Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà

Articles & Papers del Projecte Lleonard


Treball d'investigació sobre Leonardo Da Vinci. Tenim prous dades com per investigar un nou possible cas de suplantació de personalitat.


• El Papa Sixte IV o Francesc della Rovere: de la família Rovira de Morella

Anys després que En Jordi Bilbeny identifiqués el Papa Sixte IV amb el cardenal Francesc Rovira de Morella, ara En Felip Roríguez ho ha corroborat documentalment sense fissures en aquest magnífic estudi.

AUTOR : Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-09-2017


• El sostre de Montserrat i el sostre de la Mona Lisa

En Joan Cassola se sorprèn del detallisme paisatgístic amb què estan confegits els quadres d’en Lleonard, uns paisatges plens de muntanyes, cosa del tot excepcional a l’època. S’adona que en les dues versions de La Gioconda hi apareix una paret o sostre que recorda el sostre de Montserrat.

AUTOR : Joan Cassola
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-02-2016


• Una Santa Caterina de Leonardo

L'assumpte de la identificació de la Mona Lisa és un gran negoci. Que passaria si es descobrís la identitat real de la Mona Lisa? La relació entre l'espai de Montserrat i una família poderosa de finals del S. XV a Itàlia ens aproximarien a un personatge de la nissaga Aragó

AUTOR : Francesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-06-2015


• El rostre d’En Leonardo

Siefried Woldhek estudia quina cara va tenir En Lleonard al llarg de la vida i la musicòloga Andrea Hernàndez ens ho ressenya en aquesta notícia.

AUTOR : Andrea Hernàndez
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-01-2015


• Era En Lleonard de Vinci un rei dels Aragó de Nàpols?

Seguint els estudis d’en Bilbeny i de l’Espejo i un parell d’articles d’En Manel Capdevila i d’En Pep Mayolas, i tenint present l’obra en clau d’Orlando Furioso, En Mandado aventura que En Lleonard de Vinci podria ser un rei de la casa dels Aragó de Nàpols

AUTOR : Lluís Maria Mandado
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-01-2015


• Conferència d'en Paolo Pellegrino sobre els enigmes d'El Sant Sopar de Leonardo da Vinci

Molts amants de la història es van donar cita una vegada més al cicle de conferències de l'INH.

AUTOR : Daniel S Bello
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-12-2014


• Desmuntant Leonardo: la punta d'un enorme iceberg

El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més enllà de tota complicitat amb el discurs oficial, el nostre documental “vol arribar al moll de l'os per revisar un passat que sovint qüestionem molt poc”.

AUTOR : Sito Millán
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-10-2014


• Leonardo da Vinci o Leonardo della Rovere

En Daniel S. Bello ens ofereix una crònica de la darrera conferència pronunciada per En Jordi Bilbeny a la Fundació Nova sobre l'autèntica identitat de l'artista més gran del Renaixement

AUTOR : Daniel S Bello
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-10-2014


• Retrobat, després de 500 anys, un quadre d'Isabel d'Este atribuït a En Lleonard

Misteri mig resolt: es tracta del retrat d'Isabel d'Este, però hi ha poques possibilitats que l'obra sigui deguda al geni d'En Lleonard da Vinci

AUTOR : Lorenzo Bonoldi
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-10-2014


• El Renaixement italià i Catalunya

En Pep Comajuncosa reflexiona sobre la difícil versemblança d'un Renaixement cultural sense artistes catalans de relleu i recomana el documental "Desmuntant Leonardo" per ajudar a entendre-ho tot una mica més.

AUTOR : Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-08-2014


• Ràdio 4 i Ràdio Arenys entrevisten en Jordi Bilbeny

Us facilitem les entrevistes que Ràdio Arenys i Ràdio 4 van fer fa pocs dies a en Jordi Bilbeny amb motiu del documental "Desmuntant Leonardo"

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-08-2014


• Jordi Bilbeny «Desmuntant Leonardo» a El Punt Avui TV

Jordi Bilbeny ens parla sobre el documental «Desmuntant Leonardo», estrenat als Cinemes Girona de Barcelona, al programa "L'Illa de Robinson" de El Punt Avui TV el 30-07-2014

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-08-2014


• La data de naixement i l'edat d'En Lleonard

Quants anys tenia, realment, En Lleonard? Si, com diuen alguns experts, l’autorretrat de Torí, no pot ser ell, perquè som davant del rostre d’un home de més de vuitanta anys i ell es va morir als 67, no serà que el rostre sí que és seu, però no pas la biografia, construïda lentament per la censura d’estat?

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-07-2014


• L'escut dels da Vinci

Una nova evidència heràldica referma En José Luis Espejo en la convicció que l'escut d'armes d'En Lleonard era el de la casa reial catalana.

AUTOR : José Luis Espejo
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-04-2014


• Les «claus» espanyoles de Leonardo

Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de tota mena, entre els quals hi va haver els catalans Miquel Corella, Cèsar Borja o Hug de Montcada.

AUTOR : Javier Garcí­a Blanco
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-02-2014


• El misteri de la Gioconda, la resposta a l'ADN?

Segons un article del National Geographic, una experta alemanya proposa la reexhumació d’Isabel d'Aragó. Aquesta dama seria la veritable Monna Lisa, i també s’hauria casat en segones noces amb Leonardo Da Vinci, de qui hauria tingut cinc fills

AUTOR : Marc Ferri
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-12-2013


• Leonardo i la casa reial catalana d’Aragó a Nàpols

En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La Dama amb un ermini", una de les icones del Renaixement, amb Beatriu d’Aragó

AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-12-2013


• La cal·ligrafia i les lletres d'En Lleonard

Amatent a la cal·ligrafia lleonardina, en Bienve Prados ha aïllat una a una les lletres que apareixen als escrits del Gran Mestre i ara ens explica el procés de la seva tasca i els resultats obtinguts

AUTOR : Bienvenido Prados
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-11-2013


• Leonardo da Vinci, l’enginyer

Podia ser que un nen, criat al camp, sense contacte amb cap centre de coneixement tècnic, fos un dels enginyers i inventors més importants del Renaixement?

AUTOR : Albert Fortuny
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-11-2013


• Ramonda myconi, la planta més representativa de Montserrat, pintada per Leonardo da Vinci

A més a més de les roques montserratines que s’observen a la Verge de les roques, d’En Leonardo, i que en són el seu segell distintiu i identificador, ara En José Luis Espejo hi observa una planta endèmica de Catalunya i, especialment, del massís de Montserrat: la Ramonda myconi

AUTOR : José Luis Espejo
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-08-2013


• Raphael de Urbina, Español

En Felip Rodríguez ha trobat un text que explicita de forma incontestable que el famós pintor de l'alt Renaixement Rafael d'Urbino era “espanyol”. És un error? O és un text que es va escapolir de la censura oficial executada sobre la nostra cultura?

AUTOR : Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-05-2013


• La invenció de la mare d'En Lleonard

Els biògrafs actuals d’En Lleonard donen per cert que la seva mare era una pobra pagesa d’un llogarret de prop de Vinci que un notari florentí va deixar prenyada i va abandonar a la seva sort. Se sosté per algun lloc aquesta visió dels fets? Era una pagerola analfabeta la mare del savi més savi del Renaixement? Què en diuen els textos més antics? En Jordi Bilbeny ens dóna el seu punt de vista sobre un dels temes més complexos de la biografia d’En Lleonard.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-02-2013
Descarregueu el fitxer PDF


• Beatriu d'Aragó i Leonardo

Una troballa d’una cèdula en català a Nàpols, on Beatriu d’Aragó demana “hun joch de cartes”, porta En Francesc Garrido a identificar aquesta princesa catalana amb la Dama de l’Ermini, pintada per Leonardo

AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-02-2013


• Leonardo i Amèrica: Una relació d'absència

Sembla que En Leonardo no va tenir cap relació directa amb Amèrica. Coneixia Americo Vespuccio i Toscanelli, però no en remarca res d’important. Tampoc no va dir res d’aquella gran gesta americana ni dels grans descobridors. Per què? En David Grau, ressegueix les relacions d’En Vespuccio i En Toscanelli amb En Colom i amb Catalunya i ens explica el perquè d’aquest silenci tan estrany.

AUTOR : David Grau
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-01-2013
Descarregueu el fitxer PDF


• Leonardo era noble

En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i la pintura, sinó que era un noble relacionat amb les més altes autoritats del moment.

AUTOR : David Grau
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-12-2012


• Leonardo da Vinci i els fons de muntanyes als seus quadres i dibuixos

L’alpinista i guia de muntanya Joan Cassola analitza les muntanyes que apareixen als quadres d’En Leonardo i que, segons els entesos, són “imaginàries”, i les compara amb les de Montserrat, que són tangibles, concretes, reals i formen part de la seva experiència viva d’escalador.

AUTOR : Joan Cassola
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-11-2012


• Els Rovira a la Cúria Papal Vaticana

Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats després Della Rovere? Tot ho sembla indicar.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-09-2012


• Bernat Rovira, capellà papal i auditor l'any 1471

Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el papa Sixte IV, hi hagués al mateix Vaticà un capellà papal i auditor dit Bernat Rovira.

AUTOR : Francesc Garrido Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-07-2012


• Lucrècia Borja parlava en català

Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en italià amb la gent del seu entorn i amb la seva familia. Alguns entesos han arribat a dir que també domininava l’espanyol, llengua en la qual escrivia versos. Però l’espanyol d’aquells moments, a Roma, no era el castellà, sinó el català.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-06-2012


• I si la de Madrid és la veritable Mona Lisa?

A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la Mona Lisa de Leonardo que es guardava al museu del Prado de Madrid. En aquest article, en Javier Sierra opina que, vistes les excel·lències de la còpia espanyola, no li faria gens estrany que la Mona Lisa del Prado fos l’autèntica Mona Lisa.

AUTOR : Javier Sierra
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-06-2012


• Domingo Albero, un canonista de Morella a la Cúria de Sixte IV

Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver tingut alguna relació amb aquesta ciutat. En Pep Mayolas ens en documenta una de prou important: el nomenament per part del mateix Papa Della Rovere d’En Domingo Albero, arxipreste i canonista de Morella, com a escrivà familiar seu.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-06-2012


• Una passejada per la Roma dels Della Rovere

L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in Vincole, on reposen els cossos de la família Della Rovere, perquè també sospitava que podien ser Rovira. Aquí teniu el resultat d’aquella passejada.

AUTOR : Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-05-2012


• Beatriu d'Aragó i la llengua que parlaven les princeses d'Aragó a Itàlia

A través d’una comanda de cartes feta per Beatriu d'Aragó, reina d'Hongria, en llengua catalana, en Francesc Garrido extreu unes quantes conclusions sobre la llengua parlada per les princeses del casal d'Aragó a Itàlia

AUTOR : Francesc Garrido Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-05-2012


• La silenciosa mort de Leonardo della Rovere i el naixement de Leonardo da Vinci

Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la mort d’aquest al 1475 havia de ser un muntatge. Ho va ser? En David Grau hi aprofundeix i ens fa saber que el cos del pretès difunt, tot i ser el Prefecte de Roma, el nebot del papa Sixte IV i el gendre del rei Ferran de Nàpols, mai no s’ha trobat enterrat enlloc.

AUTOR : David Grau
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-04-2012


• El paisatge de la Gioconda

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret, la totalitat dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per emmarcar-lo.

AUTOR : Albert Fortuny
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-03-2012


• Lleonard, Dalí i Montserrat

Per un fragment del diari d'En Dalí on aquest ens parla de toros, de la plaça de toros, d'En Lleonard i de Montserrat, en Xevi Mató creu que es podria establir una relació entre les muntanyes de Montserrat i les que pintava En Lleonard als seus quadres

AUTOR : Xevi Mató
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-02-2012


• Qui era en realitat en Leonardo da Vinci?

Al núm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eugènia Carrasco hi publica un article que resumeix una conversa amb en Jordi Bilbeny sobre els mecanismes de la censura i la seva aplicació directa sobre l'obra i la biografia de Leonardo.

AUTOR : Eugènia Carrasco
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-02-2012


• Federico Barocci, els Della Rovere i En Lleonard

Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico Barocci, els seus mecenes Della Rovere i En Lleonard. El fet és transcendental perquè tenim lligat d’una forma incontestable i directa el gran Mestre amb els Della Rovere

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-01-2012
Descarregueu el fitxer PDF


• La llengua catalana a la Roma d'Alexandre VI

El català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. En aquest article, en Jordi Bilbeny ens exposa la importància de la nostra llengua, de la nostra gent i de la nostra cultura al Vaticà de les darreries del segle XV i començament del XVI.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-12-2011
Descarregueu el fitxer PDF


• Els mecenes d'en Leonardo

Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta amb les aportacions d’En Jordi Bilbeny i d’En David Grau, i en treu unes noves conclusions tan suggerents com innovadores, que no tenen ja res a veure amb la d’un pintor autodidacte d’orígens ben humils. De mica en mica, sembla que cauen els tòpics i va prenent cos una lectura més nítida de la realitat del moment i de la vida d’aquest gran savi del Renaixement.

AUTOR : Paolo Pellegrino
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-09-2011


• Sant Jeroni, Leonardo i Montserrat

Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut per on va passar el quadre lleonardesc de Sant Jeroni i la constatació del seu darrer propietari ara permet restablir a en David Grau nous contactes entre el Mestre del Renaixement i el nostre país.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-05-2011


• Els dos Leonardo: una mescla impossible

La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una pagesa analfabeta: un pobre noi que va créixer sense cap mena de formació cultural, però que en canvi tenia tots els coneixements de la noblesa més refinada, l'escut d'armes de la casa reial catalana i vestia com els prínceps. En David Grau creu que som davant d'un muntatge on s'han barrejat dues vides irreconciliables: la d'un noiet analfabet de poble (si mai va existir) i la d'un noble cultíssim que va transformar els paradigmes de l'art i del coneixement.

AUTOR : David Grau
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-05-2011


• Els Borja i els Rovira: una llarga relació

Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort Julià della Rovere i Roderic de Borja, aquest darrer va ser determinant perquè Francesc della Rovere fos coronat Papa. Ara bé, si resultés que els Della Rovere eren uns Rovira, com defensa en Jordi Bilbeny, potser també els Rovira i els Borja, van tenir una forta relació a Catalunya. En Pep Comajuncosa n'ha resseguit les traces i ens en mostra alguns detalls.

AUTOR : Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-03-2011


• Lleonard i Cèsar «Borges»

Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé se n'ha esborrat la traça, però quan el Mestre esmenta En Cèsar als seus quaderns de notes no li diu "Borgia", tal com hauria de ser, si ho hagués escrit un italià, sinó que l'anomena "Borges", en una de les diverses variants que té aquest cognom en català. Ho va fer per quedar bé? Perquè sabia que En Borja era català? O perquè en coneixia la llengua?

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-03-2011


• Per què penso que Leonardo da Vinci és Lleonard Della Rovere

Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que som davant d’un muntatge censor i aposta per creure que el personatge real que s’amagaria dessota la figura de l’analfabet de Vinci, fill d’una pagesa analfabeta, no és sinó En Lleonard della Rovere, el nebot del papa Sixte IV, el germà del papa Juli II i el gendre del rei de Nàpols, Ferran I

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-02-2011


• Calixt III i la casa reial d'Urgell

Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial catalana

AUTOR : Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-02-2011


• Leonardo Vinci o da Vinci?

En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci? Era un Vinci? Molts dubtes apareixen quan es furga en aquest punt tan elemental.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-01-2011


• L'Escola d'Atenes i En Lleonard ça Rovira

La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més gràcies a l'Escola d'Atenes d'En Rafael d'Urbino.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-11-2010


• Leonardo da Vinci podria ser en realitat el príncep Lleonard d'Este i d'Aragó-Nàpols?

La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui es pot amagar a darrere d'en Lleonard. Jo crec que encara podem anar més lluny. Veiem-ho.

AUTOR : Jaume Marvà
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-05-2010


• L'escut d'armes d'En Lleonard i les armes reials catalanes

Com és de tothom sabut, l'escut d'armes d'En Leonardo Da Vinci, era el mateix que el de la reialesa catalana: tres pals de gules en camper d'or. Així apareix ja, al 1746, a l'arbre genealògic de la família da Vinci, que trobem al manuscrit de la Genealogia e scritture della famiglia da Vinci, conservat a la Biblioteca dell'Accademia Nazionale dei Lincei e Corsiniana, de Roma. En Jordi Bilbeny aprofundeix sobre aquesta informació que tothom sembla haver passat per alt

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-05-2010


• Lleonard i la casa Reial catalana d'Itàlia

Un intent de desfalsificació i restauració biogràfica

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010


• Salconduit de Cèsar Borja a Leonardo

Vist el salconduit i el tractament que li dóna Cèsar Borja a Leonardo de "nostre Prestantíssim i Estimadíssim Familiar", penso que implica algun tipus de parentiu.

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010


• La intrerpretació dels mots «criat» i «familiar»

En funció de la interpretació dels mots «criat» i «familiar», Lleonard de Vinci podia tenir una relació de parentiu amb En Cèsar Borja

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010


• Leonardo, Montserrat i el secret de la Gioconda

Sí, els Da Vinci tindrien origen català. El seu escut ho exposa ben clarament, ja que és idèntic al del Regne de Mallorca, que senyoreja a la Cerdanya, el Rosselló i el Conflent durant tres quarts de segle.

AUTOR : Jose Luis Espejo
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-05-2009









SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+]
En Pau Tobar relaciona Santa Klaus o Sant Nikolaus, que prové de València i porta taronges i d'altres regals...[+]
Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+]
La història i la seva coneixença, enforteixen els principis i valors en un món quotidianament ennegrit per la...[+]