Crea el teu compte
Accedeix
"Estar d'acord amb tres quartes parts de la gent és el primer requisit de la salut mental"
Oscar Wilde

Articles


El barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.


»

5350

En Pau Mora ha trobat en tres edicions d’una mateixa obra que l’humanista, teòleg i científic Miquel Servet havia nascut al regne de València.


»

4549

Continuació de l’article d’En Pep Mayolas que examinava la preparació dels enllaços dels fills dels Reis Catòlics amb la Casa d’Àustria, així com l’aplec i formació de l’armada que havia de dur Joana la Boja a casar-se amb Felip d’Habsburg


»

4609
ARTICLES » 11-05-2021

La llengua secreta

Arran d'un llibre de l'Eugeni Casanova, ens fem ressò d'un antic article d'En Màrius Serra a la Vanguardia sobre les comunitats gitanes catalanoparlants que actualment hi ha França. És força conegut que a Perpinyà la comunitat gitana del barri de Sant Jaume ha mantingut el català. Però ningú no podia imaginar que els gitanos catalanoparlants s’estenguessin fins a la frontera belga.


»

6468

L’armada que a l’estiu de 1496 traslladà a Flandes la futura Joana la Boja a casar-se amb l’arxiduc Felip el Bell, fou aplegada a les costes catalanes. En Pep Mayolas ens mostra com la preparació d’aquest viatge i les disposicions per als enllaços amb la Casa d’Àustria es van dur a terme en el marc de les Corts d’Aragó (Tarassona-Daroca, agost-novembre de 1495), de les Corts valencianes (Sant Mateu, desembre 1495 - gener 1496) i de les Corts catalanes (Tortosa, desembre 1495 - abril 1496). Primera part de l'article.


»

3928

Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.


»

4052

En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.


»

3805

L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i pro­posa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majo­ria d’histo­ria­dors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors ca­talans al llarg de cinc segles.


»

5043

El monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra es va revelar com una peça clau en la vida i en la política de l’Emperador Carles I —que hi planificà la conquesta de Tunis— i les del seu fill Felip II, tal com ho havia estat durant el regnat de Ferran II. Hi van passar el pare Bartomeu Casaus, Magallanes, Cortès, Joan Boscà, els primers erasmistes i jesuïtes, els ducs de Calàbria, Germana de Foix, Ferran i Joan de Cardona i emperadrius i infantes emparentades amb Felip II. D’aquest cenobi partiren monjos que exerciren un paper molt important en la fundació de Sant Llorenç de l’Escorial a Madrid. Conferència de Jaume Aymar a Sant Jeroni de la Murtra a l’any 2000.


»

5556
ARTICLES » 03-05-2021

Isabel de Villena

En Lluís Brines ens ha fet aquesta petita biografia de Sor Isabel de VIllena, considerada per molts experts la primera feminista de la hstòria.


»

4041
ARTICLES » 02-05-2021

¿Cristóbal Colón, catalán?

L’Institut Nova Història fa a mans dels seus seguidors el text de la primera de les conferències sobre la catalanitat d’En Cristòfor Colom que el peruà Luís Ulloa va pronunciar a l’Ateneu Barceloní dimecres 25 de maig de l’any 1927. Hem recuperat els seus mots tal com els va recollir un periodista de ‘la Vanguardia’ i en la llengua que va emprar aquest diari. Aital conferència va reimpulsar de tal manera entre nosaltres els estudis colombins que es pot dir que els seus efectes encara duren avui dia, gairebé un segle després. També podeu llegir el text, en format PDF, així com el va imprimir La Vanguardia.


»

7188

La pàgina els localitza, documenta i cataloga. També explica com eren tots i permet visitar-ne set de manera virtual. Article de José Ángel Montañés per a l'edició de 'El País' del 18 de març del 2021.


»

3508

En Jordi Bilbeny ha localitzat un llibre del segle XVII que exposa que Santa Teresa va néixer en una ciutat fundada, segons la tradició, pels fenicis. Com que els fenicis no van arribar mai ni a Àvila ni a Castella la Vella, llavors és molt possible que estiguem parlant d'una ciutat mediterrània. Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona.


»

5164

En Cesc Garrido ha trobat rastres d’una estada de Caterina d’Aragó al palau de l’Almudaina de Ciutat de Mallorca, on es casà per poders amb Artur Tudor, príncep d’Anglaterra, dos anys abans del que afirma la història oficial, i evidències que també hi sojornà el seu pare, En Ferran II d’Aragó el Catòlic, fet que la història oficial també obvia.


»

5450
ARTICLES » 27-04-2021

Tarroja de Segarra

La Montse Montesinos ha descobert en el llibre «50 pobles amb caràcter», editat pel diari Ara, referències a la catalanitat d’En Colom i a l’Institut Nova Història.


»

4018

Pau Castell demostra amb documents inèdits que la persecució contra la fetilleria va ser dura i molt intensa als segles XV i XVI, sobretot als Pirineus. Article de Na Sílvia Marimon per al diari Ara del 24 de gener del 2016.


»

4362
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
38033
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]