Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia

Articles & Papers del Projecte Llengua



• 'Escatalens', un enclavament catalanoparlant desconegut al centre d’Occitània

En Lluís M. Mandado ha descobert que al centre d’Occitània hi ha un poblet en el qual, sota la crosta del francès imposat fèrriament, s’hi parla, no pas una variant de l’occità, sinó un català ben pur. En aquest article ens explica com el va descobrir.

AUTOR : Lluís M. Mandado
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-09-2019


• L'entrevista: el maltès té paraules catalanes

Barcelona va influir durant 400 anys sobre Malta i és per això que encara avui dia el vocabulari maltès té molta influència catalana. Fins i tot això es palpa als carrers i en monuments! En parlem amb En Pere Alzina, que ha preparat un documental sobre tot plegat. L'INH reprodueix al seu web aquesta entrevista radiofònica que «Andorra Difusió» li va concedir dins el programa «Estira la llengua» al 18 d'abril del 2016.

AUTOR : Andorra Difusió/Estira la Llengua/Pere Alzina
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-01-2019


• El cas del dragó o com s'amaga una identitat canviant la síl·laba tònica

Molta gent ha sentit parlar del ‹drago›, un element molt peculiar de la flora canària. En el present article, En Francesc Jutglar mostra com aquest nom no és sinó una mínima modificació de ‹dragó›, modificació mantinguda molt probablement amb la intenció d’amagar l’origen català del mot. Comunicació al 17è simposi sobre la Història censurada de Catalunya.

AUTOR : Francesc Jutglar
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-10-2018


• La Clau: El català no ve del llatí

Videu de «La Clau de la Nostra Història» sobre l'origen de les llengües romàniques, segons la filòloga Carme Jiménez Huertas.

AUTOR : La clau/Carme Jimérnez Huertas
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-04-2018


• Els (més) venuts

‘GDLC: venut -uda 2 adj i m i f Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material’. No és el cas de 'Sota l’estora…' de Lluís Batlle. Article d'en Pau Vidal a Vilaweb per al dia de Sant Jordi d'enguany.

AUTOR : Pau Vidal
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-04-2018


• Sant Jordi 2018

Horaris de les signatures dels autors a la paradeta de Sant Jordi de l'Institut Nova Història, al Passeig de Gràcia, 55 de Barcelona.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-04-2018


• Els Pubill de l’altre costat de la frontera

El llibre ‘Els gitanos catalans de França’de l'Eugeni Casanovas explica la diàspora d'aquest col·lectiu, avui present en més de 160 comunitats de França. Reproducció d'un article aparegut a la Vanguardia Digital.

AUTOR : Santiago Tarín
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-03-2017


• La impressió hispànica al segle XVI: una raresa sorprenent

En Joan Cassola creu que no pot ser real que a la Castella del segle XVI s’imprimissin més llibres que arreu de la Nació Catalana, on tothom llegia, escrivia i publicava.

AUTOR : Joan Cassola i Coenders
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-05-2016


• Els castells d'Espanya i els «pueblos en Francia»

En Lluís Batlle aprofundeix en l'expressió castellana «pueblos en Francia» i en procura una etimologia més completa, tot explicant així també algunes expressions anàlegues d'altres llengües europees.

AUTOR : Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-11-2015


• Rastres de traducció del català al castellà del Segle d'Or

Presentem la transcripció de la conferència d'En Lluís Batlle al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-11-2015


• De quan a Cartagena es parlava en català

Fins als nostres dies arriben les empremtes lèxiques d’un idioma que es va parlar a la zona de Cartagena durant molts segles: fins al XVI.

AUTOR : José Sánchez Conesa
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-04-2015


• A l’entorn del mot «guirra», que vol dir «ovella»

En un viatge al País Valencià, en Jordi Bilbeny va sentir parlar en Paco Esteve de les guirres, unes ovelles de llana rogenca. Aquí intenta explicar breument l’origen del mot

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-12-2014


• El misteri dels topònims bascos II

La Núria Garcia Quera continua furgant sobre la toponímia iberobasca del Pallars.

AUTOR : Núria Garcia Quera
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-06-2014


• Les Homilies d'Organyà no són el text més antic en català

La comarca natural de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té textos encara més antics que les Homilies d'Organyà (Alt Urgell). El que més, un jurament feudal de fidelitat.

AUTOR : Agustí Mas
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-05-2014


• Quan el català es parlava a tota la França

En Lluís M. Mandado ens exposa que el Jurament d'Estrasburg, un text datat al 842, no pot estar escrit en francès antic, sinó en occità.

AUTOR : Lluís M. Mandado
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-04-2014


• El misteri dels topònims bascos

La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera actual.

AUTOR : Núria Garcia Quera
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-02-2014


• El desxiframent de l'estela ibèrica de Guissona

A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny ens en proposa la traducció.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-07-2012









SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]
Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]