Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No saber el que ha succeït abans que nosaltres és com ser nens per sempre"
Ciceró (106 AC-43 AC) Escriptor, orador i polític
ARTICLES » 25-07-2012
Alex Sendra

El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (2/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

LLEGEIX-NE MÉS »
8241 lectures     
11 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 23-07-2012
Jordi Bilbeny

Una signatura de Cervantes, possiblement adulterada

En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir quelcom semblant a Miquel Cervant.

LLEGEIX-NE MÉS »
10683 lectures     
24 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 20-07-2012
Alex Sendra

El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (1/3)

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

LLEGEIX-NE MÉS »
23495 lectures     
4 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 18-07-2012
Pep Mayolas

La baronia d'Elx i Crevillent. La falsa dotació nupcial d'Isabel la Catòlica

Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran d'Aragó. Aquesta baronia, però, ja havia format part dos anys abans d'un altre dot de casament. En Pep Mayolas ens explica què s'amaga rere un nou cas de contradiccions historiogràfiques.

LLEGEIX-NE MÉS »
8729 lectures     
10 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 16-07-2012
Leandre Martí

El Quixot va ser dedicat al Comte de Barcelona

Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una d'elles s’ha esborrat de la dedicatòria la referència al “Conde de Barcelona”. Per què? ¿No volia l’Estat que quedés constància que el Quixot va ser dedicat al comte de Barcelona? O no volia que se sabés que la primera edició del Quixot va tenir una relació amb la capital catalana?

LLEGEIX-NE MÉS »
24193 lectures     
61 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 13-07-2012
Albert Fortuny

Digue'm què diu i et diré d'on és (2)

Per què En Quevedo mensyprea i insulta els catalans i Catalunya i, per contra, En Cervantes en fa uns elogis tan desmesurats que cap escriptor castellà no ha tornat a repetir mai més? Vol dir això alguna cosa? Per l'Albert Fortuny l'actitud de l'un i de l'altre envers el nostre país és el baròmetre de quelcom essencial: el context social i polític, que crea el pensament dels escriptors.

LLEGEIX-NE MÉS »
10359 lectures     
7 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 12-07-2012
Carles Ortiz

La carta d'En Colom i l'original català perdut

Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en català? En Carles Ortiz ens ho explica.

LLEGEIX-NE MÉS »
12642 lectures     
7 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 09-07-2012
Pep Mayolas

Un error a la maleta

Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van sorgir a Palos de la Frontera? Alguns espanyols defensen que la primera terra espanyola a saber que s'havia trobat un nou món va ser Baiona i que defensar una altra cosa és un error. En Pep Mayolas considera que Baiona és una manipulació que ve a substituir l'autèntic port d'arribada: Barcelona.

LLEGEIX-NE MÉS »
6433 lectures     
9 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 06-07-2012
Jordi Bilbeny

El desxiframent de l'estela ibèrica de Guissona

A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny ens en proposa la traducció.

LLEGEIX-NE MÉS »
17017 lectures     
9 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 04-07-2012
Pep Mayolas

Ramon de Conques, un precursor de Jaume d'Alarich

En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes terres i corts orientals on pocs anys deprés també hi trobarem En Jaume d'Alarich.

LLEGEIX-NE MÉS »
8298 lectures     
1 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 01-07-2012
Francesc Garrido Costa

Bernat Rovira, capellà papal i auditor l'any 1471

Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el papa Sixte IV, hi hagués al mateix Vaticà un capellà papal i auditor dit Bernat Rovira.

LLEGEIX-NE MÉS »
8477 lectures     
4 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 29-06-2012
Manel Capdevila

L'astrolabi de Barcelona

L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters carolingis més antic de l'Occident Cristià.

LLEGEIX-NE MÉS »
9971 lectures     
3 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 27-06-2012
Xavier Sánchez

Revisem la història

Carta d'en Xavier Sánchez al diari El Punt, el dissabte 21 de gener del 2006, en resposta a l'article "Revisant la història" de Joan Poyano, publicat el dia 17 del mateix mes.

LLEGEIX-NE MÉS »
2980 lectures     
1 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 25-06-2012
Alex Sendra

Sobre el mot castellà «rayo» que apareix en textos del Siglo de Oro amb el significat de «raig»

Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo de agua”, “rayo de aceite” o “rayo de vino”, ¿som davant d’una expressió genuïnament castellana dels segles XVI i XVII, desconeguda dels catalans d'avui, o d'una mala traducció, d'una traducció barroera d'un text català i coneguda de tothom? L'Àlex Sendra ens ho explica en aquest article.

LLEGEIX-NE MÉS »
8842 lectures     
36 Comentaris    
Comparteix

ARTICLES » 22-06-2012
Roger Mallola

L'enfortiment de l'Estat en la modernitat i la qüestió de la descoberta del Nou Món

En aquest article, que va ser la ponència inaugural de l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica del 2011, en Roger Mallola raona sobre la manipulació de la nostra història des de la perspectiva de les ciències polítiques i ens fa veure com aquest procés castellà d'esborrar-nos el passat i assimilar-lo com si fos seu, no es pot explicar de cap més altra manera que des de la raó d'Estat. D'un estat que, per subsistir, ha d'eliminar qualsevol mena de referent català.

LLEGEIX-NE MÉS »
4210 lectures     
4 Comentaris    
Comparteix

...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
21500 lectures     
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Catalunya és un dels països ón s’han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts:...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]
Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]