Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 07-03-2011
 Brauli Tamarit

La llengua àrab i el nom de Don Quixot

Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli Tamarit n'ha trobat una nova prova: la llengua àrab en què En Servent explica que era escrit el manuscrit original.

LLEGEIX-NE MÉS »
9955 lectures     
8 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 26-02-2011
 Miquel Ballbè i Boada

Don Quijote va passar per Terrassa, Matadepera i Sant Llorenç del Munt

Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la Comarca del Vallès i publicat a “Matadepera i Sant Llorenç del Munt, més de mil anys d’història. Vol. I — Matadepera“ el 1981.

LLEGEIX-NE MÉS »
11629 lectures     
6 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 24-02-2011
 Enric Safont

El retrat de Sant Ramon de Catalunya, a Florència

Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que era un apèndix del Regne d'Aragó. Però realment va ser així? Nosaltres creiem que no. Que Catalunya no només va ser un regne, sinó que, sobretot, va ser el pilar fonamental de la Nació Catalana. Ara, l'Enric Safont, ens n'aporta una dada més: la imatge de Sant Ramon de Penyafort que es troba a l'església de Sant Marc de Florència.

LLEGEIX-NE MÉS »
12154 lectures     
3 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 21-02-2011
 Jordi Bilbeny

Per què penso que Leonardo da Vinci és Lleonard Della Rovere

Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que som davant d’un muntatge censor i aposta per creure que el personatge real que s’amagaria dessota la figura de l’analfabet de Vinci, fill d’una pagesa analfabeta, no és sinó En Lleonard della Rovere, el nebot del papa Sixte IV, el germà del papa Juli II i el gendre del rei de Nàpols, Ferran I

LLEGEIX-NE MÉS »
19047 lectures     
7 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 20-02-2011
 Pep Mayolas

L'edat d'en Cristòfor Colom l'any 1492

En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de l'edat de vint-i-vuit anys serví en l'empresa i conquesta de les Índies. Aquesta edat no s'avé de cap manera amb la cronologia oficial del Colombo genovès, però si l'examinem amb deteniment, trobem un nou indici de la veritable identitat del descobridor d'Amèrica.

LLEGEIX-NE MÉS »
10636 lectures     
0 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 15-02-2011
 Bartomeu Mestre i Sureda

Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona?

Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura dels segles XVI i XVII també li han endossat poemes que eren d'autors catalans?

LLEGEIX-NE MÉS »
14455 lectures     
7 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 14-02-2011
 Pep Comajuncosa

Calixt III i la casa reial d'Urgell

Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial catalana

LLEGEIX-NE MÉS »
11260 lectures     
1 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 14-02-2011
 Ramon Serrano

Ferran II i la moneda en temps del descobriment d'Amèrica

Quin protagonisme van tenir en el descobriment i quin paper hi va jugar Ferran II en el seu regnat? La intenció d'aquest treball és buscar indicis, mitjançant documentació numismàtica, o les mateixes monedes, sobre aquests fets i d'altres que es van esdevenir.

LLEGEIX-NE MÉS »
13333 lectures     
0 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 02-02-2011
 Josep M. Comajuncosa

La Taula de Canvi i els Colom de Barcelona

Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials per entendre qui eren els Colom i l'abast del seu estatus econòmic i polític, que no tenen res a veure amb els Colombo plebeus de Gènova.

LLEGEIX-NE MÉS »
10439 lectures     
0 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 18-01-2011
 Francesc Garrido Costa

Les «Pallamos Islands» de l'Orinoco

Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant el següent "fòssil català" que confirmi, una altra vegada el que ja sabem. Una paraula nativa, una gravat perdut, el nom d'una au, una edificació retrobada o, com la darrera descoberta d'En Francesc Garrido, un topònim revelador. Benvinguts a les Illes Palamós de l'Orinoco.

LLEGEIX-NE MÉS »
22095 lectures     
15 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 11-01-2011

Leonardo Vinci o da Vinci?

En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci? Era un Vinci? Molts dubtes apareixen quan es furga en aquest punt tan elemental.

LLEGEIX-NE MÉS »
11195 lectures     
0 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 05-12-2010

Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica

Les reflexions sobre la bandera dels Estats Units ens poden donar més d'un ensurt. Respira i relaxa't, perquè les conclusions són altament colpidores.

LLEGEIX-NE MÉS »
144523 lectures     
Comparteix
ARTICLES » 18-11-2010
 Jordi Bilbeny

I si Catalunya no hagués estat mai un regne italià?

Noves reflexions d'En Jordi Bilbeny sobre la relació de Catalunya i Itàlia al Renaixement. Com sempre, més preguntes que ens fan girar la nostra ment cap a altres possibilitats molt més versemblants que les de la història oficial.

LLEGEIX-NE MÉS »
13063 lectures     
5 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 06-11-2010
 Jordi Bilbeny

L'Escola d'Atenes i En Lleonard ça Rovira

La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més gràcies a l'Escola d'Atenes d'En Rafael d'Urbino.

LLEGEIX-NE MÉS »
17075 lectures     
3 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 30-10-2010
 Jordi Bilbeny

Per què en Joan Colom i Bertran és declarat mort al 1484 i per què apareix viu a partir del 1488

Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar al següent nivell.

LLEGEIX-NE MÉS »
12511 lectures     
3 Comentaris    
Comparteix
<
...
86
87
88
...
89
>
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
29372 lectures     

Aconseguits 3900€
de 7000€
Queden 4 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
A través d’una comanda de cartes feta per Beatriu d'Aragó, reina d'Hongria, en llengua catalana, en Francesc...[+]
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]
Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  Cervantes i el fracàs de la veritat
2.  Els primers cotxes catalans i la reacció del poder espanyol
3.  El meu primer viatge a Malta
4.  Castella o el país dels peixos
5.  Els misteriosos escacs d'Àger: un tauler iniciàtic
6.  Per què l'independentisme de Sicília té per bandera la senyera catalana?
7.  Els catalans que van defensar el Quebec
8.  Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”
9.  Història del naufragi més important de l’Armada Invencible
10.  Descobreixen una traducció d’obres del poeta barroc Francesc Fontanella
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  Castella o el país dels peixos
2.  Martín Alonso Pinzón a Cotlliure: el quadre
3.  Isabel Losa de Còrdova, la sàvia inexistent que fins i tot té un carrer
4.  Santa Teresa, les taronges i l’aigua de tarongí
5.  La confiscació i la destrucció de les cartes originals de Santa Teresa de Jesús
6.  Per què València va rellevar Barcelona en el lideratge catalanoaragonès?
7.  Jordi Bilbeny: 'Leonardo da Vinci va poder ser un fill perdut de la casa reial catalana'
8.  Josep de Ribas (1749-1800), almirall de la flota imperial russa i fundador de la ciutat d'Odessa
9.  Per què l'independentisme de Sicília té per bandera la senyera catalana?
10.  La falsificació de la història: per Francesc Roca
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
7.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla