Crea el teu compte
Accedeix
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil

Articles


Aquest és un article elaborat a partir de les notes històriques i culturals que En Jordi Bilbeny va escriure per al viatge que va organitzar a Malta, amb l’ajut d’En Pere Alzina.


LLEGEIX-NE MÉS »

7003 lectures

La Mercedes Gómez ha visitat la ciutat de Dénia al País Valencià i en remarca la gran rellevància històrica. Fou seu episcopal i port marítim. Ja al segle X tenia drassanes i un castell que es va anar ampliant durant els segles posteriors, sobretot el XIV i XV. A finals del segle XVI, adquirí una gran notorietat. El duc de Lerma, ‘valido’ de Felip III de Castella i Vè marquès de Dénia, hi construí un palau renaixentista. En Lope de Vega va hostatjar-s'hi.


LLEGEIX-NE MÉS »

4104 lectures
ARTICLES » 07-11-2018

Les «rostes de Santa Teresa»

Quin és l’origen de «les rostes, croquetes o torradetes de Santa Teresa»? La Natàlia Barenys ens aproxima aquestes postres a Catalunya.


LLEGEIX-NE MÉS »

10141 lectures

L’institut Nova Història anuncia als seus seguidors i simpatitzants que ja té enllestit el programa del 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s’escaurà divendres 16 i dissabte 17 de novembre d’enguany a la Sala Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Hi incloem el programa, llocs on hostatjar-se i el formulari d'inscripció.


LLEGEIX-NE MÉS »

6594 lectures

En Francesc Magrinyà ha confegit un petit estudi, una primera aproximació, sobre l’origen del terme «flamenco» i en conclou que ve d'una paraula únicament catalana o occitana, com totes les que acaben en «–enco». La llengua castellana va adoptar en forma de manlleu el mot «flamenc» i d’altres termes que acaben en el nostre «–enc» i les va adaptar a la seva fonètica. El «ball flamenc» ha de tenir un origen català.


LLEGEIX-NE MÉS »

20492 lectures

Davant l'èxit de convocatòria del primer viatge a Malta per a aquests primers dies de novembre, l'Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tours n'han programat un de segon entre els dies 7 i 10 de desembre d'enguany.


LLEGEIX-NE MÉS »

3410 lectures

En Francesc Garrido recull en aquest article un seguit de referències a l’entorn de la cuina catalana dels segles XV i XVI que ha trobat en una obra del periodista Nèstor Luján. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.


LLEGEIX-NE MÉS »

5632 lectures

L’institut Nova Història reprodueix en el seu web l’entrevista que Núria Cadenes ha fet avui a l’historiador medievalista Antoni Furió per al diari digital Vilaweb. El País Valencià, El Principat i la Nació Catalana tota està redescobrint lllur memòria històrica i els estretíssims llaços que unien els seus estats.


LLEGEIX-NE MÉS »

4307 lectures

En Pere Baladron ha trobat a Holanda quatre generacions d’una família «Colom» que durant el segle XVII van exercir de llibreters, geògrafs i cartògrafs. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.


LLEGEIX-NE MÉS »

5851 lectures

En Felip Rodríguez va trobar a l’any 2016 una quarta referència sobre Santa Teresa que indica, una altra vegada, que Teresa de Jesús havia estat «abadessa».


LLEGEIX-NE MÉS »

6746 lectures

Aquest 17 d'octubre, precisament quan es publicava aquest escrit, finava En Marcel Mañé, col·laborador nostre. Aquest ha estat el darrer article seu i en vida seva en aquesta pàgina web, confegit amb els apunts que ell mateix ens va fer arribar. Home d'una gran afabilitat, va creure ferventment en el projecte de Nova Història. Descansi en pau. Descansa en pau, Marcel—. En Marcel Mañé ha trobat tres proves més que indiquen que els catalans van descobrir Amèrica —des d'una perspectiva europea—. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.


LLEGEIX-NE MÉS »

7607 lectures

Molta gent ha sentit parlar del ‹drago›, un element molt peculiar de la flora canària. En el present article, En Francesc Jutglar mostra com aquest nom no és sinó una mínima modificació de ‹dragó›, modificació mantinguda molt probablement amb la intenció d’amagar l’origen català del mot. Comunicació al 17è simposi sobre la Història censurada de Catalunya.


LLEGEIX-NE MÉS »

5829 lectures

En Jordi Segarra s’ha adonat, des de diferents fonts, que la música popular catalana dels segles XV i XVI està molt relacionada amb la hispanoamericana —la mallorquina amb la cubana, per exemple— i, alhora, que aquella és un àmbit de recerca pràcticament verge.


LLEGEIX-NE MÉS »

6100 lectures
ARTICLES » 09-10-2018

La veritable història

Recuperem un vell article de l’Ignasi Puig, de la primavera del 2011, publicat a la revista «Oníric Dia», on glossa la tasca de recerca d’En Jordi Bilbeny i fa una ressenya elogiosa del seu llavors darrer llibre «El dit d’En Colom».


LLEGEIX-NE MÉS »

5014 lectures

“Els constructors del monestir al segle XIV conservaren un monument megalític del qual només se’n pot contemplar la part superior al mig de la porta del recinte que dóna al carrer Montevideo”. Article d’En Xavi Casinos a la «Vanguardia Digital» del 8 d’octubre del 2018.


LLEGEIX-NE MÉS »

5992 lectures

Us oferim una petita ressenya que En Salvador Brulles ha escrit a l'entorn del llibre «La Sardana i la religió de les bruixes» d'En Jordi Bilbeny.


LLEGEIX-NE MÉS »

3586 lectures
...
...

Aconseguits 6585€
de 8000€
Queden 21 dies

Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39107 lectures