Crea el teu compte
Accedeix
"Vivim en un món fals i l’única forma de sortir-ne és admetre plenament allò que som i que constitueix la nostra realitat"
Manuel de Pedrolo

Articles


L’Institut Nova Història reprodueix un antic article, de l’any 1974, de l’Antoni Carner i Borràs que parla d’un escrivà de manaments d’Igualada, que va viure i morir a l’illa L’Espanyola: En Joan de Serrallonga. Estava a les ordres del rei Ferran el Catòlic, i no d’Isabel, i va fer una deixa a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que havia fet aixecar la família Colom.


LLEGEIX-NE MÉS »

4115 lectures

Dolors Marín parla de l'estratègia espanyola de fer que els catalans ignorem la nostra pròpia història.


LLEGEIX-NE MÉS »

8453 lectures

A la Catalunya pre-borbònica tothom estava subjecte a pagar impostos: comtes-reis inclosos. En Joan Fiveller, conseller en cap del Consell de Cent de Barcelona el 1416, va obligar En Ferran I Trastàmara a pagar l'impost de la carn com tothom: «pacta sunt servanda». Article d'En Sebastià Sardiné a la revista digital "Vibrant" d'aquest 12 de febrer.


LLEGEIX-NE MÉS »

4979 lectures

Són la mateixa persona el Padre Gil, jesuïta castellà, teòleg, escriptor, provincial i visitador, i el Pare Gil, jesuïta català, també visitador, provincial, escriptor i teòleg? I si ho són, per quina raó se'ls va desdoblar? Què hi tenia a veure Santa Teresa amb tot plegat? En Jordi Bilbeny ens ho explica tot seguit.


LLEGEIX-NE MÉS »

4544 lectures

¿Sabies que a l'any 1945 tres catalans de Nova York van apel·lar a les Nacions Unides perquè endeguessin un referèndum d'autodeterminació a Catalunya? La proposta va ser rebuda amb atenció entre els membres fundadors de l'ONU, ja que aquests catalans havien estat estrets col·laboradors dels serveis d'intel·ligència nord-americans, però el memoràndum que ells van presentar sobre la qüestió va ser desautoritzat des de les forces polítiques republicanes de l'exili català, que es van aliar amb les espanyoles. Setanta-cinc anys després, ha aparegut l'arxiu que permet reconstruir els fets i donar-los una nova perspectiva. L'Andreu Marfull ha ofert en exclusiva per a l'Institut Nova Història un resum del seu llibre.


LLEGEIX-NE MÉS »

4753 lectures

En Joan Casajuana analitza el vell dilema entre la viola de mà i la guitarra, dos instruments que el relat històric diferencia, malgrat la seva semblança.


LLEGEIX-NE MÉS »

3933 lectures

La majoria dels estudiosos actuals reconeixen un origen comú entre el català i l'occità. Tots estarien d'acord a l’hora d’afirmar que la llengua catalana començaria al llarg del segle VIII, quan els aquitans i els septimans arribaren a Girona i a Barcelona. Històricament els conquistadors no van ser els francs. Aquest origen lingüístic comú aniria en paral·lel amb l'ínici d’una unió política a través del Comtat de Barcelona durant quatre segles. Article en occità d'En Christian Andreu del 7 de febrer d'enguany a Medievaloc.


LLEGEIX-NE MÉS »

4592 lectures
ARTICLES » 18-02-2021

L’origen jueu de Santa Teresa

Sabem que Teresa de Cardona tenia per la banda materna un avi i un besavi de sang conversa. La Natàlia Barenys pensa que el seu origen jueu pot ser un indici de la seva catalanitat. Ho argumenta en aquest article.


LLEGEIX-NE MÉS »

4466 lectures

Quan parlem de llegendes de moros i ens referim al temps dels moros, i de les lluites entre moros i cristians, parlem realment de sarraïns o parlem dels neolítics, dels ibers i dels bascons?


LLEGEIX-NE MÉS »

6451 lectures

Inicis de l'aviació a Catalunya. El 12 de febrer del 1911 la belga Hélène Dutrieu es va envolar des de Can Tunis (Barcelona). Un any abans havia nascut l'aviació a casa nostra i a l'estat espanyol. Article d'En Lluís Coromimas Bertran a la revista digital 'Dones' d'aquest 12 de febrer del 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

3524 lectures

El «Diccionari de la Llengua catalana» d'En Pere Labèrnia (1888) inclou el terme «Cataláunich», que defineix com a «pertanyent a l'antiga Catalunya» i relaciona el concepte amb els «Camps Cataláunichs». Article d'En Bel·lònides al blog «Història Usurpada» del 9 de febrer d'enguany.


LLEGEIX-NE MÉS »

4828 lectures

Als segles XVI, XVII i XVIII, la censura era omnipresent a Catalunya i va afectar de ple el contingut dels llibres. Hi va haver un atac implacable contra els textos escrits originàriament en català. Aquest atac va afectar la mentalitat de les elits catalanes. La Montse Montesinos es fa ressò de tot plegat i presenta dos escriptors catalans que van provar de burlar-la, i un que va acceptar de ple d'escriure en castellà.


LLEGEIX-NE MÉS »

7391 lectures

En aquest article d'homenatge a En Carles Muñoz-Espinalt, en l'any commemoratiu del Centenari del seu Naixement, En Jordi Bilbeny reflexiona sobre l'estudi profund de la història i els problemes amb què es troba al nostre país.


LLEGEIX-NE MÉS »

4864 lectures

El conflicte sobre les obres d'art de Sixena no és casual. La demanda aragonesa s'ha sustentat en un relat històric falsejat. Si no hi hagués hagut la intervenció catalana per a la seva conservació, aquestes obres actualment o no existirien o estarien en mans privades. Som davant d'un conflicte polític. Article d'En Lluís Roldán i Pascual.


LLEGEIX-NE MÉS »

8417 lectures

La investigació moderna revela que la conquesta del regne de Granada no va ser una empresa exclusivament castellana. La ideologia d’aquella guerra l’explica l’ambició expansiva de les corones catalano-aragonesa, castellano-lleonesa i portuguesa cap al continent africà. Per què Isabel no va assumir el paper que li corresponia fins al final de la campanya?Article d'en Marc Pons a El Nacional.cat. del 31 de gener del 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

4248 lectures

Si ara es falseja des de les més altes instàncies d'una «democràcia avançada», què no s’hauria falsejat en segles passats, amb una Inquisició que, a tall d’autèntica policia política, va gaudir de tota la impunitat durant quasi quatre segles? Carta d'En Lleonard Garcia al Punt Avui+ que ha sortit avui dijous 4 de febrer del 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

3147 lectures
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40678 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]