Crea el teu compte
Accedeix
"Si no som capaços de qüestionar aquells que ens diuen que tal cosa és veritat, estem a mercè de qualsevol xerraire, polític o religiós"
Carl Sagan

Articles



LLEGEIX-NE MÉS »

17815 lectures

Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una d'elles s’ha esborrat de la dedicatòria la referència al “Conde de Barcelona”. Per què? ¿No volia l’Estat que quedés constància que el Quixot va ser dedicat al comte de Barcelona? O no volia que se sabés que la primera edició del Quixot va tenir una relació amb la capital catalana?


LLEGEIX-NE MÉS »

31115 lectures

Per què En Quevedo mensyprea i insulta els catalans i Catalunya i, per contra, En Cervantes en fa uns elogis tan desmesurats que cap escriptor castellà no ha tornat a repetir mai més? Vol dir això alguna cosa? Per l'Albert Fortuny l'actitud de l'un i de l'altre envers el nostre país és el baròmetre de quelcom essencial: el context social i polític, que crea el pensament dels escriptors.


LLEGEIX-NE MÉS »

13904 lectures

Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en català? En Carles Ortiz ens ho explica.


LLEGEIX-NE MÉS »

23359 lectures
ARTICLES » 09-07-2012

Un error a la maleta

Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van sorgir a Palos de la Frontera? Alguns espanyols defensen que la primera terra espanyola a saber que s'havia trobat un nou món va ser Baiona i que defensar una altra cosa és un error. En Pep Mayolas considera que Baiona és una manipulació que ve a substituir l'autèntic port d'arribada: Barcelona.


LLEGEIX-NE MÉS »

11518 lectures

A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny ens en proposa la traducció.


LLEGEIX-NE MÉS »

28501 lectures
NOTICIES » 05-07-2012

Jordi Ferragut

El 4 de juliol és una data clau per a la història dels Estats Units d'Amèrica. Però també per a la història d'En Jordi Ferragut (també conegut amb el nom de George Farragut), un menorquí que va emigrar a aquell país i en va esdevenir un militar i un home exemplars. L'Andreu Barnils ens ho recorda en aquest article, aparegut a Vilaweb.


LLEGEIX-NE MÉS »

7776 lectures

En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes terres i corts orientals on pocs anys deprés també hi trobarem En Jaume d'Alarich.


LLEGEIX-NE MÉS »

15436 lectures

Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el papa Sixte IV, hi hagués al mateix Vaticà un capellà papal i auditor dit Bernat Rovira.


LLEGEIX-NE MÉS »

14522 lectures
ARTICLES » 29-06-2012

L'astrolabi de Barcelona

L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters carolingis més antic de l'Occident Cristià.


LLEGEIX-NE MÉS »

17441 lectures
ARTICLES » 27-06-2012

Revisem la història

Carta d'en Xavier Sánchez al diari El Punt, el dissabte 21 de gener del 2006, en resposta a l'article "Revisant la història" de Joan Poyano, publicat el dia 17 del mateix mes.


LLEGEIX-NE MÉS »

6648 lectures

Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo de agua”, “rayo de aceite” o “rayo de vino”, ¿som davant d’una expressió genuïnament castellana dels segles XVI i XVII, desconeguda dels catalans d'avui, o d'una mala traducció, d'una traducció barroera d'un text català i coneguda de tothom? L'Àlex Sendra ens ho explica en aquest article.


LLEGEIX-NE MÉS »

14978 lectures

Carles Magrinyà prepara una tesi doctoral sobre les influències de la cultura catalana i de l'hermetisme en l'obra de Miguel de Cervantes


LLEGEIX-NE MÉS »

6881 lectures

En aquest article, que va ser la ponència inaugural de l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica del 2011, en Roger Mallola raona sobre la manipulació de la nostra història des de la perspectiva de les ciències polítiques i ens fa veure com aquest procés castellà d'esborrar-nos el passat i assimilar-lo com si fos seu, no es pot explicar de cap més altra manera que des de la raó d'Estat. D'un estat que, per subsistir, ha d'eliminar qualsevol mena de referent català.


LLEGEIX-NE MÉS »

7259 lectures

Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en italià amb la gent del seu entorn i amb la seva familia. Alguns entesos han arribat a dir que també domininava l’espanyol, llengua en la qual escrivia versos. Però l’espanyol d’aquells moments, a Roma, no era el castellà, sinó el català.


LLEGEIX-NE MÉS »

18866 lectures

En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava "com si hagués estat escrita en un altre país o en una altra literatura"


LLEGEIX-NE MÉS »

9787 lectures
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
40482 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]
L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com...[+]