ENTREVISTES » 03-06-2014 | MEMòRIA HISTòRICA
 11184
|
Entrevista a En Joaquim Albareda sobre la Guerra de Successió
L'historiador hi manifesta que abans del tractat de lliure comerç amb Amèrica, els catalans ja feia temps que hi comerciàvem.
Joaquim Albareda, historiador
Tinc 56 anys. Vaig néixer i visc a Manlleu. Sóc catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Estic casat i tinc dos fills, Jordi (28) i Eduard (22). Cal posar fi a tant patiment i retrocés social. Sóc agnòstic i porto fatal els fanatismes.
1714, setembre
Albareda és la persona que més sap de la guerra de Successió, origen de part dels conflictes polítics actuals a Catalunya. Explicada en els seus llibres La guerra de 1714 (Pòrtic, amb Joan Esculies) i La guerra de Successió d'Espanya (1700-1714) (Crítica), m'ajuda a entendre-la. Desitja que la commemoració del tricentenari de la derrota de l'austriacisme català permeti explicar millor la nostra història. Deplora la recent jornada “Espanya contra Catalunya”, i participa a l'abril en una altra: “Els Tractats d'Utrecht, anàlisi de les llums i ombres de la guerra i la pau”. El seu personatge favorit és Sebastià Dalmau, droguer que va lliurar la seva fortuna per patriotisme.
Tricentenari del 1714 a Catalunya...
"Catalunya pot prescindir de l'univers sencer i els seus veïns no poden prescindir d'ella", va escriure Voltaire, i va afegir: "Els catalans tenen amor extrem per la llibertat".
Amor extrem... o amor suïcida?
Van resistir tretze mesos sols..., abandonats el 1711 pel rei que defensaven, i abandonats el 1713 pels seus aliats anglesos ...
La derrota estava cantada...
Lluitaven per una cosa molt valuosa: les seves llibertats plasmades a les Constitucions . Una pancarta a la muralla de Barcelona ho deia: " Viurem lliures o morirem".
De vegades és millor viure... com sigui
I en alguns municipis catalans es passaven als felipistes per mera supervivència. La guerra va arruïnar Catalunya... Barcelona va ser l'últim reducte austriacista.
Felipistes, austriacistes... Expliqui-m'ho
A la mort sense descendència de Carles II dels Àustries, qui el succeiria al tron ??d'Espanya? Un candidat era un Borbó, Felip (V), nét del Rei Sol francès.
Felip: felipistes. I els austriacistes?
Els que volien el candidat Carles (III), dels Àustries, amb el suport d'austríacs, anglesos i holandesos. Temien una monarquia borbònica universal amb França i Espanya ( i Amèrica!) unides...
Es comprèn...
Anglesos i holandesos –els seus ambaixadors vivien al Born– mantenien intenses relacions comercials amb els catalans, a més a més.
I per què els catalans preferien el rei Àustria que el Borbó?
La majoria dels catalans entenia que Carles respectaria el seu model polític.
Quin model?
Constitucionalista: "La llei està per sobre del rei". Felip V, escandalitzat, es va queixar: "Les últimes Corts van deixar els catalans més repúblics que el Parlament abusiu dels anglesos" .
A quines Corts es referia?
A les que, reunides a Barcelona el 1705, van proclamar l'obediència a Carles III, que va jurar el model participatiu català.
Me'n detalla el model, si us plau?
El rei només legisla després d'escoltar les Corts, i les Corts paguen a manera de donatiu. A la tradició de les Corts de la Corona d'Aragó, li deien al rei: "Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".
Ben dit.
Spinoza va dir que aquest model de "monarquia limitada garantia una llibertat àmplia a la multitud". I els gremis enviaven els seus representants al municipi, com a consellers. El poble s'enorgullia de participar a la governació. I havia purga de taula.
Què era això?
A tot el que exercia un càrrec, al final de l'exercici, se li revisava el seu patrimoni.
Hem anat cap enrere...
Felip V ho va suprimir tot amb la seva nova planta, que va portar militarisme i corrupció. Hi va col·locar un capità general, i els seus ministres nomenaven els regidors. O se subhastaven: compraves el càrrec i t'enriquies amb recaptacions, tripijocs...
Molt modern...
Això va motivar moltes protestes, memorials... i pregaven tornar "al sistema d'abans".
Potser si els catalans s'haguessin postrat a temps al Borbó...
No: a partir de 1707 Felip V tenia claríssim el seu model antiparlamentari, absolutista.
Diu que Carles III va abandonar els catalans el 1711. Per què?
El van nomenar emperador d'Àustria... i se'n va anar a Viena.
I què van fer els catalans?
Esperar l'ajuda anglesa..., però Anglaterra va pactar la pau amb França, a canvi de Gibraltar, Menorca, comerç amb Amèrica...
Pèrfida Albió!
Daniel Defoe i Jonathan Swift van advocar per abandonar els austriacistes catalans. Era massa despesa per als anglesos rics.
Hi havia felipistes entre els catalans?
Sí, anomenats botiflers (per inflats, creguts), una minoria d’exfuncionaris, marquesos... Perseguits, van fugir a Perpinyà, i després van tornar.
Com va quedar Barcelona després de l'11-S?
Postrada, arruïnada, famolenca, sotmesa a impostos expropiatoris... Eren 30.000 habitants, dels quals 5.500 van formar la coronela, resistència interclassista (artesans, nobles, burgesos, mercaders...) contra el major exèrcit del món, 90.000 soldats! Presa Barcelona, es va obligar els habitants del Born a demolir i enterrar les seves pròpies cases. Ho van fer amb cura...
Però, als catalans se'ls va permetre comerciar amb Amèrica
Fals: ja podien fer-ho abans. El que sí es va aprovar va ser permetre comerciar des de qualsevol port, no solament des del de Sevilla.
Alguna altra seqüela de la postguerra?
Tristos, com les delacions de catalans contra catalans... I el delme de forca: execució del 10% de presoners de cada municipi català.
Víctor M. Amela, Ima Sanchis, Lluís Amiguet
Entrevista original publicada a La Contra, La Vanguardia, 20/01/14
Traducció de Laura Jaime
Autor: Joaquim Albareda
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Si, es veritat, els catalans podien-per interposita companyia comercial- comercial amb Amèrica. Es per aixó, com diu l`historiador entrevistat, que els catalanas ja comerciaven amb Amèrica, pero no lliurement, es a dir, tenien que passar per el monopoli castella instal.lat a Sevilla. El comerç amb Amèrica era complicat, pero malgrat els candaus del monopoli a vegades rel.lativament fácil d´enganyar. Si ara es fa ¡¡¡ mes en aquelles epoques. Hi havia molt comerç clandestí, moltes mercaderies encobertes etc... i moltes maneres de formar compànyies mixtes on els catalans podien trobar la manera d´enviar les seves (o d´altres) mercaderies. Pero aixó es va obrir i institucionalitzar amb el Decret de Nova Planta. De manera que les dues afirmacions son part de la veritat: els catalans ja comerciaven des de abans, pero va ser el Decret de Nova Planta qui els hi va reconeixer aquest dret. Recordem que a traves de Sevilla comerciaven també flamencs, italians (especialment genovesos, etc...., en una posició molt semblant a la dels catalans).
Opinión: Gracias por quitarte la mascara y aclarar un poco la historia de este país milenario la nación más vieja de Europa, formada por un solo pueblo, todos hermanos, eso si sin olvidar a los primos, que los ciudadanos de Catalunya somos una ONG para España, siempre lo hemos sabido. Es de agradecer, este mensaje contundente que envías a los unionistas catalanes que creen que con ellos no va la película que siendo cornudos están contentos.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Efectivamente la Corona de Aragon y este en particular eran un dechado de libertades y democracia.Siempre se ha dicho que en Aragon antes fueron" leyes que reyes",y me remonto al siglo XII cuando el poder real parecia querer acaparar mas, la nobleza aragonesa arranco de sus soberanos el llamado "Privilegio de la Union"(en Zaragoza una calle hoy se llama asi)una serie de derechos y tratados que limitaban el poder real y que estos debian de jurar el dia de su coronacion, si no no habia coronacion.Este Privilegio de la Union duro bastantes reinados hasta que Pedro IV el Ceremonioso decidio poner coto a el.La coalicion de los nobles de la Union se enfrento en batalla abierta al ejercito real en la batalla de Epila, donde estos fueron derrotados y su Privilegio abolido,el mismo rey rasgo con su puñal todos los manuscritos en el palacio de la Aljaferia, por eso a este rey Pedro IV el Ceremonioso se le conoce tambien con el sobrenombre de el del "Punyalet".
La sentència a la que fa esment, de les Corts al rei, és realment avançada i força emotiva. Per altra banda, que des de l'academicisme és reconegui que els catalans del XVI I XVII comerciaven amb Amèrica és novedós, no? /// També penso que els calbs tenim tot el dret a existir!!!
Aquest home obvia l'existència d'un exèrcit regular: Regiments d'infanteria de la Diputació, de la Ciutat, Sant Narcís, del Roser... regiments de cavalleria, l'artilleria de Mallorca o els regiments de Miquelets. Amb s'especula entre 5 o 10mil homes. Per què obvia i nega fonts com la de Francesc de Castellví o els registres hospotalaris de la Santa Creu? O els darrers llibres de F.X Hernández, Francesc Riart i Xavier Rubio. Que Catalunya disposès d'un exèrcit regular propi, especialment a partir de Juny de 1713, seria quelcom a honorar. La Coronela de Barcelona va entrar en combat al final del Setge, quan les unitats regulars havien estat delmades, amb gran bravura això si. Cal reivindicar aquest exèrcit i no amagar-lo sota un fals progressisme pacifista. La història és la que és. Que s'amagui és lamentable.
Albareda, GÉNIAL !