EN
Crea el teu compte
Accedeix
"Sovint les persones no volen veure o escoltar la veritat perquè no volen q les seves il·lusions siguin destruïdes"
Friedrich Nietzsche

Articles


Des de 1540, però sobretot a partir de 1562, i fins al 1640, milers d’immigrants occitans —que fugien de la guerra i de la devastació— van travessar els Pirineus i es van establir a Catalunya. Com és que només van emigrar fadrins? On eren els homes catalans —a Amèrica potser? Per què hi havia tantes "vídues"? Article d'En Marc Pons.


LLEGEIX-NE MÉS »

2953 lectures

Avui publiquem el 8è lliurament de la sèrie "Substitució de Tarragona per Aragó", per mitjà de la qual l'Ivan Giménez demostra que Aragó substitueix l'antiga denominació 'Tarragona'. Aquest cop se centra en una llegenda la protagonista de la qual aconsegueix exhibir l'escut de les quatre barres d'Aragó per a alguns, pero també per a d'altres les "armes reials de la província Tarraconense".


LLEGEIX-NE MÉS »

5050 lectures

Recuperem un article antic d'En Jordi Bilbeny, publicat al núm. 508/509 de la revista vilafranquina «La Fura», de l'abril del 1992, ara que el tema de la llengua i de la manca d'independència dels mitjans de comunicació torna a ser de rabiosa actualitat.


LLEGEIX-NE MÉS »

5687 lectures

Entrevista editada ahir 20 de juliol al diari digital Vilaweb a N'Imma Tubella, doctora en ciències socials, catedràtica en comunicació i ex-rectora de la UOC. Ha publicat la novel·la històrica 'Els insubmisos del mar'.


LLEGEIX-NE MÉS »

5930 lectures

Us convidem a llegir el text que va escriure Biel Ferrer Puig, filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater de Reus, sobre el nou llibre de Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l’Amèrica Catalana', amb motiu de la primera presentació de l’obra, que va tenir lloc a la Sala Gran del Castell de Santa Coloma de Queralt, plena de gom a gom, el 15 de juliol de 2021, amb la presència també del batlle de la vila, Ramon Mullerat, i de l’autor.


LLEGEIX-NE MÉS »

7695 lectures

Publiquem aquest interessant article d'En Marc Pons sobre la figura d'En Jaume Ferrer de Blanes. Jaume Ferrer formaria part d’un selecte grup de navegants catalans, mallorquins, valencians i napolitans que -abans que Colom- ja aventuraven que era possible arribar a Extrem Orient travessant l’Atlàntic.


LLEGEIX-NE MÉS »

5759 lectures

El port de Sant Feliu de Guíxols fou probablement el millor port de la costa catalana durant la Baixa Edat Mitjana. L’activitat constructiva a la vila no va aturar-se i a partir del segle XVIII les drassanes de Sant Feliu van recobrar el seu protagonisme dins l’escena marítima de Catalunya. Els mariners de sant Feliu, Cotlliure i Barcelona gaudiren de gran prestigi i van comerciar per la Mediterrània i per l'Atlàntic. Quina relació tingué amb la descoberta i primera exploració d'Amèrica?, ens preguntem. Article d'Història Vibrant d'aquest 8 de juliol.


LLEGEIX-NE MÉS »

5302 lectures

La 'Vetlla de l’Albaet' a València i el seu correlat en la 'Vetlla de l'Angelet' a Santiago de l’Estero, a l'Argentina. Un ritus funerari valencià que es va escampar de nord a sud d'Hispanoamèrica des dels primers temps de la conquesta i va arrelar particularment a la província de Santiago del Estero. Traducció d'En Joan Romeu.


LLEGEIX-NE MÉS »

8037 lectures

Acaba de sortir al carrer, publicat per Librooks, i gràcies també al suport econòmic de molts de vosaltres, el nou llibre d'En Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l'Amèrica Catalana'. Per fer-vos venir ganes de llegir-lo i en agraïment per haver-lo fet possible, ara us n'oferim el «Pròleg», escrit per l'autor mateix.


LLEGEIX-NE MÉS »

8985 lectures
ARTICLES » 07-07-2021

Saquejos i confiscacions

El 28 de gener d’aquest any, l’Institut Nova Història reproduïa un article sobre la crema d’immenses quantitats de llibres que els franquistes van perpetrar en llibreries, biblioteques i en cases particulars de l’Estat. Hi sortia citat el cas d’En Pompeu Fabra. En Salvador Cot hi aprofundeix en aquest escrit publicat al diari digital ‘El món’ del 26 de juny passat. Des de Nova Història també sabem que els franquistes no es van inventar res, que tots els mecanismes vénen de lluny.


LLEGEIX-NE MÉS »

4424 lectures

L’Andreu Marfull ens fa arribar un fragment del llibre 'El tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya' d’En Josep Sanabre. Avui fa 361 anys que els catalans del nord recordaven a Lluís XIV que havia de respectar l'article 55 del Tractat dels Pirineus. És a dir, les constitucions i les llibertats dels catalans del Rosselló. La lluita acabà amb una forta repressió.


LLEGEIX-NE MÉS »

7743 lectures

Les 'Gesta Hammaburgensis Ecclesiæ Pontificum' i la ciutat d’Arragun. L'Ivan Giménez continua aplegant més testimonis que asseguren que el terme 'Aragó' i 'Tarragona' indiquen un mateix territori. Avui presentem la setena part de la sèrie "substitució de Tarragona per Aragó", que fa referència a un escoli d'una obra danesa que va ser escrita en llatí a finals del segle XI. Hi apareix el terme «Arragun», que només pot fer referència a la ciutat de Tarragona.


LLEGEIX-NE MÉS »

18093 lectures

França i Catalunya van ser els països on els templers havien arrelat amb més força. Tres grans mestres de l'orde van ser catalans. Els templers de Catalunya van voler crear un domini propi a cavall del Principat i del Regne de València, que havia de ser la plataforma per a reconquerir militarment Terra Santa. Article d'En Marc Pons d'avui 27 de juny per a El Nacional.cat.


LLEGEIX-NE MÉS »

7098 lectures

En 1498, Tomàs de Torquemada, l'inquisidor general dels regnes de Ferran i Isabel, inicià el procés contra la Bíblia en català impresa a València en 1478. De sis-cents exemplars impresos només se'n conserva un full. Article d'en David Garrido per al setmanari El Temps.


LLEGEIX-NE MÉS »

5479 lectures

En Pep Mayolas ens proposa la seva particular interpretació del fet que, en certs apunts de l’antic Dietari de la Generalitat, els copistes hagin hagut d’afegir entre línies el mot «reyna».


LLEGEIX-NE MÉS »

4473 lectures

L'aparició d'un quadre anònim del segle XVIII on es pot veure Santa Teresa de Jesús agenollada devotament al costat de la Moreneta porta En Jordi Bilbeny a interpretar que som davant d'una nova evidència de Teresa de Cardona, que va tenir, tant ella com la seva família, uns vincles fortíssims amb Montserrat.


LLEGEIX-NE MÉS »

5912 lectures
...
...
  EDITORIAL
Ja podeu consultar el programa sencer del «25è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya», que se celebrarà a Arenys de Munt els dies 20 i 21 de novembre, aquest cop en un escenari diferent al dels anys anteriors: el Centre Cívic Can Mallol de la Torre.
1882 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]