Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La intel·liència és la capacitat de canviar d'opinió quan se't presenta informació precisa que contradiu les teves creences"
Vala Afshar
ARTICLES » 24-03-2017  |  CERVANTES FOU MIQUEL DE SERVENT
6601

Apareix a l’Arxiu de València un escrit amb la signatura d’En Cervantes.

L’arxiver Jesús Villalmanzo troba una declaració en valencià d’en Miquel de Cervantes. Aquest fa de testimoni en un judici celebrat davant la Justícia Criminal de València el novembre del 1580.

Miguel de Cervantes, per Agustín Sciammarella.

Un pressentiment, una intuïció després d'anys d’investigar i, finalment, una "casualitat" han menat l'arxiver Jesús Villalmanzo a trobar un document inèdit que duu la signatura original de Miquel de Cervantes. Aquest document havia quedat adormit durant segles a l'Arxiu del Regne de València.

Es tracta d’una declaració que l'escriptor va fer com a testimoni d’un judici davant la Justícia Criminal de València el 8 de novembre del 1580. Aleshores en Cervantes feia estada a la capital valenciana. Segons relata l'arxiver a EFE, la declaració versa sobre el fet de si el nostre escriptor havia vist durant el seu captiveri a la presó d’Alger un pescador de València que era tingut per mort. Quant a l'escrit, tot i que en Villalmanzo assenyala que es troba en "perfecte estat", passarà per un procés de restauració i romandrà a l’arxiu valencià.

Aquesta troballa va sorgir mentre l'arxiver preparava, en motiu de l'any cervantí, una investigació sobre documents inèdits referents  no només a en Cervantes sinó també  al trinitari Fra Joan Gil i a diferents mercaders que eren amics d'ambdós personatges. Els resultats de la investigació han d'aparèixer a la revista Anales cervantinos, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Les indagacions de l'arxiver han posat sota la llum el paper de l'escriptor en una rocambolesca història. Resulta que el maig de 1580 va desaparèixer del Grau de València un jove pescador, Jeroni Planelles, a qui hom relacionava amb una dona de 30 anys, vídua i mare de dos fills. Aquesta dona havia tingut, d'altra banda, "amors" amb un vell mercader mallorquí. La desaparició d’en Planelles va originar nombroses hipòtesis. Entre aquestes, que tal desaparició va ser fruit d’un assassinat i que el cadàver va ser, fins i tot, esquarterat per part d'uns mercaders mallorquins, un dels quals era l'home d'avançada edat amb qui la jove havia mantingut relacions.

El pare del jove pescador desaparegut va acusar els mercaders, de manera que es va endegar un procés judicial que va portar a la detenció dels suposats autors de la mort del pescador, els quals van ser engarjolats a la presó valenciana de les Torres de Serrans. Els mercaders mallorquins mantenien la seva innocència i el cas va commocionar la ciutat, que estava dividida entre qui defensava la innocència dels mallorquins i qui els considerava autors de l'assassinat del pescador, el cos del qual no apareixia enlloc. Aquest fet va provocar que la gent fes juguesques a favord'uns o a favor dels altres. Corrien noticies de pescadors que asseguraven haver vist a Mallorca el jove pescador. Unes altres, que el feien, fins i tot, captiu a Alger, on suposadament havia anat després de passar per Peníscola. Aquests rumors van aconseguir que augmentés la quantitat de diners de les juguesques. La suposada estada de Planelles a Alger coincidia, endemés, amb el període en què Cervantes hi havia estat empresonat. I aquí sorgeix la connexió que va menar en Villalmanzo a continuar fent recerca  sobre la relació de l'escriptor amb aquest afer. La colònia de mercaders i pescadors mallorquins residents a València, entre els quals el comerciant Miquel Tauler, es va ocupar de la defensa del seus companys.

El judici es dugué a terme entre l'agost i el setembre. Poc abans, pels volts de la festa del Pentecostès, havia arribat de Mallorca el patró d’una nau, el qual va afirmar haver vist en Jeroni Planelles a l'illa. Però calia trobar-lo per salvar els acusats d’una condemna a mort. En Tauler va aconseguir el testimoni d’en Cervantes i del seu gran amic el noble don Diego de Benavides. Segons aquest testimoniatge, totes dues personalitats havien vist a Alger, en una filera a la vora d’una vintena de pescadors, un jove amb les mateixes característiques que en Planelles. També hi havien vist el pare Fra Gil. Ara bé, el mercader va mantenir en secret aquesta informació amb l'objectiu de treure'n benefici a les juguesques. La testificació d’en Cervantes davant el Tribunal Criminal, durant la seva estada a València, testificació transcrita en valencià per l'escrivà del jutjat, ha esdevingut el document més antic signat originàriament pel novel·lista. Aquesta és la "casual” troballa a la qual  va arribar en  Villalmanzo després de revisar nombrosos documents. Per mitjà d’aquesta revisió el “miracle” es va fer realitat. En concret, gràcies al darrer paper que li quedava per mirar. En Planelles, mitjançant l'ajuda d’en Tauler, va retornar a València l'11 d’abril de 1581. I tal com estava establert per poder cobrar els diners, els mercaders van obtenir sucosos beneficis de les seves  apostes tan bon punt es va veure el pescador passejant pels carrers i per la Llonja de València.

Foto de portada: suposada partida de naixement dEn Cevantes a Alcalà de Henares. El cognom que hi apareix és "Carbantes" i al marge esquerre s'hi observa, amb lletra diferent, el nom "Miguel de".

EFE

València 31 DES. 2016 - 13:23 CET

Enllaços: http://elpais.com/tag/miguel_de_cervantes/a/

https://www.abc.es/cultura/libros/abci-aparece-valencia-firma-mas-antigua-cervantes-201612110113_noticia.html

Autor: EFE



Autor: EFE




versió per imprimir

  1. Arturo Rodriguez
    03-04-2017 18:10

    Miquel: vamos a ver qué escribió Shakespeare y dónde se ambienta cada cosa.
    10 obras de carácter histórico, todas sobre la historia de Inglaterra.
    12 tragedias, todas de tema histórico, salvo Romeo y Julieta que la toma de un cuento de Matteo Bandello.
    16 comedias. Vamos a desgranarlas.

    La tempestad- Ambientada en una isla desierta, la acción la desencadenó el rey de Nápoles.
    Dos caballeros de Verona- Situada en Verona.
    Las alegres esposas de Windsor- Ocurre en Windsor.
    Medida por medida- Transcurre en Viena.
    La comedia de los errores- Sucede en Siracusa, en la antigüedad.
    Mucho ruido y pocas nueces- La acción se sitúa en Sicilia.
    Trabajos de amor perdidos- Situada en Francia, con el rey de Navarra y unos caballeros franceses.
    El sueño de una noche de verano- Transcurre en Atenas, en la antigüedad.
    El mercader de Venecia- El propio título ya lo aclara.
    Como gustéis- La obra sucede en Francia.
    La fierecilla domada- La acción se sitúa en Padua.
    Bien está lo que bien acaba- La obra transcurre en el Rosellón.
    La duodécima noche- Se sitúa en el Adriático.
    Cuento de invierno- Ambientada en Sicilia.
    Pericles, príncipe de Tiro- Ocurre en Antioquía.
    Los dos nobles caballeros- La acción se plantea en la antigüedad en Atenas.

    Lo que nos deja un total de 4 obras (La tempestad, Mucho ruido y pocas nueces, Bien está lo que bien acaba, y Cuento de invierno) ambientadas en territorios que pertenecieron a la Corona de Aragón. La cuenta sube a 5 si incluimos La comedia de los errores, que ocurre en la antigüedad. 4 o 5 de un total de 38 obras no es como para echar las campanas al vuelo.

  2. Antón Martín
    03-04-2017 12:19

    Delirante. Otro que cree que repitiendo muchas veces un disparate adquiere visos de verdad. Qué ignorancia.

  3. Miquel Izquierdo
    03-04-2017 12:06

    1. "Vale, Miquel. Dime los titulos de las obras que tienen lugar en los reinos de Napoles y Sicilia”.

    Hi ha 13 o 14 obres ambientades a la península Itàlica i a Sicília Fes recerca, tu mateix.

    2. "No entiendo, Miquel. Eso de llamarse comunmente Miguel de Cervantes Saavedra...no puede ser una manera de decir que es su nombre?”

    No, llavors diria –llamase Miguel de Cervantes Saavedra- i no ho diu així.

    3. "fue soldado muchos años Y CINCO Y MEDIO CAUTIVO"
    "Pero para ti, la diferencia de unos meses significa que.... Pues que significa, exactamente? No entiendo como llegas a la interpretacion que este Cervantes no escribiera Don Quixote”.

    Amb aquesta dada l'autor va deixar clar que no era el Miguel d'Alcalà.

    3 (b)"Pero de todas formas, es una gran contradiccion para ti.

    Aqui te ofrezco un listado de cosas que obviamente no son contradicciones para ti:

    Shakespeare escribia en ingles. Cervantes escribia en castellano.

    Las obras mas importantes de Shakespeare son sus tragedias y sus sonetos. Cervantes no escribio ni tragedias ni sonetos.

    Shakespeare vivia en Inglaterra. Cervantes vivia en Espanya,

    Shakespeare no muestra el mas minimio interes ni en Catalunya ni en la cultura catalana. La palabra "Catalonia" no aparece en las obras de Shakespeare. La palabra "Catalan" tampoco.

    http://www.opensourceshakespeare.org/concordance/findform.php

    Shakespeare no muestra ningun interes en las obras de Cervantes.

    Cervantes no muestra ningun interes en las obras de Shakespeare.

    La sensibilidad artistica de Shakespeare era muy diferente de la de Cervantes. Para Cervantes, por ejemplo, una pelea que deja a alguien cubierto de sangre es muy divertido. Para Shakespeare, no.

    NO EXISTE NI LA MAS MINIMA PRUEBA QUE INDIQUE QUE SHAKESPEARE Y CERVANTES FUERAN LA MISMA PERSONA, APARTE DEL MISTICISMO NUMEROLOGICO QUE NO TIENE NADA QUE VER CON LA ERUDICION”

    El 21 de Març passat vaig donar una conferència a Plural 21, Shakespeare és Cervantes, 66 Raons. On vaig aclarir entre d'altres aquests temes, vaig parlar de:

    Perquè el William de Stratford i el Miguel d'Alcalà no van poder escriure les obres que se'ls imputen.
    Perquè cap dels candidats anglesos a Shakespeare i el d'En Calero a Cervantes ho van poder ser.
    Les coincidències a l'obra de tots dos.
    I vaig fer cinc cèntims de les coincidències amb Miquel Sirvent.

    Dono un altre el 9 de Maig a Plural 21, ja centrada en les coincidències de tots tres, els primers 10 minuts seran un petit resum de la conferència del 21 de Març.
    Ets convidat.

    3. (C) "Pero para ti, todo eso no significa nada, porque la diferencia entre 5,1 anyos y 5,5 anyos demuestra que Cervantes...era catalan!”

    Això el que demostra és que no va ser el Miguel d'Alcalà. Per cert no arriba als 5,1 anys són 5,07 a tot estirar,.desde els 4,97, que dona des de que és va pagar el recat; molt lluny dels 5,5.

    4. "Lo que dije es verdad. Segun WorldCat, ninguna biblioteca institucional ha catalogado tu libro. A lo mejor tu editor envio ejemplares de tu libro (gratis) a varias universidades. La mayoria, seguramente, lo van a desechar”.

    No ho crec, Em quedo amb el prestigi internacional de les que ho tenen.

    5. Veo que eres experto en interpretacion. Que significa, para ti, que NINGUN investigador del INH haya dicho que esta de acuerdo con tus conclusiones. Tienes una interpretacion?

    Per a mi és un orgull que el llibre porti el segell de l'INH pel respecte que em mereix la tasca de restitució de la nostra història i cultura que fan els seus investigadors.

    Et deixo, si vols, vine a la conferència, jo tinc que preparar-la i no tinc més temps a perdre.

    Un plaer.

  4. Miquel Izquierdo
    03-04-2017 00:32

    (Y es muy curioso que ninguna obra de Shakespeare tiene lugar en el Gran Imperio Universal Catalan.)

    Home, hi ha unes quantes ambientades a la península Itàlica oi?, i els regnes de Nàpols i Sicília anglesos no eren, oi?

    D'això avui no toca. Bona nit.

  5. Miquel Izquierdo
    03-04-2017 00:19

    "Resulta que un total de 0 bibliotecas institucionales de todo el mundo han catalogado tu libro! Felicitaciones!"

    T'equivoques..

    Aquell que "llamase "comunmente Miguel de Cervantes Saavedra", i "fue soldado muchos años Y CINCO Y MEDIO CAUTIVO" no fou el Miguel de Cervantes o Carvantes d'Alcalà.

    Bona nit.

  6. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 23:50

    "Asi que sabemos que la "captivitat" era muy importante para Cervantes. Y sabemos que el Servent de Jijona nunca fue cautivo".

    I també sabem que aquell que "llamase "comunmente Miguel de Cervantes Saavedra", i "fue soldado muchos años Y CINCO Y MEDIO CAUTIVO" no fou el Miguel de Cervantes o Carvantes d'Alcalà.

    "Si una editorial les ofrece libros, los aceptan, y los "ponen a disposicion de sus usuarios". Eso no indica que el libro tenga la mas minima calidad"

    Hi ha centres on s'ofereix que no agafen precisament tot el que les editorials posen al seu abast.
    Els comentaris que m'han arribat de la qualitat, no són en la línia que descrius.

    "Repito: NINGUN miembro del INH ha apoyado tu libro. NINGUNO".

    Per a mi va ser un orgull quan l'editor em va comentar que el llibre portaria el segell de l'INH.

    Si no us fa res, si l'única explicació que doneu sobre el tema del captiveri és:

    "a Cervantes le falló la memoria"

    Matem el tema. Bona nit.


  7. Arturo Rodriguez
    02-04-2017 22:10

    Entonces, Miquel, ¿no crees que a alguien le pueda fallar la memoria o pueda exgerar un poquito? En este caso es la explicación más razonable. O no se acordaba con exactitud, o bien decidió exagerar un poco y por eso dice "cinco años y medio" en vez de "algo más de cinco años".

  8. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 21:16

    Sobre el meu llibre, solament veient la qualitat dels centres que avui dia el posen a disposició dels seus usuaris, em dono per satisfet.

    I per a mi va ser un orgull quan l'editor em va comentar que el llibre portaria el segell de l'INH.

  9. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 21:16

    "a Cervantes le falló la memoria"

    Doncs no.

  10. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 21:14

    El Miguel de Cervantes o Carvantes d'Alcalà va ser capturat amb la seva nau Sol el de setembre de 1575, fou pagat el seu rescat el 19 de setembre de 1580, signant la seva redempció el 22 d'Octubre del mateix any., a molt estirar 5 anys i tres setmanes i mitja.

    El tema de la captivitat el va acompanyar tota la seva obra, surt a Els tractes d'Alger, a La Galatea, al Quixot, a Les Novel·les exemplars i al Persiles.

  11. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 21:12

    El "comunmente Miguel de Cervantes Saavedra" diu "fue soldado muchos años Y CINCO Y MEDIO CAUTIVO"

  12. Antón Martín
    02-04-2017 19:41

    ¿Pero de verdad creéis que un desfase de memoria de medio año en una vida llena de sobresaltos (insistiendo de nuevo en que en aquella sociedad la cuenta matemática de la vida carecía de sentido) puede demostrar o contradecir medianamente nada? Repito: hasta que no se establecen las quintas, levas y reemplazos militares obligatorios, la edad exacta de las personas carecía de importancia en la sociedad del Antiguo Régimen. Y con respecto a los apellidos, hasta bien entrado el siglo XIX se usan de forma aleatoria. En la documentación notarial se ven cosas como 'María Fernández Ruiz, hija legítima de Antonio Fernández Ruiz y Leonor Vázquez', o 'Francisco Ximénez, hijo legítimo de Miguel López y Catalina Ximénez'. Incluso se dan sorprendentes concordancias de género: 'Teresa Morena, hija legítima de Antonio Moreno'. El jardín de la documentación manuscrita es de por sí ya bastate enrevesado como para liarlo más aún, y sebar interpretarlo no está al alcance de cualquier aficionado.

  13. Arturo Rodriguez
    02-04-2017 18:57

    Ya veo por dónde van los tiros, que a Cervantes le falló la memoria. Estuvo cautivo en Argel cinco años, no cinco y medio. Lo apresan en septiembre de 1575 y acaba siendo liberado en 1580, llegando a Valencia poco antes de la fiesta de Todos los Santos.

  14. Arturo Rodriguez
    02-04-2017 18:53

    Miquel: Si lo que se te hace extraño es lo de cinco años y medio que estuvo cautivo, no hay nada raro. A Cervantes lo apresan en el Mediterráneo cuando estaba volviendo de tierras italianas a tierras hispanas y permaneció cautivo algo más de cinco años. No dice que lo capturaran en Lepanto, sino que en Lepanto quedó fastidiado de una mano, lo de hacerlo preso fue en un momento distinto.

  15. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 18:45

    "fue soldado muchos años Y CINCO Y MEDIO CAUTIVO"

  16. Arturo Rodriguez
    02-04-2017 18:45

    Miquel: el prólogo no tiene absolutamente nada de raro. Cervantes cuenta un poco su vida e indica que le hubiese gustado que se pusiese un retrato, bajo el cual contar su vida de una manera un tanto formulaica: este que veis aquí...
    Si lo que te llama la atención es lo de "y otras obras que andan por ahí descarriadas y quizá sin el nombre de su dueño", tampoco veo de qué sorprenderse. Las obras no sólo circulaban impresas, también se movían en forma manuscrita, especialmente las obras de teatro, que normalmente había entre el público alguien que escuchaba a fin de reproducir el texto e incorporarlo al repertorio de la compañía para la que trabajaba.
    "Llámase comúnmente Miguel de Cervantes Saavedra" tampoco presenta nada fuera de lo ordinario. Debería haber sido Miguel de Cervantes Cortinas, pero como el uso de los apellidos no estaba regularizado, prefirió añadir el Saavedra, que era un apellido ilustre, en este caso tomado de una bisabuela suya.

  17. Antón Martín
    02-04-2017 18:36

    ¿Qué cuentas? Sólo dice que estuvo cinco años preso. ¿Qué contradiccción, hallazgo o revelación ves tú aquí? ¿Sabes, Miquel, que las cuentas de la edad -y la fecha exacta de nacimiento- eran asuntos casi irrelevantes hasta por lo menos el siglo XVIII, cuando se comienzan a hacer censos de población con un método que ya se pretendía científico? ¿Sabes que para interpretar la documentación antigua (también la impresa) se requiere una formación específica e intensa antes de aventurar ninguna conclusión?

  18. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 18:03

    Feu comptes.

  19. Antón Martín
    02-04-2017 17:50

    ?

    ¿Qué es lo que quieres decir con esto, Miquel? ¿qué cosa extraña o nueva es la que ves tú aquí?

  20. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 17:40

    Fem-lo passar al fòrum de l'INH doncs i que ens faci cinc cèntims de com va ser el seu captiveri.

    400 anys després torna el veritable autor, aquell que "LLAMASE COMUNMENTE MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA"

    (final segona pàgina i començament de la tercera)

    https://books.google.es/books?id=5eNVAAAAcAAJ&printsec=frontcover&dq=novelas+exemplares&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjttazeifrSAhUB1xQKHRsqDmoQ6wEIUTAH#v=onepage&q=PROLOGO&f=false

  21. Arturo Rodriguez
    02-04-2017 01:37

    Miquel: Perdón por haber escrito Miguel; me la ha jugado el autocorrector.

  22. Arturo Rodriguez
    02-04-2017 01:13

    Miguel: ¿Testimonio de qué? Como no seas algo menos críptico, esto no avanza.

  23. Miquel Izquierdo
    02-04-2017 00:43

    Bé, jo també tinc un testimoni... Contemporani al Miguel de Cervantes o Carvantes d'Alcalà.

  24. Miquel Izquierdo
    01-04-2017 19:04

    Aquests documents el que demostren és que el Miguel de Cervantes o Carvantes d'Alcalà d'Henares no va escriure les obres de Miguel de Cervantes Saavedra.

  25. Antón Martín
    29-03-2017 08:29

    Perdona que te corrija, David, pero hace un tiempo la emprendieron con Teresa de Cepeda y Ahumada.

  26. Gracienc
    28-03-2017 20:21

    Jo proposo una altra cosa: com que se suposa que els administradors no tenen tot el temps del que disposa (n) aquest (s) sabotejadors a sou (només cal veure amb quina freqüència entren a dir ximpleries), caldria QUE ELS ADMINISTRADORS PASSI DE LLARG D'AQUESTS COMENTARIS I QUE NINGÚ NO CONTESTI EN CAP CAS NI EN CAP MOMENT A AQUESTA GENT; així, si de cas parlaria només amb ell mateix.

  27. Albert Fortuny
    28-03-2017 18:06

    Joan català diu:
    "ha convertit aquest lloc en una discussió de taverna permanent fent que sigui pràcticament impossible la discussió sobre qualsevol article dels aquí publicats i rebaixant el nivell d'aquest medi de difusió a de una claveguera".

    Joan, es que per això es per el que cobra el Tigre del seu amo, es "la voz de su amo"

  28. Joan Català
    27-03-2017 13:36

    "Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta)."
    "La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari."


    Quants comentaris més fan falta per que es consideri "repetició"?
    Hi han pàgines i pàgines de comentaris "inapropiats", i tots o quasi tots del mateix element tòxic...

    Com a lector i simpatitzant de l'INH demano el bloqueig permanent i definitiu a l'usuari conegut com "Tigre", encara que utilitza altres noms, com David Segarra en aquest article, i molts més que tots sabem -i l'INH encara més- ja que ha convertit aquest lloc en una discussió de taberna permanent fent que sigui pràcticament impossible la discussió sobre qualsevol article dels aquí publicats i rebaixant el nivell d'aquest medi de difusió a de una claveguera.

    Per suposat tan sols és la meva humil opinió.

    ·X·

  29. Antón Martín
    26-03-2017 23:12

    nuevo-nuebo-nueuo, quería decir

  30. Antón Martín
    26-03-2017 23:11

    1. He consultado carios miles de protocolos notariales de un periodo que abarca desde la Pragmática de Alcalá (1503) hasta principios del siglo XX. En en porcentaje que casi alcanzará la mirad de ellos, aparecen correcciones y añadidos con distintas grafías y tipos de letra, cambios de tinta, fechas y foliaciones desordenadas, ortografía vacilante (nuevo/nuevo/nueuo en el mismo renglón y por la misma mano)... Y esto en documentos que tratan de asuntos vulgares de la vida cotidiana, sin trascendencia especial para nadie que no estuviera implicado en ellos. A cualquiera que esté familiarizado con la antigua documentación manuscrita la partida bautismal de Cervantes le resultará corriente y moliente. Hay cientos de miles -yo diría que millones- esperando a que alguien desvele la valiosísima información que contienen. El problema viene cuando pretende interpretarlos desde el desconocimiento más absoluto.

    2.El Tigre soy yo.

  31. Arturo Rodriguez
    26-03-2017 22:57

    El que redacta el documento es el escribano, el que presenta a Cervantes como testigo es Miquel Tauler. El escribano toma nota de lo que ahí se dice, y Miquel Tauler introduce como testigo a Miguel de Cervantes (escrito Servantes por el escribano), caballero de Alcaláde Henares de 32 años. Luego Cervantes le da visto bueno a la declaración al firmarla (con la grafía Miguel de Cerbantes, que es la que más veces usó, aunque también se vean otras).
    Lo de poner el nombre del niño al margen era una práctica habitual en la época en las partidas de bautismo (he visto unos pocos centenares de partidas de Valladolid, Tordesillas, Mayorga, Sahagún y Simancas y en todas se da eso), pero en la de Alcalá no encaja el tipo de letra. La acotación no parece que la haya hecho el bachiller Serrano, que es quien tendría que escribir aquello, pues la letra es humanística, no letra procesal.

  32. Francesc 2
    26-03-2017 22:33

    Tigre.

  33. Francesc 2
    26-03-2017 22:13

    Tigre,,,,,

  34. Francesc 2
    26-03-2017 21:00

    Trobo també molt significatiu, Arturo, això que dius en la teva segona intervenció --i sigui dit de passada que el que hi afirmes parla de la teva honestedat intel·lectual--: que no és pas el mateix Cervantes qui fa saber que és d'Alcalà d'Henares, sinó que qui ho fa és el redactor del document. El mateix cas que en Colom. En moltíssims documents que parlen del descobridor, sempre hi surt, vingui o no vingui a tomb el terme "genovès". Sembla que amb en Cervantes passa el mateix amb Alcalà d'Henares. I, en aquest cas, tot fonamentant-se en una partida de naixement que és falsa!!!!! Buffff.....

  35. Francesc 2
    26-03-2017 20:46

    Mercès, Arturo, pels enllaços que has introduït. Només em permeto de tornar a remarcar que la partida de naixement d'Alcalà és molt i molt irregular. Hi ha al marge esquerre de l'escrit un "miguel de" amb lletra diferent de la normal del cos del text. I a més a més, el cognom de la persona és "Carbantes". És evident que aquest "miguel de" amb lletra diferent és un afegit posterior a la redacció de l'escrit. En fi, que hi està ficat en calçador i d'una manera intencionada.Però és que, a més a més, el nostre home no és cognomenat Cervantes sinó Carbantes! En fi, que es veu molt clar que algú ha triat intencionadament aquesta partida de naixement per alguna finalitat. En altres mots, que, de les moltíssimes partides de naixement que hi deu haver dels nascuts a Alcalà de Henares en aquell any, aquest algú ha extret dels registres aquesta perquè duu incorporat un cognom molt semblant a "Cervantes". De fet, només dues lletres separen "Carbantes" de "Cervantes". Tot fa cara que algú o alguns necessitaven desesperadament ubicar a Alcalà i a l'any de naixença de 1547 en Miguel de Cervantes. Del document en dedueixo, d'una banda,que a l'any 1547 no hi va néixer a Alcalà cap Cervantes -i encara menys cap "Miguel de Cervantes"-, però que era del tot necessari que hi fos registrat. la conclusió que en trec és que l'autor del Quixot no va néixer a Alcalà de Henares, però es volia de totes passades que hi hagués nascut. La pregunta és obvia: per què es va voler mentir i perquè s'ha volgut mantenir la mentida durant segles i segles???!!!

  36. Antón Martín
    25-03-2017 15:59

    Eliminar los comentarios que, sin ser ofensivos, dicen cosas que disgustan, denota a la perfección cuál es el espíritu del IHN. Podréis engañar a un puñado de incautos con buena fe, pero el límite a la difusión de vuestras hipótesis no los está poniendo ninguna conspiración española anticatalana. Todo este edificio cae por su propio peso. Chao. Ya regresaré bajo otra identidad.

    Tigre

  37. Arturo Rodriguez
    25-03-2017 12:08

    Aquí está el artículo de Villalmanzo publicado en Anales Cervantinos.
    http://analescervantinos.revistas.csic.es/index.php/analescervantinos/article/view/326/326

  38. Arturo Rodriguez
    25-03-2017 09:58

    Del documento de Valencia he encontrado dos imágenes. La primera ilustra este enlace de abajo, y muestra el recto del folio que contiene el testimonio de Cervantes.
    http://www.efe.com/efe/espana/cultura/hallan-en-el-archivo-de-valencia-un-escrito-inedito-con-la-firma-cervantes/10005-3137469
    La segunda imagen muestra un detalle del verso del folio en donde se ve la firma de Cervantes.
    http://e03-elmundo.uecdn.es/assets/multimedia/imagenes/2016/12/31/14831939788039.jpg
    Supongo que en Anales Cervantinos aparecerá la transcripción completa e imágenes del recto y el verso del folio.

  39. Antón Martín
    25-03-2017 07:53

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  40. Almogàver.cat
    25-03-2017 06:56

    Piano piano ragazzo!
    Això, sona massa a muntatge. Millor verificar seriosament, aquest pretès document. Perquè és (aparentment) una esperpèntica boutade, fora de lloc.

  41. Arturo Rodriguez
    24-03-2017 21:43

    Comenzaré por corregir mi comentario anterior. A Cervantes no le preguntan estos datos personales, sino que los aportan quienes lo presentan como testigo.
    Confirmo lo de la edad de 32 años, acabo de volver a mirar noticias sobre el descubrimiento del documento. Lo de que sea de edad de 32 años en noviembre de 1580 puede tener varias implicaciones.
    1- Acaba de cumplir 33 años y los que dijeron que Cervantes tenía 32 era porque lo habían conocido ese mismo año, no sabiendo si ese año había cumolido los 32 o estaba por cumplir los 33.
    2- No nació en 1547 sino en 1548.

    El caso 1 haría plausible la partida de bautismo de Alcalá de Henares, si bien contendría una errata (Carvantes en vez de Cervantes).
    El caso 2 refutaría la autenticidad de la partida de bautismo de Alcalá de Henares.

  42. Arturo Rodriguez
    24-03-2017 21:20

    El descubrimiento es de hace varias semanas, pero no por ello deja de ser interesante refrescar la memoria. Por cierto, en ese proceso, entre otras formalidades se le pregunta a Cervantes su edad y su procedencia, y dice que es de edad de 32 años, vecino y natural de Alcalá de Henares.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la...[+]
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]