Crea el teu compte
Accedeix
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»

Articles


Publiquem el text de la comunicació de l’estudiós reusenc Ramon Farré que va presentar al 24è Simposi de la Història Censurada de Catalunya, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de novembre de 2025 a Arenys de Munt.


LLEGEIX-NE MÉS »

481 lectures

Entrevista a l’autor Quim Gibert, que presenta el seu darrer llibre, 'Allà d'allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent', a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.


LLEGEIX-NE MÉS »

487 lectures

En Xavier Climent ens fa adonar que si la cartografia moderna ha superat les antigues representacions cartogràfiques del món, imprecises i deformades, la historiografia moderna també hauria de superar mirades errònies i posar-se al dia mercès a fer-se preguntes sobre les noves dades i les noves aportacions aparegudes modernament.


LLEGEIX-NE MÉS »

372 lectures

La tradició diu que l'inventor del telescopi va ser Hans Lipperhey, el primer en intentar patentar-lo el 2 d'octubre de 1608, però la història ha demostrat que en realitat aquest mèrit recau en la família Roget, establerta entre Barcelona i Girona.


LLEGEIX-NE MÉS »

438 lectures

En Jordi Bilbeny, filòleg, escriptor i cap de Recerca de l’Institut Nova Història, i En Biel Ferrer Puig, filòleg, professor (jubilat) de Llengua Catalana i Literatura a diversos instituts del Camp i de l’Ebre i secretari del Consell Rector de la Universitat Nova Història, ens expliquen el viatge que van fer plegats, dimecres, 24 de setembre de 2025, dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, fins a Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre, per tal de visitar la casa d’un pilot que la tradició oral documenta relacionat amb un Colom amic seu que va descobrir el Nou Món.


LLEGEIX-NE MÉS »

685 lectures
PUBLICACIONS » 26-01-2026

Univers Bilbeny

El darrer llibre d’en Jordi Bilbeny, un recull dels millors articles, escrits, reflexions, parlaments i xerrades de l’autor especialitzat en historiografia catalana.


LLEGEIX-NE MÉS »

535 lectures

En Joan-Marc Passada el va lliurar, en nom de l'INH, a la seva filla Anna Riera i Pujolà.


LLEGEIX-NE MÉS »

376 lectures

Localitzat en la restauració d’unes pintures, és un exemplar de la primera edició del llibre del jesuïta de la Granadella Jaume Torres sobre la vida del seu homòleg Joan Saloni, missioner al Brasil, l’Argentina i el Paraguai.


LLEGEIX-NE MÉS »

24624 lectures

La confiscació a la noblesa catalana, al segle XVIII, i la creació de la Biblioteca Nacional de España, el 1712.


LLEGEIX-NE MÉS »

979 lectures

S’insta a la seva conservació i restauració com a part essencial del patrimoni cultural català.


LLEGEIX-NE MÉS »

588 lectures

Si no pots desmentir l'evidència, la via més fàcil és ridiculitzar el missatger per la via de la maldiença i la desqualificació.


LLEGEIX-NE MÉS »

976 lectures

En Miquel Ques ens exposa que el mallorquí Bernat de Pax va rebre del rei Joan II unes terres a Sicília i un feu a l’illa de Malta, dit «La Culea», a les darreries del segle XV.


LLEGEIX-NE MÉS »

473 lectures

Es va produir un gran conflicte motivat per la bandera que havia d’embolcallar un difunt.


LLEGEIX-NE MÉS »

666 lectures

La història de l'empenta industrial catalana està marcada per la constant oposició i entorpiment de l'estat espanyol.


LLEGEIX-NE MÉS »

712 lectures

El sarcòfag d’una dama noble del Renaixement italià pot aportar llum sobre un dilema zoològic originat a Amèrica.


LLEGEIX-NE MÉS »

661 lectures

Va ser un gest d’autoritat del comte barceloní, que enviava un missatge claríssim als aragonesos.


LLEGEIX-NE MÉS »

596 lectures
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40563 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]