Crea el teu compte
Accedeix
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire

Articles


Recuperem un article antic d'En Jordi Bilbeny, publicat al núm. 508/509 de la revista vilafranquina «La Fura», de l'abril del 1992, ara que el tema de la llengua i de la manca d'independència dels mitjans de comunicació torna a ser de rabiosa actualitat.


»

4780

Entrevista editada ahir 20 de juliol al diari digital Vilaweb a N'Imma Tubella, doctora en ciències socials, catedràtica en comunicació i ex-rectora de la UOC. Ha publicat la novel·la històrica 'Els insubmisos del mar'.


»

4795

Us convidem a llegir el text que va escriure Biel Ferrer Puig, filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater de Reus, sobre el nou llibre de Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l’Amèrica Catalana', amb motiu de la primera presentació de l’obra, que va tenir lloc a la Sala Gran del Castell de Santa Coloma de Queralt, plena de gom a gom, el 15 de juliol de 2021, amb la presència també del batlle de la vila, Ramon Mullerat, i de l’autor.


»

6567

Publiquem aquest interessant article d'En Marc Pons sobre la figura d'En Jaume Ferrer de Blanes. Jaume Ferrer formaria part d’un selecte grup de navegants catalans, mallorquins, valencians i napolitans que -abans que Colom- ja aventuraven que era possible arribar a Extrem Orient travessant l’Atlàntic.


»

4425

El port de Sant Feliu de Guíxols fou probablement el millor port de la costa catalana durant la Baixa Edat Mitjana. L’activitat constructiva a la vila no va aturar-se i a partir del segle XVIII les drassanes de Sant Feliu van recobrar el seu protagonisme dins l’escena marítima de Catalunya. Els mariners de sant Feliu, Cotlliure i Barcelona gaudiren de gran prestigi i van comerciar per la Mediterrània i per l'Atlàntic. Quina relació tingué amb la descoberta i primera exploració d'Amèrica?, ens preguntem. Article d'Història Vibrant d'aquest 8 de juliol.


»

4160

La 'Vetlla de l’Albaet' a València i el seu correlat en la 'Vetlla de l'Angelet' a Santiago de l’Estero, a l'Argentina. Un ritus funerari valencià que es va escampar de nord a sud d'Hispanoamèrica des dels primers temps de la conquesta i va arrelar particularment a la província de Santiago del Estero. Traducció d'En Joan Romeu.


»

6304

Acaba de sortir al carrer, publicat per Librooks, i gràcies també al suport econòmic de molts de vosaltres, el nou llibre d'En Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l'Amèrica Catalana'. Per fer-vos venir ganes de llegir-lo i en agraïment per haver-lo fet possible, ara us n'oferim el «Pròleg», escrit per l'autor mateix.


»

7311
ARTICLES » 07-07-2021

Saquejos i confiscacions

El 28 de gener d’aquest any, l’Institut Nova Història reproduïa un article sobre la crema d’immenses quantitats de llibres que els franquistes van perpetrar en llibreries, biblioteques i en cases particulars de l’Estat. Hi sortia citat el cas d’En Pompeu Fabra. En Salvador Cot hi aprofundeix en aquest escrit publicat al diari digital ‘El món’ del 26 de juny passat. Des de Nova Història també sabem que els franquistes no es van inventar res, que tots els mecanismes vénen de lluny.


»

3533

L’Andreu Marfull ens fa arribar un fragment del llibre 'El tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya' d’En Josep Sanabre. Avui fa 361 anys que els catalans del nord recordaven a Lluís XIV que havia de respectar l'article 55 del Tractat dels Pirineus. És a dir, les constitucions i les llibertats dels catalans del Rosselló. La lluita acabà amb una forta repressió.


»

5685

Les 'Gesta Hammaburgensis Ecclesiæ Pontificum' i la ciutat d’Arragun. L'Ivan Giménez continua aplegant més testimonis que asseguren que el terme 'Aragó' i 'Tarragona' indiquen un mateix territori. Avui presentem la setena part de la sèrie "substitució de Tarragona per Aragó", que fa referència a un escoli d'una obra danesa que va ser escrita en llatí a finals del segle XI. Hi apareix el terme «Arragun», que només pot fer referència a la ciutat de Tarragona.


»

13572

França i Catalunya van ser els països on els templers havien arrelat amb més força. Tres grans mestres de l'orde van ser catalans. Els templers de Catalunya van voler crear un domini propi a cavall del Principat i del Regne de València, que havia de ser la plataforma per a reconquerir militarment Terra Santa. Article d'En Marc Pons d'avui 27 de juny per a El Nacional.cat.


»

5638

En 1498, Tomàs de Torquemada, l'inquisidor general dels regnes de Ferran i Isabel, inicià el procés contra la Bíblia en català impresa a València en 1478. De sis-cents exemplars impresos només se'n conserva un full. Article d'en David Garrido per al setmanari El Temps.


»

4408

En Pep Mayolas ens proposa la seva particular interpretació del fet que, en certs apunts de l’antic Dietari de la Generalitat, els copistes hagin hagut d’afegir entre línies el mot «reyna».


»

3521

L'aparició d'un quadre anònim del segle XVIII on es pot veure Santa Teresa de Jesús agenollada devotament al costat de la Moreneta porta En Jordi Bilbeny a interpretar que som davant d'una nova evidència de Teresa de Cardona, que va tenir, tant ella com la seva família, uns vincles fortíssims amb Montserrat.


»

4888
ARTICLES » 19-06-2021

La petjada dels ibers

El Museu d’Arqueologia de Catalunya exposa peces trobades a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Penedès.


»

3881

Un altre cas flagrant d'adulteració. Aquest cop es tracta d'una de les nissagues més importants de la història de Catalunya: els ducs d'Os(s)ona han estat substituïts pels ducs d'Os(s)una. Artilcle d'En Bel·lònides al seu blog 'La història Usurpada' del dia 2 de març del 2020.


»

5859
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39451
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]
El català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. En...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els...[+]