• El català, llengua de Sardenya
L’illa de Sardenya té un lloc important a la història pàtria dels catalans, també avui, perquè a l’Alguer continua ressonant el català, la llengua autòctona d’una ciutat que terra catalana històricament s’ha sentit, que amb orgull se’n deia «la Barceloneta», i encara se sent.
AUTOR :
David Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-04-2024
• El català: de Menorca als Estats Units... i a l'espai sideral!
Les vicissituds històriques dels menorquins a Nord-amèrica hi han deixat restes lingüístiques.
AUTOR :
Xavier Rull
DATA DE PUBLICACIÓ :
17-02-2024
• Avança l'ocupació
El govern d'Aragó continua atacant la presència de la llengua catalana als municipis de la Franja.
AUTOR :
Artur Quintana i Font
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-02-2024
• Aquells cognoms occitans tan nostrats
Toldrà, Badia, Narbona, Colonques, Bodí, Montparler, Gascó, Lacomba, Amiguet, Lafarga… Són cognoms que ens resulten ben nostrats. Són, tanmateix, cognoms d’origen occità, resultat de les diferents onades que, procedents del sud de l’actual França, van assentar-se a casa nostra.
AUTOR :
Violeta Tena
DATA DE PUBLICACIÓ :
22-01-2024
• El sabir: la llengua comuna de la Mediterrània que era una mena de català
El sabir, que es pot considerar un dialecte del català medieval, va ser la llengua franca del comerç a la Mediterrània.
AUTOR :
Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-10-2023
• Quina era la llengua de l'imperi medieval català de la Mediterrània? (I)
Els catalans van dominar diversos territoris durant segles. Però què en sabem de la colonització cultural catalana?
AUTOR :
Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-05-2023
• Quina era la llengua de l'imperi medieval català de la Mediterrània? (II)
Els almogàvers van trasplantar el català a Grècia i el van convertir “en la marca de llur personalitat nacional”.
AUTOR :
Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-05-2023
• Quina era la llengua de l'imperi medieval català de la Mediterrània? (III)
A Nàpols, el català va ser la llengua del poder, de la cultura i dels negocis fins a la unió dinàstica hispànica.
AUTOR :
Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-05-2023
• Altres solucions, si us plau, per a la llengua
En Quim Gibert proposa mantenir la llengua catalana sempre i en tot lloc de la Nació per afrontar-ne el retrocés.
AUTOR :
Quim Gibert
DATA DE PUBLICACIÓ :
22-09-2022
• L'Institut Nova Història torna al carrer per Sant Jordi
Després de dos anys ben bons, tornem a vendre llibres dels nostres investigadors amb motiu de la diada de Sant Jordi.
AUTOR :
Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-04-2022
• Per què anomenem «dret» els estudis de les lleis i ordenacions de justícia?
L'existència del concepte «dret» l'hem de cercar en l'antiga llengua catalano-occitana: en el vocable «dret» del català o en les variants occitanes «drech» i «dreit». Però sobretot rau en l'expressió «dreta justícia», que trobem als llibres medievals de dret català. Article del blogaire «El dret català» del dia 15 de novembre del 2021.
AUTOR :
Blogaire El Dret Català
DATA DE PUBLICACIÓ :
25-01-2022
• Presentació del projecte de documental «L'estafa de la Catalunya bilingüe»
El 31 de juliol, el primer dia de la Universitat, es va presentar a la tarda el projecte d'un documental que s'anomenarà 'L'estafa de la Catalunya bilingüe'. Aquest és un projecte de l'Ignasi P. Ferré i En Jordi Bilbeny. Els catalans no hem començat a ser efectivament bilingües fins a partir dels anys 60/70 i sobretot a partir del tombant de mil·leni. En Pol Bragulat ens n'ha fet una petita crònica.
AUTOR :
Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ :
02-08-2021
• Mitjans de comunicació, ideologia i alliberament nacional
Recuperem un article antic d'En Jordi Bilbeny, publicat al núm. 508/509 de la revista vilafranquina «La Fura», de l'abril del 1992, ara que el tema de la llengua i de la manca d'independència dels mitjans de comunicació torna a ser de rabiosa actualitat.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
22-07-2021
• Quan a Argentina es parlava català
El barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.
AUTOR :
Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-05-2021
• La llengua secreta
Arran d'un llibre de l'Eugeni Casanova, ens fem ressò d'un antic article d'En Màrius Serra a la Vanguardia sobre les comunitats gitanes catalanoparlants que actualment hi ha França. És força conegut que a Perpinyà la comunitat gitana del barri de Sant Jaume ha mantingut el català. Però ningú no podia imaginar que els gitanos catalanoparlants s’estenguessin fins a la frontera belga.
AUTOR :
Màrius Serra
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-05-2021
• Quan a Algèria es parlava català
Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.
AUTOR :
Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-05-2021
• Fem del 23 d'abril el Dia Universal de la Llengua catalana
Atesa la campanya que el govern espanyol ha tirat endavant per proclamar el 23 d'abril com a «dia del español de acuerdo con la lengua de Cervantes», l'Institut Nova Història surt al pas davant d'aquesta iniciativa. Disposem d'arguments molt sòlids i ferms per defensar que la llengua de Cervantes —en realitat, En Joan Miquel Servent de Xixona— era el català i que va escriure les seves obres en llengua catalana. I és per això que des d'aquest Institut fem un pas endavant reivindicant el 23 d'abril com a Dia Universal de la Llengua serventina i també com a Dia Universal de la Llengua catalana, sota l'advocació de Sant Jordi, patró de Catalunya i del seu símbol: la rosa. Per recordar la vera catalanitat d'En Servent, reproduïm un article d'En Jordi Bilbeny sobre la qüestió.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
22-04-2021
• L’origina del catalan medieval
La majoria dels estudiosos actuals reconeixen un origen comú entre el català i l'occità. Tots estarien d'acord a l’hora d’afirmar que la llengua catalana començaria al llarg del segle VIII, quan els aquitans i els septimans arribaren a Girona i a Barcelona. Històricament els conquistadors no van ser els francs. Aquest origen lingüístic comú aniria en paral·lel amb l'ínici d’una unió política a través del Comtat de Barcelona durant quatre segles. Article en occità d'En Christian Andreu del 7 de febrer d'enguany a Medievaloc.
AUTOR :
Christian Andreu
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-02-2021
• El català, llengua mare?
En Marcel Pellejà, atent a les darreres línies de recerca sobre el català i els catalans, ens informa d'una teoria sobre l'important paper de la nostra llengua a l'Europa Occidental desenvolupada pel 'Grup del Diccionari Lexemalògic' del qual ell en forma part.
AUTOR :
Marcel Pellejà
DATA DE PUBLICACIÓ :
02-02-2021
• El primer tractat de veterinària publicat a la península fou escrit en català entre el 1424 i 1436
Una noticia que hem extret de la pàgina 'facebook' del 2 de març d'enguany, que correspon al lloc web de l'associació cultural 'Vibrant'. Un altre testimoni més de com la llengua catalana ha estat de bell antuvi al servei de la divulgació científica a Europa.
AUTOR :
Associació cultural 'Vibrant'
DATA DE PUBLICACIÓ :
10-11-2020
• A Múrcia es parlava “el més bell català del món”
A més de cognoms i toponímia, avui dia encara perduren innombrables paraules catalanes en el vocabulari murcià. Notícia d'En Martí Paola per a Rac1.Cat d'aquest 4 de novembre, la qual reproduïm.
AUTOR :
Martí Paola/Rac1.Cat
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-11-2020
• L'estafa de la Catalunya bilingüe
Arran de la publicació al nostre web d'un article sobre la Catalunya bilingüe, En Jordi Bilbeny ha recollit nous testimoniatges que confirmen exactament el mateix: que molts catalans es van morir al segle XX sense saber parlar en castellà.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-09-2020
• La meitat dels catalans ni tan sols entenien el castellà a finals del segle XIX
Un estudi sociolingüístic reconstrueix la bilingüització del Principat durant el segle XX a partir de testimonis orals. Article d'En Joan Antoni Guerrero publicat al diari digital 'El món' aquest 23 d'agost. Fa temps que la presència del castellà als territoris de llengua catalana s’ha justificat com un fenomen molt antic, i com a fruit d’un consens exempt de conflictivitat.
AUTOR :
Joan Antoni Guerrero/El Món
DATA DE PUBLICACIÓ :
31-08-2020
• Quan el castellà copiava el català
Hem aplegat en un dos articles d'En Jordi Badia i Pujol, publicats respectivament a Vilaweb el 3 i el 17 de juliol dins la secció ‘ras i curt’, sobre mots castellans manllevats del català. El castellà en té més de tres-cents que en el curs de la història ha copiat de la nostra llengua: 'clavel' 'cohete', 'añorar', 'guante', 'faena', 'correo'... O mots com ara 'papel', 'reloj' i 'viaje'. Fins i tot 'quijote'.
AUTOR :
Jordi Badia i Pujol/Vilaweb
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-07-2020
• Alguns mots catalans acceptats per la Rae
''Reloj'', ''cohete'', ''viaje'', ''macarra'', ''prensa''… i un grapat més. A poc a poc la ‘Real Academia Española de la Lengua’ va reconeixent la procedència catalana de moltes paraules del castellà. Amb motiu de la diada de Sant Jordi d’enguany, la Laura Romerales n’ha fet una petita llista per a ‘El País’. Set termes de vint-i-un estan relacionats amb l'àmbit mariner.
AUTOR :
Laura Romerales/El País/M.V.Adell
DATA DE PUBLICACIÓ :
19-06-2020
• La misteriosa desaparició de la Bíblia Valenciana reeditada i la pàtria d’En Colom
En Pep Mayolas ens proposa una solució per al misteri de la Bíblia Valenciana, reeditada l’any 1515, solució que podria explicar, alhora, la gènesi del mite del Colom plebeu i genovès que el món acadèmic ha subscrit de forma acientífica i acrítica durant segles.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-03-2020
• El zoònim americà ‘marmosa’ i la recuperació dels nostres mots
Article molt documentat d'En Francesc Jutglar que desenvolupa la comunicació que va presentar al 18è Simposi sobre la història censurada de Catalunya. Argumenta que ja és hora de recuperar ‘marmosa’ i ‘marmota’ com a sinònims catalans de ‘rata cellarda’.
AUTOR :
Francesc Jutglar
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-05-2019
• L'entrevista: el maltès té paraules catalanes
Barcelona va influir durant 400 anys sobre Malta i és per això que encara avui dia el vocabulari maltès té molta influència catalana. Fins i tot això es palpa als carrers i en monuments! En parlem amb En Pere Alzina, que ha preparat un documental sobre tot plegat. L'INH reprodueix al seu web aquesta entrevista radiofònica que «Andorra Difusió» li va concedir dins el programa «Estira la llengua» al 18 d'abril del 2016.
AUTOR :
Andorra Difusió/Estira la Llengua/Pere Alzina
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-01-2019
• El cas del dragó o com s'amaga una identitat canviant la síl·laba tònica
Molta gent ha sentit parlar del ‹drago›, un element molt peculiar de la flora canària. En el present article, En Francesc Jutglar mostra com aquest nom no és sinó una mínima modificació de ‹dragó›, modificació mantinguda molt probablement amb la intenció d’amagar l’origen català del mot. Comunicació al 17è simposi sobre la Història censurada de Catalunya.
AUTOR :
Francesc Jutglar
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-10-2018
• La Clau: El català no ve del llatí
Videu de «La Clau de la Nostra Història» sobre l'origen de les llengües romàniques, segons la filòloga Carme Jiménez Huertas.
AUTOR :
La clau/Carme Jimérnez Huertas
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-04-2018
• Els (més) venuts
‘GDLC: venut -uda 2 adj i m i f Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material’. No és el cas de 'Sota l’estora…' de Lluís Batlle. Article d'en Pau Vidal a Vilaweb per al dia de Sant Jordi d'enguany.
AUTOR :
Pau Vidal
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-04-2018
• La llengua dels ibers, l'èuscar i el català
En Jordi Bilbeny escriptor i investigador. llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, cap de Recerca de l’Institut Nova Història, parla en aquesta entrevista al programa La Clau de la Nostra Història, de dimecres 14 de febrer del 2018, sobre la llengua dels ibers i de la seva relació amb el català.
AUTOR :
La clau de la nostra història
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-03-2018
• Els Pubill de l’altre costat de la frontera
El llibre ‘Els gitanos catalans de França’de l'Eugeni Casanovas explica la diàspora d'aquest col·lectiu, avui present en més de 160 comunitats de França. Reproducció d'un article aparegut a la Vanguardia Digital.
AUTOR :
Santiago Tarín
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-03-2017
• La impressió hispànica al segle XVI: una raresa sorprenent
En Joan Cassola creu que no pot ser real que a la Castella del segle XVI s’imprimissin més llibres que arreu de la Nació Catalana, on tothom llegia, escrivia i publicava.
AUTOR :
Joan Cassola i Coenders
DATA DE PUBLICACIÓ :
07-05-2016
• Els castells d'Espanya i els «pueblos en Francia»
En Lluís Batlle aprofundeix en l'expressió castellana «pueblos en Francia» i en procura una etimologia més completa, tot explicant així també algunes expressions anàlegues d'altres llengües europees.
AUTOR :
Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ :
12-11-2015
• Rastres de traducció del català al castellà del Segle d'Or
Presentem la transcripció de la conferència d'En Lluís Batlle al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.
AUTOR :
Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-11-2015
• De quan a Cartagena es parlava en català
Fins als nostres dies arriben les empremtes lèxiques d’un idioma que es va parlar a la zona de Cartagena durant molts segles: fins al XVI.
AUTOR :
José Sánchez Conesa
DATA DE PUBLICACIÓ :
02-04-2015
• A l’entorn del mot «guirra», que vol dir «ovella»
En un viatge al País Valencià, en Jordi Bilbeny va sentir parlar en Paco Esteve de les guirres, unes ovelles de llana rogenca. Aquí intenta explicar breument l’origen del mot
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
25-12-2014
• El misteri dels topònims bascos II
La Núria Garcia Quera continua furgant sobre la toponímia iberobasca del Pallars.
AUTOR :
Núria Garcia Quera
DATA DE PUBLICACIÓ :
17-06-2014
• Quan el català es parlava a tota la França
En Lluís M. Mandado ens exposa que el Jurament d'Estrasburg, un text datat al 842, no pot estar escrit en francès antic, sinó en occità.
AUTOR :
Lluís M. Mandado
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-04-2014
• El misteri dels topònims bascos
La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera actual.
AUTOR :
Núria Garcia Quera
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-02-2014
• El desxiframent de l'estela ibèrica de Guissona
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny ens en proposa la traducció.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-07-2012
RSS
Facebook
Twitter
Youtube