Articles
| ENTREVISTES » 17-05-2021 |
Carles I, Catalunya, Amèrica i l’imperi, ara sense censura
El periòdic digital 'l'Unilateral, el digital de la República Catalana', va editar ahir, 16 de maig, una entrevista a En Jordi Bilbeny a l'entorn del seu darrer llibre 'Carles I sense censura'. La reproduïm tot seguit.
LLEGEIX-NE MÉS »
 5985 lectures
 13 Comentaris
|
| ARTICLES » 16-05-2021 |
Quan a Argentina es parlava català
El barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6596 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-05-2021 |
Miquel Servet era valencià segons l’Antonio de Fuenmayor
En Pau Mora ha trobat en tres edicions d’una mateixa obra que l’humanista, teòleg i científic Miquel Servet havia nascut al regne de València.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5180 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 13-05-2021 |
Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (2)
Continuació de l’article d’En Pep Mayolas que examinava la preparació dels enllaços dels fills dels Reis Catòlics amb la Casa d’Àustria, així com l’aplec i formació de l’armada que havia de dur Joana la Boja a casar-se amb Felip d’Habsburg
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5186 lectures
21 Comentaris
|
| ARTICLES » 11-05-2021 |
La llengua secreta
Arran d'un llibre de l'Eugeni Casanova, ens fem ressò d'un antic article d'En Màrius Serra a la Vanguardia sobre les comunitats gitanes catalanoparlants que actualment hi ha França. És força conegut que a Perpinyà la comunitat gitana del barri de Sant Jaume ha mantingut el català. Però ningú no podia imaginar que els gitanos catalanoparlants s’estenguessin fins a la frontera belga.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7123 lectures
7 Comentaris
|
| ARTICLES » 10-05-2021 |
Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (1)
L’armada que a l’estiu de 1496 traslladà a Flandes la futura Joana la Boja a casar-se amb l’arxiduc Felip el Bell, fou aplegada a les costes catalanes. En Pep Mayolas ens mostra com la preparació d’aquest viatge i les disposicions per als enllaços amb la Casa d’Àustria es van dur a terme en el marc de les Corts d’Aragó (Tarassona-Daroca, agost-novembre de 1495), de les Corts valencianes (Sant Mateu, desembre 1495 - gener 1496) i de les Corts catalanes (Tortosa, desembre 1495 - abril 1496). Primera part de l'article.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4513 lectures
20 Comentaris
|
| ARTICLES » 09-05-2021 |
Quan a Algèria es parlava català
Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4921 lectures
2 Comentaris
|
| ARTICLES » 08-05-2021 |
L’orde de la Mercè a Salamanca: uns apunts
En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4409 lectures
18 Comentaris
|
| ARTICLES » 06-05-2021 |
En defensa de Sant Pere de Roda
L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i proposa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majoria d’historiadors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors catalans al llarg de cinc segles.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6443 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 04-05-2021 |
Carles I i Felip II a Sant Jeroni de la Murtra
El monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra es va revelar com una peça clau en la vida i en la política de l’Emperador Carles I —que hi planificà la conquesta de Tunis— i les del seu fill Felip II, tal com ho havia estat durant el regnat de Ferran II. Hi van passar el pare Bartomeu Casaus, Magallanes, Cortès, Joan Boscà, els primers erasmistes i jesuïtes, els ducs de Calàbria, Germana de Foix, Ferran i Joan de Cardona i emperadrius i infantes emparentades amb Felip II. D’aquest cenobi partiren monjos que exerciren un paper molt important en la fundació de Sant Llorenç de l’Escorial a Madrid. Conferència de Jaume Aymar a Sant Jeroni de la Murtra a l’any 2000.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6592 lectures
24 Comentaris
|
| ARTICLES » 03-05-2021 |
Isabel de Villena
En Lluís Brines ens ha fet aquesta petita biografia de Sor Isabel de VIllena, considerada per molts experts la primera feminista de la hstòria.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5073 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 02-05-2021 |
¿Cristóbal Colón, catalán?
L’Institut Nova Història fa a mans dels seus seguidors el text de la primera de les conferències sobre la catalanitat d’En Cristòfor Colom que el peruà Luís Ulloa va pronunciar a l’Ateneu Barceloní dimecres 25 de maig de l’any 1927. Hem recuperat els seus mots tal com els va recollir un periodista de ‘la Vanguardia’ i en la llengua que va emprar aquest diari. Aital conferència va reimpulsar de tal manera entre nosaltres els estudis colombins que es pot dir que els seus efectes encara duren avui dia, gairebé un segle després. També podeu llegir el text, en format PDF, així com el va imprimir La Vanguardia.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
9136 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 01-05-2021 |
Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona
La pàgina els localitza, documenta i cataloga. També explica com eren tots i permet visitar-ne set de manera virtual. Article de José Ángel Montañés per a l'edició de 'El País' del 18 de març del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4250 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 29-04-2021 |
Santa Teresa de Jesús va néixer en una ciutat fundada pels fenicis
En Jordi Bilbeny ha localitzat un llibre del segle XVII que exposa que Santa Teresa va néixer en una ciutat fundada, segons la tradició, pels fenicis. Com que els fenicis no van arribar mai ni a Àvila ni a Castella la Vella, llavors és molt possible que estiguem parlant d'una ciutat mediterrània. Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5912 lectures
36 Comentaris
|
| ARTICLES » 28-04-2021 |
Caterina d’Aragó i Ferran el Catòlic a Mallorca
En Cesc Garrido ha trobat rastres d’una estada de Caterina d’Aragó al palau de l’Almudaina de Ciutat de Mallorca, on es casà per poders amb Artur Tudor, príncep d’Anglaterra, dos anys abans del que afirma la història oficial, i evidències que també hi sojornà el seu pare, En Ferran II d’Aragó el Catòlic, fet que la història oficial també obvia.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6545 lectures
111 Comentaris
|
| ARTICLES » 27-04-2021 |
Tarroja de Segarra
La Montse Montesinos ha descobert en el llibre «50 pobles amb caràcter», editat pel diari Ara, referències a la catalanitat d’En Colom i a l’Institut Nova Història.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4717 lectures
2 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la...[+]  Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]  Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]  Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
| La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna |
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)