Articles & Papers del Memòria Històrica

• Escut amb les 4 barres a la catedral de Metz

AUTOR : Marta Faixedas
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-04-2024

• Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll

L’any 1835, en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), un batalló de l’exèrcit constitucional espanyol anomenat “Tiradores de Isabel II”, format per elements radicals del bàndol liberal i comandat pel capità José Rodríguez, van saquejar i destruir el monestir de Ripoll.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-04-2024

• Mor Gastó III de Foix, el compositor de 'Se Canta', l'himne oficial d'Occitània

La tradició diu que va ser el compositor de 'Se canta', l’himne nacional occità.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-03-2024

• Conangla i Fontanilles

«El redactor de la Constitució provisional de la República Catalana proclamava la independència de Catalunya, el català com a idioma oficial únic i adoptava mesures molt avançades per a l'època».

AUTOR : Josep Lluís Carod-Rovira
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-03-2024

• Carme Karr i la revista ‘Feminal’

Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, reproduïm l’editorial del primer número de la revista ‘Feminal’, del 28 d’abril de 1907. Aquesta revista sortí com a suplement del setmanari ‘Il·lustració Catalana’, La peça editorial anava signada per Carme Karr (1865-1943), una periodista i escriptora pionera del feminisme catalanista. Han passat cent disset anys i no hi ha cap revista que avui representi, amb uns estàndards actuals i amb una ideologia progressista, el que va representar una iniciativa com aquesta d’una dona de classe alta, culta i cosmopolita. El tarannà i la posició social de Karr són equiparables a l’empenta de l’argentina Victoria Ocampo, que impulsà la revista ‘Sur’ el 1931.

AUTOR : Càtedra Josep Termes d'Història, Identitats, Human
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-03-2024

• Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?

Un aspecte curiós i prou desconegut de la història de Roma és que la ciutat tenia un nom secret que no podia ser divulgat sota pena de mort. Es a dir que, més que secret, era un nom prohibit de pronunciar.

AUTOR : Bel·lònides
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-03-2024

• Entrevista a En Jordi Bilbeny sobre En Salvat-Papasseit a EspluguesTV

Aprofitant que enguany commemorem el centenari de la mort d'En Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), En Jaume Marfany ha entrevistat En Jordi Bilbeny a EspluguesTV per parlar de l'independentisme silenciat d'aquest gran poeta.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-02-2024

• Generalitat, poder real

El descobriment del manuscrit de començaments del segle XV que recopila les normes fundacionals de la Generalitat confirma que, ja en els seus orígens, la institució era estrictament independent de la corona.

AUTOR : Irene Casellas
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-02-2024

• Un estudi documenta on va anar a parar l’espoli franquista de Caldes de Montbui

La primera part de l’estudi sobre les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui (Vallès Oriental, Catalunya) ha permès identificar i documentar els béns requisats a entitats i indústries, i determinar on van anar a parar.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-01-2024

• La truita de patates és espanyola, és catalana o és francesa?

Va arribar a la Península des de França durant l’etapa que Catalunya va estar incorporada a l’Imperi napoleònic.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-01-2024

• Descobreixen cent gravats en una cova de la Febró, un conjunt rupestre únic a Catalunya

Les figures prehistòriques, que tenen entre 5.000 i 3.000 anys d'antiguitat, representen animals i estrelles i es mantenen en un estat de conservació excepcional.

AUTOR : Rosa Serres López
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-01-2024

• Un club de futbol urguaià fundat per catalans: l’Atlético Progreso

Des del 1927 existeix a Montevideo un club de futbol fundat per catalans i amb els colors de la bandera catalana.

AUTOR : INH
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-01-2024

• El filòsof anarquista exterminat a Mauthausen

Rescaten de l’oblit la figura del llibertari català, mestre racionalista, escriptor i filòsof Josep Torres Tribó (1899-1941).

AUTOR : Xavier Montanyà
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-12-2023

• Miró i Picasso parlaven entre ells en català, no en castellà

Ara que els museus Picasso i Miró de Barcelona han organitzat una exposició conjunta, recordem el greu error del documental 'Miró'. El pintor malagueny coneixia el català i era la llengua amb la que conversava amb el seu col·lega barceloní.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-12-2023

• Els catalans de Florida es converteixen en ciutadans nord-americans

El 21 de febrer de l’any 1819, fa 201 anys, se signava el Tractat de la Florida, també conegut com el Tractat d’Adams-Onis, pel qual el regne d’Espanya cedia als Estats Units els territoris de la Florida i Oregón.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-11-2023

• La Generalitat de Catalunya contra la llibertat dels catalans (1939-1945): Història d'un projecte d'alliberament nacional

L’Andreu Marfull ens presenta una breu ressenya de la història d'un projecte d'alliberament nacional concebut a Londres i Nova York, entre els anys 1939 i 1945, que acabà essent desmantellat per la Generalitat de Catalunya republicana, a l'exili.

AUTOR : Andreu Marfull Pujadas
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-10-2023

• Machado contra la llibertat dels catalans

Què pensava Machado dels catalans que lluitaven per un estatut d'autonomia a l'any 32? Què pensava dels catalans que no se sentien espanyols? Què en pensava un cop acabada la Guerra Franquista? L'historiador Agustí Soler ens ho explica, citant les mateixes paraules del poeta andalús.

AUTOR : Agustí Soler
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-09-2023

• Tal dia com hui del 1909 es va fer a Paterna el primer vol a motor d’Europa

El 5 de setembre del 1909, Joan Olivert Serra va fer a Paterna (l’Horta Nord) el primer vol a motor d'Europa.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-09-2023

• Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del país

Publiquem un article molt interessant sobre l'onada d'immigració occitana al Principat a cavall dels segles XVI i XVII.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-09-2023

• L'assentament fenici que pot reescriure la història de Catalunya (i del món)

El jaciment de Sant Jaume d'Alcanar podria reescriure la història i tenir un impacte "transcendental" internacional.

AUTOR : Berto Sagrera
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-09-2023

• Una lletra signada per Felip III documenta que Dénia fou seu de l’Estat el 1604

L'Arxiu Municipal adquireix la missiva manuscrita i rubricada pel monarca, que confirma que va romandre a la ciutat uns quants dies amb la seva cancelleria.

AUTOR : Sergi Garcia
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-08-2023

• L’estat actual de l’ensenyament de la Història de Catalunya a Secundària

L’arqueòloga i professora d’Història Anna Tarrés i Farrés ens proposa una aproximació a les problemàtiques habituals de l’ensenyament de la Història de Catalunya a l’Educació Secundària i a la manera d’encarar-les. Us oferim aquest text, que resumeix molt bé la ponència que va presentar a la 10a Universitat Nova Història.

AUTOR : Anna Tarrés Farrés
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-08-2023

• La senyera quadribarrada s’incorpora a l’armorial d’Anglaterra

Elionor, de la casa comtal Bel·lònida de Provença —d’origen català— la va introduir al casar-se amb Enric III.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-07-2023

• Tessa Julià Dinarès: «Volia donar llum a les dones silenciades per la història oficial»

La història silenciada de les dones, ja té llibre. L'ha escrit Tessa Julià i Dinarès i porta per títol "Les cares del medalló".

AUTOR : Sílvia Romero
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-07-2023

• La diàspora judeocatalana: sefardites o katalanim?

Aquest article recorda un dels llegats de la història catalana menys coneguts, el de la diàspora dels jueus catalans.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-07-2023

• La Festa dels Ximples de l'1 de gener

Us compartim un fil de tuiter escrit per Judit Verdaguer on descriu aquesta festa popular catalana.

AUTOR : Judit Verdaguer
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-06-2023

• Quan Catalunya va marcar el rumb

Una exposició al Museu Marítim s’endinsa al fascinant ‘Llibre del Consolat’.

AUTOR : Teresa Sesé
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-06-2023

• El pitjor dia de la història de Granollers

Quan fa vuitanta-cinc anys del bombardament de Granollers del 31 de maig de 1938, l'escriptor Albert Forns Canal presenta 'I el cel ens va caure al damunt', una reconstrucció d'aquell dia fatídic.

AUTOR : Joan Safond Plumed
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-05-2023

• Efemèride de 1475: Perpinyà és ocupada pels francesos

El 10 de maig del 1475, després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-05-2023

• L’origen barceloní del tresor artístic més valuós de Bòsnia

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra.

AUTOR : Martí Crespo
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-04-2023

• Els soldats rossellonesos de l'exèrcit francès que només parlaven català

Van ser enviats a primera línia del front, i allà patirien el triple de baixes que la resta de soldats francesos.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-03-2023

• La lliçó de Malta

Per què és tan interessant Malta? Per què ens interessa tant la seva història? En Jordi Manchon ens ho explica mentre ens convida a anar-hi per conèixer directament l’empremta catalana que, després de tants segles, encara hi sobreviu.

AUTOR : Jordi Manchon
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-03-2023

• 'Gos català!' El gentilici com a insult a la història de Catalunya. Els Balcans

En Joan-Marc Passada ens fa un petit recull d’insults que han perviscut a través dels temps als Balcans i que es diuen o es deien emprant el gentilici «català».

AUTOR : Joan-Marc Passada i Casserres
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-03-2023

• Brevíssima història de la guitarra

En Joan Casajuana ens fa un resum de la història bàsica de la guitarra, tot posant de relleu que, tal com deia En Joahannes Tinctoris al segle XV, «és un invent català».

AUTOR : Joan Casajuana
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-03-2023

• A qui pertany Tabarca?

Manuel Lillo ha escrit aquest article sobre els orígens del poblament i història de l'illa.

AUTOR : Manuel Lillo
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-02-2023

• “Déu, pàtria, rei i furs”: la història poc coneguda de la Generalitat carlina

Lluís Ferran Toledano publica 'La Catalunya dels furs carlins', un estudi sobre el foralisme carlí i l'experiència de la Diputació de Catalunya instaurada l'any 1874 a Sant Joan de les Abadesses.

AUTOR : Joan Safont Plumed
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-02-2023

• Un pagès de remença apunyala Ferran el Catòlic

Joan de Canyamars se sentia profundament traït pel difunt Joan II i pel seu fill i hereu Ferran el Catòlic.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-01-2023

• El comte-rei Joan II trinxa l'aristocràcia catalana

Catalunya seria el primer país d’Europa que iniciaria la liquidació del règim feudal.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-01-2023

• Quan va començar l'espoli fiscal?

Pensem que l’espoli fiscal és un fenomen recent, però és un fenomen permanent que remunta a l’ocupació borbònica de 1714.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-01-2023

• La mort del comte càtar Trencavell i els genocides de la flor de lis

Anys després els catalans intentarien canviar la història, però aquell somni havia mort en una masmorra de Carcassona.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-11-2022

• Ferran el Catòlic lliurà Montpeller, l'última plaça catalana a Occitània

El dia 11 de Novembre de 1500 el rei Ferran II entregà Montpeller al rei de França.

AUTOR : Marc pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-11-2022

• El naixement de Carme Claramunt, la primera dona que va ser afusellada al Camp de la Bota

La Carme va ser afusellada per la cobdícia d’una veïna, que la va delatar per a usurpar-li l'herència. Article d'En Marc Pons a elnacional.cat.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-10-2022

• Van ser els catalans els primers a menjar amb forquilla?

Al seu manual 'Com usar bé de beure e menjar' (1384), el clergue gironí Francesc Eiximenis afirmava que la forquilla només era utilitzada pels catalans.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-10-2022

• Ser català és la meva manera de ser occità

Recuperem un antic article d’En Jordi Bilbeny, on demanava als catalans de fer un esforç més, cultural i polític, per crear vincles nous amb els nostres germans occitans i recuperar, així, la consciència de país i exigir-ne la seva definitiva llibertat.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-10-2022

• Elionor, la reina que va portar la senyera a Anglaterra

Elionor, dels Bel·lònides provençals d’origen català, va introduir la senyera en l’armorial de la casa reial anglesa.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-09-2022

• Els catalans del Quebec lliuren el seu últim combat

El Regiment Royal Roussillon, format exclusivament amb soldats catalans, va lliurar el seu últim combat a Amèrica. Article d'En Marc Pons

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-09-2022

• Quan la patrona actual de Barcelona amaga la nostra història

En Jordi Colomer ens explica com van desaparèixer dels carrers de Barcelona unes estàtues de catalans insignes.

AUTOR : Jordi Colomer
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-09-2022

• Segresten Gal·la Placídia, la reina de Barcelona

Gal·la Placídia va ser la primera reina des del primer cop en la història que Barcelona va ser seu règia.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-08-2022

• 'Die Presse' revela el passat comú de Catalunya i Àustria

El diari àustriac 'Die Presse' recorda el passat del comte Ramon Frederic de Vilana Perles. Article de Na Marta Sànchez Iranzo.

AUTOR : Marta Sánchez Iranzo
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-06-2022

• Doctors contra l’Institut Nova Història (i 5)

Cinquè i darrer lliurament en resposta al capítol central del llibre «Pseudohistòria contra Catalunya» (Eumo Ed., 2020). Què accepten els nostres acadèmics quan s’acullen a «la versió historiogràficament acceptada de l’origen genovès» d’En Colom?

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-06-2022

• «Respostes». Una resposta per guanyar el futur

Pròleg d’En Jordi Bilbeny al llibre «Respostes» (una antologia de textos del web respostes.cat), que En Josep-Oriol Jorba va editar a l’abril del 2020.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-06-2022

• Cresques Abiatar, el primer oftalmòleg català que va operar de cataractes

Cresques Abiatar va operar de cataractes el comte-rei Joan II, que feia set anys que havia perdut la visió. Un nou article d'En Marc Pons del diumenge, 5 de juny de 2022 a Barcelona.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-06-2022

• Violant d'Aragó; la catalana que va fabricar el mite de Joana d'Arc

Amb la seva enèrgica intervenció, va canviar la història de França. Però, abans, hauria pogut canviar la de Catalunya. Article d'En Marc Pons a el nacional.cat d'avui dissabte 28 de maig.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-05-2022

• Els primers cotxes catalans i la reacció del poder espanyol

Article d'En Marc Pons del 31 de maig del 2020. A Barcelona hi havia tres fàbriques d’automòbils; que no tan sols lideraven el mercat peninsular, sinó que competien —i sovint superaven— amb els models de les grans marques franceses i alemanyes de l’època. Aquest detall no va passar desapercebut pels governs espanyols de l’època, que, lluny de fomentar polítiques favorables a la consolidació de la indústria automobilística catalana, la van sotmetre a una pressió brutal amb l’únic propòsit de deslocalitzar la seva producció.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-05-2022

• Els misteriosos escacs d'Àger: un tauler iniciàtic

Al segle XIX van ser descobertes les peces d'un misteriós joc d'escacs a la comarca lleidatana de la Noguera. Havien estat esculpides en vidre de roca. Les peces posseïen unes misterioses inscripcions que, fins ara, no han estat desxifrades. Per què servien? Pertanyien realment a uns escacs o, potser, a un altre joc iniciàtic?

AUTOR : Josep Guijarro
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-05-2022

• La pedra de Jung

En aquest article, En Joan Cassola ens parla del psicòleg Carl Gustav Jung, que tenia de referent el metge i alquimista català del segle XIII Arnau de Vilanova, i suggereix la possibilitat que els arquetips també es puguin censurar.

AUTOR : Joan Cassola
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-05-2022

• Els catalans que van defensar el Quebec

El regiment Royal-Roussillon, format per soldats catalans, va tenir un paper extraordinari en la Guerra del Quebec. Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-05-2022

• Història del naufragi més important de l’Armada Invencible

Per a alguns va ser el primer naufragi de l’Armada Invencible, per a uns altres el segon i per a uns altres el tercer; però gairebé per a tots va ser el naufragi definitiu de l’Armada Invencible: el de la galiassa La Girona. Escrit d'en Pedro Luís Chinchilla i traduït per En Joan Romeu.

AUTOR : Pedro Luís Chinchilla
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-04-2022

• Un indígena americà a l’església de Maials

A damunt del timpà de la la portada de l'església de Maials s'hi pot observar el rostre d'un indi "maia" emplomallat. La Mercè Quer ens explica quan va ser-hi instal·lat i en homenatge a qui.

AUTOR : Mercè Quer
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-04-2022

• Per què Tarragona no va ser la capital de Catalunya?

La ideologia Tarragona passava per convertir els comtes sobirans de Barcelona en reis de Catalunya. Això que havia de resultar tan senzill, a Catalunya era una missió impossible: el secular pactisme estava tan arrelat que convertir l’autoritat comtal en monàrquica hauria representat una gran amenaça a l’estabilitat del règim i del país. Article d'En Marc Pons.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-03-2022

• Quan a l’Imperi otomà es parlava català

Fins a l’Holocaust de 1942, la Diàspora katalanim als dominis de l’Imperi otomà va conservar la llengua catalana. Article d'En Marc Pons.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-03-2022

• Troben a Altafulla un dels temples mitreus més grans de l'imperi romà

És una construcció dedicada al culte secret del déu Mitra. Notícia de l'agència EFE que reprodueix el Diari de Tarragona.

AUTOR : Agència EFE/ Diari de Tarragona
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-03-2022

• La falsificació de la història: per Francesc Roca

Com que la història de les nacions l'escriuen i la difonen per tots els mitjans els qui són més propers als vencedors -grups o estats o sistemes-, la història dels grups o països sense estat propi és o bé una història oculta i amagada o bé senzillament no existeix. En aquest videu En Francesc Roca es fa ressò de com ha estat de falsificada la història de Catalunya per Castella i de pas cita els mots de Cristòfor Despuig sobre la catalanitat exclusiva de l'empresa americana.

AUTOR : Francesc Roca
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-03-2022

• Isabel Losa de Còrdova, la sàvia inexistent que fins i tot té un carrer

L'Arturo Rodríguez -conegut en aquest web per Santo Job- ha descobert que rere la personalitat d'Isabel Losa de Còrdova, que fins i tot té un carrer dedicat en aquesta població andalusa, s'amaga la monja clarissa Isabel Josa de Cardona. Article a la revista digital 'El reto histórico' del 8 de febrer d'enguany.

AUTOR : Arturo Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-03-2022

• ‘Alcarràs’ ‘vs’ ‘Uncharged’

Arran de l’Ós d’Or per al film català 'Alcarràs', a Alemanya es fan ressò del fet que "Espanya s'aprofita dels èxits dels catalans". Article d'En Lleonard Garcia Solà a El Punt-Avui+ del 27 de febrer del 2022.

AUTOR : Lleonard Garcia Solà
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-03-2022

• Els moriscos catalans eren d'origen nord-africà?

La investigació moderna desmenteix el fals mite d'una invasió àrab que va dividir la península Ibèrica en dos blocs ètnics. En Marc Pons ens en parla avui a El Nacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-03-2022

• Més del 90 per cent dels manuscrits cavallerescos de l'Edat Mitjana s'han perdut

Tot just si es conserven sis de cada deu textos medievals en anglès, encara que els casos d'Islàndia i Irlanda han sorprès els investigadors. Article a la Vanguardia d'En David Ruiz Marull.

AUTOR : David Ruiz Marull
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-02-2022

• Els romans ja menjaven calçots?

Extraiem del blog 'La Vaca Cega', que va crear En Manel Capdevila, aquest curiós article: els calçots podrien tenir un origen romà.

AUTOR : La Vaca Cega
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-02-2022

• L’Algèria que parlava català

Avui presentem un nou corrent migratori de catalanoparlants al Nord d'Àfrica. Així com a finals de la primera dècada del segle XVII molts catalans de religió musulmana —els anomenats «moriscs»— van haver d'exiliar-s'hi pel fet que van ser expulsats de les seves terres de la Nació Catalana, una altra fornada de catalans, procedents d'arreu de la Nació, hi van emigrar entre 1830 i 1962 en cerca de noves oportunitats. En concret, a Algèria. Article d'En Josep-Lluís Carod-Rovira publicat a la República el 14 de gener d'enguany.

AUTOR : Josep-Lluís Carod-Rovira
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-02-2022

• Quan a Tunísia es parlava català

Els moriscos catalans i bona part dels valencians tenien el català com a llengua pròpia i el van trasplantar a Tunísia. Article d'En Marc Pons.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-02-2022

• Seixanta anys de 'Nosaltres, els valencians'

Enguany es compleixen seixanta anys de l'aparició d'un llibre emblemàtic, tota una fita en el redescobriment de la identitat valenciana i de la Catalunya sencera: 'Nosaltres, els valencians'. Article d'En David Garrido publicat el 9 de gener al setmanari El Temps.

AUTOR : David Garrido/El Temps
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-02-2022

• Els deutes de Grup

Hi ha qui parla de les lleis espirituals de la causa i de l’efecte. Són aquestes només per als individus o també per a les col•lectivitats? Els fenòmens de sofriment o d’opressió d’uns col•lectius envers altres poden generar reaccions en sentit contrari? Quina és la finalitat d’aquestes reaccions? Com poden haver afectat aquests moviments en el cas de la nació catalana? Hi ha qui pot aprofitar aquests moviments de compensació en favor de la seva pròpia agenda? Com podem saldar els deutes adquirits i facilitar allò que volem col•lectivament? Gràcies a unes pinzellades d’informació que ens proporcionen els terapeutes de vides passades i la que aporten els estudiosos de la història censurada de la nació catalana, podem començar a adonar-nos d’una necessària relació ètica entre les col•lectivitats. Article d'En Brauli Tamarit.

AUTOR : Brauli Tamarit
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-02-2022

• Aquest és el pla per destruir Catalunya

A Alacant, on encara es parla català, Vox ha ensenyat el pla final que tenen dissenyat contra la nostra llengua. Article d'En Jordi Galves, Diari de la revolta (266), a El Nacional.cat. Des de l'Institut Nova Història considerem cabdal pouar en la memòria històrica de la ciutat: en la importància que Alacant, Oriola i tot el sud del regne de València van tenir en l'expansió de la Nació Catalana, tal com En Jordi Bilbeny i En Pep Mayolas ens han mostrat en els seus llibres.

AUTOR : Jordi Galves
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-02-2022

• Un llibre català de secrets

El tuitaire @incunabula es fa ressò d'un llibre esplèndid sobre agricultura -del qual en reproduïm onze imatges a plena grandària- que va ser editat en català a Barcelona l'any 1617. Les piulades originals són en anglès i les ha traduïdes En Joan Romeu. Aquest llibre el va escriure En Miquel Agustí i s'intitula 'Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica i Pastoril'. 9 anys després va ser publicat en versió castellana i des d'aleshores es va reimprimir sovint i només en aquest idioma. Un altre llibre editat primerament en català i poseriorment només en castellà. Per què no es va tornar a publicar en la nostra llengua? Per Decadència o per Inquisició?

AUTOR : Incunabula/ Joan Romeu
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-01-2022

• 1714 i el genocidi català

Reproduïm el parlament d'En Lluís Botinas intitulat '1714 i el genocidi català. Extractes de la conversa «La situació actual i la vigència de les Constitucions Catalanes»'. Es tracta d'un videu que dura 13 minuts. N'hem transcrit els cinc primers passatges.

AUTOR : Lluís Botinas
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-01-2022

• Tal dia com hui del 1706 el Borbó Felip V va cremar Vila-real

Nosaltres la Veu ens informa que el 12 de gener de l'any 1706 el rei Felip V de Borbó va fer cremar Vila-real (la Plana Baixa) i va provocar l'assassinat en tres hores de 253 persones d'un total de 3000. És un episodi d'extraordinària importància i molt desconegut en la història dels valencians. L'Associació Cultural Socarrats ha editat un videu d'uns 12 minuts sobre aquesta salvatjada militar. El reproduïm al final de l'article.

AUTOR : Nosaltres La Veu
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-01-2022

• 'Els orígens del miracle econòmic català': una lectura

En Joan Canadell s’ha llegit el llibre “Els orígens del miracle econòmic català” de l'Antoni Simon i Tarrés i n’ha fet un resum per mitjà de més de 20 piulades. Nosaltres les hem resumides en un text unitari. El miracle econòmic català no comença al segle XVIII, com se’ns ha volgut fer creure, sinó a finals del segle XV amb l’anomenada Sentència Arbitral de Guadalupe i, entre d’altres coses que explica En Canadell, amb l’or, la plata i les espècies que venien d’Amèrica —afegim nosaltres— .

AUTOR : Joan Canadell
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-01-2022

• A Catalunya, l’últim dia de l’any no sempre ha estat el 31 de desembre

A Catalunya i a la resta de la Nació Catalana, el canvi d'any no sempre s'ha celebrat el dia 1 de gener. Des de l'Edat Mitjana, sobretot a partir del rei Pere III el Cerimoniós, fins al segle XVIII s'esqueia al 25 de desembre, és a dir, el dia de Nadal. Recollim un article que Martí Paola va escriure per a Rac1 el 28 de desembre del 2021.

AUTOR : Martí Paola/Rac1 Cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-01-2022

• Els gals «catalauni» són els catalans antics

Nou article que hem extret, també, del blog ''Història Usurpada'. Aquesta vegada un diccionari del 1905, que conté totes les paraules «compresas en tots los altres diccionaris catalans d'ençá de la publicació del primer, en 1650», informa que la 'Catalaunia' gala era l'antiga Catalunya.

AUTOR : Història Usurpada
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-12-2021

• De la història a l'oblit

Reproduïm un seguit de piulades en les quals En Xavier Climent informa que algunes obres de Shakespeare van ser censurades, fins a mitjan segle XIX, per motius ideològics.

AUTOR : Xavier Climent
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-12-2021

• Lambard més que llombard

Article d'En Sergi Turiella al seu blog 'Els ponts de Sant Boi'. L'origen de l'art romànic a casa nostra no prové només de fora, no és "llombard". Dintre dels corrents generals de l'art de l'Imperi Romà, el romànic català presenta una arrel pròpia que es desmarca d'aquests.

AUTOR : Sergi Turiellla
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-12-2021

• El navegant Amadas i la 'colònia perduda' de Roanoke

El capità Philip Amadas (o Amades) va prendre contacte el 1584 amb la terra que acolliria la primera colònia anglesa a Nord-Amèrica: Roanoke, colònia que va desaparèixer misteriosament. Les investigacions genealògiques situen l’origen dels Amadas anglesos a William (Cornualles), però la seva arrel remota seria a Barcelona i a Tortosa. Article d'En Marc Pons.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-11-2021

• Fou el descobridor del Brasil un membre de la nissaga catalana dels Cabrera?

Comunicació que En Daniel Belló va pronunciar a Arenys de Munt, aquest diverndres 19 de novembre del 2021, en el marc del 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya. Ara us l'oferim en forma d'article.

AUTOR : Daniel Belló
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-11-2021

• El portuguès Joâo Infante i l’infant de Portugal Joan Colom i Bertran

En un article de fa anys però inèdit en aquesta pàgina web, En Pep Mayolas planteja la possibilitat que el Descobridor català d’Amèrica fos, també, el veritable artífex de la primera expedició portuguesa al Cap de Bona Esperança.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-11-2021

• Entrevista en directe amb En Jordi Bilbeny

L'Enric Torreguitart, responsable del canal Patriota Català TV, ha entrevistat En Jordi Bilbeny aquest dijous des de les 7 del vespre a les 9 de la nit. L'entrevista ha estat enregistrada en videu pel canal Youtube i tot seguit us l'oferim. Comença al minut 1:07. En Bilbeny hi fa un repàs de les seves recerques i les de l'Institut Nova Història, de les reaccions viscerals que aquestes han despertat entre part de la gent i en l'àmbit acadèmic i ens fa cinc cèntims dels seus projectes a curt i a mitjà termini.

AUTOR : Enric Torreguitart/Patriota Català TV
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-11-2021

• El pes de la història

En l'article que avui ha publicat l'Agustí Colomines a «El Nacional.cat», aquest fa unes reflexions sobre la història molt anàlogues a les que defensa l'Institut Nova Història. La història no es fa, sinó que es refà, perquè l’evolució de la societat, de vegades lligada a les “descobertes” documentals i d’altres a la reinterpretació del que ja es coneixia, permet que la historiografia avanci en benefici del coneixement històric. Així, totes les històries són problemàtiques, de la mateixa manera que totes les històries tenen episodis mistificats pels intèrprets. Els vencedors, els que dominen l’estat, reinterpreten els fets per justificar la nova realitat.

AUTOR : Agustí Colomines
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-11-2021

• El plet català davant del món des de Nova York: entre 1939-1945

L'Andreu Marfull va fer una conferència a Mèxic sobre l'apel·lació a les Nacions Unides de l'any 1945, que van presentar els catalans d'Amèrica. Ens n'ha fet un resum. Considera molt rellevant la història que hi ha amagada darrera. És rellevant perquè aquests catalans hi estaven legitimats i van demanar que Catalunya exercís el dret a l'autodeterminació, però van ser desautoritzats per ERC, En Tarradellas i el republicanisme espanyol, I tot això no ho sabíem. Tampoc sabíem que aquells catalans van col·laborar amb els Aliats per vèncer el nazi-feixisme, i havien intercedit per alliberar En Tarradellas, que havia estat detingut per la Gestapo. Per què? Podeu visionar al final d'aquest article el videu de l'exposició.

AUTOR : Andreu Marfull
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-11-2021

• Videu sobre la presentació d'«El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV»

Us oferim el videu amb què Sidillà Edicions va gravar la presentació, a la llibreria Jaimes de Barcelona el 28 d'octubre de 2021, del llibre 'El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV' d'Alan Ryder. Hi participen En Flocel Sabaté i l'Enric Vila.

AUTOR : Sidillà Edicions
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-10-2021

• El tabú del «Caganer»

La història del Caganer comença al segle XVII? O comença molt abans, segles abans, però un tabú relacionat amb els excrements i amb una forma de religiositat precristiana, ha mirat de silenciar-lo conscientment durant generacions? Article d'En Jordi Bilbeny.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-10-2021

• Catalunya prové dels gals ‘catalauni’, segons l'historiador Anscari M. Mundó

Anscari M. Mundó va defensar que el nom original de la nostra nació és «Catalaunia» i no pas «Catalunya», en una referència directa als gals «catalauni», descrits pels cronistes romans, i en coherència amb als textos medievals més antics que ja esmenten el terme referint-se als territoris peninsulars. Article publicat aquest 24 d'octubre al blog 'Història Usurpada'.

AUTOR : Història Usurpada
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-10-2021

• Mor Carles Martell, pioner en la construcció de Catalunya

A l'octubre de l’any 741 va morir el rei Carles Martell, el fundador de la nissaga reial carolíngia. Va aconseguir aturar la invasió dels àrabs i de seguida va recuperar territori fins a la frontera entre el Llenguadoc i la Catalunya Nord, la qual cosa seria el primer pas per recuperar la resta del territori català. Va ser anomenat 'martell' per la seva contundència en el camp de batalla. Article d'En Marc Pons a el Nacional.cat d'aquest divendres 22 d'octubre.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-10-2021

• La Seca. L'origen de la pesseta. Barcelona, fàbrica de monedes

Com ja saben els lectors i lectores de l'Institut Nova Història —car hi hem dedicat força articles—, la Taula de Canvi barcelonina va ser el primer banc públic d'Europa a començaments del segle XV. La paraula 'banc', 'bank', 'banco' etc. que trobem en molts idiomes, prové de la paraula catalana 'banca', mot que es refereix al banc per seure al costat de la Taula de Canvi i fer operacions monetàries. En el videu que trobareu aquí dessota, En Jordi Portabella ens explica això i d'altres coses —com la creació de la pesseta—. El videu dura només sis minuts i pertany a la col·lecció 'Històries de Can Fanga'. Va ser publicat el 5 de juny del 2014.

AUTOR : Jordi Portabella/Històries de Can Fanga
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-10-2021

• En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts

Reproduïm una petita crònica d’En Pol Bragulat, assessorat per En Ferran Mosses, la qual resumeix la conferència que aquest historiador va impartir a la 8a Universitat Nova Història sobre la ubicació de la mítica cultura de Tartessos i sobre les fonts documentals que en parlen.

AUTOR : Pol Bragulat/Ferran Mosses
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-10-2021

• En Joan Granollacs: defensor de les constitucions catalanes davant de l’autoritarisme hispànic

L’Aleix Sarri i Camargo ha redactat un seguit de piulades en les quals reivindica la figura d’En Joan Granollacs, una personalitat nostra molt important i no gens coneguda. Va ser un diputat de la Generalitat que va lluitar aferrissadament a finals del segle XVI per defensar les constitucions catalanes davant la Inquisició i els abusos autoritaris del rei Felip II. De les piulades, n’hem compost un text que presentem al lector.

AUTOR : Aleix Sarri i Camargo
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-10-2021

• Com es va introduir el castellà a Catalunya?

L'escriptor Enric Gomà va publicar el febrer del 2020 el llibre "El castellà, la llengua del costat", coincidint amb la polèmica que va suscitar al Parlament una intervenció de la diputada de JxCat i alcaldessa de Vic, Anna Erra, sobre no parlar sempre en castellà amb qualsevol persona que pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembli catalana. TV3 el va entrevistar el 19 de febrer del 2020. Heus ací el videu de l'entrevista, que dura 23 minuts. Hi explica com reberen els catalans la progressiva consolidació del castellà al Principat des del segle XVI fins a començaments del segle XX. Era la llengua del poder. A començaments del segle XIX només un 1% de catalans sabien castellà. N'hem transcrit alguns fragments. Pensem que un bon complement és la lectura del llibre "Inquisició i Decadència, orígens del genocidi linguïstic a Catalunya" d'En Jordi Bilbeny.

AUTOR : Enric Gomà
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-09-2021

• Què se'n va fer de la descendència de Jaume d'Urgell?

Ahir diumenge 26 de setembre En Marc Pons va editar l'article que ve a continuació. Hi tracta sobre la descendència d'En Jaume d'Urgell. Nosaltres hi destaquem En Pere de Coïmbra/Avís i Urgell, Conestable de Portugal, que va ser escollit rei per la Generalitat de Catalunya i està soterrat, encara ara, a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Sabem que amb ell van arribar a Catalunya els germans Anes Pinçon, que es van establir a la vila de Pals. En el retrat de Nuno Gonçalves hi apareix Na Felipa de Coïmbra, que duu un vestit vermell. Fou la germana del rei Pere i, segons la recerques d'En Caius Parellada, En Jordi Bilbeny i En Pep Mayolas, la segona muller d'En Cristòfor Colom.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-09-2021

• Gibraltar: conquerit per catalans i repoblat per menorquins

Catalans del Principat i valencians es van apoderar del Penyal de Gibraltar i el van defensar durant la Guerra de Successió. D'altres hi van establir una companyia comercial per operar directament amb Amèrica. Posteriorment va ser repoblada per menorquins, els descendents dels quals encara hi viuen. Article molt complet de l'Ignasi Dies Moratilla per a la revista digital 'Petjada Catalana'.

AUTOR : Ignasi Dies Moratilla/ blog 'Petjada Catalana'
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-09-2021

• Coral Cuadrada: “Catalunya va crear un imperi marítim a la Mediterrània”

En Marc Pons ha entrevistat Na Coral Cuadrada, que és professora de la Universitat Rovira i Virgili i és especialista en comerç medieval. Esta fent recerca sobre la companyia marítima Torralba (segle XV). Colom és el resultat d’una transmissió de coneixements que s’inicia segles abans al sector marítim occidental de la Mediterrània: Barcelona, Gènova, Pisa, Nàpols, València... i en el context de l'expansió marítima de companyies comercials catalanes cap a l'Atlàntic (Canàries i l'Anglaterra).

AUTOR : Coral Cuadrada/Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-09-2021

• L'historiador afeccionat que va descobrir 500 presoners catalans del franquisme oblidats

Un funcionari d’Ourense i historiador 'amateur' revela en un llibre l'existència de mig miler de catalans en camps de concentració feixistes que havien estat oblidats. La seva obra ha estat qualificada d’ "impressionant" per l'hispanista Paul Preston. Article d’En Pol Pareja a ‘el diario.es’ d’aquest 28 d’agost.

AUTOR : Pol Pareja
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-08-2021

• Els Cordell, uns descobridors anglesos d'origen català

Els catalans van ensenyar a navegar els anglesos i a fundar companyies comercials. Eren unes nissagues que recollien la millor tradició de les velles companyies marítimes catalanes dels segles XIII, XIV i XV (les que van operar a l’aixopluc del Consolat de Mar i de la Casa de la Llotja) i que havien convertit la Corona catalanoaragonesa -i més concretament Catalunya- en una primeríssima potència comercial a la Mediterrània de la baixa edat mitjana. Per exemple la família tortosina Cordell. En Marc Pons ho ha explicat a 'El Nacional.cat' i l''INH ho ha recollit.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-08-2021

• Nota de resposta al senyor Jordi Cos

L’Institut Nova Història publica una nota de resposta adreçada al senyor Jordi Cos arran d’un article seu que nosaltres vam reproduir.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-08-2021

• Els Rocafull i els Rockefeller, el vincle perdut entre totes dues famílies

Conferència d'En Jordi Àlvarez pronunciada diumenge 1 d'agost en el marc de la 8a universitat Nova Història. ¿Els magnats del petroli Rockefeller procedeixen d'una senzilla família pagesa d'Alemanya o bé d'una poderosíssima família noble d'Occitània amb branques a Alemanya, Anglaterra, Aquitània i Catalunya? En Pol Bragulat ens fa arribar el parer d'En Jordi Àlvarez.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-08-2021

• Els catalans prenen possessió de Màlaga

Article d'En Marc Pons. El 20 d'agost de l’any 1487, fa 534 anys, en el context de la guerra de conquesta de Granada (1481-1492), la marineria de les Galeres de Catalunya -comandada per l’almirall Galcerà de Requesens- i que formaven part de les armes de Ferran el Catòlic, prenien possessió de Màlaga. Nosaltres ens demanem: per què aquest sobtat interès per conquerir el regne de Granada? No devia ser pas per deixar expedita la via cap a Amèrica des de la Mediterrània?

AUTOR : Marc Pons/El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-08-2021

• No plau als cathalans

Els textos dels ambaixadors medievals contenen ja tota la doctrina política que va sorgir o ressorgir a partir de la Renaixença, amb un llenguatge ple de simbolisme nacional tal com l’entenem avui, de defensa de les lleis del país i reivindicant el propi passat com a pes d’autoritat. Hi surten expressions com “llibertats de la terra”, “defensa de la pàtria”, “traydors de la pàtria”, “deixant tota la nació cathalana en tanta angoixa e perdició”. I afegim: això és el que defensava la família Colom Bertran contra Joan II. Article d'en Jaume Nolla a El Punt-Avui+ d'aquest 6 d'agost.

AUTOR : Jaume Nolla/El Punt-Avui+
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-08-2021

• Conferència de Na Montse Montesinos: «La creu de Sant Jordi, armes del Principat de Catalunya, origen de moltes banderes i escuts d’arreu del món»

En Pol Bragulat ens ha fet arribar un resum de la conferència que Na Montse Montesinos va pronunciar el dia 1 d’agost sobre l’origen de la creu de Sant Jordi en el marc de la 8a Universitat Nova Història.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-08-2021

• 8a universitat: El Gran Capità, el foment del català, el monestir de Sant Francesc de Barcelona i els kibbutz

Continuem explicant-vos alguns dels actes que van tenir lloc el 31 de juliol d'aquest 2021 en el marc de la 8a Universitat Nova Història. En Pol Bragulat ens ha fet un resum de dues conferències i una presentació de llibre. Així mateix, vam tenir l'avinentesa de visionar un film sobre els kibbutz dels primers anys de l'estat d'Israel.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-08-2021

• Discurs d'obertura del President del Centre d'Estudis Falsetans

Us oferim el parlament d'obertura de l'Anton Vidal Inglès, president del Centre d'Estudis Falsetans, a l'obertura de la 8a Universitat Nova Història. L'Anton Vidal reivindica la tasca investigadora dels Centres d'Estudis Comarcals que hi ha escampats arreu del país.

AUTOR : Anton Vidal Inglès
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-08-2021

• Del 31 de juliol al 3 d’agost: 8a Universitat Nova Història a Montblanc

8a Universitat Nova Història: Montblanc (Conca de Barberà). Del 31 de juliol al 3 d’agost del 2021. Convent de Sant Francesc. Un any més l'Institut Nova Història organitza la seva Universitat d'estiu. Tot seguit, us en fem a mans el programa d'enguany i el corresponent formulari d'inscripció.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-07-2021

• Quan els templers volien crear un estat a Catalunya

França i Catalunya van ser els països on els templers havien arrelat amb més força. Tres grans mestres de l'orde van ser catalans. Els templers de Catalunya van voler crear un domini propi a cavall del Principat i del Regne de València, que havia de ser la plataforma per a reconquerir militarment Terra Santa. Article d'En Marc Pons d'avui 27 de juny per a El Nacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-06-2021

• «La molt alta i excel·lent senyora», la probable designació protocolària de les reines catalanes

En Pep Mayolas ens proposa la seva particular interpretació del fet que, en certs apunts de l’antic Dietari de la Generalitat, els copistes hagin hagut d’afegir entre línies el mot «reyna».

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-06-2021

• Guia per descobrir algun dia la Roma més nostrada

El gener passat, abans que caiguera sobre els nostres caps la pandèmia, el geògraf Josep Vicent Boira publicava ‘Roma i nosaltres’ (Pòrtic), una mena de guia per sondar, com figura en el subtítol ‘La presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna’. Tot just ara, quan la COVID-19 ens colpeja brutalment, esbudellem aquest curiós volum, amb l’esperança que, quan tot acabe, podrem veure (o tornar a veure) Roma amb una mirada renovada. Com a petit homenatge.

AUTOR : Xavier Aliaga/El Temps
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-06-2021

• In mani dei catalani!

Temps era temps Catalunya, els Països Catalans, estaven plenament reconeguts. Fins i tot aconseguiren que catalans, nacionalment catalans, ocupessin el papat. El primer papa català fou Alfons de Borja (Calixt III). El seu nebot, Roderic, també arribaria al tron de sant Pere amb el nom d'Alexandre VI. Article d'En David Garrido per a El Temps

AUTOR : David Garrido/El Temps
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-06-2021

• Campanall, el primer rabí de la història de Nord-amèrica

A l'any 1763 a Newport (colònia britànica de Rhode Island, Nova Anglaterra), el rabí katalaní Mordechai Campanall hi va promoure i construir la primera sinagoga de la història nord-americana, a l’entorn de la qual s’articularia la primera comunitat jueva estable d’Amèrica del Nord. Article d'En Marc Pons a el Nacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-06-2021

• El nom de la vila siciliana de Caltanissetta prové del topònim català Catalaniseta

En Bel·lònides prova, dins el seu blog "La història usurpada', que el nom de la població siciliana anomenada 'Caltanisetta' és en realitat uan deformació a partir de 'Catalaniseta', vila que havia pertanyut als comtes de Montcada.

AUTOR : Bel·lónides/Història Usurpada
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-05-2021

• Curiositats de Montserrat

Reproduïm l'article que En Rafael Romeu va escriure per a la revista bimensual 'Infocalafell' de l'abril-maig d'enguany a l'entorn d'esdeveniments que van tenir lloc a la muntanya de Montserrat. Entre d'altres, que el monestir que s'hi hostatja va ser dels primers a tenir impremta, que va ser visitat moltes vegades per l'Emperador Carles I i que va ser dinamitat per les tropes de Napoleó.

AUTOR : Rafael Romeu
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-05-2021

Descarregueu el fitxer PDF

• En defensa de Sant Pere de Roda

L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i proposa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majoria d’historiadors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors catalans al llarg de cinc segles.

AUTOR : Narcís Garolera
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-05-2021

• Carles I i Felip II a Sant Jeroni de la Murtra

El monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra es va revelar com una peça clau en la vida i en la política de l’Emperador Carles I —que hi planificà la conquesta de Tunis— i les del seu fill Felip II, tal com ho havia estat durant el regnat de Ferran II. Hi van passar el pare Bartomeu Casaus, Magallanes, Cortès, Joan Boscà, els primers erasmistes i jesuïtes, els ducs de Calàbria, Germana de Foix, Ferran i Joan de Cardona i emperadrius i infantes emparentades amb Felip II. D’aquest cenobi partiren monjos que exerciren un paper molt important en la fundació de Sant Llorenç de l’Escorial a Madrid. Conferència de Jaume Aymar a Sant Jeroni de la Murtra a l’any 2000.

AUTOR : Jaume Aymar
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-05-2021

• Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona

La pàgina els localitza, documenta i cataloga. També explica com eren tots i permet visitar-ne set de manera virtual. Article de José Ángel Montañés per a l'edició de 'El País' del 18 de març del 2021.

AUTOR : José Ángel Montañés/El País
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2021

• Catalunya, bressol de la caça de bruixes a Europa

Pau Castell demostra amb documents inèdits que la persecució contra la fetilleria va ser dura i molt intensa als segles XV i XVI, sobretot als Pirineus. Article de Na Sílvia Marimon per al diari Ara del 24 de gener del 2016.

AUTOR : Sílvia Marimon
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-04-2021

• Alicante? A’li balle!

Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe. Article de la Núria Cadenes al diari digital Vilaweb del 15 d'abril del 2021.

AUTOR : Núria Cadenes
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-04-2021

• De banderes, himnes i visques

«Crida l'atenció aquesta mena de bonisme republicà que adjudica a la bandera espanyola tricolor totes les bondats, amb aquella ingenuïtat tan nostra». Article d'En Josep-Lluís Carod-Rovira al diari digital Nació Digital del 21 d'abril d'enguany.

AUTOR : Josep-Lluís Carod-Rovira
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-04-2021

• Així va ser l’espoliació de documents en català que va originar la Biblioteca Nacional d’Espanya

Les tropes borbòniques van confiscar la biblioteca personal de qui va ser l'arquebisbe de València, un fons de més de sis mil llibres que serien l'embrió de la Biblioteca Nacional d'Espanya. Article d'En Josep Rexach Fumanya al diari digital Vilaweb d'avui 17 d'abril del 2021.

AUTOR : Josep Rexach Fumanya/Vilaweb
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-04-2021

• El Col·legi de Farmacèutics de València, el més antic del món

La reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, atorgà el 20 de març de 1441 el privilegi per a la creació del Col·legi de Farmacèutics de València, conegut com “d’els Apothecaris de la Ciutat i Regne de València“, amb prou capacitat i independència per ser considerat el primer en el seu gènere arreu del món.

AUTOR : Curiositats passejant per València
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-04-2021

• Oriol Solé Sugranyes, encara avui

El 6 d'abril del 1976 l'Oriol Solé Sugranyes, militant anarquista català, va ser assassinat per la Guàrdia Civil. En Ricard de Vargas Golarons, company d'En Solé, ho recorda, 45 anys després, en aquest escrit.

AUTOR : Ricard De Vargas Golarons
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-04-2021

• Jordi Bilbeny i els advocats del diable

Article d'En Quim Gibert publicat avui al diari lleidatà 'La Mañana', que l'Institut Nova Història reprodueix.

AUTOR : Quim Gibert
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-04-2021

• Testimonis de catalanofòbia des del segle XVII fins al segle XX

En Martí Teixidó ens ha fet arribar 14 testimonis de catalanofòbia des del segle XVII fins a finals del segle XX. Us els mostrem tot seguit. Creiem que sobren els comentaris.

AUTOR : Martí Teixidó
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-04-2021

• Quan es menjava la mona als afores d’Alger i Orà

Entre 1830 i 1962, milers de menorquins i valencians van emigrar a Algèria. En concret, a Alger i a Orà, i amb ells, els seus costums, com és ara anar al camp o arran de mar en família per Pasqua a menjar la mona. A aquestes ciutats s'hi va desenvolupar una parla híbrida, utilitzada per una bona part dels europeus establerts al Magrib. Estava constituïda pel francès popular amb influències de l’àrab, l’amazic, el català, castellà, italià, maltès i occità. Article d'En Martí Crespo al diari digital Vilaweb del 3 d'abril del 2021.

AUTOR : Martí Crespo
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-04-2021

• Les recerques de l’Institut Nova Història segons l'Andreu Canals

En motiu de la descoberta d'un antic exemplar d'un llibre d'En Lluís Ulloa sobre la catalanitat d'En Colom, que va pertànyer al seu avi, l’Andreu Canals, seguidor de l’Institut Nova Història des de fa 10 anys, ens explica en 10 piulades la seva experiència a l’entorn de les nostres recerques.

AUTOR : Andreu Canals
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-04-2021

• Els reis d'Astúries són tan històrics com Adam o Noè

¿Poden els Reis d'Astúries ser una invenció dels cronistes medievals? I si fos així, quina podria haver estat la seva font d'inspiració a l'hora de bastir un relat que abasta diverses generacions? Potser ho va ser la Bíblia? Al cap i a la fi, a l'Edat Mitjana el Llibre Sant era considerat com Paraula de Déu i font d'inspiració per a tot. A més, és un llibre que conté llargues llistes de genealogies, de les quals podem extreure’n motlles o plantilles místiques amb un simbolisme i una numerologia sagrada. Estudi de N'Eduard Minoves Rubí.

AUTOR : Eduard Minoves Rubí
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-04-2021

• L'armada d'En Joan Larreu derrota la flota colonial espanyola

El balaguerí Joan Larreu va crear el 1813 l'armada naval en què el 1814 la marina de Guerra argentina va derrotar les forces colonials espanyoles a la batalla Naval de la Isla Martín García. Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat del 15 de març d'aquest any.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-03-2021

• El bisbe Climent: llums i foscúries en la inculturació de la fe

Rescatem aquest article de Marc-Antoni Adell i Marc Vicent Adell, publicat al número 143 de la revista SAÓ del 1991, amb motiu dels dos-cents anys de la benedicció de la Capella de les Aules de Gramàtica de Castelló de la Plana, sufragades pel bisbe Josep Climent i Avinent. Aquest esdeveniment serveix per recordar el qui fou el més destacat representant del jansenisme europeu al nostre país, protector de l’ensenyament públic i gratuït i defensor de la unitat lingüística, cultural i nacional entre Catalunya i València, en el context de la Corona d’Aragó.

AUTOR : Marc Antoni Adell i Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-03-2021

• Història de l’orde de la Mercè (i com Barcelona manté dues patrones)

En Joan Romeu segueix el fil històric de l'Orde de la Mercè des de la seva fundació fins a l'entronització de la Mare de Déu de la Mercè com a copatrona, juntament amb Santa Eulàlia, de la ciutat de Barcelona. Des de l'any 1492 l'orde es va escampar ràpidament per Amèrica.

AUTOR : Joan Romeu Sendrós
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-03-2021

• Francesc Marín, el “governador” de Hawaii

Article de l'Ignasi Dies Moratilla a 'Petjada catalana' del 3 d'agost del 2020. El mataroní Francesc Marín Grassi va viure a Hawaii des del 1793 fins al 1837. Home polifacètic, va exercir-hi diversos càrrecs i va arribar a ser-ne governador per mandat del rei Kamehameha I, que havia unificat l'arxipèlag.

AUTOR : Ignasi Dies Moratilla/ blog 'Petjada Catalana'
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-03-2021

• Una lluita de 90 anys: Palma reclama la cimera del Rei Martí

Des de fa ja 90 anys, Ciutat de Mallorca reclama, entre altres coses per celebrar adientment la Festa de l'Estendard —una de les festes civils més antigues d'Europa—, la cimera del rei Martí I l'Humà i l'espasa atribuïda al rei Jaume I, objectes que des del segle XIX varen ésser sostrets, sense cap explicació, de la Casa de la Vila i que van engrossir l'Armería del Palacio Nacional de Madrid. Article d'A. Pol per a 'Última Hora' de Mallorca.

AUTOR : A. Pol/Última Hora
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-03-2021

• Lleida, la diòcesi amputada pel nacionalisme espanyol

L’amputació de la diòcesi de Lleida fou una operació de “conversió” de l’Aragó catalanoparlant a l’espanyolitat nacionalment rampant i confessionalment triomfant. Al més pur estil inquisitorial i contrareformista. L’espoli del Museu de Lleida es la culminació de l'operació. Article d'En Marc Pons a el Nacional.cat de dimarts 23 de febrer del 2021.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-03-2021

• La República espanyola contra Catalunya

El mes de març del 2016, l'ajuntament de Barcelona, presidit per l'Ada Colau, va aprovar canviar el nom de Plaça Llucmajor pel de Plaça de la República, en clara referència als anys de la Segona república espanyola (1931-1939). L'Agustí Soler ha escrit un llibre sobre aquells anys i en conclou que van ser una carrera d'obstacles, des del primer dia fins al darrer, contra la llibertat de Catalunya. L'autor ha fet per a l'Institut Nova Història una petita ressenya del seu llibre, que s'intitula 'La República Espanyola contra Catalunya'.

AUTOR : Agustí Soler
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-03-2021

• Los neandertalians podián parlar coma nosautres

Article d'En Christian Andreu a 'Sapiència Occitana' i a 'Jornalet'. Els Neandertals i encara humans més arcaics podien parlar com nosaltres.

AUTOR : Christian Andreu
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-03-2021

• Pou de Santa Teresa de Cardona: imatges actuals

En Joan Cassola va descobrir en una postal de començaments del segle XX un pou anomenat 'Pou de Santa Teresa de Cardona' al monestir de Pedralbes de Barcelona. Vet ací algunes imatges actuals d'aquest pou que va ser aixecat l'any 1548 per la Santa.

AUTOR : Pobles de Catalunya
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-03-2021

• Nou llibre: ‘D'Utrecht a San Francisco, passant per Nova York. Els catalans apel·len a les Nacions Unides’

¿Sabies que a l'any 1945 tres catalans de Nova York van apel·lar a les Nacions Unides perquè endeguessin un referèndum d'autodeterminació a Catalunya? La proposta va ser rebuda amb atenció entre els membres fundadors de l'ONU, ja que aquests catalans havien estat estrets col·laboradors dels serveis d'intel·ligència nord-americans, però el memoràndum que ells van presentar sobre la qüestió va ser desautoritzat des de les forces polítiques republicanes de l'exili català, que es van aliar amb les espanyoles. Setanta-cinc anys després, ha aparegut l'arxiu que permet reconstruir els fets i donar-los una nova perspectiva. L'Andreu Marfull ha ofert en exclusiva per a l'Institut Nova Història un resum del seu llibre.

AUTOR : Andreu Marfull
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-02-2021

• Quan els moros no eren musulmans

Quan parlem de llegendes de moros i ens referim al temps dels moros, i de les lluites entre moros i cristians, parlem realment de sarraïns o parlem dels neolítics, dels ibers i dels bascons?

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-02-2021

• El primer vol d’una aviadora a Catalunya al 1911

Inicis de l'aviació a Catalunya. El 12 de febrer del 1911 la belga Hélène Dutrieu es va envolar des de Can Tunis (Barcelona). Un any abans havia nascut l'aviació a casa nostra i a l'estat espanyol. Article d'En Lluís Coromimas Bertran a la revista digital 'Dones' d'aquest 12 de febrer del 2021.

AUTOR : Lluís Corominas Bertran
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-02-2021

• Per què no parlem d’història sense tabús?

En aquest article d'homenatge a En Carles Muñoz-Espinalt, en l'any commemoratiu del Centenari del seu Naixement, En Jordi Bilbeny reflexiona sobre l'estudi profund de la història i els problemes amb què es troba al nostre país.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-02-2021

• Els catalans a la conquesta de Granada

La investigació moderna revela que la conquesta del regne de Granada no va ser una empresa exclusivament castellana. La ideologia d’aquella guerra l’explica l’ambició expansiva de les corones catalano-aragonesa, castellano-lleonesa i portuguesa cap al continent africà. Per què Isabel no va assumir el paper que li corresponia fins al final de la campanya?Article d'en Marc Pons a El Nacional.cat. del 31 de gener del 2021.

AUTOR : Marc Pons/El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-02-2021

• Hui fa 305 anys que es va publicar el Decret de Nova Planta de Catalunya

Article d'ahir a «Nosaltres la Veu». Felip V va configurar a tota la Nació Catalana un règim polític que excloïa la representació de la societat i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments a oficials de l'exèrcit del rei. Catalunya i tota la Nació van viure quasi permanentment en estat d'excepció fins a l'any 1833.

AUTOR : NLV
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-01-2021

• Mor Pere Claver, defensor dels esclaus a les colònies hispàniques d’Amèrica

Un català que va fer una gran feina a Amèrica en un temps en què, segons la història oficial, els catalans tenien prohibit d' anar-hi. L'urgellenc Pere Claver, missioner jesuïta, va dedicar la seva vida a defensar els esclaus africans. Article d'En Marc Pons a el nacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-01-2021

• Pau, justícia i germania. Al rescat de la memòria

En Bartomeu Mestre reivindica, des del seu blog «Etziba Balutxo» a Vilaweb , el moviment agermanat, que va encapçalar Joanot Colom i es va desenvolupar a Mallorca entre el 1521 i 1523 contra l’abús de poder, l’espoliació fiscal i la corrupció. El 7 de febrer d’enguany s’escaurà el cinquè centenari de l’inici de la revolta. Una revolta que sempre s’ha volgut amagar o tergiversar.

AUTOR : Bartomeu Mestre Sureda
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-01-2021

• Les armes catalanes de Ferran el Catòlic entren a Granada

Aquest dissabte 2 de gener ha fet 529 anys que va caure la ciutat de Granada. Les tropes catalanes hi van tenir una participació destacadíssima. Ho ha recordat en Marc Pons des del diari digital elnacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-01-2021

• La desaparició de la històrica casa de la ciutat de València

La ciutat de València va tenir una imponent Casa de la Ciutat on ara hi ha un jardí situat al costat del palau de la Generalitat. Va ser construït a principis del segle XIV. Al segle XIX les autoritats municipals prengueren la lamentable decisió d'enderrocar-lo i no de rehabilitar-lo. Per què? Article extret de «Passejant per València amb ulls curiosos».

AUTOR : Passejant per València amb ulls curiosos
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-12-2020

• Un poble de la província de Sevilla anomenat «Pruna»

Una informació curiosa que En Leandre Martí ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la província de Sevilla anomenat «Pruna», terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducció literal de la paraula en castellà: «ciruelas».

AUTOR : Leandre Martí
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-12-2020

• El president de la Cambra de Comerç dóna suport explícit a l’Institut Nova Història

En Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i escollit candidat número 2 pel partit Junts per Catalunya per la demarcació de Barcelona, després de guanyar unes eleccions primàries aquest diumenge passat, va ser entrevistat aquest 14 de desembre al programa ‘Més 324’ pel seu presentador Xavier Grasset. En Canadell va donar el seu suport clar i explícit a la tasca desemmascaradora que duu a terme l’Institut Nova Història i demana que no deixem d'investigar, que no deixem de buscar. Hem reproduït les seves paraules sobre el tema, que van des del minut 1.01:53 fins al 1.03:32 de l’entrevista. Així mateix, hem posat l’enllaç al programa.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-12-2020

• Els soldats catalans que van defensar Alaska

A finals del segle XVIII, la Primera Companyia Franca de Voluntaris Catalans es va endinsar, des de Cuba, en llocs tan allunyats com el desert de Sonora o Alaska. Els Voluntaris van esdevenir la primera unitat militar europea en el que avui és la Colúmbia Britànica. Article publicat el 19 de setembre del 2019 al blog 'Strambotic' —on el podreu llegir complet— del diari digital 'Público'.

AUTOR : Diari digital 'Público'-blog 'Strambotic'
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-12-2020

• Les Saturnals, festes de senyors i esclaus romans

Les festes Saturnals estaven consagrades, a la Roma pre-cristiana, al déu Saturn. Tenien lloc entre el 17 i el 25 de desembre. Molt populars, giraven a l'entorn del 'Sol invicte' i del renaixement de la llum. Hi participaven esclaus i senyors en condicions d'igualtat. A l'època de l'emperador Constantí, la celebració del nou període de llum va ser substituïda per la del naixement de Crist. Article extret del blog 'Domus Romana' i traduït per En Joan Romeu.

AUTOR : Madrid 1962/Domus Romana
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-12-2020

• La «Rocca della Guaita» de la República de Sant Marino

En Jordi Manchon ha descobert una «Rocca della Guaita» a la República de San Marino. La denominació «guaita» és ben catalana. Algú que tenia lligams amb Catalunya o amb catalans va voler batejar el lloc amb el nom que li era més adient i conegut?

AUTOR : Jordi Manchon
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-11-2020

• Mor la reina espanyola que volia negociar la independència de Catalunya

La primera esposa del rei Felip IV de Castella, Isabel de França, va crear un partit oposat a les polítiques del comte-duc d'Olivares i va negociar el reconeixement de la independència de Catalunya (1641). Article d'En Marc Pons a el nacional.cat del dia 22 de novembre d'enguany.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-11-2020

• La desaparició del Palau reial de València a mans de la censura d'Estat i de l'Exèrcit espanyol

Va tenir mai Carles I un palau reial a Castella? O l'hi va tenir només als llibres? O el palau reial castellà de què parlen les cròniques, però que no s'ha trobat mai a la realitat física, era el Palau reial de València? Té alguna relació amb tot plegat que l'Exèrcit espanyol l'enderroqués al 1809? En Jordi Bilbeny ho mira de desllorigar en aquest estudi. Aquest article també és al vostre abast en format PDF.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-11-2020

Descarregueu el fitxer PDF

• Un espoli inexistent

L’Antoni Moliné ens explica en aquest article per què les obres guardades al Museu de Lleida provinents del monestir de Sixena no són fruit de cap mena d’espoli.

AUTOR : Antoni Moliné
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-11-2020

• A Bielorússia, l'himne de les manifestacions és una cançó catalana

El proppassat agost el diari francès digital 'Liberation' es va fer ressò de les protestes a Bielorússia contra el dictador Alexandre Lukatxenko quan els manifestants corejaven l''Estaca'. Es tracta d'una cançó que va compondre el 1968 el cantautor català Lluís Llach i que escampa, com a poderós representant del poble català, el seu crit de llibertat arreu del món.

AUTOR : François Xavier Gomez/Libération
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-10-2020

• La catedral de Barcelona té un passat heretge

Durant 173 anys a la capital catalana hi van conviure un bisbe arrià visigot i un de catòlic. La troballa d'una piscina baptismal demostra que la catedral catòlica era la de Sant Just i la de Barcelona era l'heretge. Article de Na Sílvia Marimon al diari ‘Ara’ del 17 de gener del 2013.

AUTOR : Silvia Marimon/Diari 'Ara'
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-10-2020

• La corporació notarial de València, la més antiga d’Espanya

Ens fem ressò d'una notícia apareguda a la revista digital 'Curiositats passejant per València' sobre l'antiguitat del gremi de notaris de la ciutat de València, el primer de les terres hispàniques.

AUTOR : Curiositats passejant per València
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-10-2020

• Quan la Inquisició va ordir la destitució del President de la Generalitat

A l'agost del 1566 el president i el govern de la Generalitat patiren una duríssima persecució ordida per la Inquisició hispànica i el virrei. Culminà amb l'intent de destitució del president de la Generalitat. La Inquisició no hi volia pagar els impostos sinó directament al rei. Funcionava com una policia política al servei del règim hispànic. Article d'En Marc Pons del 4 d'octubre d'enguany a el nacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/El nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-10-2020

• Reflexions al voltant de l’espai occitanocatalà

En Santi Martínez Arrieta reflexiona sobre l'espai occitanocatalà i sobre la possibilitat d'una llengua comuna —a causa de la semblança dels parlars. Al Principat, hi ha hagut immigració occitana fins a mitjan segle XIX, però actualment ni el català mitjà ni el culte —ni l'Institut d'Estudis Catalans— s'hi interessen gaire. Article a 'El Vallenc' del 4 de setembre del 2020.

AUTOR : Santi Martínez Arrieta/El Vallenc
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-10-2020

• Gravacions de la 7a Universitat Nova Història

Publiquem els enregistraments dels actes de la 7a Universitat Nova Història que ha tingut lloc a Montblanc des de l'1 fins al 4 d'agost d’aquest 2020. Estan a disposició de tothom.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-09-2020

• La realitat és tossuda: València és Catalunya

Que València -i les Illes i la Franja i el Rosselló- forma part de Catalunya sempre s'ha tingut molt clar, fins i tot entre intel·lectuals que van escriure sempre en castellà: tot forma la Gran Catalunya que defensava l'Enric Valor. Article d'En David Garrido a 'El Temps'.

AUTOR : David Garrido/El Temps
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-09-2020

• Llibre del Coc, 500 anys fent bullir l’olla

La UCE enceta un cicle d’actes i exposicions sobre el gran receptari català del Mestre Robert de Nola editat el 1520.

AUTOR : Quico Sallés
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-09-2020

• Palma pretén recuperar les 'Claus' del Regne

L'Institut Nova Història es complau a mostrar dues magnífiques peces d'orfebreria mallorquina. Es tracta de les 'Claus del Regne', que els Agermanats mallorquins van voler oferir a l'Emperador Carles I perquè s'avingués a les seves demandes. Article d'A. Pol per a l'edició del 30 d'agost del diari 'Ultima hora'.

AUTOR : A. Pol/Diari 'Última hora'
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-09-2020

• Impressions sobre la meva primera Universitat Nova Història

En Jordi Manchón ens ha fet arribar les seves vivències a l'entorn de la 7a Universitat Nova Història —la seva primera Universitat Nova Història—, desenvolupada a Montblanc (Conca de Barberà) entre el 1r i el 4 d'agost d'enguany.

AUTOR : Jordi Manchón
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-08-2020

• La història, el futur psicoestètic de Catalunya

Conferència d’En Salvador Brulles a la 7a Universitat Nova Història (Montblanc, 1r d’Agost del 2020). Comprendre el nostre passat ens ajudarà a reforçar el nostre caràcter col·lectiu, a fer-nos més segurs de nosaltres mateixos. L’alliberament nacional passa prèviament pel reconeixement del nostre mal: la colonització. Als catalans ens cal passar a l’acció i deixar d’actuar sempre des de la reacció.

AUTOR : Salvador Brulles
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-08-2020

• Parlament d’En Jordi Bilbeny en l’obertura de la 7a Universitat Nova Història

Us oferim el parlament que avui 1r d'agost En Jordi Bilbeny ha pronunciat en l'acte d'obertura de la 7a Universitat Nova Història. L'Institut Nova Història ha vingut a cercar, ha vingut a mirar més enllà dels autos de fe i de les confiscacions de biblioteques i arxius. Ha vingut a restaurar un passat esborrat, falsejat, pervertit.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-08-2020

• Nomenen Hug Bonapart, darrer regent de Còrsega

Article d'En Marc Pons del 23 de juliol del 2020 al Nacional.cat. El 23 de juliol del 1409 Martí I nomena el català Hug Bonapart com a nou regent de la corona catalanoaragonesa a Còrsega. Un descendent seu expulsaria els genovesos i lliuraria el domini de l’illa a la monarquia francesa: Napoleó.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-07-2020

• En Manuel Saumell i la música cubana

En Joan Casajuana ens introdueix en l'obra del compositor nascut a l'Havana i d'origen català Manuel Saumell, un dels fundadors de la música moderna de les Antilles. Va combinar en les seves obres dues tradicions musicals: la tradició clàssica europea i la influència musical vinguda d'Africa que van aportar els antics esclaus establerts a Cuba. Escolteu, entre d'altres, alguns fragments de les seves contradanses.

AUTOR : Joan Casajuana
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-07-2020

• L'últim català d'Istanbul

Recopiem un antic article de l'Enric H. March. Quaranta anys després que els catalans defensessin el darrer pany de murada de Constantinoble, jueus catalans expulsats pels Reis Catòlics s'hi instal·laren fins que van emigrar a Israel.

AUTOR : Enric H. March
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-07-2020

• Mor D’Artagnan, el mosqueter que va lluitar al costat dels catalans

Article d'En Marc Pons del 25 de juny del 2020 a elnacional.cat. En D'Artagnan, un personatge històric, i la seva relació amb els catalans durant la Guerra dels Segadors.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-06-2020

• Josep Vila Sivill, el català que va inventar l’estilogràfica i el bolígraf

Josep i Pasqual Vila Sivill i Baldomer Curià van inventar la primera ploma estilogràfica d'Espanya i els primers bolígrafs d'Europa i alhora es van comprometre amb la llengua i cultura catalanes. L'Albert Verdaguer ha escrit la biografia del seu avi Josep Vila. Article per a 'territoris.cat' d'En Josep A. Pérez.

AUTOR : Josep A. Pérez/Territoris.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-06-2020

• Sàpiens ressuscita un mort per comandar vaixells

Un equip d’investigadors de l’Institut Nova Història ha trobat que dos historiadors de ‘Sàpiens’ han confós, en un article al web d'aquesta revista, dues personalitats amb el mateix nom i han atribuït gestes de l'un a l'altre. En Manel Capdevila ho explica per a aquest web.

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-06-2020

• Projecte de micro-mecenatge per a la nova Biblioteca de l'INH

Us convidem a participar en el projecte de micro-mecenatge per a la nova Biblioteca de l'INH, que consisteix en:

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-06-2020

• Videu sobre el drac dissecat del Monestir de Montserrat

No us perdeu el videu de l'investigador Eliseo López Benito, qui comparteix, des del seu canal de Youtube, una soprenent investigació sobre un rèptil de grans dimensions: el dragó de Komode, que viu a Indonèsia. Al sostre de la sala dels ex-vots de l'antic Monestir de Montserrat, que fou arranat per les tropes d'En Napoleó l'any 1811, n'hi havia un exemplar dissecat, segons es veu en un gravat de l'any 1805. L'exemplar hi va ser portat per mariners catalans a meitat del XVI.

AUTOR : Eliseo López Benito
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-05-2020

• Els Bonapart de Mallorca

El 20 d'abril d'enguany vam publicar una notícia del diari 'Última Hora' sobre l'origen mallorquí d'En Napoleó. Reproduïm avui les parts més importants de l’article que En Joaquim Verdaguer va redactar el maig de l’any 1960 al periòdic 'París Baleares' sobre els avantpassats mallorquins d'aquesta personalitat: el llinatge Bonapart. També podeu llegir l'article en format PDF.

AUTOR : Joaquim Verdaguer
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-05-2020

Descarregueu el fitxer PDF

• Per què li costa tant de rectificar, a l’Acadèmia?

Us oferim unes reflexions del psicòleg Marcel Pellejà sobre els maltractadors i els acadèmics que renuncien a acceptar la realitat, perquè ni l'accepten ni la volen veure.

AUTOR : Marcel Pellejà
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-05-2020

• Primer capítol de 'Carles I sense censura'

Ja ha sortit editat 'Carles I sense censura', el nou llibre d'En Jordi Bilbeny. L'Institut Nova Història us n'ofereix el primer capítol per si us desvetllava l'interès per llegir-lo sencer.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-04-2020

• Ramon Porta, l'inventor de la pinya colada

En Quim Gibert reivindica la personalitat i feina d’En Ramon Porta i Mingot a Puerto Rico, un dels candidats a inventor de la pinya colada.

AUTOR : Quim Gibert
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-04-2020

• L'origen mallorquí de Napoleó

L’emperador Napoleó Bonaparte és un descendent del regent Hug Bonapart, noble mallorquí que es va establir a Còrsega a començaments del segle XV, com va provar En Joaquim Verdaguer. Article al diari 'Ultima Hora' de Mallorca de l'11 d'abril d'enguany.

AUTOR : Joan J. Serra/ Última Hora
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-04-2020

• Història tergiversada i història verdadera

Escrit d’En Joan Vallvé a la secció ‘El lector escriu’ al Punt-Avui+ del 6 d’abril del 2020.

AUTOR : Joan Vallvé/El Punt-Avui+
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-04-2020

• La noció d'Espanya en la Catalunya medieval

En Flocel Sabaté resumeix l’estat de la qüestió a finals del segle XX sobre com des de Catalunya va ser considerada ‘Espanya’ durant l’Alta Edat Mitjana. La historiografia catalana encara no havia redescobert El 'Regnum Tarraconense’.

AUTOR : Flocel Sabaté
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-03-2020

• Verdaguer, entre la història i la consciència

En aquests moments tan complexos per al món i per al país, l'Institut Nova Història creu que val la pena reproduir un escrit d'En Jordi Bilbeny sobre Verdaguer. "Verdaguer som tots i tots som el nostre present, el nostre passat i el nostre futur. I restaurar la nostra llengua, la nostra història i la nostra dignitat personal i col·lectiva només depèn, com sempre, de nosaltres."

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-03-2020

• Genocidi silenciat a Catalunya?

En Lluís Botinas porta uns anys recopilant arguments de pes per denunciar el genocidi català sofert per l’Estat espanyol i alhora ha escrit com érem els catalans abans del 1714. Article d'En Francesc Joan Serra Gornals per a El Punt-Avui+ del 19 de desembre del 2019.

AUTOR : Francesc Joan Serra Gornals/El Punt-Avui+
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-03-2020

• L’Horta d’En Ferran Colom a Barcelona: una proposta d’ubicació

Un cop identificada la identitat d'En Cristòfor Colom i ubicada la seva família, investigadors de l'INH pensen que tant la famosa biblioteca com la luxosa residència i l'horta (jardí botànic) d'En Ferran Colom havien de ser a Barcelona i no pas a Sevilla, com ens diu la documentació. En Francesc Jutglar aporta elements que permeten fer una valoració crítica de l'estat de la qüestió.

AUTOR : Francesc Jutglar
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-03-2020

• Veritat i ficció a la història d’Espanya

El periodista Miguel-Anxo Murado revela a 'La invención del pasado' les imprecisions, llacunes i falsedats dels mites fundacionals espanyols.

AUTOR : Carlos Prieto/El Confidencial
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-03-2020

• Parlament d'Annabel Moreno a la presentació d'«Inquisició i Decadència»

Parlament de la Batllessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, a la presentació del llibre «Inquisició i Decadència», celebrada a la Biblioteca Popular d'aquesta vila el passat 20 de desembre del 2019

AUTOR : Anabel Moreno
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-02-2020

• Les rebaixes

Reproduïm l'article de l'Enric Vila editat avui 25 de febrer a elnacional.cat. en què defensa la trajectòria professional d'En Jordi Bilbeny i l'Institut Nova Història davant l'atac dels autors de 'Pseudohistòria contra Catalunya'. Només els fanàtics i els farsants perden el temps amb enemics més febles.

AUTOR : Enric Vila
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-02-2020

• Múrcia: de l’autoodi al respecte. Tapolant amb la catalanitat de la llengua murciana, malgrat l’estat

L'Àlex Sendra aprofundeix en alguns trets del parlar de Múrcia, regne repoblat inicialment per catalans. D'una banda, assenyala que paraules que es feien servir al 'Siglo de Oro', ara les trobem, a banda dels Països Catalans, a Múrcia i a l'Aragó. Això fa probable que aquelles paraules siguin catalanismes. De l'altra, denuncia la greu situació diglòssica que pateixen els parlants del murcià.

AUTOR : Àlex Sendra
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-02-2020

• Tenia València un palau reial: i els espanyols el derrocaren

Article d'En David Garrido del 12 de juny del 2018 per al 'Diari La Veu' del País Valencià. Per què a començaments de la segona dècada del segle XIX un general espanyol va fer enderrocar el Palau del Real de València? Tenia més de vuit-cents anys d'història.

AUTOR : David Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-02-2020

• L’església i catedral visigoda de Sant Just i Pastor esmentada com ‘St. Iuste’

Article d’En Cesc Garrido en què desenvolupa la seva comunicació al ‘19è Simposi sobre la història censurada de Catalunya’. Ens hi explica quina ha estat la veritable importància de l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona i quines relacions hi ha entre aquesta església i Carles I.

AUTOR : Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-02-2020

• Quan la història capitula enfront de la veritat

Us oferim el pròleg d'En Pep Mayolas al nou llibre d'En Jordi Bilbeny, «Carles I sense censura». Una apologia del sentit crític, la recerca, el rigor i el compromís amb la veritat, ara que des de l'ortodòxia acadèmica es tanquen files a favor del pensament inquisitorial imposat durant segles, com si fos l'única forma d'intel·ligència possible. Esperem que el pròleg us faci venir ganes de llegir el llibre sencer i de promoure'l arreu.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-02-2020

• El petit poble valencià que reivindica la Coca-Cola

L'Institut Nova Història es fa ressò d'una altra notícia sobre l'origen valencià de la Coca-Cola. Una empresa fundada el 1880 va llançar el refresc Kola-Coca que John Pemberton hauria copiat als EUA. Article d'En Daniel Martín per a l''ara.cat' del 2 de febrer d'enguany a partir del llibre de l'Abel Soler 'Aielo de Malferit. Geografia. Història. Patrimoni'.

AUTOR : Daniel Martin/ara.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-02-2020

• La conquesta de Granada per la corona catalano-aragonesa (1482-1492). 2a part: el rei considera seva la conquesta

Segona part de l’estudi que la Montse Montesinos ha dedicat a la conquesta de Granada, duta a terme per En Ferran II i els seus súbdits catalans i aragonesos. El rei considera seva la conquesta.

AUTOR : Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-01-2020

• Entra en funcionament la Taula de Canvi de l’any 1401

Article d’En Marc Pons del passat 20 de gener a ‘El Nacional.cat’. A inicis del 1401 entra en funcionament la Taula de Canvi de Barcelona: el primer banc públic de la història universal fundat per un Colom.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-01-2020

• L'àliga bicèfala d'Hernan Cortés

Reproduïm un antic article que En Daniel Ibànyez va publicar al web histocat.cat. Per què Hernan Cortés duia incorporada al seu escut l'àliga bicèfala, símbol de l'Imperi Bizantí?

AUTOR : Daniel Ibànyez
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-01-2020

• La guitarra és catalana: orígens i evolució

En Joan Casajuana constata que la guitarra dita 'espanyola' és en realitat, com va afirmar En Johannes Tinctoris al segle XV i tal com va descobrir En Jordi Bilbeny, catalana, la qual d'ençà que es va inventar ha tingut grans conreadors a la nostra Nació. Els enciclopedistes castellans van optar per ignorar les paraules d'En Tinctoris.

AUTOR : Joan Casajuana
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-01-2020

• El pessebre de Nadal: història i mite

Us oferim el videu de la conferència que En Jordi Bilbeny va impartir el 12 de desembre passat sobre la història del pessebre i els mites que reflecteix. Es tracta d'una nova visió sobre la nostra tradició nadalenca.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-12-2019

• Parlament d’En Jordi Bilbeny a la inauguració del 19è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya

Paraules pronunciades per En Jordi Bilbeny amb motiu de la inauguració del 19è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-11-2019

• El Lawrence d’Aràbia espanyol: com l’agent més secret de Carles IV va enganyar l’islam

Domènec Badia, espia al servei de Manuel Godoy, es va convertir en el primer europeu que va visitar La Meca. Va acabar els seus dies menyspreat i acusat d’afrancesat per Ferran VII.

AUTOR : Irene Mira
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-11-2019

• El tresor ocult de Montserrat

Eliseo López Benito ens mostra una visió nova i inèdita de Montserrat, basant-se en el descobriment de temples subterranis dins de la mateixa muntanya. Un descobriment que no ens pot deixar indiferents i que canvia la visió que tenim de nosaltres mateixos i de la humanitat.

AUTOR : Eliseo López Benito
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-11-2019

• Quan Tàrraco era l’altra capital de l’imperi

Reproduïm l'article d'En Marc Pons del dia 30 de juny del 2019 a elnacional.cat sobre Tárraco, Tarragona i el principat i Regne de Tarragona.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-11-2019

• Nova edició del Simposi sobre la història censurada de Catalunya

L'Institut Nova Història fa a mans dels seus seguidors el programa del 19è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s'escaurà, com cada any, a la sala municipal de l'ajuntament d'Arenys de Munt el vespre del divendres 22 de novembre i tot el dissabte 23.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-11-2019

• Viatge a Dinamarca: Escut de Catalunya i la Corona d’Aragó a la catedral d’Aarhus

En Jordi Salat ha viatjat a Dinamarca aquest estiu i s'ha trobat amb una curiosa sorpresa. Article a l'Unilateral.cat

AUTOR : Jordi Salat
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-11-2019

• «A Múrcia parlen el més bell català del món»

L'Antonio Botías reivindica el paper dels catalans en la conquesta i repoblament del regne de Múrcia.

AUTOR : Antonio Botías/La Verdad
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-10-2019

• Carbasses abans de Halloween

“A Europa, Espanya i Catalunya, les carbasses ja es relacionaven amb el món dels morts i els esperits des de molts segles abans del Halloween americà". En parla En David Espejo en una entrevista que li va fer En Víctor Colomer.

AUTOR : David Espejo/Víctor Colomer
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-10-2019

• La repoblació catalana d’Andalusia

“Sense els catalans la història d’Andalusia no quedaria mai completa, i sense els andalusos, la història de Catalunya és senzillament incomprensible”. Article d’En Manuel Peña Díaz a ‘Crónica Global-El Español’ de l’1 d’abril del 2018.

AUTOR : Manuel Peña Díaz/Crónica Global-El Español
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-10-2019

• Festa del Pilar el 12 d'octubre per a descatalanitzar el descobriment

Si la primera menció del 12 d'octubre com a dia de la verge del Pilar és de l'any 1640, com és que s'afirma que En Colom va arribar el 12 d'octubre del 1492 a Amèrica 'el dia de la verge del Pilar'? Article d'En Manel Capdevila per a l'Institut Nova Història.

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-10-2019

• Troben a Càlig arxius de fa més de 400 anys

"A Càlig, al Baix Maestrat, han estat trobats, amagats en un fals sostre, documents amb 400 anys d'antiguitat. Pertanyen a l'arxiu parroquial del poble. El més curiós és que han estat tot aquest temps amagats a l'església fins que la intuïció d'un filòleg veí del poble els ha descoberts". Notícia, apareguda aquest 4 d'octubre, de la Núria Pérez Ves per a 'À Punt', la televisió pública del País Valencià.

AUTOR : Núria Pérez Ves i 'À Punt'
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-10-2019

• Interessants textos estrangers antics sobre Catalunya: independència, llibertat, economia, costums...

Pel seu interès, l'INH ha traduït els textos que En Quico Ventalló va recollir en el seu blog 'Argumentari de la Nació Catalana'. Com han vist els estrangers els catalans als segles XVII, XVIII I XIX? Amants de la llibertat, desitjosos de recuperar la seva independència i les seves constitucions, enemics de Castella (i a l'inrevés), grans treballadors, bons comerciants, excel·lents mariners, rebels, orgullosos, patriotes, amants de la seva llengua. "La major part dels manuscrits (de la Real Biblioteca de Madrid) procedien de Catalunya perquè consideraven sediciosos els catalans. Quan van destruir i saquejar els palaus dels seus nobles, enviaren llibres i manuscrits a Madrid".

AUTOR : Quico Ventalló
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-10-2019

• El pare Benet Viñes, un geni de la metereologia

El jesuïta català, fill de Poboleda (El Priorat), va descobrir les lleis de circulació i traslació ciclònica, va pronosticar al 1875 per primera vegada a la història l’arribada d’un huracà per Cuba i va fundar una xarxa d'estacions meteorològiques al Carib. Per tot això és considerat el fundador de la meteorologia tropical. Article de la Rocío Granados a 'La Voz Católica' de Miami (EUA).

AUTOR : Rocío Granados-La Voz Católica
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-09-2019

• Introducció a l’origen de la història antiga

La primera història global de la humanitat apareix a la Roma italiana de finals del segle quinze, un cop cau Constantinoble en mans dels otomans. S’emmarca en una glorificació deliberada de Roma i els monarques afins, que, aleshores, havien d’esdevenir els líders de la reocupació del món: els Reis Catòlics sota la protecció del papa Borja i, posteriorment, l’emperador Carles primer. Al segle vint-i-u, la falsificació de la història és un fet constatable, i sembla que aquesta pràctica té lloc de forma especial a partir del segle setze. Però ningú, pràcticament ningú, ho investiga. Article de l'Andreu Marfull.

AUTOR : Andreu Marfull
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-09-2019

• Juan Del Encina, el gran compilador

En Joan Casajuana ha resseguit la vida del músic Juan Del Encina, autor del ‘Cançoner de Palau’, de l’època dels Reis Catòlics, i s’estranya de la gairebé total absència de dades sobre la seva persona i de les irregularitats que giren a l’entorn del cançoner.

AUTOR : Joan Casajuana
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-09-2019

• Revisió historiogràfica de la construcció de la nació espanyola

Presentem el primer de tres treballs amb els quals En Lluís Roldan revisa el relat sobre la història d’Espanya fins a dia d’avui. I ho fa agafant com a marc d’estudi els temes 57 i 58 dels materials per a opositors a professors d’història de secundària. Hi observa un clar desequilibri historiogràfic a favor del Regne de Castella.

AUTOR : Lluís Roldan
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-09-2019

• Amb l'Església hem topat

L’Àlex Vilarroig ens fa arribar el seu parer sobre el reportatge de l’Arnau Cònsul a la revista ‘Sàpiens’ “Desmuntant la Nova Història, una qüestió de mètode” del mes de març del 2019.

AUTOR : Alexandre Vilarroig
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-09-2019

• Jordi Bilbeny i la catalanitat d’En Colom al MACBA

Fins al 20 d’octubre del 2019 es pot visitar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) l’exposició ‘Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial’, en què es pot trobar l’obra fotogràfica “History. Christopher Columbus” (2013). Allí se cita l’obra d’En Jordi Bilbeny i la seva defensa de la catalanitat d’En Colom. En Xavi Llobet ens recomana l’exposició i pensa que ja es comencen a popularitzar les nostres recerques. Alhora, repassa críticament alguns dels principals llibres de l’Institut.

AUTOR : Xavi Llobet
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-09-2019

• Entrevista de Ràdio Canet a En Jordi Bilbeny

En Dani Grao va entrevistar el 22 d'agost En Jordi Bilbeny per a Ràdio Canet. L'investigador hi respon a les difamacions i mentides que s'han escampat aquestes darreres setmanes contra la seva persona i la nostra institució. Escolteu l'entrevista completa, que dura uns 15 minuts. Us n'hem transcrit alguns extractes.

AUTOR : Dani Grao/Ràdio Canet
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-09-2019

• Gràcies, Jordi Bilbeny

Una altra mostra de suport a la tasca desemmascaradora d’En Jordi Bilbeny i l’Institut Nova Història davant les crítiques des del poder polític. Aquesta vegada, a càrrec del senyor Alfred Geli, ex-president del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya.

AUTOR : Alfred Geli Cullell
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-08-2019

• Manipulant la història

Més reaccions. Des del Punt Avui+, En Miquel Riera:"El que ens hauríem de preguntar tots plegats és per què des del món universitari pràcticament ningú ha treballat en aquesta qüestió, com si fes por tocar-la pel presumpte desprestigi que comportaria fer-ho. Com si no hi hagués prou llacunes per omplir entorn de la figura de Colom. Un apunt més sobre l’INH: en el periodisme hi ha un munt de periodistes que no tenen títol i un nombre molt més gran d’intrusos que en cap altra professió i no ens queixem."

AUTOR : Miquel Riera, El Punt Avui+
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-08-2019

• Ho tornarem a fer

"Puc afirmar que moltes de les recerques que es fan a l'Institut coincideixen amb recerques internacionals que aquí se silencien i que tenen el mateix nivell o, en alguns casos, són molt superiors". "Quin bé ens fa disparar contra l'INH? És incomprensible". Article de la Catedràtica de Comunicació i exrectora de la Universitat Oberta de Catalanya Imma Tubella.

AUTOR : Imma Tubella
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-08-2019

• Suport d'En Víctor Alexandre

En Victor Alexandre dóna tot el seu suport a En Bilbeny i l'Institut Nova Historia.

AUTOR : Víctor Alexandre
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-08-2019

• Comunicat del Patronat de l'Institut Nova Història

El patronat de l'institut nova història, davant el seguit de crítiques i comentaris negatius que hem rebut com a institució, emet un comunicat que pretén situar el debat real de la investigació que duem a terme

AUTOR : Patronat de l'Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-08-2019

• Comunicat de 'Directe 68' respecte a la Universitat Nova Història

L'organització independentista 'Directe 68' defensa la 6a Universitat Nova Història i l'Institut Nova Història davant dels atacs de l'Ateneu l'Empelt.

AUTOR : David Raventós/Directe-68
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-08-2019

• 6a Universitat: cinquè i darrer dia

Arriba finalment la darrera crònica de la 6a Universitat Nova Història, escrita sobretot per en Pol Bragulat. Us esperem a la setena Universitat!

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-08-2019

• 6a Universitat: quart dia

Penúltima crònica d’En Pol Bragulat. Activitats que s’han desenvolupat el dia 4 d’agost.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-08-2019

• 6a Universitat: tercer dia

Vet ací la crònica que En Pol Bragulat ha escrit sobre les conferències que van ser pronunciades dissabte 3 d'agost del 2019, el tercer dia de la 6a Universitat Nova Història.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-08-2019

• 6a Universitat: segon dia

En Pol Bragulat ens ofereix la crònica dels actes que s’han dut a terme al segon dia de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-08-2019

• 6a Universitat: primer dia

Us oferim la crònica que En Pol Bragulat ha redactat sobre els actes que s’han dut a terme al primer dia de la 6a Universitat Nova Història a Montblanc.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-08-2019

• Universitat Nova Història; un espai a favor del pensament i de la voluntat de no genuflectir-se ni davant del dogma ni de l’arrogància

Demà comença la 6a Universitat Nova Història a Montblanc, un espai a favor del pensament i de la recerca per recuperar un passat esborrat per la censura d’estat.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-07-2019

• Universitat d'estiu Nova Història a Montblanc 2019: 6a edició (primera setmana d'agost)

L'Institut Nova Història us ofereix el formulari de matrícula i el programa de la nova universitat d'estiu que s'ha de celebrar a Montblanc (Conca de Barberà) des de l'1 fins al 5 d'agost. És la 6a Universitat Nova Història.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-07-2019

• Carta a la Sra. Clàudia Pujol

Vet ací una altra carta oberta adreçada a la directora de la revista «Sàpiens», en la qual L’Antoni Moliné i Roura es fa valedor de l’honradesa i autenticitat amb què treballen En Jordi Bilbeny i En Joaquim Ullan i li demana que accepti un escrit de rèplica contra la crítica ‘despietada’ dels quatre historiadors. Per llibertat d'expressió.

AUTOR : Antoni Moliné i Roura
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-07-2019

• Jordi Bilbeny: conferència «Llibertat d'expressió i dret a la informació»

Parlament d'En Jordi Bilbeny sobre la censura a l'acte «Llibertat d'expressió i dret a la informació», celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona el passat dia 18 de juliol, i organitzat per Directe68

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-07-2019

• Joan II de Castella: un rei de ploma i paper (part II)

Segona part de l’article ‘Joan II: un rei de ploma i paper’ de l’Ivan Giménez.

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-07-2019

• ‘Le Chasteau de Madril’ o el Palau de Cocentaina

En Joanjo Albinyana defensa que l'anomenat 'Chasteau de Madrid' reprodueix en realitat el Palau comtal de Cocentaina i no pas l'Alcázar real de Madrid, el precedent del Palacio Real.

AUTOR : Joanjo Albinyana
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-07-2019

• El model de coca o nau catalana del segle XV: un segle d’incerteses al voltant de la mal anomenada ‘Coca de Mataró’

En Marcel Pujol ha estudiat a la menuda l’anomenada ‘Coca de Mataró’ i mira de respondre a tot un conjunt de qüestions sobre aquest model. Gairebé tot el que l’envolta és un gran misteri. El model recorda a alguns experts les embarcacions amb les quals Cristòfor Colom va viatjar a Amèrica. Article a 'Drassana': revista del Museu Marítim. Núm. 26 (2018).

AUTOR : Marcel Pujol i Hamelink
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-07-2019

• Institut Nova Història: 10 anys fent història

L'Institut Nova Història va celebrar dissabte 7 de juliol amb una gran festa els 10 primers anys de la seva existència. La Gemma Bufias ens n'ha fet una crònica en què ens explica com es va desenvolupar una jornada màgica, oberta a tothom i a totes les edats. Llarga vida a Nova Història i que per molts anys puguem seguir reconstruint el nostre passat!

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-07-2019

• Coronen Caterina, la reina catalana d'Anglaterra

Ens fem ressò d'un altre article d'En Marc Pons a 'elnacional.cat' del 24 de juny d'enguany. Tracta sobre la cosmopolita princesa catalana Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics. Ella i En Lluís Vives eren "de la mateixa nació” i s'escrivien en català.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-06-2019

• Els Borja i l’odi dels italians cap als catalans: així es va forjar la llegenda negra

Malgrat una terminologia sovint confusa i capciosa -”aragonesos” per comptes de “catalans” o “Corona d’Aragó” en lloc de “Catalunya”, “conquesta cristiana” en lloc de “conquesta catalana”, “regió d’Espanya” o l’ús de la nomenclatura dels reis d’Aragó antics-, reproduïm un article del diari ‘ABC’, datat el 31 de març del 2015, en el qual En César Cervera hi explica prou bé com va sorgir a la península itàlica la llegenda negra contra els catalans i el paper que hi va exercir la família xativina Borja.

AUTOR : César Cervera
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-06-2019

• Investigar?

Unes curioses reflexions del professor Jordi Llovet al diari 'Ara' del 5 de maig d’enguany. La investigació ”no acaba de tenir sentit en el camp de les humanitats”. És així? No hi ha punts foscos? De debò que no “se sap exactament què més queda per investigar i escorcollar en aquest terreny concret”? Els investigadors en lletres no fan cap bé a la societat? Nova Història demana que llegiu l'article i opineu.

AUTOR : Jordi Llovet
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-06-2019

• La fera ferotge

“Els historiadors estrangers coincideixen amb l’Institut Nova Història sobre la falsificació del relat, la destrucció d’originals a mans de la Inquisició i la invenció d’autors clarament demostrada. Quan alguns historiadors ortodoxos llegeixen una referència a l’Institut Nova Història es posen molt nerviosos perquè és molt més còmode i confortable creure’s la història oficial, malgrat la sospita, que escoltar els arguments dels que tenen la valentia de qüestionar-la”. Article de l’Imma Tubella a El Punt-Avui+ del 9 d’abril del 2019.

AUTOR : Imma Tubella
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-06-2019

• I Catalunya va parir Europa

“Els europeus relacionem la nostra existència amb l’antiga Grècia però les arrels del Vell Continent, els catalans, les tenim a tocar. Com afirma Alexandre Deulofeu, pare de la Matemàtica de la Història, el romànic català és l’autèntica llavor d’Europa". Article d’En David de Montserrat a ‘La Mira’ del 28 de maig del 2019.

AUTOR : David de Montserrat
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-06-2019

• L'orde militar dels cavallers tarraconenses

L’any 1091 es va crear l’orde dels cavallers tarraconenses. Fou el primer orde militar i religiós de la història i el seu objectiu era reconquerir als sarraïns la ciutat de Tarragona i la seva rodalia. L’Ivan Giménez ens ha fet un recull de textos que fan referència a la fundació de l’orde, fins a dia d’avui gairebé desconegut per la majoria d’historiadors i públic en general.

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-06-2019

• Tapissos: la conquesta de Tunis

Reproduïm un article que En Manel Capdevila, col·laborador nostre, va redactar per al seu blog 'La vaca cega’ el 15 de febrer del 2014 sobre uns tapissos que l’emperador Carles va fer teixir per commemorar la victòria al 1535 contra l’imperi turc. Aquests tapissos han sofert sospitoses vicissituds.

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-05-2019

• L’efímera i prolífica existència de la «Vihuela»

Article d’En Joan Casajoana, que s’estranya de la poca fortuna que va tenir aquest instrument de corda, tot i els intents de promocionar-la, davant l’èxit de la guitarra catalana.

AUTOR : Joan Casajoana
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-05-2019

• El primer banc públic d’Europa es va crear a Catalunya el 1401

Article d'En Jesús Lloria publicat primer a 'Xusquipèdia' i posteriorment recollit per la revista digital de l'associació cultural 'Vibrant'. El primer banc públic d'Europa es va crear a Catalunya el 1401. La Taula de canvi de Barcelona va finançar els viatges de Cristòfor Colom a Amèrica.

AUTOR : Jesús Lloria
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-05-2019

• El Ramon Berenguer IV i la Peronella dels Reials Col·legis de Tortosa i les quatre barres de la Nació Catalana

Una escultura del segle XVI creada per un artista aragonès, permet En Rafel Romeu deduir que pels aragonesos les quatre barres eren el símbol dels catalans i no pas dels aragonesos.

AUTOR : Rafael Romeu
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-05-2019

• Espanya i la Justícia criminal

Article de la Julieta Piastro del 25 d’abril del 2019 per a la publicació digital ‘La Jornada de Oriente’. La manipulació del dret i del procediment judicial que la justícia espanyola practicava al segle XVIII a la colònia Nova Espanya encara perviu avui dia, talment com ho prova el judici contra els dirigents independentistes catalans.

AUTOR : Julieta Piastro/La Jornada de Oriente
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-05-2019

• Quan la Inquisició volia condemnar el Govern de Catalunya

La Inquisició no va ser només un tribunal contra la dissidència religiosa. 'El veritable paper que va jugar la Inquisició a Catalunya durant la centúria del 1500 va ser la suma d’una tenebrosa policia política (una silenciosa teranyina delatora) i d’un tètric aparell judicial (abocat a la sentència condemnatòria)'. Article d'En Marc Pons a 'El Nacional.cat' de diumenge 28 d'abril del 2019.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-04-2019

• En Joan Trias entrevista En Jordi Bilbeny al 'No callis res' de República TV. L'investigador respon a les invectives i difamacions dels eminents i prestigiosos historiadors de «Sàpiens».

El dia 24 d'abril En Joan Trias va entrevistar En Jordi Bilbeny al programa 'No callis res', de 'República TV'. Entre d'altres qüestions, l'entrevistat hi diu la seva a l'entorn d'un article a la revista «Sàpiens» d'aquest mes de març, on quatre historiadors desqualifiquen de ple la seva tasca professional i la de l'Institut Nova Història. L'investigador fa una crida a la llibertat de pensament i de recerca i exigeix, per sobre de tota vísceralitat i linxament personal, coneixement, probitat, profunditat, rigor i honestedat intel·lectuals.

AUTOR : Joan Trias, Jordi Bilbeny/ 'No callis res'
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-04-2019

• El déu egipci que s’amaga rere sant Jordi

La famosa lluita entre el cavaller i el dragó tindria l’origen en una tradició molt més remota. Reportatge de la Sílvia Colomé aparegut de nou, i acompanyat d'un curt videu youtube, a ‘La Vanguardia’ del 22 d’abril del 2019.

AUTOR : Sílvia Colomé/La Vanguardia
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-04-2019

• Quan als Estats Units es parlava català

Article d'En Marc Pons al Nacional.cat del 14 d'abril del 2019. L'odissea de 1500 menorquins a New Smyrna i a Saint Augustin al 1768 (Florida). A Saint Augustin s'hi va parlar majoritàriament català des del darrer terç del segle XVIII fins a començaments del segle XX.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-04-2019

• Imperi vell, imperi jove

Alexandre Deulofeu, creador de la Matemàtica de la Història, afirma que en un enfrontament entre dos imperis sempre acaba guanyant el més jove. Dins l’Imperi Espanyol gairebé només romanen les colònies que estan adossades a la Metròpoli. Els pobles del vell Imperi Espanyol que vulguin podran assolir una independència que en un principi serà relativa. Article d'En Brauli Tamarit de divendres 8 de març del 2019.

AUTOR : Brauli Tamarit
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-04-2019

• Quan tots els espanyols eren catalans

“Entre 1282 i 1517 la visió italiana dels espanyols va quedar definida principalment en una frase: tots eren catalans.” Article d'En Juanjo Pérez traduït del castellà i publicat dissabte 23 de maig del 2015 a la pàgina web 'reasilvia'.

AUTOR : Juanjo Pérez
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-04-2019

• Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret

El català va ser l'iniciador de la diplomàcia espanyola a la Xina i va acabar treballant per a l'Imperi de la dinastia Qing. Article d’En Xavier Fontdeglòria per a l’edició de ‘El País’ del 9 de març d’enguany. Traducció d’En Joan Romeu.

AUTOR : Xavier Fontdeglòria/ El País
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-04-2019

• Quatre dies per Almeria

En Leandre Martí ha visitat Andalusia i ens fa cinc cèntims de les restes de catalanitat que hi ha trobat.

AUTOR : Leandre Martí
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-03-2019

• Els comtes i els reis prenen el Palau

La Generalitat recupera i exhibeix a la sala ‘Tarongers’ dotze retrats de la casa comtal de Catalunya i Aragó. La sèrie, pintada per Filippo Ariosto el 1587, ha viscut un periple abans de començar el seu retorn a Palau. ‘La Vanguardia’, diumenge 18 de novembre del 2018. Article de la Sílvia Hinojosa. Transcripció d'En Joan Romeu.

AUTOR : Sílvia Hinojosa/La Vanguardia
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-03-2019

• La guitarra, Amèrica i el fandango

Article d’En Joan Casajuana sobre la guitarra catalana, la revolució que va representar el ritme ternari en els gèneres musicals de finals del segle XV, l’important paper que hi jugà En Juan del Encina i tal vegada les músiques americanes.

AUTOR : Joan Casajuana
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-03-2019

• A Pals per Pals

”El drama és que la historiografia catalana és castellanodependent i els intents de l'INH per fer-ne una altra lectura són motiu de riota”. Article d’En Jordi Álvarez al ‘Diari de Girona’ del 21 de març del 2019 arran de la polèmica contra En Jordi Bilbeny i l’Institut Nova Història encetada a la revista ‘Sàpiens’ d’aquest mes.

AUTOR : Jordi Álvarez
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-03-2019

• Ramon Berenguer III i la Galeria Règia més antiga d’Europa

La col·lecció de retrats de comtes i reis que van governar Catalunya fins al segle XVII és la Galeria Regia conservada més completa i antiga d’Europa. Encarregada el 1587 per la Diputació del General al pintor bolonyès Filippo Ariosto, va presidir durant 300 anys la sala de govern al Palau de la Generalitat. Article a 'Vibrant' d'En Francesc Riart i Jesús Boria del 15 de març del 2019.

AUTOR : Francec Riart i Jesús Lloria/Vibrant
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-03-2019

• L’Estat Espanyol: un estat il·legítim fonamentat en el genocidi

Reproduïm un article del ‘Col·lectiu Claris’ que ha aparegut, per mitjà de l’associació ‘Memorial 1714’, al diari digital ‘l’Unilateral. El digital de la República Catalana’ el dia 7 de març d’enguany.

AUTOR : L'Unilateral/ Memorial 1714/ Col·lectiu Claris
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-03-2019

• Funcionaris ociosos o operació organitzada? Defensa canvia continguts de la Viquipèdia

Article a ‘El Nacional’ del passat dijous 28 de febrer. L’Estat Espanyol continua avui dia tergiversant i silenciant fets. Ara, a la Viquipèdia. L’Institut Nova Història no ha parat de denunciar-ho i ha provat a bastament que aquest tarannà és una constant de la història d’Espanya durant més de cinc segles.

AUTOR : El Nacional
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-03-2019

• L'urbanisme medieval de Tarragona seria únic a Europa

Una recent investigació apunta que la Tarragona del segle XII va ser projectada pensant en un pla ortogonal dins de l'existent muralla romana: un fet visible en l'actualitat. Notícia al 'Diari de Tarragona' de l'11 de febrer del 2019. Text traduït per En Joan Romeu.

AUTOR : Elon Tost/Diari de Tarragona
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-02-2019

• L’èuscar. El basc: la llengua indígena d'Europa

En Guillermo Romero ha redactat un article molt complet sobre l'èuscar. El basc té un origen antiquíssim, previ als pobles indoeuropeus i estaria molt relacionat amb l'iber, amb l'escriptura de la vella Europa i amb la minoica. Per tota l'Europa occidental n'hi ha petjades.Traducció al català d'En Joan Romeu.

AUTOR : Guillermo Piquero
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-02-2019

• Mor Isabel d’Aragó, la candidata al Compromís de Casp rebutjada per la seva condició de dona

Article d'En Marc Pons al diari digital El Nacional.cat del dijous 24 de gener del 2019. Isabel d'Aragó, la dona d'En Jaume El Dissortat, era la persona que, des d'un punt de vista de legitimitat dinàstica, tenia més drets a ser entronitzada monarca de l'estat de Catalunya/Aragó.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-02-2019

• ‘Flamenca’: la novel·la occitana feminista del segle XIII que va inspirar Rosalía

Ens fem ressò d’una notícia del 30 de gener del 2019 al diari digital Vilaweb, que reproduïm integrament, sobre una novel·la occitana del segle XIII: ‘Flamenca’. Un cant a la llibertat i a la intel·ligència de les dones que va romandre en l'oblit fins al segle XIX. Vilaweb en parla amb el seu traductor al català, Anton Maria Espadaler. Crònica de la Laura Gállego Marfà.

AUTOR : Laura Gállego Marfà/Vilaweb
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-02-2019

• La por a la història

Unes reflexions d'En Salvador Brulles a l'entorn de la por a la història i la moda. Qui es fa l’amo de la història d'un poble es fa l'amo del destí d'aquest poble.

AUTOR : Salvador Brulles
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-01-2019

• Tricentenari de Liechtenstein: crònica de la fundació d’un petit país per un català

Dimarts va fer tres-cents anys del naixement del Principat de Liechtenstein. Notícia apareguda al diari electrònic Vilaweb al dimarts 22 de gener del 2019.

AUTOR : Manuel Manonelles/Vilaweb
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-01-2019

• Remembrança històrica i lingüística oriolana

Oriola, la vella capital meridional del Regne valencià. El seu passat il·lustre, quan el català ressonava pels seus carrers, encara s'expressa en el seu paisatge urbà. Article d'En David Garrido al diari digital valencià «La Veu» del diumenge 13 de gener del 2019.

AUTOR : David Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-01-2019

• Quan la castellanització, Inquisició i neteja ètnica es van reunir per crear una idea d’Espanya

Article d'En Marc Pons del 6 de gener del 2019 al diari digital El Nacional.cat. En Joan de Ribera seria un dels grans promotors de la imposició del castellà, de la radicalització de la Inquisició i de l’expulsió de la minoria morisca.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-01-2019

• Saber la nostra història permetria actuar idòniament avui

Comunicació d’En Lluís Botinas al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, celebrat a Arenys de Munt al 18 de novembre del 2017.

AUTOR : Lluís Botinas
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-01-2019

• Ferran el Catòlic duia el cognom «Cardona»?

En Felip Rodríguez ha trobat en diferents llibres que els avantpassats per línia materna del rei Ferran el Catòlic podrien haver-se anomenat «Cardona», i, consegüentment, ell també.

AUTOR : Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-01-2019

• Unes obres al castell d'Aín trauen a la llum una espasa medieval

'L'espadana', com s'ha batejat la peça descoberta, mesura 94 centímetres de longitud i data del segle XIV. Notícia del dia 26 de desembre al Diari digital «La Veu».

AUTOR : Diari la Veu
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-12-2018

• «Els Pastorets» i els misteris antics

Per què a la Nit de Nadal els pastors tenen més protagonisme que els apòstols o els seguidors més propers de Crist? Per què no hi pot haver un Nadal a Catalunya sense les representacions d’«Els Pastorets»? I, per què aquesta representació ha estat prohibida per l’Església Catòlica fins ben entrat el segle XIX sota pena d’excomunió per a tot aquell que la representés? En Jordi Bilbeny ho mira d’escatir en aquest article.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-12-2018

• Esborren «Catalunya» d’una sèrie en la versió doblada al castellà

Netflix tergiversa. Article d’En Darío Porras al diari digital Elnacional.cat d’avui mateix 19 de desembre del 2018.

AUTOR : Darío Porras/El nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-12-2018

• La Llengua catalana i la «Lozana Andaluza»

Reproduïm un article del blog d’Angela Taixé sobre els catalanismes a l’obra «La Lozana Andaluza».

AUTOR : Àngela Taixé i Ignasi Leal
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-12-2018

• Gal·la Placídia, la reina visigoda que volia convertir Barcelona en una segona Roma

Article d’En Marc Pons a «Elnacional.cat» el 2 de desembre del 2018. Gala Placídia i el rei visigot Ataülf van voler crear un regne a la Narbonense i Tarraconense federat amb Roma.

AUTOR : Marc Pons/Elnacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-12-2018

• L’àvia catalana d'En Beethoven

El llibre «España en los grandes músicos» explica la influència de la Maria Josefa Poll, àvia catalana d'En Beethoven, en l’interès del compositor per la Península.

AUTOR : Jesús Ruíz Mantilla/El País
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-12-2018

• Parlament de la regidora de cultura d’Arenys de Munt al 18è Simposi

L’Institut Nova Història fa a mans als seus seguidors les paraules amb què la regidora de cultura d’Arenys de Munt Tònia Vila va encetar el 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, el 16 de novembre del 2018.

AUTOR : Tònia Vila
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-11-2018

• Reaccions de bloqueig, enuig i ràbia quan la investigació de la història rebat creences

Conferència pronunciada per la Neus Rossell, especialista en psicologia clínica, a l’obertura de la 5a Universitat Nova Història. Montblanc, 1r d’agost del 2018.

AUTOR : Neus Rossell Bancells
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-11-2018

• El meu primer viatge a Malta

Aquesta és la impressió del primer viatge a Malta que la Rosa Puertas va fer amb l’Institut Nova Història i des d’on convida tothom a anar-hi a descobrir la nostra història amagada.

AUTOR : Rosa Puertas
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-11-2018

• Parlament d’En Jordi Bilbeny a l’obertura del 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya

Paraules d'En Jordi Bilbeny amb motiu de la inauguració del 18è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya, que es va dur a terme divendres 16 de novembre d'aquest any 2018.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-11-2018

• La manca de substantivitat política de la Castella del segle XV

Article basat en la conferència d’En Pep Mayolas al 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya celebrat a Arenys de Munt els dies 16 i 17 de novembre del 2018.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-11-2018

• A la recerca de la història catalana perduda de l’illa de Malta

Aquest és un article elaborat a partir de les notes històriques i culturals que En Jordi Bilbeny va escriure per al viatge que va organitzar a Malta, amb l’ajut d’En Pere Alzina.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-11-2018

• Dénia, el castell, el duc de Lerma i Lope

La Mercedes Gómez ha visitat la ciutat de Dénia al País Valencià i en remarca la gran rellevància històrica. Fou seu episcopal i port marítim. Ja al segle X tenia drassanes i un castell que es va anar ampliant durant els segles posteriors, sobretot el XIV i XV. A finals del segle XVI, adquirí una gran notorietat. El duc de Lerma, ‘valido’ de Felip III de Castella i Vè marquès de Dénia, hi construí un palau renaixentista. En Lope de Vega va hostatjar-s'hi.

AUTOR : Mercedes Gómez
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-11-2018

• Les «rostes de Santa Teresa»

Quin és l’origen de «les rostes, croquetes o torradetes de Santa Teresa»? La Natàlia Barenys ens aproxima aquestes postres a Catalunya.

AUTOR : Natàlia Barenys
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-11-2018

• Tot a punt de cara al 18è simposi

L’institut Nova Història anuncia als seus seguidors i simpatitzants que ja té enllestit el programa del 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s’escaurà divendres 16 i dissabte 17 de novembre d’enguany a la Sala Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Hi incloem el programa, llocs on hostatjar-se i el formulari d'inscripció.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-11-2018

• ‘Flamenc(o)ʼ és català: estudis, reflexions i deduccions

En Francesc Magrinyà ha confegit un petit estudi, una primera aproximació, sobre l’origen del terme «flamenco» i en conclou que ve d'una paraula únicament catalana o occitana, com totes les que acaben en «–enco». La llengua castellana va adoptar en forma de manlleu el mot «flamenc» i d’altres termes que acaben en el nostre «–enc» i les va adaptar a la seva fonètica. El «ball flamenc» ha de tenir un origen català.

AUTOR : Francesc Magrinyà
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-11-2018

• 2n viatge a Malta:7-10 de desembre del 2018

Davant l'èxit de convocatòria del primer viatge a Malta per a aquests primers dies de novembre, l'Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tours n'han programat un de segon entre els dies 7 i 10 de desembre d'enguany.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-10-2018

• En Nèstor Luján i la cuina catalana dels segles XV-XVI

En Francesc Garrido recull en aquest article un seguit de referències a l’entorn de la cuina catalana dels segles XV i XVI que ha trobat en una obra del periodista Nèstor Luján. Comunicació presentada al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.

AUTOR : Francesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-10-2018

• Antoni Furió: ‘El País Valencià no va nàixer ahir: té vuit segles d’història’

L’institut Nova Història reprodueix en el seu web l’entrevista que Núria Cadenes ha fet avui a l’historiador medievalista Antoni Furió per al diari digital Vilaweb. El País Valencià, El Principat i la Nació Catalana tota està redescobrint lllur memòria històrica i els estretíssims llaços que unien els seus estats.

AUTOR : Núria Cadenes/Vilaweb
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-10-2018

• Sobre les músiques del país que resten per explorar

En Jordi Segarra s’ha adonat, des de diferents fonts, que la música popular catalana dels segles XV i XVI està molt relacionada amb la hispanoamericana —la mallorquina amb la cubana, per exemple— i, alhora, que aquella és un àmbit de recerca pràcticament verge.

AUTOR : Jordi Segarra
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-10-2018

• La punta del menhir de Pedralbes

“Els constructors del monestir al segle XIV conservaren un monument megalític del qual només se’n pot contemplar la part superior al mig de la porta del recinte que dóna al carrer Montevideo”. Article d’En Xavi Casinos a la «Vanguardia Digital» del 8 d’octubre del 2018.

AUTOR : Xavi Casinos/La Vanguardia Digital
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-10-2018

• Emmirallament d’un llibre: «La Sardana i la Religió de les Bruixes»

Us oferim una petita ressenya que En Salvador Brulles ha escrit a l'entorn del llibre «La Sardana i la religió de les bruixes» d'En Jordi Bilbeny.

AUTOR : Salvador Brulles
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-10-2018

• Viatge a Malta amb En Jordi Bilbeny i En Pere Alzina del 2 al 5 de novembre

L'Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tours han organitzat per al primer cap de setmana de novembre, dels dies 2 al 5, un viatge a l'illa de Malta a la recerca del passat català que s'hi amaga i dels ocells que poblen l'illa — els quals fets aquest web en va fer un ample ressò—. Faran de guies l'investigador Jordi Bilbeny i el biòleg Pere Alzina. La ruta està oberta a tothom qui s'hi vulgui inscriure. Al final, hem introduït també enllaços d'interès.

AUTOR : Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tour
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-10-2018

• Els vincles catalans dels Merode alemanys

Comunicació de la Daniela Strauß al 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya: una família de la noblesa alemanya és descendent directe de la família del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Encara existeix. Totes dues comparteixen les quatre barres.

AUTOR : Daniela Strauß
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-09-2018

• Parlament del Batlle d’Arbúcies, Pere Garriga, a Montblanc

En Pere Garriga, batlle d’Arbúcies, ens ha fet arribar els mots que va pronunciar a l'acte d'’inauguració de la 5a Universitat Nova Història al 1r d’agost d’enguany. Finalment, un alcalde —un polític— dóna obertament suport, en públic i en veu alta, a la tasca de l'INH, que considera fonamental de cara a un futur estat. Afirma que ell i l'ajuntament que presideix són al nostre costat per al que convingui i que cal recolzar NH. Esdevé necessari ajudar a enderrocar l'engany. I això a força d'estudis com els de l'Institut. Recuperar la nostra història és cosa de tots.

AUTOR : Pere Garriga
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-09-2018

• Acudit sobre En Bilbeny i Nova Història

Al setmanari «La República» del diumenge 9 de setembre d'enguany hi ha un acudit que es fa ressò de les recerques d'en Jordi Bilbeny i de l'Institut Nova Història.

AUTOR : Joan Poyano i Teo Perea
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-09-2018

• Localitzen el manuscrit que conté els orígens de la Generalitat de Catalunya

Era a l'Arxiu de la Corona d'Aragó —la denominació adient és Arxiu Reial de Barcelona— i des de feia 400 anys que no se'n tenia cap referència. Article de la Sílvia Marimon al diari Ara del 12 de juliol del 2018.

AUTOR : Sílvia Marimon/Diari Ara
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-09-2018

• Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll

Article d'En Marc Pons a elnacional.cat del dijous 9 d'agost del 2018. Un altre arxiu català cremat.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-08-2018

• Apotecaris catalans a la conquesta de Cuba

Els Sarrà van aixecar a l’Havana un imperi que incloïa la farmàcia més gran d’Amèrica Llatina, seu actual de l’ambaixada espanyola. Article d’En Fernando García a la Vanguardia del diumenge 16 de novembre del 2008.

AUTOR : Fernando García
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-08-2018

• Dimecres va engegar la 5a Universitat Nova Història

Petita crònica que En Francesc Magrinyà ha redactat sobre alguns dels actes del primer dia de la 5a Universitat Nova Història per al setmanari "Nova Conca".

AUTOR : Francesc Magrinyà
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-08-2018

• Els Miquelets de Catalunya en la independència de l’Argentina

Article d’En Marc Pons a «Elnacional.cat» del dia 22 de juliol del 2018.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-07-2018

• Oberta la inscripció de la 5a Universitat Nova Història a Montblanc

Recordem que ja us podeu inscriure a la 5a Universitat Nova Història de Montblanc (de l'1 al 5 d'agost). Us n'oferim el programa complet i actualitzat i l'enllaç per matricular-vos-hi. Hi intervindrà En Ramon Cotarelo, comentarista polític i escriptor.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-07-2018

• Cicle de conferències sobre censura i la manipulació a la història de Catalunya (Calella, juliol i setembre 2018)

Conferències sobre la manipulació de la història de Catalunya a Calella aquest juliol i setembre.

AUTOR : Institut Nova Història/Ajuntament de Calella
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-06-2018

• Els Reis Mags

La Taíd Rodríguez Castillo, col·laboradora del lloc web «Delta de Maya», va redactar un article el gener del 2016 sobre les tradicions que giren a l’entorn dels Reis Mags, de les quals es fan ressò els evangelis. El culte als reis mags és antiquíssim i, a Europa, s'ha anat celebrant sobretot a la Ibèria occidental (Espanya: Tartessos) i a la Ibèria Oriental (Armènia i Síria).

AUTOR : Taíd Rodríguez Castillo
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-05-2018

• 23 ‛mossens’ entre els segles XV i XVI

En Cesc Garrido ha fet un petit recull de personalitats que duien el títol de "mossèn" i conclou que aquest mot era sobretot usat al Regne d’Aragó i a tota la Nació Catalana amb el significat de "capellà" i de "noble"’.

AUTOR : Cesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-04-2018

• La Clau: 17è simposi, la història censurada de Catalunya

Entrevista a l'Albert Codinas, president de l'Institut Nova Història, arran del «17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya» (Arenys de Munt, novembre del 2017).

AUTOR : La Clau de la Nostra Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-04-2018

• Pròleg d’en Jordi Bilbeny al seu llibre «Inquisició i Decadència»

Pròleg d'en Jordi Bilbeny al seu darrer llibre «Inquisició i Decadència» (Librooks, 2018), per si us feia venir ganes de llegir-lo.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-04-2018

• Limiten l’accés als ‘papers’ de la Guerra Civil

L’Arxiu Militar d’Àvila tanca la porta a la consulta de molts documents de l’exèrcit. Notícia del diari "Ara" a càrrec de la Sílvia Marimon del 4 d'abril del 2018.

AUTOR : Sílvia Marimon/Diari Ara
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-04-2018

• Existeix la cuina catalana?

Ens endinsem en les raons terminològiques i quotidianes que constaten l’existència de la cuina catalana o que tracten d’amagar l’evidència d’aquest fet nacional nostre. Article d'en Jaume Fàbrega a la Revista "El temps" del 5 de març del 2018.

AUTOR : Jaume Fàbrega
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-03-2018

• «Inquisició i Decadència», ja és a les llibreries

Reproduïm l’escrit de contraportada del llibre "Inquisició i Decadència" d’en Jordi Bilbeny que ha editat Librooks en aquest mes de març.

AUTOR : Librooks
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-03-2018

• Los occitans en Catalonha

Article d’en Christian Andreu a la revista en occità "Sapiéncia Occitana" sobre la immigració de parlants d'aquest idioma, els segles XVI i XVII, al Principat de Catalunya. El nombre més gran dels nouvinguts s’instal·laren al litoral empordanès i maresmenc, a Girona, a Barcelona i rodalia, i a la Catalunya Central. La immensa majoria eren homes, que es van casar amb dones natives. On havien marxat els homes catalans'?

AUTOR : Christian Andreu
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-03-2018

• És públic i notori

L’Albert Codinas, president de l’Institut Nova Història, fa un seguit de reflexions a l’entorn de l’estat de repressió que pateix Catalunya provocat per l’Estat Espanyol. En conclou, entre d’altres coses, que, així com demostra l’Institut Nova Història, no és un fenomen nou, sinó que és una constant d’aquest Estat d’ençà que es va fundar.

AUTOR : Albert Codinas
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-03-2018

• Parlament de l’alcaldessa d’Arenys de Mar

Parlament de l’Annabel Moreno i Nogué, batllessa d’Arenys de Mar, amb motiu de la presentació del llibre d’en Jordi Bilbeny "La data de naixement d’en Colom" a la biblioteca del Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar el dia 9 de febrer del 2018.

AUTOR : Annabel Moreno
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-03-2018

• Aldonça Roig, l’ombra catalana que perseguia Isabel la Catòlica

Una dona catalana absolutament ignorada per la historiografia espanyola i amant d’En Ferran II El Catòlic: l’Aldonça Roig d’Ivorra. Article d’en Marc Pons al diari digital El Nacional.cat de l’11 de març del 2018.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-03-2018

• La falsa Tiçona, el fals Don Pelai

“Els governants i les elits han usat molts recursos al llarg de la història per modificar l'imaginari històric de societats senceres i ens han portat a un coneixement erroni del passat.” Article d'en Francisco Javier Herrero al blog "Historias" de El País del 9 de gener del 2014.

AUTOR : Francisco Javier Herrero
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-03-2018

• Juan de Torquemada i Álvaro de Luna, catalans?

En Felip Rodríguez ha descobert que un llibre, escrit a finals del segle XV per un humanista italià, fa catalans l’Àlvaro de Luna, conestable de Castella, i en Juan de Torquemada, parent de l’inquisidor Tomàs de Torquemada.

AUTOR : Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-03-2018

• Gestionar el passat perquè no ens devori

En Francesc Magrinyà expressa, amb motiu d’unes lúcides reflexions que en Jordi Bilbeny va escriure en el web de Nova Història l’11 de setembre del 2017, el que per a ell significa de debò estudiar i investigar en història. Si no volem que aquesta ens domini, l’hem de conèixer i saber-la gestionar. Només així podem ser lliures.

AUTOR : Francesc Magrinyà
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-02-2018

• La Bíblia prohibida

"La repressió espanyola manté, les coses com siguin, una gran fidelitat a pràctiques ancestrals i una enorme coherència amb la seva pròpia història". Article d’en Josep Lluís Carod-Rovira al diari digital «El món».

AUTOR : Josep-Lluís Carod-Rovira
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-02-2018

• Savassona i la mística arcaica

El passat 28 d'octubre del 2018 va tenir lloc la primera Ruta Megalítica per Savassona, guiada per l'investigador Jordi Bilbeny i l'escriptor Xevi Roviró. En Joan Cassola va participar-hi i ens en fa la crònica.

AUTOR : Joan Cassola
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-02-2018

• Videus del 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya

L'Institut Nova Història informa als seus seguidors que ha publicat els enregistraments de les comunicacions presentades a Arenys de Munt el 17 i 18 de novembre del 2017. Durant aquests dos dies s'hi va celebrar el 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-02-2018

• El Rosselló i la Cerdanya tornen a Catalunya

Article d'en Marc Pons al diari digital elnacional.cat. El rei Ferran II recupera la Catalunya Nord, de la qual cosa Els Reis Catòlics van voler que en Cristòfor Colom, essent ja escollit virrei per a les Antilles, en fos informat.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-02-2018

• Bandera pre-catalana a Northumbria 3/3

Tercera i darrera part de l’article d’en Xavi Llobet i l’Eva Jiménez, en què han desenvolupat la comunicació que van presentar al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya (2016).

AUTOR : Xavier Llobet i Eva Jiménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-01-2018

• Demostració que el 'Regne d’Espanya' començà el 1870

En Marcel Mañé demostra que el "Regne d'Espanya" -i amb ell la Nació Espanyola- va començar de dret en un any tan recent com el 1870. Durant els dos mil anys anteriors, la denominació "Espanya" era un concepte geogràfic, equivalent a Península Ibèrica. Oficialment, Espanya només té 148 anys d'existència. Comunicació presentada al 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (2016).

AUTOR : Marcel Mañé Pasqual
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-01-2018

• Quatre poemes de l’Al-Àndalus valencià

En Jordi Segarra ha llegit el llibre "Poemes de l’orient d’Al-Andalus", que va traduir en Josep Piera, (Edicions 62, 1983) i n’ha comentat quatre. Pensa que aquests poemes aporten informacions diverses sobre l’època en què València va caure a mans dels catalans i sobre algunes de les conseqüències de les guerres que feren cristians i musulmans.

AUTOR : Jordi Segarra
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-12-2017

• Banderes catalanes a Florència 2/3

Segona part de la comunicació que en Xavi Llobet i l’Eva Jiménez han redactat arran del 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.

AUTOR : Eva Jiménez i Xavi Llobet
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-12-2017

• Tot rellegint 'Amb ulls de nena'

El diari sobre la Guerra Civil escrit per Encarnació Martorell i Gil a partir del 1936. Ressenya d'en Marc-Vicent Adell.

AUTOR : Marc Vicent Adell
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-11-2017

• Som allò que érem

Amb motiu del decés de la senyora Patrícia Gabancho, l’Institut Nova Història recupera, com a mostra del nostre més sentit homenatge, un article seu del 12 de març del 2015. La Patrícia Gabancho sempre ha estat al costat d’en Jordi Bilbeny, de les seves recerques i de l’Institut Nova Història. Descansi en pau.

AUTOR : Patrícia Gabancho
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-11-2017

• Què va arrasar el Decret de Nova Planta?

Article d'en Marc Pons al diari digital elnacional.cat del dia 29 d'octubre del 2017.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-11-2017

• La independència de la història

L’Institut Nova Història dóna a conèixer als lectors l’interessantíssim i en alguns passatges commovedor parlament amb què en Sebastià Sardiné i Torrentallé va cloure el 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.

AUTOR : Sebastià Sardiné Torrentallé
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-11-2017

• Parlament d’En Jordi Bilbeny en l’obertura del 17è Simposi d’Arenys de Munt sobre la Història Censurada de Catalunya.

Us oferim els mots que en Jordi Bilbeny va adreçar als assistents a l'acte d'obertura del 17è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-11-2017

• L’Institut Nova Història organitza a Arenys de Munt el 17è simposi sobre la història censurada de Catalunya

El diari digital Vilaweb s’ha fet ressò del 17è simposi sobre la Història Censurada de Catalunya que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana (divendres 17 i dissabte 18 de novembre del 2017).

AUTOR : Vilaweb: redacció
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-11-2017

• El 17è Simposi a la ràdio

Us oferim una falca radiofònica que presenta el 17è Simposi de la Història Censurada de Catalunya que tindrà lloc el 17 i 18 de novembre d'enguany a la sala d'actes de l'ajuntament d'Arenys de Munt.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-11-2017

• Gibraltar, català

Escrit d’en Sebastià Sardiné sobre el paper protagonista dels catalans en la conquesta de Gibraltar a l’agost del 1704.

AUTOR : Sebastià Sardiné i Torrentallé
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-11-2017

• Tot a punt per al 17è Simposi sobre la història censurada de Catalunya

L'institut Nova Història es complau a presentar als seus simpatitzants, adherits i al públic en general el programa del 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya que s'esdevindrà a Arenys de Munt. Hi incloem, també, llocs on es pot fer nit i la manera com els interessats poden reservar places per assistir al simposi.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-11-2017

• Ridícul Puigdemont

En Manuel Cuyàs lloa el president Puigemont per denunciar el sistema judicial espanyol i en Bilbeny per posar de manifest el frau històric multisecular.

AUTOR : Manuel Cuyàs
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-11-2017

• Un simposi per sortir de la ficció dels fets i entrar a la versemblança de la història

Us oferim l'escrit que en Jordi Bilbeny ha redactat per presentar el 17è simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-11-2017

• Presentació del manifest: el dret a la nostra història

L'Institut Nova Història reprodueix el manifest que El Grup Promotor DHistCAT ha presentat, el dia 25 d’octubre de 2017, sobre EL DRET A LA PRÒPIA HISTÒRIA a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43, de Barcelona).

AUTOR : DHisCAT
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-10-2017

• Els frescos gòtics amb llegendes en català i occità a Casaus de Larbost

Unes esglésies romàniques oblidades al Pirineu occità i unes impressionants pintures al fresc amb inscripcions en català i occità. Comunicació de la Montse Montesinos al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya (2016).

AUTOR : Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-10-2017

• Sardenya, un [altre] tricentenari oblidat

Una història desconeguda. Felip V de Castella conquereix, després de la Guerra de Successió (1700-1715), les illes de Sardenya -on imposa el Decret de Nova Planta- i Sicília i de seguida és derrotat. A Amèrica s'imposa també el castellà com a única llengua oficial. Article d'en Bartomeu Mestres i Sureda al seu blog a Vilaweb.

AUTOR : Bartomeu Mestre i Sureda
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-09-2017

• Jaume Fàbrega: ‘Espanya s’ha apropiat de la nostra cuina i dels nostres èxits’

Entrevista a Jaume Fàbrega a Vilaweb. Acaba de publicar el seu setanta-unè llibre, dedicat, en aquesta ocasió, a la cuina dels ibers, els grecs i els romans.

AUTOR : Jaume Fàbrega/Sebastià Bennassar
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-09-2017

• De la història a la consciència i de la consciència a la llibertat

Amb motiu d'aquest 11 de setembre del 2017, unes reflexions d’en Jordi Bilbeny. El valor de conèixer i assumir la història —la individual i la col·lectiva— ens proporciona els criteris per menar una vida lliure, plena i allunyada de tota alienació.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-09-2017

• “El cenobi de Sant Jeroni de la Murtra va canviar el món”

Entrevista d’en Víctor-M. Amela a l’historiador Crístóbal Martínez publicada a la Vanguardia el dia 9 de setembre del 2017.

AUTOR : Víctor-M. Amela/Cristóbal Martínez
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-09-2017

• Flandes – Catalunya i el dret Universal a la pròpia Història

Reproducció de l’article d’en Sebastià Sardiné al blog "Vibrant". El paper fonamental i no estudiat del protonotari austriacista Vilana-Perles en l’administració de tot l’imperi austríac a la primera meitat del segle XVIII.

AUTOR : Sebastià Sardiné i Torrentallé
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-08-2017

• 4a Universitat Nova Història: nous avenços en el redescobriment de la nostra història

Crònica d’en Francesc Magrinyà sobre la 4a Universitat Nova Història, que s’ha desenvolupat del 2 al 6 d’agost del 2017 a la vila de Montblanc. Hi han participat gairebé cent vint persones.

AUTOR : Francesc Magrinyà
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-08-2017

• L’allioli i el rastre de la cuina catalana al món

Comunicació de la Gemma Bufias al 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya. L’allioli s’ha escampat per tot el món i ho ha fet molt sovint amb la denominació catalana.

AUTOR : Gemma Bufias
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-08-2017

• El temps dels catalans.

Article al diari El Punt Avui + del diumenge 6 d’agost del 2017. En Brauli Tamarit lloa la tasca d'En Jordi Bilbeny i de l'equip de recerca que l'acompanya.

AUTOR : Baruli Tamarit
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-08-2017

• Els catalans conquereixen Gibraltar

Article d'en Marc Pons al diari en línia Elnacional.cat

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-08-2017

• La catalanofòbia: el fenomen, les causes, les conseqüències i la solució

La catalanofòbia és un tret estructural de l’Espanya moderna. L’Andreu Marfull explica el fenomen, els motius, les conseqüències i com es pot solucionar.

AUTOR : Andreu Marfull
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-08-2017

• La Catalunya d’abans del 1714 ens interessa avui

Comunicació d’en Lluís Botinas al 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.“Si a Catalunya només són legals les lleis paccionades a les nostres corts, el Decreto de Nueva Planta és il·legal”. Les Constitucions Catalanes són vigents.

AUTOR : Lluis Botinas
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-07-2017

• La Universitat Nova Història: una universitat per vèncer la innocència

La 4a Universitat Nova Història: un espai per reflexionar sobre els efectes del terror d'estat als segles XV, XVI i XVII. Article d'en Jordi Bilbeny.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-07-2017

• Calaveres amb bufanda, autoestima i llibres

Article d’en Jaume Fàbrega a El Temps. “Espanya, com tots els països amb anhel imperialista, ha generat, tant en el camp dels fets històrics com literaris —descobriment d’Amèrica, Cervantes, Lazarillo de Tormes, refranyer— una fabulosa obra de manipulació i censura, que es manifesta també en l’àmbit de la gastronomia.”

AUTOR : Jaume Fàbrega
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-07-2017

• Vídeo 'Jordi Bilbeny, Història d'estat'

Compartim amb vosaltres l'entrevista que Solidaritat per la Independència TV (SiTV) va dedicar a en Jordi Bilbeny el proppassat 13 de juny.

AUTOR : Solidaritat per a la Independència
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-07-2017

• 'Decadència del segle XVI: portar la cort fora del Regne'

Un estudi de Júlia Benavent i Joan Iborra repassa els anys que van seguir a la mort del Duc de Calàbria, virrei del Regne de València . Entrevista extreta del diari “El Mundo”.

AUTOR : Júlia Benavent i Joan Iborra
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-06-2017

• Internacionalitzar la història de Catalunya: Cristòfor Colom

Comunicació d'en Pol Bragulat al 16è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya. Amb l’ajut del nou estat, cal internacionalitzar la història de Catalunya. Sobretot la figura d’En Cristòfor Colom.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-06-2017

• Felip II de Castella: més enllà de la censura

Comunicació d’en Carles Ortiz al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya. El paper fonamental del censor Juan López de Velasco dins la maquinària censora que va crear Felip II de Castella.

AUTOR : Carles Ortiz
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-06-2017

• La llibertat ibèrica: Nahmànides, Bauman i Catalunya

Qui era en Nahmànides? Què va fer i què va escriure que sigui tan important per als catalans d’avui? Perquè n’hem de recuperar la memòria? En Haïm Iehudà Ben-Avraham ens ho explica en aquest article.

AUTOR : Haïm Iehudà Ben-Avraham
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-06-2017

• De les Assemblees de Pau i Treva a la República Catalana

L'Institut Nova Història es fa ressò de l'article que en Sebastià Sardiné va escriure per a l'associació cultural "Vibrant" el 2 de Juny d'enguany. Catalunya, bressol del pactisme i del constitucionalisme.

AUTOR : Sebastiá Sardiné i Torrentallé.
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-06-2017

• La llengua catalana a la cort de Germana de Foix i Ferran de Calàbria. Apunts per una revisió sociolingüística, literària i històrica del mite inventat de la 'Decadència' i claus per la seva interpretació.

Com s’explica que si Germana de Foix era francesa i el duc de Calàbria italià i van instal·lar la seva cort poliglota en una ciutat catalanoparlant com València, s’hi castellanitzés del tot la literatura? O la cort no va castellanitzar re i l’aparició de tants llibres impresos en llengua castellana va ser una maniobra política més de la censura d’estat?

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-06-2017

• Executen Francesc Puig, cap de la revolta catalana al Rosselló

Article d'en Marc Pons del 16 de maig a "Elnacional.cat". La lluita de la Catalunya Nord contra França. Traïció del virrei hispànic.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-05-2017

• Dret a la nostra història

Article d'En Sebastià Sardiné i Torrentallé al diari "Avui", dins l'espai "Tribuna" del 29 d'abril d'enguany. "La nostra història ens l'han reescrit, tergiversat, esborrat, manipulat i amagat".

AUTOR : Sebastià Sardiné i Torrentallé
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-05-2017

• Entrevista institucional d’En Jordi Bilbeny amb Na Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya.

El dia 10 de març, en Jordi Bilbeny, en representació de l'Institut Nova Història, es va reunir amb la presidenta del Parlament, la senyora Carme Forcadell.

AUTOR : Gemma Bufias de l'Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-04-2017

• 'La postveritat l'escriuen els vencedors': pròleg del nou llibre d'en Pep Mayolas.

L'institut Nova Història reprodueix el pròleg del nou llibre d'en Pep Mayolas: "Censura i postveritat en el segle XVI català."

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-03-2017

• Descoberts uns naips catalans de la segona meitat del segle XV

Descobert un full gravat on apareixen uns naips de baralla catalana de la segona meitat del segle XV. A la sèrie dels oros s'hi observa l’escut català amb tres pals.

AUTOR : Simon Wintle
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-02-2017

• Roger de Flor i els almogàvers, segons Edward Gibbon

En Francesc Puigpelat ens fa saber que l'Eduard Gibbon parla dels almogàvers en un dels seus llibres cabdals. Es tracta d'una informació desconeguda per la totalitat dels historiadors catalans

AUTOR : Francesc Puigpelat
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-12-2016

• Una de les 'joies' de la cultura jueva, amb segell català

La "Hagadà de Sarajevo" té les quatre barres estampades a la portada, en tant que és originària de Barcelona

AUTOR : Bernat Ferrer
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-06-2016

• El menjar blanc: de Catalunya al món

Presentem per escrit el contingut de la conferència de la Gemma Bufias al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

AUTOR : Gemma Bufias
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-11-2015

• Fèlix Cardona, l’explorador català que va descobrir el Salto Ángel

Els indígenes de l’Amazònia veneçolana encara recorden la figura del malgratenc, el qual va dibuixar la cartografia de la regió i va clasificar-ne més de 30 espècies de flora i fauna.

AUTOR : Melissa Silva Franco
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-09-2015

• El setge de Palamós de l’any 1655 i el port català del pas de Calais

Sabies que del 1651 al 1658 la vila francesa de Bergues va ser una possessió espanyola? En Francesc Garrido creu que va ser conquerida per una armada que va sortir de Palamós.

AUTOR : Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-07-2015

• Vi català al Vesuvi

El catalanesc, un raïm arribat a Nàpols fa 600 anys, dóna nom a una denominació d'origen

AUTOR : Rossend Domènech
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-06-2015

• Declaració d’Arenys de Munt

Declaració d’Arenys de Munt contra la manipulació i falsificació documental i a favor de la memòria històrica i l’accés als arxius públics

AUTOR : Dolors Marín
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-06-2015

• Ponç Pilat, l’home que mai no es va rentar les mans

Recuperem aquest article antic d’En Jordi Bilbeny sobre la figura de Ponç Pilat i el seu paper històric a Israel i en el judici de Crist

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-03-2015

• Tot a punt per a l'edició del nou llibre d'En Jordi Bilbeny «La Sardana i la Religió de les Bruixes»

L'Enric Sierra entrevista En Jordi Bilbeny per parlar-ne amb profunditat a Ràdio Arenys (de Mar). La presentació del llibre es farà aquest dissabte a les 18h, al Centre Cívic Sagrada Família de Barcelona.

AUTOR : Ràdio Arenys de Mar
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-01-2015

• Austriacistes i borbònics pel forat del pany

Fan un inventari dels panys de les cases d’Arenys de Mar seguint la simbologia austriacista i borbònica que hi ha perdurat d’ençà de la Guerra de Successió

AUTOR : Pere Alzina i Blibeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-09-2014

• Sobre la història, la guerra de successió i l'abducció premeditada de la nostra consciència

Recuperem el parlament que En Jordi Bilbeny va pronunciar al Fossar de les Moreres, el 10 de setembre del 2006

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-09-2014

• Sant Francesc a Cervera

L'Isidor Cònsul va dedicar un capítol del seu preciosíssim llibre Tractat de Geografia a fer una ruta pels volts de Cervera. I va aprofitar la passejada per parlar de la presència documentada de Sant Francesc a Catalunya i, més concretament, a Cervera i Poblet. Us n'oferim el capítol sencer.

AUTOR : Isidor Cònsul
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2014

• Pel forat del pany... borbó o austriacista?

Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del 1999, a partir d'un treball de feia almenys 30 anys, sobre una recerca de tota la vida del seu pare Josep Maria Pons i Guri

AUTOR : Joan Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-03-2014

• Lluís Ulloa sempre present

Avui fa 78 anys de la mort a Barcelona, en circumstàncies estranyes, de l'historiador peruà Luís Ulloa Cisneros. Recuperem un article d'En Jordi Bilbeny per retre-li, així mateix, el nostre més volgut homenatge

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-02-2014

• Vicent Boix i la història usurpada dels catalans

En Joanjo Albinyana troba que ja al segle XIX el xativí Vicent Boix reclamava per a la nostra història un seguit de personatges i de gestes que, fins avui, els catalans teníem per aliens.

AUTOR : Joanjo Albinyana
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-11-2013

• Muret, 800 anys després

El passat 12 de setembre va fer exactament 800 anys de la Batalla de Muret. En aquest article, En Jaume Figueras ens fa memòria d'aquell esdeveniment capital per la nostra història i ens recorda alhora els interrogants que encara no hem aclarit

AUTOR : Jaume Figueras
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-11-2013

• L'independentisme segrestat d’En Joan Salvat-Papasseit

Va ser àcrata En Salvat-Papasseit? Va ser autonomista o federalista? Va tenir alguna mena d’ideologia política? Va ser un independentista declarat i compromès o només va estar enamorat dels pits de les dones? En Jordi Bilbeny ens ho desgrana i explica detalladament

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-07-2013

• La resurrecció de l'Home dels Nassos

Va existir l'Home dels Nassos? Era un home que tenia tants nassos com dies tenia l'any? És una rondalla inventada per fer caliu nadalenc? O té alguna cosa a veure amb cultes arcaics que han arribat fins els nostres dies? En Jordi Bilbeny ens explica que l'Home dels Nassos seria el relicte d'una divinitat perduda vinculada a l'esperit de l'arbre.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-01-2012

Descarregueu el fitxer PDF

• La detenció d'En Gaudí

Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant la dictadura de Primo de Rivera. En Gaudí, home solitari, però també solidari i immers en el ressorgiment nacional català del primer quart de segle, ens mostra, amb motiu d'aquest fet, una faceta cívica i patriòtica digna d'elogi. Pel que fa a l'ús de la llengua, és ben sabut que, durant una visita d'Alfons XIII a les obres de la Sagrada Família, En Gaudí li va fer les explicacions en català. També s'expressava en la nostra llengua amb els visitants estrangers. Un d'ells, Albert Schweitzer, explicaria que En Gaudí li va dir: «Això no es pot expressar ni en francès, ni en alemany, ni en anglès: tant és així que li ho explicaré en català i vostè ho comprendrà, encara que, de català, no en sàpiga».

AUTOR : Revista Serra d'Or (1987, setembre), any XXIX, núm
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-08-2011

• Una llegenda sobre la protecció del rei Jaume I a Sant Francesc

Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi construís el seu primer convent. En Jordi Bilbeny ens innova com la memòria oral lliga perfectament amb el que sabem de la història documentada: que el rei Jaume també va donar terres als occitans que es van voler instal·lar al Principat, després de la desfeta de Muret.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-07-2011

• Fa 700 anys, a Atenes

Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim Torra ens recorda que amb aquesta victòria, Atenes i l'Acròpoli foren catalanes durant 80 anys.

AUTOR : Quim Torra
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-05-2011

• Elna, ciutat mil·lenària

La història i la seva coneixença, enforteixen els principis i valors en un món quotidianament ennegrit per la barbàrie i la intolerància.

AUTOR : Terenci Vera Grau
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-06-2010

• Elna i la Història de Catalunya

Ignorar les fallades és condemnar-se a repetir-les. Elna no hauria estat assetjada ni massacrada si en Jaume II,no hagués traït la seva pròpia paraula.

AUTOR : Daniela Grau Humbert
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-05-2010

• Fou el Compromís de Casp o les Bombardes?

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010

• La immigració occitana (S.XV-XVIII)

La immigració occitana a Catalunya és un fenomen que ja existia abans de les guerres de religió. Quines han estat les causes d'aquest èxode tan important de la meitat sud de França vers la península ibèrica? En Francesc Vall-Llobera ens ho revela.

AUTOR : Francesc Vall-Llobera
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010

• 1714: l'estrany cas de la història catalana i la destrucció del castell d'Arbeca?

Per què el catalanisme explica de dues maneres irreconciliables la destrucció de l’esplèndid Castell-Palau d'Arbeca dels Ducs de Cardona? Per què la historiografia catalana no explica que fou destruït, com tants d’altres castells, ciutats i palaus, a la Guerra de Successió i espoliats el seu impressionants arxius i mobiliari?

AUTOR : Lluís M. Mandado i Rossell
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010

Videus recentment publicats:

	Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
	Catalunya i el Mediterrani

HO SABIES...?

Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Una dita popular, nou indici de la catalanitat d'En Colom
...[+]

Escolteu un piano fantàstic inventat per Leonardo Da Vinci
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]

Una llegenda sobre la protecció del rei Jaume I a Sant Francesc
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+]

La relació entre Caterina d'Aragó i Joana de Castella
En Cesc Garrido ha trobat la ressenya d'una carta enviada per l'Emperador Carles, des de Molins de Rei, a la seva...[+]

DARRERS ARTICLES COMENTATS

1. Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)
2. De la Inquisició al 155
3. Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
4. Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”
5. La persecució de la religió catalana al segle XIV
6. El català, llengua de Sardenya
7. Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll
8. Els Cabot penedesencs medievals
9. Comença la revolta de Palerm que culminaria amb la conquesta catalana de Sicília
10. La finalitat última de la Història

EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)

1. Nostra Senyora de Montserrat a Portugal
2. Conangla i Fontanilles
3. Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII
4. Una altra història de les Drassanes de Barcelona
5. De la Inquisició al 155
6. Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?
7. Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
8. Els Cabot penedesencs medievals
9. Avança l'ocupació
10. Aquest és el primer mapa de la història que reconeix Catalunya com a país

EL MÉS LLEGIT

1. Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2. Miquel Servet, català universal
3. Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4. Cervantes, català
5. Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6. “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
7. 'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
8. La barretina i la seva implicació a Amèrica
9. La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10. La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla

ANUNCIA'T AQUÍ

Subscriviu-vos al butlletí de notícies de l'Institut Nova Història
Feu clic aquí

Fundació Institut Nova Història

SECCIONS

Articles

Notícies

Entrevistes

Opinió

Arxiu

PROJECTES

Descoberta d'Amèrica

Colom

Servent/Cervantes

Lletres catalanes

Lleonard/Leonardo

Altres figures

Censura

Corona catalano-aragonesa

Imperi Universal Català

Memòria històrica

Mitologia catalana

Llengua

L'INSTITUT

Qui som

Portal transparència

Adhesions

Butlletí

Programació d'actes

Publicitat

Avís legal

A LA XARXA

RSS

Facebook

Twitter

Youtube

© 2024 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Hosting: INTERGRID Tecnologia: KMS SITES