EN
Articles
| ARTICLES » 09-05-2021 |
Quan a Algèria es parlava català
Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
 5563 lectures
 2 Comentaris
|
| ARTICLES » 08-05-2021 |
L’orde de la Mercè a Salamanca: uns apunts
En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4821 lectures
18 Comentaris
|
| ARTICLES » 06-05-2021 |
En defensa de Sant Pere de Roda
L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i proposa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majoria d’historiadors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors catalans al llarg de cinc segles.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7902 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 04-05-2021 |
Carles I i Felip II a Sant Jeroni de la Murtra
El monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra es va revelar com una peça clau en la vida i en la política de l’Emperador Carles I —que hi planificà la conquesta de Tunis— i les del seu fill Felip II, tal com ho havia estat durant el regnat de Ferran II. Hi van passar el pare Bartomeu Casaus, Magallanes, Cortès, Joan Boscà, els primers erasmistes i jesuïtes, els ducs de Calàbria, Germana de Foix, Ferran i Joan de Cardona i emperadrius i infantes emparentades amb Felip II. D’aquest cenobi partiren monjos que exerciren un paper molt important en la fundació de Sant Llorenç de l’Escorial a Madrid. Conferència de Jaume Aymar a Sant Jeroni de la Murtra a l’any 2000.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7323 lectures
24 Comentaris
|
| ARTICLES » 03-05-2021 |
Isabel de Villena
En Lluís Brines ens ha fet aquesta petita biografia de Sor Isabel de VIllena, considerada per molts experts la primera feminista de la hstòria.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5953 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 02-05-2021 |
¿Cristóbal Colón, catalán?
L’Institut Nova Història fa a mans dels seus seguidors el text de la primera de les conferències sobre la catalanitat d’En Cristòfor Colom que el peruà Luís Ulloa va pronunciar a l’Ateneu Barceloní dimecres 25 de maig de l’any 1927. Hem recuperat els seus mots tal com els va recollir un periodista de ‘la Vanguardia’ i en la llengua que va emprar aquest diari. Aital conferència va reimpulsar de tal manera entre nosaltres els estudis colombins que es pot dir que els seus efectes encara duren avui dia, gairebé un segle després. També podeu llegir el text, en format PDF, així com el va imprimir La Vanguardia.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
10810 lectures
5 Comentaris
|
| ARTICLES » 01-05-2021 |
Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona
La pàgina els localitza, documenta i cataloga. També explica com eren tots i permet visitar-ne set de manera virtual. Article de José Ángel Montañés per a l'edició de 'El País' del 18 de març del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4779 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 29-04-2021 |
Santa Teresa de Jesús va néixer en una ciutat fundada pels fenicis
En Jordi Bilbeny ha localitzat un llibre del segle XVII que exposa que Santa Teresa va néixer en una ciutat fundada, segons la tradició, pels fenicis. Com que els fenicis no van arribar mai ni a Àvila ni a Castella la Vella, llavors és molt possible que estiguem parlant d'una ciutat mediterrània. Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6402 lectures
36 Comentaris
|
| ARTICLES » 28-04-2021 |
Caterina d’Aragó i Ferran el Catòlic a Mallorca
En Cesc Garrido ha trobat rastres d’una estada de Caterina d’Aragó al palau de l’Almudaina de Ciutat de Mallorca, on es casà per poders amb Artur Tudor, príncep d’Anglaterra, dos anys abans del que afirma la història oficial, i evidències que també hi sojornà el seu pare, En Ferran II d’Aragó el Catòlic, fet que la història oficial també obvia.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7275 lectures
111 Comentaris
|
| ARTICLES » 27-04-2021 |
Tarroja de Segarra
La Montse Montesinos ha descobert en el llibre «50 pobles amb caràcter», editat pel diari Ara, referències a la catalanitat d’En Colom i a l’Institut Nova Història.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5184 lectures
2 Comentaris
|
| ARTICLES » 26-04-2021 |
Catalunya, bressol de la caça de bruixes a Europa
Pau Castell demostra amb documents inèdits que la persecució contra la fetilleria va ser dura i molt intensa als segles XV i XVI, sobretot als Pirineus. Article de Na Sílvia Marimon per al diari Ara del 24 de gener del 2016.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7348 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 25-04-2021 |
Alicante? A’li balle!
Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe. Article de la Núria Cadenes al diari digital Vilaweb del 15 d'abril del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5367 lectures
7 Comentaris
|
| ARTICLES » 24-04-2021 |
De banderes, himnes i visques
«Crida l'atenció aquesta mena de bonisme republicà que adjudica a la bandera espanyola tricolor totes les bondats, amb aquella ingenuïtat tan nostra». Article d'En Josep-Lluís Carod-Rovira al diari digital Nació Digital del 21 d'abril d'enguany.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5951 lectures
44 Comentaris
|
| ARTICLES » 22-04-2021 |
Fem del 23 d'abril el Dia Universal de la Llengua catalana
Atesa la campanya que el govern espanyol ha tirat endavant per proclamar el 23 d'abril com a «dia del español de acuerdo con la lengua de Cervantes», l'Institut Nova Història surt al pas davant d'aquesta iniciativa. Disposem d'arguments molt sòlids i ferms per defensar que la llengua de Cervantes —en realitat, En Joan Miquel Servent de Xixona— era el català i que va escriure les seves obres en llengua catalana. I és per això que des d'aquest Institut fem un pas endavant reivindicant el 23 d'abril com a Dia Universal de la Llengua serventina i també com a Dia Universal de la Llengua catalana, sota l'advocació de Sant Jordi, patró de Catalunya i del seu símbol: la rosa. Per recordar la vera catalanitat d'En Servent, reproduïm un article d'En Jordi Bilbeny sobre la qüestió.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
12153 lectures
52 Comentaris
|
| ARTICLES » 21-04-2021 |
Fort Miró, un projecte català a l'Oest Mitjà americà
Fort Miró seria el primer testimoni d’un procés històric que els nord-americans anomenarien “la conquesta de l’oest”. Article d'En Marc Pons del 28 de març d'aquest 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4721 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 20-04-2021 |
Del Maresme a Amèrica i d'Amèrica al buit: tot cercant l’essència d’una llenca de terra a prop del mar
Recuperem un vell escrit d'En Jordi Bilbeny, que, tot cercant l'essència d'aquesta comarca costanera, ens fa veure com els maresmencs comerciaven amb les Índies i arreu del món molt abans de l'obertura dels ports de Carles III, al 1778.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3800 lectures
0 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]  Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]  Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]  l'Estat creat pels catalans -durant els segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena- mai no...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)