EN
Articles
| ARTICLES » 21-02-2021 |
Sebastián de Covarrubias: viola ‘versus’ guitarra
En Joan Casajuana analitza el vell dilema entre la viola de mà i la guitarra, dos instruments que el relat històric diferencia, malgrat la seva semblança.
LLEGEIX-NE MÉS »
 4295 lectures
 16 Comentaris
|
| ARTICLES » 20-02-2021 |
L’origina del catalan medieval
La majoria dels estudiosos actuals reconeixen un origen comú entre el català i l'occità. Tots estarien d'acord a l’hora d’afirmar que la llengua catalana començaria al llarg del segle VIII, quan els aquitans i els septimans arribaren a Girona i a Barcelona. Històricament els conquistadors no van ser els francs. Aquest origen lingüístic comú aniria en paral·lel amb l'ínici d’una unió política a través del Comtat de Barcelona durant quatre segles. Article en occità d'En Christian Andreu del 7 de febrer d'enguany a Medievaloc.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5042 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 18-02-2021 |
L’origen jueu de Santa Teresa
Sabem que Teresa de Cardona tenia per la banda materna un avi i un besavi de sang conversa. La Natàlia Barenys pensa que el seu origen jueu pot ser un indici de la seva catalanitat. Ho argumenta en aquest article.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4783 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 16-02-2021 |
Quan els moros no eren musulmans
Quan parlem de llegendes de moros i ens referim al temps dels moros, i de les lluites entre moros i cristians, parlem realment de sarraïns o parlem dels neolítics, dels ibers i dels bascons?
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6901 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-02-2021 |
El primer vol d’una aviadora a Catalunya al 1911
Inicis de l'aviació a Catalunya. El 12 de febrer del 1911 la belga Hélène Dutrieu es va envolar des de Can Tunis (Barcelona). Un any abans havia nascut l'aviació a casa nostra i a l'estat espanyol. Article d'En Lluís Coromimas Bertran a la revista digital 'Dones' d'aquest 12 de febrer del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3931 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 13-02-2021 |
Pel principal diccionari del XIX, el terme 'cataláunich' es refereix als catalans antics
El «Diccionari de la Llengua catalana» d'En Pere Labèrnia (1888) inclou el terme «Cataláunich», que defineix com a «pertanyent a l'antiga Catalunya» i relaciona el concepte amb els «Camps Cataláunichs». Article d'En Bel·lònides al blog «Història Usurpada» del 9 de febrer d'enguany.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5200 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 11-02-2021 |
La consciència de la censura entre els escriptors catalans dels segles XVI, XVII i XVIII
Als segles XVI, XVII i XVIII, la censura era omnipresent a Catalunya i va afectar de ple el contingut dels llibres. Hi va haver un atac implacable contra els textos escrits originàriament en català. Aquest atac va afectar la mentalitat de les elits catalanes. La Montse Montesinos es fa ressò de tot plegat i presenta dos escriptors catalans que van provar de burlar-la, i un que va acceptar de ple d'escriure en castellà.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7945 lectures
4 Comentaris
|
| ARTICLES » 09-02-2021 |
Per què no parlem d’història sense tabús?
En aquest article d'homenatge a En Carles Muñoz-Espinalt, en l'any commemoratiu del Centenari del seu Naixement, En Jordi Bilbeny reflexiona sobre l'estudi profund de la història i els problemes amb què es troba al nostre país.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5126 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 08-02-2021 |
El patrimoni artístic de Sixena: crònica d’una operació d’estat
El conflicte sobre les obres d'art de Sixena no és casual. La demanda aragonesa s'ha sustentat en un relat històric falsejat. Si no hi hagués hagut la intervenció catalana per a la seva conservació, aquestes obres actualment o no existirien o estarien en mans privades. Som davant d'un conflicte polític. Article d'En Lluís Roldán i Pascual.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
9034 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 06-02-2021 |
Els catalans a la conquesta de Granada
La investigació moderna revela que la conquesta del regne de Granada no va ser una empresa exclusivament castellana. La ideologia d’aquella guerra l’explica l’ambició expansiva de les corones catalano-aragonesa, castellano-lleonesa i portuguesa cap al continent africà. Per què Isabel no va assumir el paper que li corresponia fins al final de la campanya?Article d'en Marc Pons a El Nacional.cat. del 31 de gener del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4635 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 04-02-2021 |
El cas Cifuentes, l’INH i Jordi Bilbeny
Si ara es falseja des de les més altes instàncies d'una «democràcia avançada», què no s’hauria falsejat en segles passats, amb una Inquisició que, a tall d’autèntica policia política, va gaudir de tota la impunitat durant quasi quatre segles? Carta d'En Lleonard Garcia al Punt Avui+ que ha sortit avui dijous 4 de febrer del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3404 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 04-02-2021 |
Pero Vàzquez de Saavedra i Cristòfor Colom
Una relació científica, ideològica i de parentiu a cavall de Portugal i Catalunya, que aclareix definitivament la descoberta catalana d’Amèrica.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5182 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 02-02-2021 |
El català, llengua mare?
En Marcel Pellejà, atent a les darreres línies de recerca sobre el català i els catalans, ens informa d'una teoria sobre l'important paper de la nostra llengua a l'Europa Occidental desenvolupada pel 'Grup del Diccionari Lexemalògic' del qual ell en forma part.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
9077 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 31-01-2021 |
Carles I, sense costures
Jordi Bilbeny revisa la figura de l’emperador i la relació silenciada de la seva cort amb el Principat de Catalunya i el Regne de València a ‘Carles I, sense censura’. Article d'En Miquel Riera d'avui mateix al diari 'El Punt Avui+'.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4400 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 29-01-2021 |
Santa Teresa de Cardona, la santa i abadessa catalana que els censors van fer passar per Santa Teresa d'Àvila
Noves evidències exposen que Teresa de Cardona, identificada amb Teresa de Jesús pels investigadors de l'institut Nova Història, va ser coneguda també pels catalans com a «Santa Teresa de Cardona»
LLEGEIX-NE MÉS »
|
10606 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 28-01-2021 |
El 'bibliocauste' espanyol: la crema de llibres pel franquisme durant la guerra i la postguerra
Un episodi poc conegut: la bibliofòbia entre el 1936 i 1945 a Espanya. S’hi van cremar biblioteques públiques i privades, com la d’En Pompeu Fabra. La dictadura franquista repeteix gairebé fil per randa els mateixos actes de terror contra el món de la cultura com els que va patir la Nació Catalana als segles XVI, XVII i XVIII. Article de l’Olga Rodríguez per a 'elDiario.es' arran de l’estrena del film «Palabras para el fin del mundo».
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7880 lectures
2 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]  Va ser àcrata En Salvat-Papasseit? Va ser autonomista o federalista? Va tenir alguna mena d’ideologia...[+]  Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]  Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)