Articles
| ARTICLES » 10-03-2017 |
Cervantes i el joc de la censura (1a part)
En Lluc Martí s'ha llegit el Quixot, n'ha fet una interpretació al·legòrica a partir de concebre els "encantadores", que tant apareixen en l'obra, com els seus censors i, finalment, n'ha analitzat alguns fragments sota aquest prisma.
LLEGEIX-NE MÉS »
 5848 lectures
 1 Comentaris
|
| ENTREVISTES » 07-03-2017 |
El dit d’En Colom: entrevista a en Jordi Bilbeny
Reproduïm una entrevista que el diari La Vanguardia va fer l’any 2010 a en Jordi Bilbeny arran de la publicació del seu llibre "El dit d’En Colom".
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5409 lectures
0 Comentaris
|
| OPINIO » 04-03-2017 |
Història
El periodista Manuel Cuyàs reflexiona al diari El Punt-Avui sobre els factors que condicionen fortament la veracitat dels relats històrics.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5327 lectures
9 Comentaris
|
| ARTICLES » 22-02-2017 |
Descoberts uns naips catalans de la segona meitat del segle XV
Descobert un full gravat on apareixen uns naips de baralla catalana de la segona meitat del segle XV. A la sèrie dels oros s'hi observa l’escut català amb tres pals.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
8846 lectures
21 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-02-2017 |
Hieronymus Bosch i Jeroni Bosch. Rere les passes d’un altre pintor esborrat del Renaixement català
Crònica de la conferència que sobre En Jeroni Bosch va pronunciar En Jordi Bilbeny el passat 18 de gener del 2017 al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
LLEGEIX-NE MÉS »
|
9387 lectures
0 Comentaris
|
| OPINIO » 09-02-2017 |
Dibuix d'En Martí Ceballos
Martí Ceballos ens il·lustra la resposta d'En Colom a la proposta d'enderrocar-lo.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5320 lectures
1 Comentaris
|
| ARTICLES » 05-02-2017 |
El Marquesat de Casa-Pinçón és a Barcelona
Gràcies al testimoni d'En Vicenç Moliner, de Castellbisbal, descobrim que la residència del Marquesat de Casa-Pinçon, descendents dels germans Pinçon, és situada a Barcelona, fet que evidencia els vincles i l'establiment d'aquesta important nissaga de nobles a Catalunya.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
8240 lectures
41 Comentaris
|
| ARTICLES » 28-01-2017 |
Reflexions al voltant de la data de naixement d’En Colom
Quan va néixer En Cristòfor Colom? Al 1451, com defensen els qui creuen que el Gran Almirall, i Virrei, humanista, cosmògraf, escriptor i home d’Estat va ser un llaner plebeu i analfabet o al 1414 com ho fan els qui l’identifiquen amb el noble barceloní?
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7463 lectures
30 Comentaris
|
| ARTICLES » 28-01-2017 |
La “mort civil” com a figura jurídica
Comunicació d’En Jordi Vila sobre el concepte jurídic de la “mort civil”, presentada a l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt (novembre del 2011)
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5033 lectures
0 Comentaris
|
| ARTICLES » 27-01-2017 |
Envelliment i mort d’En Cristòfor Colom
El doctor Miquel Maresma revisa la malaltia que va afectar En Colom als darrers anys de la seva vida, n’analitza els símptomes i la identifica amb una «poliartropatia crònica gotosa». I conclou que es correspon amb persones molt velles o d’edats molt avançades. I que si En Colom es va morir als 55 anys no va tenir temps de tenir el deteriorament de la malaltia que va tenir. I si la va tenir –que la va tenir– no és el Colombo genovès.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
8005 lectures
2 Comentaris
|
| ARTICLES » 21-01-2017 |
El concepte de la 'mort civil' en Ausiàs March i en Joan Colom
En Francesc Magrinyà ha trobat en un vers d'Ausiàs March el concepte jurídic de la "mort civil", que també observem en documents que fan referència a En Joan Colom i Bertran.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
7601 lectures
11 Comentaris
|
| ARTICLES » 16-01-2017 |
Aprofundint en l'expressió 'In senectute bona'
En Francesc Magrinyà ha completat la primera versió del seu article «“In senectute bona” també vol dir morir amb més de 80 anys». Aquí ha recollit noves dades on l'expressió llatina s'utilitza per designar persones que han mort tocant als 90 anys.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
5382 lectures
16 Comentaris
|
| ARTICLES » 15-01-2017 |
Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (2)
En Marc Vicent Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article. Aquesta n'és la segona i última part.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
6546 lectures
4 Comentaris
|
| ARTICLES » 09-01-2017 |
Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (1)
En Marc Vicent Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article del qual publiquem la primera part.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
8575 lectures
3 Comentaris
|
| ARTICLES » 03-01-2017 |
Creació de la Biblioteca Nacional de España, inici de l'espoli documental
En Marc Pons ens recorda que bona part de la Biblioteca Nacional d'Espanya prové de fons espoliats a la Guerra de Successió.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
12061 lectures
2 Comentaris
|
| ARTICLES » 27-12-2016 |
L’Església i Hospital de Montserrat de Madrid
En Cesc Garrido troba un edifici a Madrid, anomenat Església i Hospital de Montserrat, fundat pels «aragonesos» al 1616.
LLEGEIX-NE MÉS »
|
8128 lectures
208 Comentaris
|
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]  La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]  Ponència d'En Manel Capdevila al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt...[+]  La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
| La casa de Cardona i Rocabertí de Castelló d'Empúries: de l’esplendor històric a la ruïna |
EL MÉS LLEGIT
Els continguts d'aquest web estan sota llicència Creative Commons BY-NC-SA 4.0. Podeu compartir i adaptar el material sempre que reconegueu l'autoria, no en feu un ús comercial i compartiu l'obra derivada amb la mateixa llicència.
|
SECCIONS |
RECERCA |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
© 2026 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)