Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia

Articles & Papers del Projecte Imperi Universal Català



• El retir de Carles I: a Barcelona

Article d’en Cesc Garrido sobre el darrer viatge de Carles I a Espanya presentat al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya. Ha trobat un document en què s’esmenta la ciutat de Barcelona com a destinació final. Creu que aquest viatge el va fer, seguint les investigacions d’en Manel Capdevila, a través del “Camí dels catalans”.

AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-10-2017


• Possibles rastres de cultura catalana a Sri Lanka

Restes catalanes a Sri Lanka? Comunicació de l'Eugènia Carrasco al 16è Simposi sobre la història censurada de Catalunya.

AUTOR : Eugènia Carrasco
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-04-2017


• La Comunitat Filipina de Catalunya. Històries que s’uneixen.

Sabies que a les Filipines hi ha dues muntanyes que es diuen Montserrat i les ciutats de Tarragona, Solsona, Cardona i sis Barcelones? Reproduïm part de l’article de l’Eulàlia Buch que en parla a la revista La Corbella, que edita la Plataforma per la Llengua.

AUTOR : Eulàlia Buch
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-07-2016


• Difusió de l’escut de Catalunya al Món

Breu presentació de la comunicació de Marcel Mañé al 15è Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica. Escuts catalans avui al Nou Món i a Europa.

AUTOR : Marcel Mañé
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-06-2016


• Les sorprenents empremtes de cinc segles d'influència catalana a Malta

En Pere Alzina parla de l'empremta catalana a l'Illa de Malta al llarg de cinc segles

AUTOR : Martí Crespo
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-03-2016


• Una Mare de Déu de Montserrat al Piemont

En Raimon Balaguer ha visitat l’església de la Mare de Déu de Montserrat a la ciutat piemontesa d’Alessandria, testimoniada al Quixot, i contextualitza el temple i la ciutat al primer terç del segle XVII.

AUTOR : Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-11-2015


• Les naus catalanes de l'Armada Invencible

Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Francesc Garrido al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-07-2015


• Els vitralls de la Catedral dels Sants Miquel-i-Gúdula de Brussel·les i la història falsejada de Catalunya (II)

Segona part de l’estudi que l’Isaac Mestres ha dut a terme sobre els vitralls de la Catedral de Brussel·les. Hi aprofundeix en la iconografia d’escuts i reis –en la qual hi ocupen un paper determinant els senyals heràldics de la Casa Reial Catalana– i arriba a la conclusió que en ple segle XVI, Catalunya i la Confederació Catalanoaragonesa eren una potència internacional diferenciada i pròpia.

AUTOR : Isaac Mestres Lóbez
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-05-2015


• Els Baudés de Bétera i l'arribada de Carles I a Vila Joiosa

Tenen cap relació els Valdés de Beteta dels llibres manipulats amb els Vaudès de Bétera? Si fos així, es faria encara més evident l'arribada de Carles I per la costa valenciana, en lloc de l'asturiana.

AUTOR : Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-02-2015


• Carles I, Rei dels Catalans i Senyor de les Índies

Va ser Carles I rei d'Espanya i de Castella amb una gran predilecció per Catalunya o va ser rei de Catalunya i Espanya, sense cap interès per Castella, que restava al marge de la política mediterrània, italiana i imperial?

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-12-2014
Descarregueu el fitxer PDF


• L'Imperi espanyol era castellà o català?

Hi va haver un imperi espanyol universal. És cert. Ningú no ho posa en dubte. Però aquests espanyols que el van construir, mantenir i expandir, fonamentalment a través d'una gran marina mercant i militar, van ser castellans o catalans?

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-10-2014


• Els marines americans agafaren la simbologia catalana

Com és que a la base dels marines de Beaufort, a l’estat nord-americà de Carolina del Sud, hi ha la mateixa creu (la Santa Creu) que a la Catedral de Barcelona? En Francesc Garrido ens ho explica en aquest article.

AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-08-2014


• Pep Mayolas o l'esforç de salvar la raó, quan la raó i la història són un sol argument cap a la dignitat

Qui s’amagava rere el pseudònim d’«Erasme de Rotterdam»? I quina relació tingué amb els Reis Catòlics i la construcció catalana d’Espanya? Aquests són dos dels punts més transcendentals de què parla En Pep Mayolas en el seu darrer treball, intitulat Erasme i la construcció catalana d'Espanya, que acaba d'editar Llibres de l'Índex. Us n'oferim el pròleg d'En Jordi Bilbeny per si us feia venir ganes de comprar-lo i llegir-lo.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-04-2014
Descarregueu el fitxer PDF


• El cronista Laurent Vital, un altre valencià emmascarat per la censura

En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista imperial de Carles I, és valencià.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-01-2014


• Anècdotes d'Aitutaki: L'Allioli i la processó

L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les menges amb una salsa nadiua i molt popular a l'illa: l'aioli

AUTOR : Albert Ferrer
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-09-2013


• Timor, Pego i Aitana: del País Valencià al Pacífic

Sabies que els noms valencians de Timor, Pego i Aitana es repeteixen idèntics a Indonèsia, a l'illa de Timor? És casual o respon a una primitiva descoberta i colonització d'aquelles illes per uns navegants catalans que s'han esborrat de la història? En Joanjo Albinyana ens ho explica tot seguit.

AUTOR : Joanjo Albinyana
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-08-2013


• La relació entre Caterina d’Aragó i l’Emperador Carles V

En Francesc Garrido documenta una nova relació entre la reina d’Anglaterra Caterina d’Aragó i Catalunya, en aquest cas amb l’Emperador Carles V. La prova és la recomanació que aquesta li fa d’un barceloní que porta 30 anys a Londres, i a qui vol que se li atorgui un càrrec al regne de Nàpols

AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-01-2013


• L'esperit del Palau de Requesens

Un quadre atribuït a Rafael d'Urbino, posa en contacte directe aquest pintor amb el virregnat català de Nàpols i la ciutat de Barcelona

AUTOR : José Enrique Ruiz-Domènec
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-12-2012


• El príncep Carles d'Àustria

Immersos en les pràctiques endogàmiques, l’intent desmesurat de mantenir i d’augmentar el poder dels Àustries, va portar un seguit de matrimonis, les conseqüències dels quals van fer que segones i terceres generacions tinguessin una consanguinitat molt elevada. Fruit d’aquesta consanguinitat varen venir al món uns individus amb salut molt delicada, uns de salut física dèbil i altres de dubtosa salut mental.

AUTOR : Daniel Ibànyez
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-11-2012


• Ramon de Conques, un precursor de Jaume d'Alarich

En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes terres i corts orientals on pocs anys deprés també hi trobarem En Jaume d'Alarich.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-07-2012


• L'astrolabi de Barcelona

L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters carolingis més antic de l'Occident Cristià.

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-06-2012


• Entorn dels orígens d'En Joan d’Àustria (Jeromín)

Qui era la mare d'En Joan d'Àustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capità general de la Mediterrània i el cap de l'estol de la Santa Lliga a Lepant? Per què es deia Jeromín? Per què En Lluís de Requesens va ser el seu conseller? En aquest article En Daniel Ibànyez ens desvela els punts tergiversats de la seva biografia i ens suggereix respostes altament versemblants

AUTOR : Daniel Ibànyez
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-06-2012


• La influència del català en el maltès

Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del 2011

AUTOR : Pere Alzina Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-10-2011


• La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?

Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l’any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l’Estat espanyol durant dècades, no n’ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa.

AUTOR : Carles Camp
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-10-2011


• El Lens C.F. i la senyera catalana

El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que és per la presència de tropes catalanes en temps de Gifré el Pilós en aquesta ciutat. Però una altra ens narra que va ser perquè, al segle XVI, el territori va ser ocupat per unes tropes espanyoles. En Manel del Castillo ha recollit la brama popular i el relat oficial del Lens i ens ho explica tot seguit.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-06-2011


• La influència de la llengua catalana en els noms d'ocell maltesos

En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant en la toponímia, com en els cognoms o en el lèxic quotidià. Ara ens avança un estudi sobre la influència de la llengua catalana en els noms dels ocells, prou indicatiu i revelador de la relació de Catalunya amb Malta al llarg de la història.

AUTOR : Pere Alzina Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-05-2011


• Imperial Molendino Regio

L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la terra

AUTOR : Josep Barba Raventós
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010


• El llibre dels Jochs Partits dels Schacs en nombre de 100

Si els catalans fórem pioners a Occident en política (Corts i pactisme), economia (consolats de mar i taula de canvi), fiscalitat (Generalitat) i dret (civil i constitucional), segons el campió mundial de l’especialitat, Anatoli Karpov, també ho fórem en escacs.

AUTOR : Darnic Collecta
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010


• Marededéu de Montserrat patrona d'Espanya



AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010









SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al Túria", un llibre escrit conjuntament per...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]