territòris on anar, decidirán aixoplugar-se sota el poder que ells consideràven legítim, que era el de l'antic Arxiduc Carles, ara ja Emperador d'Austria, i de la seva mà dreta a Viena: l'olianès Ramón de Vilana Perles. Van intentar fundar la ciutat de Nova Barcelona a la actual Hongría... pero això ja es una altra història.
sobre "l'entroncament de la casa reial catalana amb tot un cúmul de ducs..." mirem la representació de la Pala Sforzesca, http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Pala_sforzesca.jpg, el duc Ludovico Sforza es casa amb la Beatriu D'Este, com diuen els Italians, mentre hauria de ser Isabella d'Aragona, sent de la casa reial Catalana d'Italia. No està la Beatriu envoltada de una bandera catalana? Potser han retocat el color de les barres vermelles, afegint-li un blauet clar al damunt. De tota manera encara així, més que un vestit d'una "nobildonna", s'assembla moltíssim a una bandera... I per cert, l'autor és anònim, no s'ha ben bé identificat, i s'anomena el Mestre de la Pala Sforzesca. Alguns pensen que sigui el misteriós Francesco Napolitano, pintor de la escola del Lleonard, i de provinença napolitana, com indica el seu nom. En una representació similar, feta pel mateix Lleonard a la església de Santa Maria delle Grazie a Milà, on estaba sepultada la Beatriu després de la seva mort, i on també es troba La Ultima Cena, per casualitat s'han esborrat la imatge de la Beatriu i la del Ludovico.... quina manera més selectiva té "la humitat" d'afectar només els personatges que més fen nosa.....