Crea el teu compte
Accedeix
"Gran és la veritat, però més gran encara és el silenci sobre la veritat"
Aldous Huxley

Articles


Aprofitant la campanya de Sant Jordi, l’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: «Cristòfor Colom i l'Amèrica Catalana». L'autor hi tracta tot un seguit de temes cabdals per a la comprensió d'una primera descoberta, conquesta i colonització catalanes d'Amèrica


LLEGEIX-NE MÉS »

6059 lectures

La reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, atorgà el 20 de març de 1441 el privilegi per a la creació del Col·legi de Farmacèutics de València, conegut com “d’els Apothecaris de la Ciutat i Regne de València“, amb prou capacitat i independència per ser considerat el primer en el seu gènere arreu del món.


LLEGEIX-NE MÉS »

3095 lectures
ARTICLES » 13-04-2021

Quan els moros eren els bascos

A ran de la publicació al nostre web de l'article d'en Jordi Bilbeny «Quan els moros no eren musulmans», hem rebut el testimoniatge d'En Josep Maria Poch, que recull, de la tradició familiar aragonesa, que els moros eren els bascos. Reproduïm aquí aquesta vivència oral, per la importància que té a l'hora d'ajudar-nos a entendre que els moros dels temps pretèrits no tenien res a veure amb els musulmans, sinó amb els bascos antics.


LLEGEIX-NE MÉS »

4126 lectures

Catalan Bay és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda oposada del penyal on hi ha la ciutat de Gibraltar. L’origen del nom «Catalan» s’ha associat al batalló de 350 catalans que van participar en la conquesta austriacista del penyal, l’any 1704. És possible, però, que en algun moment del segle XV, Gibraltar hagués estat un domini del futur descobridor d’Amèrica i una colònia catalana? En Pep Mayolas ens exposa els seus raonaments.


LLEGEIX-NE MÉS »

3772 lectures
ARTICLES » 11-04-2021

Goya no era Goya

Polèmica. Segons un historiador, era un fill bastard d’un Borbó. La resposta a qui era realment "es troba a l’armari número 38 de l’Arxiu Vaticà". Això sosté l’autor d’un llibre sobre el pintor, al qual atribueix 170 noves obres que no havien estat considerades seves. El seu nom, diu, el va adoptar perquè era maçó. Article de la Irene Hernández per a 'El Mundo' de l'1 de juny del 2019.


LLEGEIX-NE MÉS »

4972 lectures

El 6 d'abril del 1976 l'Oriol Solé Sugranyes, militant anarquista català, va ser assassinat per la Guàrdia Civil. En Ricard de Vargas Golarons, company d'En Solé, ho recorda, 45 anys després, en aquest escrit.


LLEGEIX-NE MÉS »

4323 lectures

Arran del cinquè centenari del Tractat anomenat de Tordesillas, En Leandre Martí ha trobat que la reina Joana, filla dels Reis Catòlics, és citada com a «Joana d'Aragó» en un pintura conservada en un hostal de la ciutat de Lleó. ¿Indicaria l'autor d'aquesta pintura anònima que Na Joana va ser reina de la Corona Catalanoaragonesa, com defensem des de l'Institut Nova Història? En tot cas, per què és anònima?


LLEGEIX-NE MÉS »

6728 lectures

Un assaig de Pere Coll atribueix a Francesc Vicenç Garcia l’autoria de l’obra apòcrifa. Article d'En Ramon Moreno de dimarts 6 d'abril per al setmanari La República.


LLEGEIX-NE MÉS »

3178 lectures

En Salvador Llopis convida els nostres seguidors a fer-se adherits de l'Institut Nova Història.


LLEGEIX-NE MÉS »

3730 lectures

Article d'En Quim Gibert publicat avui al diari lleidatà 'La Mañana', que l'Institut Nova Història reprodueix.


LLEGEIX-NE MÉS »

3662 lectures

En Martí Teixidó ens ha fet arribar 14 testimonis de catalanofòbia des del segle XVII fins a finals del segle XX. Us els mostrem tot seguit. Creiem que sobren els comentaris.


LLEGEIX-NE MÉS »

7041 lectures

Entre 1830 i 1962, milers de menorquins i valencians van emigrar a Algèria. En concret, a Alger i a Orà, i amb ells, els seus costums, com és ara anar al camp o arran de mar en família per Pasqua a menjar la mona. A aquestes ciutats s'hi va desenvolupar una parla híbrida, utilitzada per una bona part dels europeus establerts al Magrib. Estava constituïda pel francès popular amb influències de l’àrab, l’amazic, el català, castellà, italià, maltès i occità. Article d'En Martí Crespo al diari digital Vilaweb del 3 d'abril del 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

3633 lectures

En motiu de la descoberta d'un antic exemplar d'un llibre d'En Lluís Ulloa sobre la catalanitat d'En Colom, que va pertànyer al seu avi, l’Andreu Canals, seguidor de l’Institut Nova Història des de fa 10 anys, ens explica en 10 piulades la seva experiència a l’entorn de les nostres recerques.


LLEGEIX-NE MÉS »

3903 lectures

¿Poden els Reis d'Astúries ser una invenció dels cronistes medievals? I si fos així, quina podria haver estat la seva font d'inspiració a l'hora de bastir un relat que abasta diverses generacions? Potser ho va ser la Bíblia? Al cap i a la fi, a l'Edat Mitjana el Llibre Sant era considerat com Paraula de Déu i font d'inspiració per a tot. A més, és un llibre que conté llargues llistes de genealogies, de les quals podem extreure’n motlles o plantilles místiques amb un simbolisme i una numerologia sagrada. Estudi de N'Eduard Minoves Rubí.


LLEGEIX-NE MÉS »

5982 lectures

És el Caganer del pessebre un símbol iconoclasta? És una figura que fa befa o desacralitza l'espai diví on el posem? O és el relicte sagrat d'una figura i d'un àmbit religiós arcaic i totalment esborrat de la nostra memòria? En Jordi Bilbeny ens ho explica tot seguit.


LLEGEIX-NE MÉS »

4745 lectures

El balaguerí Joan Larreu va crear el 1813 l'armada naval en què el 1814 la marina de Guerra argentina va derrotar les forces colonials espanyoles a la batalla Naval de la Isla Martín García. Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat del 15 de març d'aquest any.


LLEGEIX-NE MÉS »

3285 lectures
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39656 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com...[+]
Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]
En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]