Crea el teu compte
Accedeix
"Si no som capaços de qüestionar aquells que ens diuen que tal cosa és veritat, estem a mercè de qualsevol xerraire, polític o religiós"
Carl Sagan

Articles


En Joan Romeu segueix el fil històric de l'Orde de la Mercè des de la seva fundació fins a l'entronització de la Mare de Déu de la Mercè com a copatrona, juntament amb Santa Eulàlia, de la ciutat de Barcelona. Des de l'any 1492 l'orde es va escampar ràpidament per Amèrica.


LLEGEIX-NE MÉS »

4594 lectures

Article de l'Ignasi Dies Moratilla a 'Petjada catalana' del 3 d'agost del 2020. El mataroní Francesc Marín Grassi va viure a Hawaii des del 1793 fins al 1837. Home polifacètic, va exercir-hi diversos càrrecs i va arribar a ser-ne governador per mandat del rei Kamehameha I, que havia unificat l'arxipèlag.


LLEGEIX-NE MÉS »

3428 lectures

Resseguint els rastres de la llengua i la cultura catalana a Malta, En Jordi Bilbeny ara ens ofereix un recull de topònims catalans que hi han perviscut, més o menys camuflats sota forma maltesa o nítidament visibles i reconeixibles.


LLEGEIX-NE MÉS »

5892 lectures

Des de fa ja 90 anys, Ciutat de Mallorca reclama, entre altres coses per celebrar adientment la Festa de l'Estendard —una de les festes civils més antigues d'Europa—, la cimera del rei Martí I l'Humà i l'espasa atribuïda al rei Jaume I, objectes que des del segle XIX varen ésser sostrets, sense cap explicació, de la Casa de la Vila i que van engrossir l'Armería del Palacio Nacional de Madrid. Article d'A. Pol per a 'Última Hora' de Mallorca.


LLEGEIX-NE MÉS »

3823 lectures

L’amputació de la diòcesi de Lleida fou una operació de “conversió” de l’Aragó catalanoparlant a l’espanyolitat nacionalment rampant i confessionalment triomfant. Al més pur estil inquisitorial i contrareformista. L’espoli del Museu de Lleida es la culminació de l'operació. Article d'En Marc Pons a el Nacional.cat de dimarts 23 de febrer del 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

5957 lectures

El mes de març del 2016, l'ajuntament de Barcelona, presidit per l'Ada Colau, va aprovar canviar el nom de Plaça Llucmajor pel de Plaça de la República, en clara referència als anys de la Segona república espanyola (1931-1939). L'Agustí Soler ha escrit un llibre sobre aquells anys i en conclou que van ser una carrera d'obstacles, des del primer dia fins al darrer, contra la llibertat de Catalunya. L'autor ha fet per a l'Institut Nova Història una petita ressenya del seu llibre, que s'intitula 'La República Espanyola contra Catalunya'.


LLEGEIX-NE MÉS »

4561 lectures

“L’Institut de Nova Història és una pota més per a la llibertat del nostre país i la independència de Catalunya. És molt important normalitzar la nostra història i el discurs cultural català, i abandonar perspectives provincianes, poc ambicioses, porugues i petites”. En Pol Bragulat ha entrevistat el batlle de Montblanc, En Josep Andreu.


LLEGEIX-NE MÉS »

5554 lectures

Article d'En Christian Andreu a 'Sapiència Occitana' i a 'Jornalet'. Els Neandertals i encara humans més arcaics podien parlar com nosaltres.


LLEGEIX-NE MÉS »

4396 lectures

Com és que Santa Teresa va escriure amb un total desconeixement de l'ortografia més elemental de la llengua castellana? Per què cometia tants errors i incorreccions gramaticals? Com és que no discernia entre el masculí i el femení? ¿És normal aquesta deixadesa en la llengua d'una de les dones més cultes del seu temps? O tot plegat respon a un interès d'estat per fer passar una princesa catalana cultíssima per una simple monja castellana?


LLEGEIX-NE MÉS »

8192 lectures

A la dècada dels 60 va ser destruït l'antic Hospital General de València a causa duna gran operació urbanística i especulativa. Això va representar la desaparició i l'espoli dun dels conjunts més destacats de l'arquitectura renaixentista valenciana. Article de 'Passejant per València amb ulls curiosos' del 12 de febrer d'enguany.


LLEGEIX-NE MÉS »

3698 lectures

En Joan Cassola va descobrir en una postal de començaments del segle XX un pou anomenat 'Pou de Santa Teresa de Cardona' al monestir de Pedralbes de Barcelona. Vet ací algunes imatges actuals d'aquest pou que va ser aixecat l'any 1548 per la Santa.


LLEGEIX-NE MÉS »

2911 lectures

En Pep Mayolas ens presenta una ullada crítica als darrers mesos de vida de Ferran II d’Aragó, i ens convida a reflexionar sobre la versemblança de la hipòtesi que ha enunciat al títol.


LLEGEIX-NE MÉS »

5688 lectures

En Pep Valsalobre ens fa saber que ha sortit editat el llibre d'En Jaume Ferrer de Blanes 'Sentencias Católicas'. En Jaume Ferrer va ser un gran cosmògraf que s'escrigué amb els Reis Catòlics i amb En Cristòfor Colom. El seu mapamundi es va fer servir a l'anomenat Tractat de Tordesillas per delimitar la zona d'influència entre la Nació Catalana i Portugal.


LLEGEIX-NE MÉS »

4135 lectures

En Cesc Garrido creu que no és versemblant que Santa Teresa fundés el monestir de Carmelites Descalces a Àvila perquè aquesta ciutat es presta poc a caminar descalç a causa del seu rigorós clima. Pensa que és més lògic caminar descalç per un lloc del llevant o sud peninsulars, en els quals les temperatures no són tan fredes i on hi ha més dies a l'any en què és més factible de realitzar-ho.


LLEGEIX-NE MÉS »

4456 lectures

El setmanari 'La República' s'ha fet ressò aquest 28 de febrer d'una notícia de l'Agència Catalana de Notícies, que l'Institut Nova Història reprodueix. Informa sobre el llibre d'En Pere Coll ‘Calder[ón] o la dramatúrgia catalana al servei de la monarquia’, publicat el 2019 per Llibres de l'Índex.


LLEGEIX-NE MÉS »

5654 lectures

L’Institut Nova Història reprodueix un antic article, de l’any 1974, de l’Antoni Carner i Borràs que parla d’un escrivà de manaments d’Igualada, que va viure i morir a l’illa L’Espanyola: En Joan de Serrallonga. Estava a les ordres del rei Ferran el Catòlic, i no d’Isabel, i va fer una deixa a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que havia fet aixecar la família Colom.


LLEGEIX-NE MÉS »

3439 lectures
...
...

Aconseguits 3300€
de 5000€
Queden 22 dies

Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
38795 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]
Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí...[+]
Catalunya és un dels països ón s’han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts:...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]