La «Trena catalana» de «La bella princesa»

Amb això de l'entorn social, tens raó.

Cervantes utilitza centenars (potser milers) de refrans populars castellans, que obviament depenen del seu entorn social / cultural, que era Castella.

Mir:

Quin entorn social?

Llegeix detingudament:

No se sap qui és la noia, no sabem qui és el pintor.

Perquè, Colin, com que no s'ha trobat cap declaració tipus "fem-ho d'amagat" o almenys està tan amagada com el que t'ha faltat incloure en l'entrecometes que has posat, aquest sí, aquest castellà és ben clar, doncs per això.

Bah, Toni, els moriscs parlaven el que es donava la gana mentre va estar i fins l'expulsió que feren els reis castellans.

Sí, Antoni, me l'he llegit, inclòs el que tu has remarcat, i per això he dit el que he dit i està ben clar.

Colin, llegeix detingudament: aquest és l'entorn social i cultural.

Només cal veure el que van fer els catalans després de la conquesta de València i Mallorca per confirmar l'exquisit respecte que tenien per les poblacions sotmeses, per això actualment se segueixen parlant les llengües vernacles en aquests territoris, tant els dialectes mossàrabs com l'àrab.

Itàlia és molta Itàlia, és el bressol de les llengües romàniques i no hi ha hagut invasió que aconseguís imposar la seva llengua allà, ni normands ni catalans ni espanyols ni els que fossin.

XAVI:

"Res fa pensar que les diferents corts catalanes es dedicaren a voler canviar l'idioma i cultura dels estats italians com a forma d'assimilar-los als catalans,"

En quins llibres i documents bases aquesta afirmació?

O és revelació divina?

corregeixo un error de transcripció del text original:

"L'ús cada vegada més escàs del castellà i del català a la cort va afavorir el del dialecte napolità..."

https://www.treccani.it/enciclopedia/ferdinando-i-d-aragona-re-di-napoli_%28Dizionario-Biografico%29/

No facis paranys, Xavi. El que diu aquesta referència, si és que l'has llegida, és que durant la seva infància a València la seva llengua habitual era el català, cosa lògica ja que aquesta era la llengua a la cort valenciana. Però més endavant, sent ja rei de Nàpols, aclareix:

"Els humanistes decebuts van traçar un perfil negatiu de Ferran, mecenes de les arts i la cultura: desproveït de l'entusiasme del seu pare pels estudis clàssics i filosòfics, va desplaçar el camp del mecenatge real cap als funcionals, demostrant interès més aviat pels escrits a llengua vernacla i per als de caràcter pràctic, com els tractats polítics i militars del seu amic Diomede Carafa, i romanent sempre com a espectador, sense assolir mai cap habilitat estilística ni en català, ni en italià, ni en llatí. escàs del castellà i del català a la cort va afavorir el del dialecte napolità i, en particular, va impulsar en els ambients cortesans la moda de la poesia dialectal en què es fusionaven tradicions cultes i populars, d'una manera no gaire diferent del que va passar a Florència amb Lorenzo. de' Medici. Aquesta cultura en llengua vernacla va resultar ser més accessible fins i tot fora de la cort, difonent l'alfabetització entre la noblesa i fomentant el creixement d'una literatura popular que troba el seu millor exemple al Novellino de Masuccio Salernitano."

Doncs no, l'entor social, cultural i convivencial no era català, sinó napolità. Convé revisar el contingut del que se cita com a argument.

Evidentment aquest entorn habitualment en català, devia de ser familiar i en alguna mida també de la cort, que seria bilingüe amb el napolità o hi conviurien els dos idiomes, perquè aquest entorn alhora estava envoltat de napolitans i, alhora, de la resta d'estats italians.

Res fa pensar que les diferents corts catalanes es dedicaren a voler canviar l'idioma i cultura dels estats italians com a forma d'assimilar-los als catalans, "sin que se note el cuidado", els castellans sí.

De la trena encara no he pogut veure res.

O sigui, ara confies en els documents?

I els documents que diuen que Colom era genovès, Cervantes i Sta Teresa castellans, etc?

M'expliques cóm decideixes quins documents són autèntics?

En tot cas, parlant d'aquest quadre, no podem identificar amb seguritat ni l'artista ni la persona representada.

(En tot cas, els dos són catalans, de ben segur, com tothom qui menja sushi és japonès.)

A veure, Antoni i Colin, està documentat, a més del néixer a València, que la llengua HABITUAL del Ferran I de Nàpols era el català, o sigui que parlava amb els seus fills en català, lo habitual, i al menys els que emparentaren amb els Borja parlarien en català, perquè també els Borja tenien com a llengua habitual el català, AQUEST és l'ENTORN.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_I_de_N%C3%A0pols

Voleu dir que ho he confós tot tot i toooot?

No sé no sé, es veurà en un següent capítol potser.

Prodigiós. Ferran II de Nàpols va morir el 1496 i va ser capaç de portar a Itàlia la coca amb TOMÀQUET un segle abans que aquest fruit fos conegut pels europeus.

La pizza prové de la coca amb tomaca valenciana, que la va dur aquest Ferran si no estic confós.

MIR:

"Aquest"?

Qui és "aquest"?

...pizza.

He confós les Isabels; la que va néixer a Dueñas va ser la filla dels Reis Catòlics. Però aquesta Isabel d'Aragó introductòria del trançat a Itàlia era, malgrat el nom, napolitana pels quatre costats. Qui instal·la la seva cort a Nàpols és el seu avi Alfonso V, el Magnànim, nascut a Medina del Campo i dels dos progenitors castellans. Casat amb la segoviana María de Castilla, el seu hereu Fernando, si bé nascut a València, era també castellà per les dues branques ascendents. Ferran I de Nàpols es casa amb la tarentina Isabel de Chiaromonte, mare de l'hereu Alfons II, nascut ja a Nàpols. Aquest alhora matrimonia amb la milanesa Hipòlita Maria Sforza, la filla de la qual Isabel posa de moda el trançat a les corts italianes, des d'on s'estén a la resta de l'Europa occidental. Resulta que el més "català” de tot aquest recorregut és el naixement de Ferran I a València. Sembla que l'entorn social, cultural i convivencial (sic) era més napolità que la...

El que marca l'adscripció nacional d'algú, no és el seu lloc de naixement o ascendència, sinó l'entorn social, cultural i convivencial; i aquest era català.

Trena catalana? De cap manera. Es tracta d'un tocat estès per tota la Península des de la segona meitat del segle XIV, anomenat "trançat" en català i "tranzado" en castellà. La moda es va estendre a tot Occident, prenent a Itàlia el nom de "coazzone”, però insisteixo que era comú a tots els regnes espanyols, no una singularitat catalana en absolut.

Per cert, que les introductores de la moda a la cort milanesa, Isabel d'Aragó, era filla de castellana (Isabel de Trastamara) i nascuda a Dueñas (Palència); no sembla gaire "catalana"...

El look de la "principessa" depèn d'ella mateixa, no pas de l'artista--i en aquest cas, tampoc se sap amb seguritat qui és l'artista.

Delirant tot.