Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà

Articles & Papers del Projecte Lletres Catalanes


Aquest projecte posa de manifest com el que es coneix com segle d'or de la literatura castellana, es va fornir d'obres catalanes traduïdes al castellà. La ocultació dels noms dels autors originals o l' atribució a altres autors formava part de la mecanica censora castellana. El Lazarillo de tormes, la Celestina, i altres obres haurien estat manllevades d'autors catalans com es demostra en els estudis que s'inclouen en aquesta secció.


• Les claus per al descobriment de l'autor del 'Curial'

Resum de la conferència sobre l'autoria del "Curial i Guelfa" que l’Abel Soler, doctor en Filologia Catalana, va impartir a l’Aula Magna de la universitat de València el 27 de febrer del 2017.

AUTOR : Abel Soler
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-05-2017


• Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (2)

En Marc Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article. Aquesta n'és la segona i última part.

AUTOR : Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-01-2017


• Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (1)

En Marc Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article del qual publiquem la primera part.

AUTOR : Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-01-2017


• Juan del Enzina: Joan Escrivà o Joan d’Olzina?

Qui era en Juan del Enzina? On va néixer i quin fou el nom real d’aquest fundador del teatre espanyol, gran compositor i poeta del Renaixement? Va escriure en castellà o en català? Aquest article d’en Víctor Cucurull intenta aportar nova llum davant del garbuix de dades biogràfiques que han arribat fins avui sobre aquest literat.

AUTOR : Víctor Cucurull
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-10-2016


• Notícia d’un Galceran català esmentat com a «Garcilaso»

Apareix un nou indici historiogràfic per reblar que el famós Garcilaso de la Vega seria la versió censurada del poeta i humanista català Galceran de Cardona i de Requesens

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-05-2016


• Els lectors de València i la Nació Catalana al segle XV. Aproximació a les bases socials de l’erasmisme català

La lectura del llibre d’En Jordi Ventura «La Bíblia Valenciana» permet afirmar a En Jordi Bilbeny que al segle XV no només les classes altes tenien accés a la lectura, sinó que gairebé tothom podia llegir i gairebé tothom llegia.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-03-2016


• Servent envia l'original del Quixot a Anglaterra per fer-lo anglès

Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Lluís Maria Mandado al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

AUTOR : Lluís M. Mandado i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-12-2015


• Xavier Bardolet i el Quixot català

El periodista Xavier Bardolet es fa ressò de les teories d'En Bilbeny sobre la catalanitat de Cervantes i el Quixot

AUTOR : Xevi Bardolet
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-10-2015


• L’obra de Lope de Vega i el temps real que va trigar a escriure-la

En Marcel Mañé fa una valoració global del temps que Lope de Vega va trigar a escriure l’obra que se li ha atribuït i arriba a la conclusió que hi ha gat amagat.

AUTOR : Marcel Mañé
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-09-2015


• En una sola frase i «sin daño de barras»

En Lluís Batlle ressegueix els usos de la locució del Siglo de Oro «sin daño de barras», i arriba a la conclusió que és fruit d'una mala traducció del català.

AUTOR : Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-09-2015


• Catalanades, catalanismes i errors de traducció al «Libro de la Vida» de Santa Teresa de Jesús

En Jordi Bilbeny ens fa saber el llistat d'expressions de possible origen català que ha recopilat amb la lectura del «Llibre de la Vida» de Santa Teresa.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-08-2015


• El 'Curial' sí que va avançar el 'Tirant'

L'historiador Abel Soler situa la redacció de la novel·la de cavalleries anònima a Itàlia, entre 1445 i 1447

AUTOR : Alfons Garcia
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-08-2015


• La frase feta «tomar las de Villadiego»

En Lluís Batlle proposa una nova teoria que resol l'origen d'aquesta frase feta i fa trontollar els primers textos castellans de La Celestina.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-04-2015


• París custodia la Bíblia Valenciana

La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia que només s'havien conservat dos fulls.

AUTOR : Levante-EMV
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-10-2014


• St. Theresa, Spanish Abbess

En Felip Rodríguez ha trobat un nou indici segons el qual, i en contra d’allò que ens asseguren les biografies oficials de Teresa de Jesús, aquesta santa fou abadessa.

AUTOR : Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-10-2014


• Les primeres traduccions de La Celestina i el sobtat començament de l'obra

Les edicions castellanes i les traduccions de La Celestina estan plenes de controvèrsia. Les divergències entre elles ens confirmen la possibilitat d'un original en català.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-10-2014


• De La màscara del príncep a «La Follia al·legòrica»

Per Sant Jordi d’aquest 2014 es va publicar La Follia al·legòrica, un estudi on En Paolo Pellegrino desplega les seves conclusions després d’una minuciosa lectura en clau de l’Elogi de la Follia, l’obra més famosa d’Erasme de Rotterdam. Reproduïm el pròleg en el qual En Pep Mayolas ens presentava La Follia al·legòrica i ens explicava com es va gestar

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-09-2014


• Una pragmàtica del segle XVI delata la traducció sistemàtica del català al castellà

A partir de l'estudi dels mots i girs lingüístics “castellans” prohibits en una pragmàtica del 1600, En Lluís Batlle conclou que es va ordenar suprimir-los perquè eren catalans

AUTOR : Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-08-2014


• La traducció anglesa de La Celestina que passa a València

Una Celestina suposadament escrita per En Mateo Aleman ens ha arribat només a través de la traducció anglesa i ens situa l'obra clarament a la ciutat de València, amb referents exclusivament catalans

AUTOR : Lluís Batlle i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-07-2014


• «El Conde Lucanor» de Don Juan Manuel. Notes sobre la llengua castellana antiga

L'edició de 1575 d'«El Conde Lucanor» ens dóna molta informació sobre com era el castellà al segle XVI i quina imatge de cultura literària es projectava.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-06-2014


• Poeta, metge i aventurer

El professor de Filologia Llatina de la Universitat d’Alacant, Antoni Biosca, rescata la figura de Josep Gosalbes de Cunedo, escriptor alacantí del s. XVI que, a més, va ser metge, va lluitar a l'Armada Invencible i va estar pres a Holanda.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-06-2014


• La ciutat on es desenvolupa l'acció de La Celestina

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article

AUTOR : Àlex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-09-2013


• Ausiàs March i el primer Segle d'Or castellà

La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i consentir una certa permeabilitat a les tradicions europees (estilnovisme, poesia francesa, llatina, etc.), s’erigeix com una proposta inaugural, de subjectivitat forta i consistent, d’afany analític i, per primera vegada, escrita en català

AUTOR : Cèlia Nadal
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-05-2013


• Tretze proves documentals de la catalanitat de Joan de Valdès

Era castellà l’humanista Juan de Valdés? Si fos així, com és que totes les referències que n’han restat a Itàlia ens diuen que era català o de nació catalana? En Raimon Balagué les ha recollides i ens les exposa aquí.

AUTOR : Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-02-2013


• Un estudi situa a Sagunt l'origen i l'acció de «La Celestina»

L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre medieval

AUTOR : M.Arribas / T.C. Pérez Sagunt
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-02-2013


• La llengua espanyola al segle XVI

Els errors de la traducció del Tirant lo Blanc a l’italià permeten interpretar a en Carles Ortiz, que l’expressió que apareix al començament del text italià i que exposa que el llibre ha estat “Di lingua Spagnola nello idioma nostro per Messer Lelio Manfredi tradotto”, només pot refererir-se a la llengua catalana. I que, per tant, a començament del segle XVI, a Itàlia també es coneixa la llengua catalana com a llengua espanyola

AUTOR : Carles Ortiz
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-01-2013
Descarregueu el fitxer PDF


• La petjada de «Tirant lo Blanc» en la «Celestina»

Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València, com defensen En Jordi Bilbeny i l'Àlex Sendra, hauria de tenir uns forts contingunts literaris catalans i evidenciaria un arrelament profund en la tradició literària catalana. En Rafael Beltran, sense ni tan sols sospitar-ho, ho posa en evidència en aquesta estudi.

AUTOR : Rafael Beltran Llavador
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-09-2012


• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (3/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

AUTOR : Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-07-2012


• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (2/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

AUTOR : Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-07-2012


• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (1/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

AUTOR : Alex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-07-2012


• Josep Palau i Fabre i la Celestina

En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava "com si hagués estat escrita en un altre país o en una altra literatura"

AUTOR : Joan Calsapeu
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-06-2012


• Lluís Vives parlava la mateixa llengua que Caterina d'Aragó

És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única llengua de cultura i de relació social va ser el català. Catalana era la llengua dels seus pares i dels seus avis. I, en alguns dels seus escrits de pedagogia, alerta els pares perquè vagin en compte que els seus fills no agafin sons lletjos castellans. Llavors, si la seva llengua era el català, amb quina llengua havia de parlar amb Caterina d’Aragó quan se'ns diu que ambdós parlaven la mateixa llengua?

AUTOR : Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-01-2012
Descarregueu el fitxer PDF


• Els Gualba, una potència literària dissimulada

Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI. En Lluís Maria Mandado en fa un estudi detallat i arriba a la conclusió que En Martí Joan de Galba i els Gualba del Montnegre pertanyien a la mateixa família. Ell creu que Galba, Gualba i la forma castellanitzada de Gálvez són el mateix cognom i que darrere del personatge literari d'Amadís de Gaula també hi hauria un Gualba.

AUTOR : Lluís M. Mandado i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-12-2011
Descarregueu el fitxer PDF


• Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona?

Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura dels segles XVI i XVII també li han endossat poemes que eren d'autors catalans?

AUTOR : Bartomeu Mestre i Sureda
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-02-2011









SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta...[+]
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]
Un intent de desfalsificació i restauració...[+]