Articles
| ARTICLES » 29-05-2021 |
El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (i 3)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la tercera i darrera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
LLEGEIX-NE MÉS »
 5320 lectures
 12 Comentaris
|
| ARTICLES » 27-05-2021 |
El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (2)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la segona part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6575 lectures
6 Comentaris
|
| ARTICLES » 25-05-2021 |
EL «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (1)
Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la primera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5641 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 23-05-2021 |
France Inter s'apunta a la hipòtesi que Colom era catalanoparlant
L'emissora France Inter, una de les més importants de França, s'ha apuntat a la hipòtesi que Cristòfor Colom era catalanoparlant.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6036 lectures
6 Comentaris
|
| ARTICLES » 22-05-2021 |
El nom de la vila siciliana de Caltanissetta prové del topònim català Catalaniseta
En Bel·lònides prova, dins el seu blog "La història usurpada', que el nom de la població siciliana anomenada 'Caltanisetta' és en realitat uan deformació a partir de 'Catalaniseta', vila que havia pertanyut als comtes de Montcada.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
3946 lectures
14 Comentaris
|
| ARTICLES » 20-05-2021 |
Cristòfol Colom va consultar uns manuscrits a Sant Jeroni de la Murtra abans del seu viatge cap a Amèrica
Cristòfol Colom va estudiar 25 manuscrits lul·lians que hi havia al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra, els quals serien claus per a la descoberta del continent americà. Article d'En Rubén Hidalgo per al Diari de Badalona d'ahir 19 de maig. Aixi mateix, us fem a mans l'enllaç a un videu explicatiu.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7062 lectures
33 Comentaris
|
| ARTICLES » 18-05-2021 |
Curiositats de Montserrat
Reproduïm l'article que En Rafael Romeu va escriure per a la revista bimensual 'Infocalafell' de l'abril-maig d'enguany a l'entorn d'esdeveniments que van tenir lloc a la muntanya de Montserrat. Entre d'altres, que el monestir que s'hi hostatja va ser dels primers a tenir impremta, que va ser visitat moltes vegades per l'Emperador Carles I i que va ser dinamitat per les tropes de Napoleó.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5245 lectures
1 Comentaris
|
| ENTREVISTES » 17-05-2021 |
Carles I, Catalunya, Amèrica i l’imperi, ara sense censura
El periòdic digital 'l'Unilateral, el digital de la República Catalana', va editar ahir, 16 de maig, una entrevista a En Jordi Bilbeny a l'entorn del seu darrer llibre 'Carles I sense censura'. La reproduïm tot seguit.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5723 lectures
13 Comentaris
|
| ARTICLES » 16-05-2021 |
Quan a Argentina es parlava català
El barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6235 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-05-2021 |
Miquel Servet era valencià segons l’Antonio de Fuenmayor
En Pau Mora ha trobat en tres edicions d’una mateixa obra que l’humanista, teòleg i científic Miquel Servet havia nascut al regne de València.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5001 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 13-05-2021 |
Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (2)
Continuació de l’article d’En Pep Mayolas que examinava la preparació dels enllaços dels fills dels Reis Catòlics amb la Casa d’Àustria, així com l’aplec i formació de l’armada que havia de dur Joana la Boja a casar-se amb Felip d’Habsburg
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5016 lectures
21 Comentaris
|
| ARTICLES » 11-05-2021 |
La llengua secreta
Arran d'un llibre de l'Eugeni Casanova, ens fem ressò d'un antic article d'En Màrius Serra a la Vanguardia sobre les comunitats gitanes catalanoparlants que actualment hi ha França. És força conegut que a Perpinyà la comunitat gitana del barri de Sant Jaume ha mantingut el català. Però ningú no podia imaginar que els gitanos catalanoparlants s’estenguessin fins a la frontera belga.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6914 lectures
7 Comentaris
|
| ARTICLES » 10-05-2021 |
Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (1)
L’armada que a l’estiu de 1496 traslladà a Flandes la futura Joana la Boja a casar-se amb l’arxiduc Felip el Bell, fou aplegada a les costes catalanes. En Pep Mayolas ens mostra com la preparació d’aquest viatge i les disposicions per als enllaços amb la Casa d’Àustria es van dur a terme en el marc de les Corts d’Aragó (Tarassona-Daroca, agost-novembre de 1495), de les Corts valencianes (Sant Mateu, desembre 1495 - gener 1496) i de les Corts catalanes (Tortosa, desembre 1495 - abril 1496). Primera part de l'article.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4289 lectures
20 Comentaris
|
| ARTICLES » 09-05-2021 |
Quan a Algèria es parlava català
Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4618 lectures
2 Comentaris
|
| ARTICLES » 08-05-2021 |
L’orde de la Mercè a Salamanca: uns apunts
En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
4195 lectures
18 Comentaris
|
| ARTICLES » 06-05-2021 |
En defensa de Sant Pere de Roda
L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i proposa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majoria d’historiadors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors catalans al llarg de cinc segles.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5962 lectures
5 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]  Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]  Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]  Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube