Crea el teu compte
Accedeix
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà

Articles


En Salvador Llopis convida els nostres seguidors a fer-se adherits de l'Institut Nova Història.


LLEGEIX-NE MÉS »

3684 lectures

Article d'En Quim Gibert publicat avui al diari lleidatà 'La Mañana', que l'Institut Nova Història reprodueix.


LLEGEIX-NE MÉS »

3538 lectures

En Martí Teixidó ens ha fet arribar 14 testimonis de catalanofòbia des del segle XVII fins a finals del segle XX. Us els mostrem tot seguit. Creiem que sobren els comentaris.


LLEGEIX-NE MÉS »

6935 lectures

Entre 1830 i 1962, milers de menorquins i valencians van emigrar a Algèria. En concret, a Alger i a Orà, i amb ells, els seus costums, com és ara anar al camp o arran de mar en família per Pasqua a menjar la mona. A aquestes ciutats s'hi va desenvolupar una parla híbrida, utilitzada per una bona part dels europeus establerts al Magrib. Estava constituïda pel francès popular amb influències de l’àrab, l’amazic, el català, castellà, italià, maltès i occità. Article d'En Martí Crespo al diari digital Vilaweb del 3 d'abril del 2021.


LLEGEIX-NE MÉS »

3524 lectures

En motiu de la descoberta d'un antic exemplar d'un llibre d'En Lluís Ulloa sobre la catalanitat d'En Colom, que va pertànyer al seu avi, l’Andreu Canals, seguidor de l’Institut Nova Història des de fa 10 anys, ens explica en 10 piulades la seva experiència a l’entorn de les nostres recerques.


LLEGEIX-NE MÉS »

3823 lectures

¿Poden els Reis d'Astúries ser una invenció dels cronistes medievals? I si fos així, quina podria haver estat la seva font d'inspiració a l'hora de bastir un relat que abasta diverses generacions? Potser ho va ser la Bíblia? Al cap i a la fi, a l'Edat Mitjana el Llibre Sant era considerat com Paraula de Déu i font d'inspiració per a tot. A més, és un llibre que conté llargues llistes de genealogies, de les quals podem extreure’n motlles o plantilles místiques amb un simbolisme i una numerologia sagrada. Estudi de N'Eduard Minoves Rubí.


LLEGEIX-NE MÉS »

5912 lectures

És el Caganer del pessebre un símbol iconoclasta? És una figura que fa befa o desacralitza l'espai diví on el posem? O és el relicte sagrat d'una figura i d'un àmbit religiós arcaic i totalment esborrat de la nostra memòria? En Jordi Bilbeny ens ho explica tot seguit.


LLEGEIX-NE MÉS »

4600 lectures

El balaguerí Joan Larreu va crear el 1813 l'armada naval en què el 1814 la marina de Guerra argentina va derrotar les forces colonials espanyoles a la batalla Naval de la Isla Martín García. Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat del 15 de març d'aquest any.


LLEGEIX-NE MÉS »

3226 lectures

Rescatem aquest article de Marc-Antoni Adell i Marc Vicent Adell, publicat al número 143 de la revista SAÓ del 1991, amb motiu dels dos-cents anys de la benedicció de la Capella de les Aules de Gramàtica de Castelló de la Plana, sufragades pel bisbe Josep Climent i Avinent. Aquest esdeveniment serveix per recordar el qui fou el més destacat representant del jansenisme europeu al nostre país, protector de l’ensenyament públic i gratuït i defensor de la unitat lingüística, cultural i nacional entre Catalunya i València, en el context de la Corona d’Aragó.


LLEGEIX-NE MÉS »

3689 lectures

L'Institut Nova Història presenta un nou testimoni sobre la tradició històrica segons la qual 'Arragon'/'Aragon' hauria derivat de 'Tarragon'. L'hem recollit del blog la 'Història Usurpada' del 3 de febrer d'enguany.


LLEGEIX-NE MÉS »

5174 lectures

Jorge Pueyo Sanz (Fonz, Baixa Ribagorza, 1995) s’ha fet famós amb l’emissió de dos noticiaris setmanals en llengua aragonesa per Internet. Pueyo, que treballa a Saragossa exercint l’advocacia –es dedica al dret civil i mercantil bancari–, ha multiplicat en pocs dies els seus seguidors en Twitter i Instagram i ha posat de manifest la seua capacitat divulgadora. En l’entrevista ens respon en aragonès, una llengua desconeguda que els catalanoparlants entendrien perfectament, tal com ell entén sense problemes el català. Entrevista de Manuel Lillo a El Temps el 3 de març d'enguany.


LLEGEIX-NE MÉS »

4100 lectures

Publiquem avui un article en anglès que es fa ressò de les troballes dels darrers trenta anys, amb alguns errors, sobre En Colom. El va escriure la Jeffrey Herlihy-Mera per a 'The Chronicle of Higher Education' i que va recollir el blog 'Repeating Islands' el 9 d'octubre del 2017. Hi hem afegit la traducció al català.


LLEGEIX-NE MÉS »

5725 lectures

En Joan Romeu segueix el fil històric de l'Orde de la Mercè des de la seva fundació fins a l'entronització de la Mare de Déu de la Mercè com a copatrona, juntament amb Santa Eulàlia, de la ciutat de Barcelona. Des de l'any 1492 l'orde es va escampar ràpidament per Amèrica.


LLEGEIX-NE MÉS »

5249 lectures

Article de l'Ignasi Dies Moratilla a 'Petjada catalana' del 3 d'agost del 2020. El mataroní Francesc Marín Grassi va viure a Hawaii des del 1793 fins al 1837. Home polifacètic, va exercir-hi diversos càrrecs i va arribar a ser-ne governador per mandat del rei Kamehameha I, que havia unificat l'arxipèlag.


LLEGEIX-NE MÉS »

3565 lectures

Resseguint els rastres de la llengua i la cultura catalana a Malta, En Jordi Bilbeny ara ens ofereix un recull de topònims catalans que hi han perviscut, més o menys camuflats sota forma maltesa o nítidament visibles i reconeixibles.


LLEGEIX-NE MÉS »

6071 lectures

Des de fa ja 90 anys, Ciutat de Mallorca reclama, entre altres coses per celebrar adientment la Festa de l'Estendard —una de les festes civils més antigues d'Europa—, la cimera del rei Martí I l'Humà i l'espasa atribuïda al rei Jaume I, objectes que des del segle XIX varen ésser sostrets, sense cap explicació, de la Casa de la Vila i que van engrossir l'Armería del Palacio Nacional de Madrid. Article d'A. Pol per a 'Última Hora' de Mallorca.


LLEGEIX-NE MÉS »

3993 lectures
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39363 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Segona Part: La restauració de la...[+]
Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+]
Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]