Crea el teu compte
Accedeix
"Què és un docte? Una persona que sota pena d'expulsió no pot trencar els seus vincles amb l'academia a la qual pertany."
Robert Graves. 'La deessa blanca'

Articles


Si no pots desmentir l'evidència, la via més fàcil és ridiculitzar el missatger per la via de la maldiença i la desqualificació.


»

355

En Miquel Ques ens exposa que el mallorquí Bernat de Pax va rebre del rei Joan II unes terres a Sicília i un feu a l’illa de Malta, dit «La Culea», a les darreries del segle XV.


»

212

Es va produir un gran conflicte motivat per la bandera que havia d’embolcallar un difunt.


»

506

La història de l'empenta industrial catalana està marcada per la constant oposició i entorpiment de l'estat espanyol.


»

466

El sarcòfag d’una dama noble del Renaixement italià pot aportar llum sobre un dilema zoològic originat a Amèrica.


»

539

Va ser un gest d’autoritat del comte barceloní, que enviava un missatge claríssim als aragonesos.


»

424

Després d’haver-ne publicat la primera part i la segona part, Joan Ramon Gros en presenta ara la tercera i final, del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Aquesta darrera part conté, a més, els annexos, les referències bibliogràfiques i l’índex general del contingut de tota la sèrie.


»

455

En Natxo Monrós ha refet els darrers dies de la vida del nihilista català Mateu Morral i Roca, que va intentar assassinar Alfons XIII, en un atemptat amb bomba a Madrid al 1906.


»

663

Després d’haver-ne publicat la primera part, Joan Ramon Gros presenta ara la segona part del seu assaig «Desvelant el diagrama de Ramon Llull», sobre la relació que ha establert entre l’Art de Ramon Rull i els dotze Treballs d’Hèrcules, a més de les vinculacions amb els signes astrològics, l’art de l’endevinació Ifà i els dotze passos del Mag. Properament en publicarem la tercera part, amb dos annexos, bibliografia i índex general, que clourà la sèrie.


»

639

Anglaterra no disposava de mariners experimentats per a grans vaixells i va recórrer a les tripulacions de la Mediterrània.


»

1113

El Dr. Andreu Marfull reflexiona críticament sobre les fonts i la vigència de les històriques Constitucions de Catalunya.


»

954

Na Maria Toldrà ens explica que santa Teresa feia "higas" quan tenia una visió de Crist.


»

1007

Publiquem un fil en dues parts del compte a X de l’estudiós Josep Bastardas sobre la possible catalanitat del Manuscrit del savi jueu Moisès Maimònides (1134-1204), trobat a la Universitat de Cambridge, procedent de la Guenizah del Caire.


»

972

A propòsit del saqueig i incendi de Vila-real per les tropes de Felip V de Borbó, el 12 de gener de 1706, en el context de la Guerra de Successió.


»

592

En aquest article, En Bilbeny aporta noves dades per ajudar-nos a entendre que la festa de la Mare de Déu Fumadora, celebrada cada 8 de desembre a Arenys de Mar, estava relacionada amb antics rituals d’iniciació infantils, on l’acte de fumar s’emmarcava plenament dins un context sagrat.


»

1686

Sergi Turiella ens presenta la important troballa, en un museu dels Estats Units, del Llibre d’Hores, que ara sabem, gràcies a les seves recerques a la xarxa i el seu treball de camp, que havia pertangut a la família Marçal de Montblanc.


»

647
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40294
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
A través d’una comanda de cartes feta per Beatriu d'Aragó, reina d'Hongria, en llengua catalana, en Francesc...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]