Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
NOTICIES » 18-03-2013
3661

Un grafòleg forense de Barberà demostra que En Colom era català

El llibre 'Cristóbal Colón, su origen y vida investigados con técnicas policiales del siglo XXI', d'En Jesús Delgado, es basa en un estudi grafològic de la personalitat d'En Cristòfor Colom

L'origen d'En Cristòfor Colom ha estat una de les incògnites més misterioses i intrigants de la història moderna. D'ençà que va morir, fa més de 500 anys, se li han adjudicat més de trenta orígens diferents (gallec, extremeny, portuguès, balear, israelita...), però fins ara la teoria que més convencia era la genovesa, segons la qual En Colom va néixer a Savona el 1451.

El perit cal·lígraf forense Jesús Delgado, en el seu recent llibre
Cristóbal Colón, su origen y vida investigados con técnicas policiales del siglo XXI (Bubok, 2012), no només demostra la falsedat de la teoria genovesa, sinó que aporta proves policíaques per afirmar amb contundència que En Cristòfor Colom era català. Delgado deixa molt clar que no és historiador i que, per aquest motiu, el seu treball i el seu llibre no tenen res a veure amb el que hagin pogut escriure fins ara els historiadors. "Per parlar sobre aquest camp no cal saber història, has d'escollir un temps policíac i seguir-lo. Els historiadors agafen part de la història i la recomponen segons el que creuen que és lògic. Jo, en canvi, he fet una investigació policíaca amb les tècniques del segle XXI", afirma.


El grafòleg, nascut a Alcubillas (Ciudad Real), però resident a Barberà del Vallès, explica que ha aplicat el protocol de desaparició a "una persona que va morir fa 519 anys", en un llarg procés semblant a les novel·les d'intriga. "El meu llibre fa demostracions científiques, no es basa en teories", sosté Delgado.

Dos documents clau
Cristóbal Colón, su origen y vida investigados con técnicas policiales del siglo XXI és el primer llibre estrictament científic que s'escriu sobre En Cristòfor Colom. Després d'una llarga investigació per diferents biblioteques espanyoles, En Jesús Delgado va estudiar dues cartes de l'Arxiu General d'Índies de Sevilla que En Colom va escriure al seu fill Jaume que li van permetre fer un informe grafològic de la personalitat d'En Colom. A partir de la seva lletra, En Delgado ha pogut determinar que el principal tret del caràcter del navegant era la timidesa: "En Colom era un gran pare, afectuós amb la família, però molt reservat. Era un somiador, un visionari", afirma. A més a més, comenta que tenia les idees molt clares i era una persona extremadament intel·ligent.

A continuació, el grafòleg va investigar el document de la Primogenitura [Mayorazgo] d'En Colom, que a dia d'avui seria un testament, i va descobrir que, tot i que el navegant afirmava que "sent jo genovès, que ningú no ho desdigui", no va ser escrit per ell, ja que no coincidien ni la lletra ni la seva signatura. La prova definitiva la va trobar al llibre d'heràldica de les famílies nobles de Barcelona, ​​un document de la Biblioteca de Catalunya, en el qual hi havia una família barcelonina anomenada Colom, que "algú havia intentat camuflar afegint una a al final" i formant "Coloma", relata.

Davant aquesta coincidència, En Delgado va continuar investigant i va trobar que al final del document, de fa 519 anys, al "suposat falsificador" se li havia oblidat afegir aquesta "a", raó per la qual va fer un informe judicial i va descobrir que en veritat la família Colom havia viscut al carrer dels Miralles de Barcelona, ​​darrere de Santa Maria del Mar. Aquest complot, explica, "ve dels Reis Catòlics, ja que no volien nomenar virrei a terres americanes perquè li havien promès un 10% del que trobés. L'única forma de treure'l del mig era declarar-lo estranger, per això van difondre que era genovès", sosté el perit.

Broma entre agents
El llibre d'En Delgado va sortir a la venda tant en paper com en format digital el 26 de desembre. Des del primer moment ha intrigat molts curiosos, encara que l'escriptor afirma que "l'èxit del llibre ve sobretot perquè és de caràcter documental i no pas històric". Segons explica l'autor, l'estudi de la nebulosa que envolta al descobridor d'Amèrica va sorgir de manera innocent dos anys enrere quan en un control antidroga sota del monument d'En Colom a Barcelona, ​​un company d'En Delgado li va dir: "Al d'allà dalt encara no li hem demanat la documentació!".

Davant aquesta petita broma el perit forense es va començar a preguntar: "Per què la resta de personatges que van participar en el descobriment d'Amèrica eren tan transparents i En Colom tan fosc?". I va emprendre un camí de dos anys entre entrellat, documents oficials i grafologia. Un camí que seguirà amb un nou projecte d'estudi de la figura del papa Alexandre VI, un personatge també intrigant que va arribar a ser Summe Pontífex a la mateixa època en què En Colom va descobrir Amèrica.

Adriana Roca

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZSEO.aspx?pro_id=00000000

http://societat.e-noticies.cat/un-grafoleg-forense-afirma-que-colom-era-catala-73968.html




versió per imprimir

  1. Anna Ma.
    15-04-2013 21:39

    @asombrado. Els arguments?, les respostes a les preguntes?. Ridiculitzar o tergiversar les paraules dels altres no és argumentar. Fer valer la condició de “doctor”, tampoc. La “història científica” interpreta, individualitza, delimita, altera i crea l’objecte d’estudi, no només reflecteix els “fets” (com si els “fets històrics” tinguessin vida pròpia diferenciada!). Estàs en condicions d’afirmar que el Sr. Delgado no ha aplicat un “mètode científic” en la seva investigació?, no. Existeix un únic mètode historiogràfic correcte?, no. Existeix una única versió veraç i objetiva dels fets històrics?, no. Una interessant visió crítica la trobaràs en el relativisme cultural. Sense anar tan lluny (no pretenc ni defensar l’anomenada pseudohistòria ni reduir-ho tot a una qüestió de llenguatge), és evident que incorporar els coneixements i les metodologies d’altres disciplines científiques dignifica la recerca i la investigació històriques i fa molt més “científica” la història. Reflexionar sobre la necessitat d’utilitzar amb esperit crític les fonts i els documents “històrics” és vital, és el nus gordià del “mètode històric” (heurística, crítica, síntesi i publicació!!). Em sorprèn aquesta indiferència per un debat que és essencial i no té res a veure ni amb estudis de “3r. cicle” ni amb “la posició astral de la lluna” sinó amb l’epistemologia i la historiologia. En honor als teus orígens et diré que, precisament, els EE.UU és un dels països que ha estat més prolix en l’experimentació de noves metodologies científiques en els darrers 50 anys. Dius que la història són “hechos” però els llibres d’història de “reputadíssims” autors són plens de teories, tesis, especulacions, conjectures, terminologies, convencions, dades i fonts corruptes que no han estat sotmeses a crítica, interpretacions i reinterpretacions (i monumentals pífies i elucubracions) que depassen o van molt més enllà de qualsevol mètode científic i, per aquest motiu engreixen i formen part d’un debat viu, en permanent estat de revisió i d’evolució. La profusió d’ “escoles” o “tendències” és significativa i denota el mal (o virtut) que caracteritza les “ciències” socials. Amb tot, la manera habitual de contrastar les troballes i les investigacions històriques és sempre la publicació i el debat -qui ho discuteix?-, sí, en revistes especialitzades i reputades, si et deixen i tens la sort, és clar. Acabo; segons els casos, i l’objecte d’estudi, no té gaire sentit emprar les mateixes metodologies i disciplines auxiliars. Un grafòleg ajuda a comprovar l’autenticitat o la coincidència d’una firma o la d’una lletra però no serveix per explicar, per exemple, una convenció que anomenem “revolució industrial”. PS: Reitero, l’article no és de l’INH sinó una reproducció o transcripció d’un article publicat en premsa.

  2. Ernesto
    07-04-2013 23:49

    Definitivamente el asombrado estúpido e sun troll. Que triste.

  3. sita
    07-04-2013 14:00

    Veig que has canviat d'objectiu. Has abandonat al sr. Delgado i et dirigeixes cap a la mi. No m'importa, en realitat ho visc com un èxit. Tens sort de ser tant erudit

  4. sita
    06-04-2013 22:16

    Pobre sr. Delgado?. Per que penses que una persona que es capaç d'escriure un llibre es pobre?. Tu has escrit algun llibre?. Es evident que ests un inculte de cap a peus. Les persones que tenen uns mínims culturals no perden el temps insultant a algú.

  5. Sita
    06-04-2013 15:00

    Sorprendido, has insultat quinze vegades al sr. Delgado. Ets un manipulador. M’ acuses a mi injustificadament d'insultar als espanyols perquè dic que penses que la fúria espanyola és l'arma perfecta per acabar amb el talent català. És evident que consideres que el talent català no és espanyol. Et situes al camp dels separadors. La història no t'importa res. Tens una idea d' Espanya de pinyó fix, borbònica i absolutista. Creus que els castellans tenen més collons que els catalans i que els catalans hem d’ estar sotmesos. Ets una d'aquests espanyols que quan veuen una cua ordenada de japonesos a la Sagrada família de Barcelona penses que no tenen mitja hòstia. Només et dic que cada vegada que insultis al sr. Delgado et respondré.

  6. Anna Ma.
    06-04-2013 12:39

    @Asombrado. Per resumir o aclarir el meu punt de vista i anar-ho matant: 1. defenso el valor científic d’una investigació. La frontera exacta entre la ficció històrica, la pseudohistòria, la història no contrastada i la història “científica” hi és, però els vasos comunicants, també. Simplement obro la ment, de manera crítica, a la possibilitat d’acceptar que determinats fets, determinades recerques o investigacions poden contenir informació vàlida, elements de veracitat, dades exactes o pistes interessants a seguir. Sense extreure’n conclusions. 2. La segona intenció del meu comentari era obrir un petit debat sobre la historiografia (no sobre el llibre del Sr. Delgado, ni la novel.la Secretum, ni l’INH): sempre hi ha un imprescindible acte acrític de fe o de creença en la cadena de transmissió d’un “coneixement”. Quan es llegeix un llibre, p. ex. d’història, s’hi atorga una credibilitat en funció d’uns “pre-valors” (per no dir-ne prejudicis) que són “culturals”. 3. A mi em fa l’efecte que no existeix això que anomenem “història”. El meu parer és que la història és una creació dels historiadors (Lefevre?). Existeixen, doncs, les persones que fan l’ofici d’historiador i l’únic que podem esperar-ne és l’honestedat professional i el rigor intel.lectual de l’investigador, però no la infalibilitat, ni la veritat absoluta, sinó una interpretació. Per això, com més obert i interdisciplinar sigui un debat més rica i completa serà la fotografia o la interpretació d’un moment o d’un conjunt de fets i, en aquest sentit, em penso que el futur de la investigació passa per la creació d’equips multidisciplinars que incorporin els coneixements de les altres ciències (ja es fa). 4. Si prescindim per un moment de la novel.la “Secretum”, ¿quins elements de judici o quines proves tenim per creure que la signatura d’aquest testament és autèntica?. La qüestió no és baladí perquè un historiador ha d’estar segur que treballa amb fonts i documents autèntics, a prova de falsificació o manipulació. Gràcies al progrés de les tècniques de recerca i d’investigació històriques, avui en dia es qüestiona l’autenticitat de força documents històrics. Si no recordo malament, fins i tot hi ha editat un índex o relació de documents de dubtosa autenticitat, i, 5. Cloenda. La ressenya és la transcripció d’un article de premsa, no pas una article de l’INH. Si tens tan mal concepte de l’INH, i només per curiositat, per què entres al seu web i participes en els debats?. Bé, salutacions a tots.

  7. Anna Ma.
    06-04-2013 12:36

    @sita. Si repasses els meus comentaris veuràs que no he justificat les paraules d’asombrado en cap moment, ans al contrari. A tots dos he intentat fer-vos veure que hi ha una manera de debatre sense fer valoracions o desqualificacions personals o genèriques, si més no, això intento fer jo. Potser era una subtil però fallida manera d’intentar reconduir el debat. Salutacions.

  8. Sita
    05-04-2013 22:50

    Asombrado, t'estàs cobrint de glòria insultant reiteradament al sr. Delgado

  9. sita
    05-04-2013 12:17

    Asombrado, tu prefereixes utilitzar la fúria espanyola perquè penses que acollones a algú i jo prefereixo utilitzar el talent català. La selecció espanyola va guanyar el mudial de futbol quan va utilitzar el talent català de l'escola del FC Barcelona. Les olimpíades de Barcelona van ser un èxit gràcies al talent català. A Catalunya els inputs que rebem de Madrid sempre transmeten el mateix missatge: nosaltres tenim més collons que vosaltres. Seguiu així, després vénen les sorpreses. Aquesta pàgina utilitza el talent català, per tant la veritable història sortirà a la llum.

  10. sita
    05-04-2013 09:55

    Anna Mª. Jo no sóc partidària de donar peixet a una persona que insulta reiteradament a algú que exposa el resultat d’una investigació. Jo no accepto que algú anomeni reiteradament estúpid a una persona que exposa la seva opinió. Si tu acceptes els insults d'aquest individu anomenat sorprendido estàs contribuint a un mal funcionament del debat. No se que pensar de tu.

  11. Anna Ma.
    04-04-2013 11:11

    @sita. Segueixo per curiositat les notícies de l’INH i llegeixo, normalment sense intervenir-hi, els comentaris dels lectors. M’imagino que hi ha de tot però quan no es fan al.lusions o judicis de valor personals, per regla general, el debat funciona millor, l’intercanvi és més enriquidor. El problema que hi veig és que l'INH parteix d'un apriorisme o d'una premissa. Fer investigació històrica a partir d'una premissa general desperta la crítica d’altres historiadors. @Asombrado. M’agrada la forma succinta d’argumentar. L’argument és que el Sr. Delgado hauria de publicar el resultat de les seves investigacions en una revista “seriosa”, de grafologia o similar, abans de publicar un llibre. Ergo, com que no ho ha fet, el treball no és vàlid i les investigacions no mereixen cap consideració. Per mi és un criteri molt restrictiu. Jo feia unes reflexions –o expressava uns dubtes o preguntes- sobre la historiografia en general, però, bé, simplifiquem les coses ... torno a preguntar, s’ha de sotmetre un historiador al criteri de la comunitat científica abans de publicar el resultat dels seus treballs?, o, publicar no és també una forma d’obrir un possible debat i donar a conèixer el resultat d’unes investigacions i/o treballs susceptibles de ser rebatuts?. PS. Ja intentaré buscar més informació sobre les fonts documentals i les proves pericials que van donar peu a “Secretum”. El tema de la Notaria sembla, més aviat, un reclam o ganxo publicitari.

  12. Ernesto
    03-04-2013 13:33

    asombrado, y los musulmanes? Te dejas los musulmanes. Esto empieza a ser ridículo. Si quieres acabamos hablando de futbol y lo "perverso" que es el Barça con el Español de Barcelona. La conspiración castellana (española) contra Cataluña es un hecho, algo que no es discutible, pero en fin.

  13. Sita
    03-04-2013 11:22

    Exacte, diguis el que diguis per una orella m'entra i per l'altra em surt. Mai tenies d'haver insultat a ningú foraster. Se t'ha vist el llautó. T'ho torno a dir Sorprendido: No va haver-hi mai cap Colom nascut a Gènova i mort a Valladolid, és un Deliri de grandesa d'algun rei de Castella. No hi va haver cap Navegant extremeny que descobrís el Perú o Mèxic. No hi va haver cap Cervantes nascut a Alcalá de Henares. Finalment Sorprendido, mai la fúria espanyola podrà superar el talent català.

  14. sita
    03-04-2013 10:07

    Saps que em passa Ana M ª, que a mi, l'excés d'autocrítica i l'exercici d'escoltar totes les opinions fins i tot l'opinió d'aquells que ens detesten em cansa una mica. No m'importa escoltar l'opinió dels no catalans si jo veig que aquest no catalans no exerceixen d’ anticatalans. Ara bé, quan veig a un personatge que el primer que fa és insultar a una altra persona, al sr. Delgado en aquest cas, d’Alcubillas (Ciudad Real) perquè coincideix amb les tesis d'un català com ho és el sr. Bilbeny em carrego les piles i li dic el que penso. Aprofito i l'hi torno a dir. Asombrado: No va existir mai cap Colón nascut a Gènova i mort a Valladolid, és un deliri de grandesa d'algun rei de Castella. No va existir cap navegant extremeny que descobrís el Perú o Mèxic. No va existir cap Cervantes nascut a Alcalá de Henares. Finalment Asombrado, mai la fúria espanyola podrà superar el talent català. I ara, Asombrado, ja pots recargolar tot el que vulguis amb els investigadors de INH o el que et passi per la cassola.

  15. Anna Ma.
    03-04-2013 09:03

    @Asombrado. Fins ara el to era cordial i, per part meva, ho continuarà essent. 1. Ridícul o no lamento no poder-te’n oferir més informació. Les proves pericials realitzades per dos “especialistes” poden ser contrastades i validades, o no, per uns altres “especialistes”. No sé si es van publicar o no en alguna revista de grafologia italiana. 2. Jo no he afirmat en cap moment que “Secretum” no sigui una novel.la, i no és cap “secret” que el llibre es presenta al lector com a novel.la. La suposada “troballa” no altera o canvia el relat de la història ni la interpretació del gran conflicte internacional que va representar la guerra de successió. És una minúcia (no pas una fotesa) que exemplificaria, cas de confirmar-se algun dia, la forma d’actuar dels Estats, els interessos en joc i la manera de fer de la “política real”. Per aquest mateix motiu no crec que aquests “detalls d’intrigues de palau” despertin gaire interés entre els historiadors més enllà de l’anècdota. 3. No em referia exclusivament al coneixement científic (les “ciències socials” ho són?). En el fons no estem en desacord pel que fa a la necessitat de cenyir-nos a procediments, metodologies, confrontar i contrastar les dades i les fonts; la diferència és que jo obro la possibilitat, sempre que es faci amb esperit crític, i tu la refuses d’entrada. Ara bé, quin és el criteri?, qui el determina?, quants especialistes calen per “validar” una dada?, 1, 2, 3, 4 ...?, a quantes i a quines revistes s’ha de publicar abans?, a la teva, la meva o la del veí?, qui determina quines són les revistes “valides” i quines no?. En el fons és, també, força precari i subjectiu. I si aplicàvem aquest mateix criteri restrictiu, vols dir que passarien la prova la majoria de llibres d’història?, podem estar segurs de l’autenticitat de les fonts i dels documents?. Poc o molt sempre hi ha un component de fe i un crèdit atorgat. M’imagino que una investigació, o una interpretació de la històrica és “valida” també en la proporció en què la comunitat “científica” (els historiadors) li atorguen, a posteriori, algun valor. Sovint és qüestió de temps i de perspectiva. 5. No et demanava que et compressis o llegissis el llibre ... ep, no tinc comissió!.

  16. Anna Ma.
    03-04-2013 09:02

    @Asombrado. Fins ara el to era cordial i, per part meva, ho continuarà essent. 1. Ridícul o no lamento no poder-te’n oferir més informació. Les proves pericials realitzades per dos “especialistes” poden ser contrastades i validades, o no, per uns altres “especialistes”. No sé si es van publicar o no en alguna revista de grafologia italiana. 2. Jo no he afirmat en cap moment que “Secretum” no sigui una novel.la, i no és cap “secret” que el llibre es presenta al lector com a novel.la. La suposada “troballa” no altera o canvia el relat de la història ni la interpretació del gran conflicte internacional que va representar la guerra de successió. És una minúcia (no pas una fotesa) que exemplificaria, cas de confirmar-se algun dia, la forma d’actuar dels Estats, els interessos en joc i la manera de fer de la “política real”. Per aquest mateix motiu no crec que aquests “detalls d’intrigues de palau” despertin gaire interés entre els historiadors més enllà de l’anècdota. 3. No em referia exclusivament al coneixement científic (les “ciències socials” ho són?). En el fons no estem en desacord pel que fa a la necessitat de cenyir-nos a procediments, metodologies, confrontar i contrastar les dades i les fonts; la diferència és que jo obro la possibilitat, sempre que es faci amb esperit crític, i tu la refuses d’entrada. Ara bé, quin és el criteri?, qui el determina?, quants especialistes calen per “validar” una dada?, 1, 2, 3, 4 ...?, a quantes i a quines revistes s’ha de publicar abans?, a la teva, la meva o la del veí?, qui determina quines són les revistes “valides” i quines no?. En el fons és, també, força precari i subjectiu. I si aplicàvem aquest mateix criteri restrictiu, vols dir que passarien la prova la majoria de llibres d’història?, podem estar segurs de l’autenticitat de les fonts i dels documents?. Poc o molt sempre hi ha un component de fe i un crèdit atorgat. M’imagino que una investigació, o una interpretació de la històrica és “valida” també en la proporció en què la comunitat “científica” (els historiadors) li atorguen, a posteriori, algun valor. Sovint és qüestió de temps i de perspectiva. 5. No et demanava que et compressis o llegissis el llibre ... ep, no tinc comissió!.

  17. Anna Ma.
    03-04-2013 08:59

    @sita. No trobes que és millor no fer interpretacions més enllà del context d’aquest innocu intercanvi d’opinions?. La discrepància és sana, la tolerància un valor i ser o no català, o ser o no catalanista no ens dóna ni més ni menys raó a l’hora d’opinar o discrepar sobre un tema. Coincideixo amb tu que “asombrado” podria estalviar-se algunes desqualificacions.

  18. Ernesto
    03-04-2013 00:51

    asombrado, Cataluña debería ganarse la independencia? Que le cuenten a una violada que debe ganarse la justicia que se le debe.

  19. Ernesto
    03-04-2013 00:47

    asombrado, conspiración mundial contra Cataluña no, conspiración española, un hecho.

  20. Ernesto
    02-04-2013 19:52

    Una réplica al Colom mallorquín que recomiendo, aunque ya tenga unos años, es el libro "¿Colón mallorquín? Juicio crítico de la tesis del Colón balear", de Manuel Álvarez de Sotomayor 1971. Aunque sea antiguo, en este aspecto sigue de actualidad, creo que poco han cambiado las cosas desde entonces en la tesis balear.

  21. Ernesto
    02-04-2013 19:43

    Otger Kathalon, o me he explicado muy mal, o me leíste precipitadamente. Yo creo que Colom era catalán, de todas las posibilidades que hay, es la más pausible, a mi entender. Incluso dejé un documento de la Generalitat de 1640 donde afirma que Colom partió de Barcelona con muchos catalanes. Ya sé que esto no demuestra nada, pero es un indicio más. Espero se me haya entendido mejor esta vez. Un saludo.

  22. Sita
    01-04-2013 22:32

    Sé que no pararàs de fer comentaris inútils ni d'insultar. Sé que et molesta profundament que els catalans recuperem la història reescrita pels castellans. Continua exposant la teva ridícula opinió que necessita insultar per reafirmar. Continua expulsant el teu verí. Contínua donant-te importància. És evident que ets el típic espanyolet macheres que odia els catalans. Et diré una cosa que desconeixes, la fúria espanyola mai ha pogut superar el talent català. No van existir navegants extremenys, no van existir cosmògrafs castellans, no ha existit mai cap Colon que naixés a Gènova i morís a Valladolid, no ha existit mai cap Cervantes d'Alcalá de Henares .... L'únic que tens és mala llet, però no podràs amb la recerca que es realitza en aquesta pàgina

  23. Sita
    01-04-2013 21:05

    Per què perds el temps en aquesta pàgina si els investigadors de INH no tenen ni puta idea del que és una investigació seriosa?. Ets un anti català furibund?. Et molesta que els catalans recuperem la història falsificada pels castellans?. No ho entenc, jo mai entro en fòrums de diari Mundo o ABC perquè penso que és perdre el temps. Per què vols crear polèmica, i fins i tot insultes a la persona que ha escrit l'article?. Dir estúpid a una persona és insultar

  24. Anna Ma.
    01-04-2013 20:11

    @Asombrado. Ignoro si els treballs dels grafòlegs italians han estat o no publicats en alguna revista especialitzada. Segons he llegit, la documentació original, així com les proves pericials efectuades, es troben dipositades en una Notaria de Viena, a la lliure disposició de totes les persones que les vulguin examinar. Ni Sorti, ni Monaldi són historiadors, tot i que els llibres que han publicat estan ben documentats i no deixen indiferent al lector. Poden ser uns farsants amb ànim de lucre?, poden estar equivocats?, sens dubte, però, de tant en tant, també hi ha qui fa una troballa sorprenent, o segueix una bona pista, i, si és així, per què tancar la porta?. “Secretum” va despertar força interès i controvèrsia a França però no en tinc cap notícia que parli de frau. En segon lloc, comprenc les objeccions i les recances del món acadèmic. De vegades, també, hi ha el prejudici. Per què circumscriure el coneixement a les publicacions especialitzades o als procediments i conductes acadèmics convencionals?. Cada vegada hi ha més vasos comunicants entre totes les disciplines i coneixements. Les disciplines que auxilien els investigadors en les seves recerques o investigacions aporten troballes, les quals, tard o d’hora poden canviar la interpretació o l’explicació de determinats fets. Les fronteres entre la ciència històrica, la divulgació històrica, la pseudohistòria, la formulació d’hipòtesis provocatives, els apriorismes, etc. poden ser difícils d’establir. Aquí, torno al meu comentari, sobre el relat d’uns fets i la seva interpretació. I, home, sense llegir el llibre del Sr. Delgado no m’atreviria a ser tan taxativa.

  25. Tramontana
    01-04-2013 11:42

    Els castellans sempre han mentit pels descosits!! (Segons ells... no existeix l’espoli fiscal de Catalunya,…. mai s'ha prohibit el catálà ( o només en el franquisme), ...en Barcenas no finançava el PP,.... que 11-M va ésser obra d’ETA,... etc. Etc.) I ens hem de creure la historia que ells han escrit??? ... Som passarells, però no tant!!!

  26. Otger Kathalon
    31-03-2013 21:57

    Ernesto, ¿porqué te enfadas si alguien dice que Colom era catalán y no te enfadas si alguien dice que era genovés o judío...? No se sabe al 100% que fuese catalán, pero tampoco se sabe al 100% que fuese genovés o judío, oh! pero que curioso! solo protestas y te enfadas si se dice que fue catalán, ¿no es un poco sospechoso?

  27. Anna Ma.
    31-03-2013 10:09

    @Asombrado. “Me encanta. este señor piensa que lás técnicas policiacas son más adecuadas para estudiar la historia que las técnicas tradicionales académicas”. Aquest senyor no afirma ben bé tal cosa sinó que opina que per estudiar un aspecte tan concret i puntual com la lletra d’una persona, confrontar documents, comprovar l’escriptura i la signatura, o seguir el rastre d'un personatge "desaparegut" no cal ser historiador. Potser et costa de creure però l’afirmació no és cap disbarat. A tall de curiositat, i perquè vegis fins a quin punt la moderna historiografia aprofita i agafa elements de totes les disciplines, et recordo que en el peritatge efectuat per dos expert judicials en grafologia (Marina Tonini, del Tribunal de Verona, i Andrea Faiello, del Tribunal de Nàpols) es conclou que el testament de Carles II és fals i que el document hauria estat elaborat per emissaris del rei Lluís XIV, un cop finat Carles II, per evitar que el tron passés a la família Habsburg. Rita Monaldi i Francesco Sortie han escrit l’obra “Secretum”que es basa en documents històrics descoberts en els arxius de la cancelleria francesa Quai d'Orsay i a la biblioteca Marucelliana de Florència.

  28. Ernesto
    30-03-2013 02:37

    1640: per tal de tractar de l’aliança amb França, els agents catalans i els francesos es reuneixen a Ceret. -Octubre: redactat per Gaspar Sala, apareix imprès un document que ja, abans, havia estat enviat al rei i a diferents Corts d'Europa: PROCLAMACIÓN CATÓLICA A LA MAJESTAD PIADOSA DE FELIPE EL GRANDE, REY DE LAS ESPAÑAS Y EMPERADOR DE LAS INDIAS NUESTRO SEÑOR. LOS CONSELLERES Y CONSEJO DE CIENTO DE LA CIUDAD DE BARCELONA: (...) A la conquista de las Indias Occidentales partió de Barcelona Colón, con muchos Catalanes; el primer Alcaide de la isla Española en la fuerza de Cibao fue de esta nación: llamábase Pedro de Margarit, caballero catalán.

  29. Ernesto
    29-03-2013 19:44

    Y por qué digo lo de desinformador? Por esto "Los 17 posibles orígenes de Cristóbal Colón" http://mardelossargazos.wordpress.com/2007/08/27/los-17-posibles-origenes-de-cristobal-colon/ Cuando alguien ve esto pasa de página, y cuando le dicen que Colom era catalán se lo toma a cachondeo, como otra locura más de los conspiranóicos catalanistas.

  30. Ernesto
    29-03-2013 19:40

    Francesc M., perfectamente explicado. El Nito este está obsesionado (o no) con demostrar que Colom no es catalán. Primero que es ibicenco, y segundo que es judío. Nos da a entender que en cualquier caso no es catalán. Si es ibicenco porque es ibicenco. Y si es judío, parece que esto ya niega su catalanidad, es judío, no catalán. Como si esto fuera excluyente. Al menos es la impresión que me da este Nito. Todavía no sé si es un desinformador, o de verdad se cree lo que afirma.

  31. experto
    28-03-2013 12:05

    El peritjae caligráfico es una ciencia cuando se utiliza para determinar la autenticidad de un documento. Es decir, un experto que tiene algunos documentos escritos en el puño y letra del señor X puede determinar si otro documento también está escrito en el puño y letra del señor X. Pero en cuanto a determinar el carácter de alguien, es una pseudociencia.

  32. super
    28-03-2013 07:25

    Miquelet... Jesus Delgado és pèrit cal·lígraf forense... Assesora a diferents departaments de policia científica, desde Figueres fins a Alacant... És un perit adscrit al departament de justicia de la Generalitat...

  33. Francesc M.
    22-03-2013 11:56

    Si, si, Anna, m´havia passat per alt que deies "de la ressenya del llibre", el que passa és que si l´has llegit, no se perquè no fas tu directament aquesta ressenya. Bé, de totes maneres, el que la suma d´aportacions sigui benvinguda,... espero que també ho hagi estat la meva. Sobre el Nito, - diguem maniàtic - no m´agrada d´entrada que utilitzi el castellà per escriure els seus llibres. Tu dius que "la terminologia mai no és neutre" i jo crec que el mateix idioma no ho és, i menys encara en el cas del castellà, tant i tant contaminat pels anys (segles) de combat ideològic-polític en molts terrenys del saber, en contra nostra. Per a mi entre "Aragó" i "Aragón" ja hi ha una diferència tendenciosa i clamorosa. Indueix a fer-nos creure, per exemple, que la llengua d´Aragó era el castellà, i com l´objectiu no és aturar-se ací, establerta aquesta primera fita, la collita de conclusions que en seguiran poden arribar a la pura demència. Sense potser adonar-nos haurem estat desviats del recte camí, per detalls tan "innocents", "irrellevants" o "insignificants", però que, una mica més enllà, fent camí, resulten finalment "ultra-significants" ( i aquest "ultra" tampoc és innocent). Aquesta ha estat una de les portes per les que han introduït molta porqueria en la nostra història, i s´han esforçat molt en esmicolar-nos o negar-nos, en amagar, esborrar, tergiversar, com perquè la nostra història explicada en castellà, no ens faci mal a les orelles. Potser tu, no estiguis en aquest punt, i ho trobis una ximpleria. Per a mi és fonamental. A Na Estelle Irizarry no n´atribueixo més contaminació que la que haurà rebut de les fonts amb les que s´haurà vist obligada a treballar. Tots coneixem aquesta història i no podem acusar-la si entre els records del nostre país se li ha colat algun barret de mexicà o una "bailaora" flamenca feta amb trencadís. Es inevitable, i la seva aportació es valuosa i és valenta. Nito fa de Colom eivissenc,(exactament "ibizenco", "eivissenc" és per estar per casa) - també els noms "Eivissa" i "Ibiza" donen reverberacions diferents i s´asocien a "festes" diferents-. No ho creiem, però no ens faria res que ho fos i es demostrés. El trist és que ell utilitza "eivissenc" com a pseudo-sinònim de "no-català". Diguem que per enterbolir, per disfressar, per ocultar aquest caràcter per a ell doncs pretesament "poc significatiu" i això és per mi un tret que el fa funest. No li puc atribuir el desconeixement d´aquests matisos, i, per entendre-n´s no el puc disculpar que ens presenti el barret de mexicà. Menys, quan, encara per confondre i amagar una mica més aquesta catalanitat, hi afegeixi el tret, el "caracteritzi" com a "jueu", com si aquesta religió, creença o fins i tot tret racial fora contradictoria o insoluble o més característica que la catalanitat. I no puc deixar de percebre en aquest tret una insinuació d´espanyolitat, per tal com l´historiografia castellana se l´ha apropiat. En definitiva, la catalanitat és el que es vol amagar. No és l´únic, ni molt menys, que utilitza aquests recursos per enfosquir, enterbolir el relat històric. Recursos que en altres àmbits- la catalanitat de la descoberta, o la presencia catalana a Itàlia per exemple - impedeixen a molts de veure i de percebre més enllà, i ens obliguen a explicar la nostra història d´una forma complicada, carregosa difícil i cansada, que n´allunya molta gent, que davant tants embolics acaba optant per la quietud, per allò de la "indefensió induïda", de xocar una i altra vegada contra aquest mur que ens vol negar sempre el ser. Tots aquests "recursos", aquestes "eines", estan destinats a empetitir-nos, i això és per mi l´essencial i el tret que em fa jutjar qui utilitza aquest esquelet, aquesta carcassa,com a falsari. Sense l´enfoc català, la sopa que ens està donant no és bona, sinó adulterada, plena d´aditius i potenciadors de gust, per satisfer el paladar dels inquisidors i dels furtius d´avui i de sempre. I això per a mi, desqualifica globalment el discurs d´algú que es pretén un historiador, que si és culte, ha de conèixer també de quina causa es servidor, si a la de la veritat i la llibertat o a la de la mentida i l´opresió. Si es tracta d´explicar contes, que ens ho avisin d´antuvi que ja no discutirem. I si, efectivament, aquella sopa sempre serà millor que res, però no podem, no els hi hem de comprar tot, i em de llençar aquells instruments fets malbé per l´ús i el temps

  34. Anna Ma.
    21-03-2013 09:37

    Francesc. Les teves observacions crítiques tenen més sentit si van adreçades a l’autor de la ressenya (la terminologia mai no és neutre) que no pas a l’autora del llibre. No sé si has llegit el llibre de l’Estelle però és força interessant i aporta dades sobre l’escriptura de l’època que donen suport a la idea d’un origen, com a mínim, catalanoparlant de l’Almirall. Totes aquestes investigacions poden ser perfectament compatibles i complementàries i, al meu entendre, sumen més que no pas resten, sobretot perquè estan fetes a partir de disciplines i perspectives diferents (la grafològica, la filològica, la històrica). De Nito Verdera no n’he llegit res i, per tant, no opino. Ja m’explicaràs el perquè dels qualificatius (funest i falsari) que li dediques. De l’Estelle, penso que no actua o investiga sota cap apriorisme o premissa; al meu entendre és una persona imparcial. No cal dir que, a juir per la ressenya, el llibre de Jesús Delgado em sembla també molt interessant i intentaré llegir-lo.

  35. Francesc M.
    19-03-2013 18:14

    Espanyol ? i que és això? el castellà no fou asimilat a "espanyol" fins ben entrat el segle XVI i encara, només fora dels regnes hispànics i amb confusions. I a banda d´entrar a questionar si el mot "pogrom" és adient i aplicable als incidents de 1391,preguntem-nos quin havia de ser "el espanyol de la juderia... del call de Barcelona" sino el català. O que ens estem inventant ?. I aquest "en areas de "la Antigua Corona de Aragón" ? perqué "antigua" ? que potser es vol negar-li tota continuitat a l´obra dels catalans ? i no resulta més fàcil expresar-ho dient simplement "en obres escrites en català"?. D´això ´se´n diu "amagar la llebre".I si aquestes "areas de la antigua Corona de Aragón" es refereixen a tots els altres regnes que no són Arago, és a dir la majoria, no és més exacte dir "dels Aragó"? buidant-lo del sentit esbiaixat amb que ens el volen fer colar. O més republicanament dir-ne els estats catalans o la nació catalana ?. Més avall diu "Bajo la Corona de Aragón " i que jo sapiga "bajo la corona" només hi havia un personatje, el rei,quasi sempre català - en el cas de Ferran els propis castellans li deien "catalanote" - i no pas las "tierras de habla catalana" que a efectes administratius - com a mínim - ho eren totes. Quanta ideologia, cuanta trampa, cuanta falsedat i cuanta malintenció pot amagar, i embolicar el discurs d´una persona com N´Estelle Irizarri o el funest i falsari Nito Verdera. Ja diuen que la millor mentida és ... una veritat a mitjes.

  36. albert
    19-03-2013 13:10

    tenint present que els documents d'en Colom han estat traduïts i alterats, ja és molt, però no farem lletjos a les bones voluntats.....

  37. Anna Ma.
    19-03-2013 12:02

    De la ressenya del llibre d’Estelle Irizarry, “L’ADN dels escrits de Colom”: “Y recuerda aquí Estelle Irizarry, que, según el profesor César Hernández Alonso, «Colón aprendió el español antes de 1486, pero creo que es más exacto decir que fue el español de la judería, cuyos habitantes se dispersaron a raíz de los pogromos de 1391 en el Call de Barcelona, entre ellos, según Nito Verdera, los Colom antepasados de Cristóbal a buscar refugio en Ibiza». En el capítulo ‘Colón, escriba’, Estelle Irizarry explica que la insistencia de Colón en puntuar sus propios textos está fuera de la norma de la época; y se puede decir que descubre para sí mismo la puntuación como arte del escribir moderno a la vez que descubre un nuevo mundo, Ahora bien, Resulta que el sistema colombino usa vírgula indistintamente para servir de coma o punto y seguido, separando frases, cláusulas y fragmentos. Lo curioso es que en España, el uso de la barra diagonal aparece casi exclusivamente en obras escritas en áreas de la Antigua Corona de Aragón. Al mismo tiempo, resulta que la manera de puntuar de Colón sigue un sistema usado por los masoretas (escribas judíos) que seguían una distribución geográfica activa aún en la España de Colón, antes y después del edicto de expulsión de 1493. Lo más sorprendente y determinante es que el sistema de puntuación de Colón se da en tierras de habla catalana que estaban bajo la Corona de Aragón, donde se encuentran configuraciones idénticas en la puntuación de manuscritos, como en Ibiza. Y es que como escribe la Dra. Irizarry, «la primera página de una documento conservado en la catedral de Ibiza, de 1410, contiene barras internas que funcionan como la coma actual, con un punto a la derecha, semejándose a la puntuación usada por Colón. En la misma línea del segundo fin de oración, hay una vírgula como coma después del nombre. En la segunda página, además de coincidir con las vírgulas anotadas por Colón, el redactor también usa el espacio en blanco para separar divisiones, con la función de punto y aparte». Finalmente, cabe señalar que el sistema de puntuar de Colón no es característico de manuscritos o impresos de Castilla, no es práctica usual ni común en otras parte de la Península Ibérica; tampoco es característica de Génova, Florencia ni Venecia”.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23275
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava...[+]
Sabies que el fundador de la ciutat d'Odessa va ser un català que va exercir d'Almirall de la flota imperial...[+]
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX...[+]