Articles
| ARTICLES » 27-05-2021 |

El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (2)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la segona part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7061 lectures
6 Comentaris
|
| ARTICLES » 25-05-2021 |

EL «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (1)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la primera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5974 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 23-05-2021 |

France Inter s'apunta a la hipòtesi que Colom era catalanoparlant
L'emissora France Inter, una de les més importants de França, s'ha apuntat a la hipòtesi que Cristòfor Colom era catalanoparlant.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6436 lectures
6 Comentaris
|
| ARTICLES » 22-05-2021 |

El nom de la vila siciliana de Caltanissetta prové del topònim català Catalaniseta
En Bel·lònides prova, dins el seu blog "La història usurpada', que el nom de la població siciliana anomenada 'Caltanisetta' és en realitat uan deformació a partir de 'Catalaniseta', vila que havia pertanyut als comtes de Montcada.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4171 lectures
14 Comentaris
|
| ARTICLES » 20-05-2021 |

Cristòfol Colom va consultar uns manuscrits a Sant Jeroni de la Murtra abans del seu viatge cap a Amèrica
Cristòfol Colom va estudiar 25 manuscrits lul·lians que hi havia al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra, els quals serien claus per a la descoberta del continent americà. Article d'En Rubén Hidalgo per al Diari de Badalona d'ahir 19 de maig. Aixi mateix, us fem a mans l'enllaç a un videu explicatiu.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7321 lectures
33 Comentaris
|
| ARTICLES » 18-05-2021 |

Curiositats de Montserrat
Reproduïm l'article que En Rafael Romeu va escriure per a la revista bimensual 'Infocalafell' de l'abril-maig d'enguany a l'entorn d'esdeveniments que van tenir lloc a la muntanya de Montserrat. Entre d'altres, que el monestir que s'hi hostatja va ser dels primers a tenir impremta, que va ser visitat moltes vegades per l'Emperador Carles I i que va ser dinamitat per les tropes de Napoleó.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5714 lectures
1 Comentaris
|
| ENTREVISTES » 17-05-2021 |

Carles I, Catalunya, Amèrica i l’imperi, ara sense censura
El periòdic digital 'l'Unilateral, el digital de la República Catalana', va editar ahir, 16 de maig, una entrevista a En Jordi Bilbeny a l'entorn del seu darrer llibre 'Carles I sense censura'. La reproduïm tot seguit.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6045 lectures
13 Comentaris
|
| ARTICLES » 16-05-2021 |

Quan a Argentina es parlava català
El barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6667 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-05-2021 |

Miquel Servet era valencià segons l’Antonio de Fuenmayor
En Pau Mora ha trobat en tres edicions d’una mateixa obra que l’humanista, teòleg i científic Miquel Servet havia nascut al regne de València.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5231 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 13-05-2021 |

Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (2)
Continuació de l’article d’En Pep Mayolas que examinava la preparació dels enllaços dels fills dels Reis Catòlics amb la Casa d’Àustria, així com l’aplec i formació de l’armada que havia de dur Joana la Boja a casar-se amb Felip d’Habsburg
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5230 lectures
21 Comentaris
|
| ARTICLES » 11-05-2021 |

La llengua secreta
Arran d'un llibre de l'Eugeni Casanova, ens fem ressò d'un antic article d'En Màrius Serra a la Vanguardia sobre les comunitats gitanes catalanoparlants que actualment hi ha França. És força conegut que a Perpinyà la comunitat gitana del barri de Sant Jaume ha mantingut el català. Però ningú no podia imaginar que els gitanos catalanoparlants s’estenguessin fins a la frontera belga.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7180 lectures
7 Comentaris
|
| ARTICLES » 10-05-2021 |

Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (1)
L’armada que a l’estiu de 1496 traslladà a Flandes la futura Joana la Boja a casar-se amb l’arxiduc Felip el Bell, fou aplegada a les costes catalanes. En Pep Mayolas ens mostra com la preparació d’aquest viatge i les disposicions per als enllaços amb la Casa d’Àustria es van dur a terme en el marc de les Corts d’Aragó (Tarassona-Daroca, agost-novembre de 1495), de les Corts valencianes (Sant Mateu, desembre 1495 - gener 1496) i de les Corts catalanes (Tortosa, desembre 1495 - abril 1496). Primera part de l'article.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4562 lectures
20 Comentaris
|
| ARTICLES » 09-05-2021 |

Quan a Algèria es parlava català
Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4985 lectures
2 Comentaris
|
| ARTICLES » 08-05-2021 |

L’orde de la Mercè a Salamanca: uns apunts
En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4468 lectures
18 Comentaris
|
| ARTICLES » 06-05-2021 |

En defensa de Sant Pere de Roda
L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i proposa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majoria d’historiadors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors catalans al llarg de cinc segles.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6528 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 04-05-2021 |

Carles I i Felip II a Sant Jeroni de la Murtra
El monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra es va revelar com una peça clau en la vida i en la política de l’Emperador Carles I —que hi planificà la conquesta de Tunis— i les del seu fill Felip II, tal com ho havia estat durant el regnat de Ferran II. Hi van passar el pare Bartomeu Casaus, Magallanes, Cortès, Joan Boscà, els primers erasmistes i jesuïtes, els ducs de Calàbria, Germana de Foix, Ferran i Joan de Cardona i emperadrius i infantes emparentades amb Felip II. D’aquest cenobi partiren monjos que exerciren un paper molt important en la fundació de Sant Llorenç de l’Escorial a Madrid. Conferència de Jaume Aymar a Sant Jeroni de la Murtra a l’any 2000.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6691 lectures
24 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
![]() | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
|
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+] En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+] Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+] La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
| La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna |
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)








