Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart

Articles & Papers del Projecte Lletres Catalanes


Aquest projecte posa de manifest com el que es coneix com segle d'or de la literatura castellana, es va fornir d'obres catalanes traduïdes al castellà. La ocultació dels noms dels autors originals o l' atribució a altres autors formava part de la mecanica censora castellana. El Lazarillo de tormes, la Celestina, i altres obres haurien estat manllevades d'autors catalans com es demostra en els estudis que s'inclouen en aquesta secció.


• Els 11 germans de Santa Teresa i els 11 germans de l’Abadessa de Pedralbes

Si Santa Teresa era l’Abadessa de Pedralbes Teresa de Cardona, llavors tant l’una com l’altra van poder tenir els mateixos germans. De fet, els van tenir. Algunes de les seves identitats ens continuen reforçant en la idea que som davant d’una mateixa monja, desdoblada, ja als llibres censurats, en dos personatges diferents.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-09-2018


• Contra la Decadència, un bon alumne

Una altra interessantíssima ressenya sobre l'assaig «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI», de Jordi Bilbeny. Article d'En Biel Ferrer Puig.

AUTOR : Biel Ferrer Puig
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-08-2018


• L’aventura intel·lectual d’En Jordi Bilbeny

Parlament d’En Ramon Panyella a l’acte de presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Inquisició i Decadència» al Centre Cívic de la Barceloneta, a Barcelona, al 14 d’abril del 2018.

AUTOR : Ramon Panyella
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-07-2018


• Sobre "Inquisició i Decadència"

En Joan Calsapeu aprofita la lectura del llibre d’en Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», per donar el seu punt de vista a l’entorn del concepte de Decadència i de les seves presumptes causes.

AUTOR : Joan Calsapeu
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-05-2018


• És hora d’aixecar les catifes

Jordi Llavoré: “Moltes de les obres mestres del Segle d’Or podrien ser traduccions d’obres originals en català.” Article a la revista digital «Zonasec». Petita ressenya del llibre «Sota l'estora del Segle d'Or» d'en Lluís Batlle.

AUTOR : Jordi Llavoré
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-05-2018


• Quan Erasme va fugir d’Espanya

Per què el canonge barceloní Vicenç Navarra va escriure a l’octubre del 1528 que Erasme «s’escapà d’Espanya»? Volia dir amb això que hi va viure? Que hi va viure i en va haver de fugir? En Jordi Bilbeny ho mira de dilucidar en aquest article.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-05-2018


• ‛Inquisició i Decadència’, per Sant Jordi

"Els canvis de gustos sobre la llengua de lectura no poden ser sobtats". Article d’en Josep Manuel Comajuncosa al diari El Punt-Avui+ a la diada de Sant Jordi d’enguany.

AUTOR : Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-04-2018


• Presentació del llibre d'en Jordi Bilbeny 'Inquisició i Decadència'

Videu de l'acte de presentació a Barcelona de la publicació «Inquisició i Decadència. Orígens del genocidi lingüístic i cultural a la Catalunya del segle XVI» (Editorial Librooks, Barcelona, 2018)

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-04-2018


• Súbdits

Carta al diari El Punt-Avui+ d’en Josep Baella Isanta de l’1 de març del 2018, que fa referència al llibre d’en Lluís Batlle «Sota l’estora del Segle d’Or castellà. Empremtes catalanes als segles XVI i XVII».

AUTOR : Josep Baella Isanta
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-04-2018


• Francesc d’Aldana: de valencià a extremeny per obra i gràcia de la censura d’Estat

Es pot ser valencià i extremeny alhora? Aquest és el cas del poeta del Renaixement català Francesc d’Aldana, que ara en Jordi Bilbeny ressitua en el seu context nacional del qual ha estat, durant segles, esborrat: el de la València del segle XVI.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-01-2018


• La Decadència: de les lleis del mercat a les lleis de censura

¿Va ser la Decadència provocada per unes lleis de mercat, que van fer que quasi tota la producció literària feta a la Nació Catalana, per catalans, passés de la nit al dia, a editar-se en castellà? O la raó de fons van ser les lleis de censura i el control d’impremta, que van establir un filtre letal per a tot allò escrit en català? El Doctor en Economia Pep Comajuncosa ens n’aporta una solució tan versemblant com satisfactòria. Comunicació presentada al 17è simposi sobre la Història Cenusrada de Catalunya (2017).

AUTOR : Pep Comajuncosa
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-01-2018


• El nou «Diccionari de la literatura catalana 62»: un pou de sorpreses

En Jacint Bassó s’estranya que en el «Nou Diccionari 62 de la literatura catalana» (2000) s’hi referencïin vint-i-dos autors catalans —que van viure des del segle XIII fins al XVIII— l’obra dels quals ha desaparegut. Per què?

AUTOR : Jacint Bassó
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-01-2018


• La mort d’En Joan Boscà. Una hipòtesi

Què s’amaga darrera dels formalismes de la biografia d’En Boscà? Qui era realment el seu amic Garcilasso? Va escriure en català o no? Que va passar amb els originals de la seva obra? Com va morir? En aquest estudi, En Pep Mayolas respon totes aquestes qüestions i ens dibuixa una perspectiva lingüística i literària del poeta barceloní força diferent a l’exposada fins ara.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-01-2018


• El segrest de les obres d’En Joan Andreu Estrany, al 1531

Va ser la Decadència un període on els nostres intel·lectuals van deixar d’escriure? O potser les seves obres van ser segrestades per la Inquisició i atribuïdes a autors castellans? El cas paradigmàtic d’En Joan Andreu Estrany ens pot ajudar a entendre-ho millor. Article d'en Jordi Bilbeny.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-12-2017


• L’hecatombe de la família d’En Joan Lluís Vives

En Jordi Segarra ens fa arribar unes notes que ha extret de la lectura d’un llibre d’En Pla, les quals parlen d’una forma molt il·lustrativa de la destrucció premeditada d’un dels humanistes més grans de Catalunya.

AUTOR : Jordi Segarra
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-12-2017


• L'inici del segle XVI: cap al control de les edicions

L’edició de llibres en català al Renaixement fou tan migrada com reflecteixen les dades històriques? Les lleis de control de les edicions i la censura subsegüent tingueren alguna incidència en la producció dels autors catalans? En Pep Mayolas ens extracta algunes de les reflexions que hi dedicà al seu llibre "Erasme i la construcció catalana d’Espanya".

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-11-2017


• Erasme de Rotterdam i Sant Jeroni de la Murtra

La famosa anècdota de la discussió entre erasmistes catalans i el prior de la Murtra l’any 1528 pot constituir la prova definitiva conforme Erasme de Rotterdam, en contra del que diu la història, havia estat a la Península Ibèrica.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-11-2017


• La llengua de la 'Loçana Andaluza'

Article d’en Rafel Mompó, en què reelebora i amplia la seva comunicació al 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya del novembre del 2016 a Arenys de Munt.

AUTOR : Rafel Mompó
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-10-2017


• Caterina d'Aragó, la reina 'catalana' d'Anglaterra

Article d'en Marc Pons del proppassat 7 de gener del 2017 a "Elnacional.cat". El perfil humanístic de la filla gran del Reis Catòlics: la catalana Caterina d'Aragó.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-09-2017


• Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (2)

En Marc Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article. Aquesta n'és la segona i última part.

AUTOR : Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-01-2017


• Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (1)

En Marc Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article del qual publiquem la primera part.

AUTOR : Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-01-2017


• Juan del Enzina: Joan Escrivà o Joan d’Olzina?

Qui era en Juan del Enzina? On va néixer i quin fou el nom real d’aquest fundador del teatre espanyol, gran compositor i poeta del Renaixement? Va escriure en castellà o en català? Aquest article d’en Víctor Cucurull intenta aportar nova llum davant del garbuix de dades biogràfiques que han arribat fins avui sobre aquest literat.

AUTOR : Víctor Cucurull
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-10-2016


• Notícia d’un Galceran català esmentat com a «Garcilaso»

Apareix un nou indici historiogràfic per reblar que el famós Garcilaso de la Vega seria la versió censurada del poeta i humanista català Galceran de Cardona i de Requesens

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-05-2016


• Els lectors de València i la Nació Catalana al segle XV. Aproximació a les bases socials de l’erasmisme català

La lectura del llibre d’En Jordi Ventura «La Bíblia Valenciana» permet afirmar a En Jordi Bilbeny que al segle XV no només les classes altes tenien accés a la lectura, sinó que gairebé tothom podia llegir i gairebé tothom llegia.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-03-2016


• Servent envia l'original del Quixot a Anglaterra per fer-lo anglès

Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Lluís Maria Mandado al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

AUTOR : Lluís M. Mandado i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-12-2015


• Xavier Bardolet i el Quixot català

El periodista Xavier Bardolet es fa ressò de les teories d'En Bilbeny sobre la catalanitat de Cervantes i el Quixot

AUTOR : Xevi Bardolet
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-10-2015


• L’obra de Lope de Vega i el temps real que va trigar a escriure-la

En Marcel Mañé fa una valoració global del temps que Lope de Vega va trigar a escriure l’obra que se li ha atribuït i arriba a la conclusió que hi ha gat amagat.

AUTOR : Marcel Mañé
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-09-2015


• En una sola frase i «sin daño de barras»

En Lluís Batlle ressegueix els usos de la locució del Siglo de Oro «sin daño de barras», i arriba a la conclusió que és fruit d'una mala traducció del català.

AUTOR : Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-09-2015


• Catalanades, catalanismes i errors de traducció al «Libro de la Vida» de Santa Teresa de Jesús

En Jordi Bilbeny ens fa saber el llistat d'expressions de possible origen català que ha recopilat amb la lectura del «Llibre de la Vida» de Santa Teresa.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-08-2015


• El 'Curial' sí que va avançar el 'Tirant'

L'historiador Abel Soler situa la redacció de la novel·la de cavalleries anònima a Itàlia, entre 1445 i 1447

AUTOR : Alfons Garcia
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-08-2015


• La frase feta «tomar las de Villadiego»

En Lluís Batlle proposa una nova teoria que resol l'origen d'aquesta frase feta i fa trontollar els primers textos castellans de La Celestina.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-04-2015


• París custodia la Bíblia Valenciana

La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia que només s'havien conservat dos fulls.

AUTOR : Levante-EMV
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-10-2014


• St. Theresa, Spanish Abbess

En Felip Rodríguez ha trobat un nou indici segons el qual, i en contra d’allò que ens asseguren les biografies oficials de Teresa de Jesús, aquesta santa fou abadessa.

AUTOR : Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-10-2014


• Les primeres traduccions de La Celestina i el sobtat començament de l'obra

Les edicions castellanes i les traduccions de La Celestina estan plenes de controvèrsia. Les divergències entre elles ens confirmen la possibilitat d'un original en català.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-10-2014


• De La màscara del príncep a «La Follia al·legòrica»

Per Sant Jordi d’aquest 2014 es va publicar La Follia al·legòrica, un estudi on En Paolo Pellegrino desplega les seves conclusions després d’una minuciosa lectura en clau de l’Elogi de la Follia, l’obra més famosa d’Erasme de Rotterdam. Reproduïm el pròleg en el qual En Pep Mayolas ens presentava La Follia al·legòrica i ens explicava com es va gestar

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-09-2014


• Una pragmàtica del segle XVI delata la traducció sistemàtica del català al castellà

A partir de l'estudi dels mots i girs lingüístics “castellans” prohibits en una pragmàtica del 1600, En Lluís Batlle conclou que es va ordenar suprimir-los perquè eren catalans

AUTOR : Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-08-2014


• La traducció anglesa de La Celestina que passa a València

Una Celestina suposadament escrita per En Mateo Aleman ens ha arribat només a través de la traducció anglesa i ens situa l'obra clarament a la ciutat de València, amb referents exclusivament catalans

AUTOR : Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-07-2014


• «El Conde Lucanor» de Don Juan Manuel. Notes sobre la llengua castellana antiga

L'edició de 1575 d'«El Conde Lucanor» ens dóna molta informació sobre com era el castellà al segle XVI i quina imatge de cultura literària es projectava.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-06-2014


• Poeta, metge i aventurer

El professor de Filologia Llatina de la Universitat d’Alacant, Antoni Biosca, rescata la figura de Josep Gosalbes de Cunedo, escriptor alacantí del s. XVI que, a més, va ser metge, va lluitar a l'Armada Invencible i va estar pres a Holanda.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-06-2014


• La ciutat on es desenvolupa l'acció de La Celestina

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article

AUTOR : Àlex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-09-2013


• Ausiàs March i el primer Segle d'Or castellà

La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i consentir una certa permeabilitat a les tradicions europees (estilnovisme, poesia francesa, llatina, etc.), s’erigeix com una proposta inaugural, de subjectivitat forta i consistent, d’afany analític i, per primera vegada, escrita en català

AUTOR : Cèlia Nadal
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-05-2013


• Tretze proves documentals de la catalanitat de Joan de Valdès

Era castellà l’humanista Juan de Valdés? Si fos així, com és que totes les referències que n’han restat a Itàlia ens diuen que era català o de nació catalana? En Raimon Balagué les ha recollides i ens les exposa aquí.

AUTOR : Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-02-2013


• Un estudi situa a Sagunt l'origen i l'acció de «La Celestina»

L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre medieval

AUTOR : M.Arribas / T.C. Pérez Sagunt
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-02-2013


• La llengua espanyola al segle XVI

Els errors de la traducció del Tirant lo Blanc a l’italià permeten interpretar a en Carles Ortiz, que l’expressió que apareix al començament del text italià i que exposa que el llibre ha estat “Di lingua Spagnola nello idioma nostro per Messer Lelio Manfredi tradotto”, només pot refererir-se a la llengua catalana. I que, per tant, a començament del segle XVI, a Itàlia també es coneixa la llengua catalana com a llengua espanyola

AUTOR : Carles Ortiz
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-01-2013
Descarregueu el fitxer PDF


• La petjada de «Tirant lo Blanc» en la «Celestina»

Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València, com defensen En Jordi Bilbeny i l'Àlex Sendra, hauria de tenir uns forts contingunts literaris catalans i evidenciaria un arrelament profund en la tradició literària catalana. En Rafael Beltran, sense ni tan sols sospitar-ho, ho posa en evidència en aquesta estudi.

AUTOR : Rafael Beltran Llavador
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-09-2012


• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (3/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

AUTOR : Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-07-2012


• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (2/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

AUTOR : Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-07-2012


• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (1/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

AUTOR : Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-07-2012


• Josep Palau i Fabre i la Celestina

En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava "com si hagués estat escrita en un altre país o en una altra literatura"

AUTOR : Joan Calsapeu
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-06-2012


• Lluís Vives parlava la mateixa llengua que Caterina d'Aragó

És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única llengua de cultura i de relació social va ser el català. Catalana era la llengua dels seus pares i dels seus avis. I, en alguns dels seus escrits de pedagogia, alerta els pares perquè vagin en compte que els seus fills no agafin sons lletjos castellans. Llavors, si la seva llengua era el català, amb quina llengua havia de parlar amb Caterina d’Aragó quan se'ns diu que ambdós parlaven la mateixa llengua?

AUTOR : Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-01-2012
Descarregueu el fitxer PDF


• Els Gualba, una potència literària dissimulada

Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI. En Lluís Maria Mandado en fa un estudi detallat i arriba a la conclusió que En Martí Joan de Galba i els Gualba del Montnegre pertanyien a la mateixa família. Ell creu que Galba, Gualba i la forma castellanitzada de Gálvez són el mateix cognom i que darrere del personatge literari d'Amadís de Gaula també hi hauria un Gualba.

AUTOR : Lluís M. Mandado i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-12-2011
Descarregueu el fitxer PDF


• Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona?

Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura dels segles XVI i XVII també li han endossat poemes que eren d'autors catalans?

AUTOR : Bartomeu Mestre i Sureda
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-02-2011









SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+]
Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]
L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in...[+]